VOTEM ..A QUÌ?

VOTEM, VOTEM.. A QUI?

Fa molt temps que no escric en aquest blog. El sentiment de dejà vue, de “más de lo mismo”. Els polítics incompetents, els lladres institucionals ( timofòniques, institucions financeres, Millets, Fundacions), tots ens porten a un mal destí.

Els problemes reals, atur, jovent mal preparat, sanitat deficitària, pensions insuficients en el futur, incapacitat per crear llocs de treball qualificats i un llarg etcètera fan que qualsevol diagnosi sigui negativa i la teràpia poc menys que desesperada. Ja no viu aquell vell dictador que va fer patir a milions de ciutadans. Fa 35 anys que som els propietaris del nostre destí i francament, ho hem fet molt malament.

El meu consell és molt clar: si ets jove, científic o enginyer (no de lletres), tens un bon expedient i ganes, emigra a països més desenvolupats i on el talent es valori. Si tens més de 55 anys aguanta fins a la jubilació (ha,ha) i si estàs entre les dues edats, mala sort.

Dins aquest panorama, cal exercir el dret de vot, especialment sinó pots emigrar. A qui votar doncs ?

Un cop eliminats els incompetents (PSC i IU), els que han traït els seus principis independentistes (ERC) i els espanyiolistes anticatalans (PP i Ciutadans) , només queden dos partits :CiU i Solidaritat (Laporta).

No tinc cap dubte de que el Sr Mas serà el nou President però això és bo per a Catalunya? Penso que només si té una majoria relativa, controlada per un partit català, qualificat, amb gent  que ha demostrat la seva habilita gestora i el seu catalanisme fos o no popular : El Sr Laporta.

Fa 18 mesos vaig escriure dins aquest blog  un article titulat LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT.

Crec que ara és el moment. La resta, Concerts econòmics, convèncer al Govern Central, pactar, etc és inútil, ja ho hem intentat masses cops sense cap resultat pràctic. Cal ser mol ferm. CATALUNYA HA DE SER INDEPENDENT.  Ara o mai.

LA NETEJA

Tothom està esparverat pels darreres escàndols financers, politics i socials. Jo, com sóc una mica catastrofista considero que cal fer net abans de començar. Tos aquests fets són símptomes de la societat malalta i encara hi ha molt més.

Per començar, el finançament dels partits és una hipocresia. El problema no és que els partits tinguin aportacions particulars. La qüestió és saber qui les fa, l’ import, què es fa amb aquests diners i evitar el tràfec d’influències, fer servir les aportacions com a inversió per obtenir favors futurs, costum molt habituals els darrers anys. La política espanyola i la catalana estan plenes d’aquesta hipocresia. Fins que no es prenguin les mides esmentades no farem net.

La qual cosa ens porta a la següent qüestió. És impossible que les actuals partits polítics amb els personatges ( no els puc anomenar líders) que els manipulen (enlloc de dirigir-los) resolguin els múltiples problemes de la societat. Ni poden si saben ni volen.

A Catalunya tenim dos esquelets del passat : CiU i ERC. Com els que ens sentim catalans som minoria necessitem una veu nova amb regles noves. Partit polític sí, però a més a més amb unes premisses:

a) Catalanisme universal i projectat en el futur abans de res. Rafael de Casanovas fa molt anys que està mort. Jordi Pujol és el passat. D’ERC millor no parlar.

b) D’ampli espectre polític (el que en nomenclatura obsoleta s ‘anomena “esquerres i dretes”).

c) Amb vocació de lobby, grup d’influència capaç d’assolir resultats que tothom sap són convenients i necessaris.

d) Que deixi els debats ideològics i tingui sentit pràctic.

e) Que treballi per projectes concrets: energètics, mediambientals, educatius, sanitaris i assistencials, empresarials, de transports, d’oci, de relació amb els altres països.

Em sembla molt bé que el Sr Laporta faci política. Al cap i a la fi “el Barça és més que un club” i en aquests moments em sento més representant per aquesta entitat que per cap altre. El Barça exporta un model de país amb el que m’identifico. A més a més, els espanyolistes també fan servir les seves entitats esportives com a portaveu polític i mitjà de difusió propagandístic.

Finalment, els catalans hem de millorar la nostra autoestima. D’això en parlarem en un altre article.