diumenge, 11 de gener del 2009

LES ETIQUETES EQUIVOCADES

EL PAÍS MARQUISTE : LES ETIQUETES EQUIVOCADES.

Quan superarem les etiquetes? Moltes converses de carrer demostren la tremenda immaduresa del ciutadà mig. L’axioma fonamental continua sent “si ho diu/ fa el meu oponent està equivocat. Aquest defecte cultural (pot ser genètic?) fa que no avancem.

Anem a pams. Una idea és bona independentment de qui la tingui. Us poso uns quants suggeriments i unes quantes afirmacions que a ben segur aixecaran ampolles:
Les creences equivocades de la dreta
A ) El Govern d’ Aznar va deixar l’economia molt bé. És cert que l’economia estava millor degut en part a la situació internacional, al boom immobiliari i a l’aixeta de la banca totalment oberta. Però va assentar les bases de la crisi actual per no potenciar sectors claus de l’economia basats en la recerca i l’alta tecnologia.
b) Els catalans són insaciables: sempre volen més diners. Afirmació centralista i acceptada per una part de la població que viu a Catalunya. Per què ningú diu res dels Bascos i els Navarresos? Ells tenen un concert econòmic total derivats de que el General Franco els hi va premiar el seu recolzament a la “Causa Nacional”.
c) La riquesa és pels que la saben generar. Fals, hi ha molta gent que ha generat riquesa enganyant, especulant, mentint, jugant amb informació privilegiada. Quan més pobre i curt d’idees és un poble, més trampes és fan. Ser solidari vol dir donar oportunitat d’educació a tothom.
d) La presència d’Espanya a l’Iraq va fer que aquest país sortís de l’aïllament internacional . Fals, fa ver que Espanya fos un objectiu clar del terrorisme internacional. Els suposats beneficis energètics (soldats a canvi de pous petrolífers) afavoreixen a uns quants, no al poble en general.
e) Incapacitat de criticar als dictadors de dretes. Quan s’esmenta a un dictador de dretes, automàticament surten els nomes de Fidel Castro i Rússia.

Las creences equivocades de l’esquerra.
a) En Felipe González va ser un gran líder. Es cert que va permetre la normalització de la vida política incorporant a l’esquerra. Punt. La resta? Lletres i obligacions de l’Estat al 14% que varen atreure inversió especulativa estrangera a curt termini i que gairebé ens arruïnen perquè no podíem pagar ni els interessos.
b) S’ha de ser solidari.. Si, però no repartint la pobresa si no la riquesa. I repartir no vol dir subsidiar si no ensenyar a generar riquesa.
c) Hi ha democràcia. Fals, democràcia vol dir el poder del poble i no votar cada 4 anys donant-li el poder a un grup d’amics que fan el que volen .
d) Quan s’esmenta el nom d’un dictador d’esquerres (Fidel Castro) surt Pinochet, Hitler, Franco. No hi ha dictadors justificables. Tots eren monstres.
I mentre el poble s’entreté parlant d’aquests temes de forma visceral, no es parla del que cal fer a nivell educació, sanitari, econòmic, empresarial, energètic, autonòmic, de transport.... Se li segueix el joc als polítics que riuen veient com poden manipular al poble fàcilment. Molts tenen els polítics que es mereixen, jo no. Ets dels meus? Fes-m’ho saber si et plau.