ELS DRETS HISTÒRICS..
S'ha parlat molt aquests dies del conflicte palesti- israelí. Hi ha qui defensa als palestins com a part dèbil . Hi ha que als jueus, que són demòcrates, intel·ligents i occidentals.
Quan l'Estat d'Israel es fa fundar, l'any 1948 amb el vist i plau de l'ONU, després de comprar uns terrenys que representaven el 4% de la superfície actual , els països àrabs varen atacar Israel que va guanyar el primer round i va expansionar-se fins al 60% actual .
L'any 1967 ( m'en recordo de parlar-ho a la classe de Religió), Mosé Daian i les seves tropes van envair l'Egipte i varen conquerir la Península del Sinaí. Després tot ha estat un tiba i arronsa.
Només un comentari pels que defensen el dret d'Israel d'ocupar unes territoris que varen perdre fa 2000 anys. Què passaria si uns àrabs vinguessin, compressin el 4% de Catalunya que també ocuparen fa menys de 1000 anys, formessin un estat amb el suport de l'ONU i tinguessin armament i suport dels EUA ? Ens ho deixaríem fer o pot ser ens defensaríem? I si perdem i conquereixen el 60% del territori, què passaria?
Tothom té el dret a viure però reclamar drets de fa 2000 anys em sembla perillós... On es posa el límit històric de la reclamació territorial?. Al-Andalus tornarà a ser un estat àrab per dret històric? O pot ser els “romans”, els “cartaginesos”, els “vàndals” i els “alans” tornaran a reclamar el que va ser seu?. Que els jueus siguin un poble intel·ligent, cult i democràtic no són raons que vinguin al cas. I l'Holocaust els hauria de fer més sensibles al patiment humà.
