1.Existeix una alta correlació entre la Qualitat del sistema educatiu i el nivell de vida d’un país, especialment a l’era actual on la innovació és clau.
2. S’educa a la família, s’instrueix a l’escola.
3. A l’escola els joves han d’adquirir una sèrie d’habilitats i competències clau : raonament, càlcul mental, lògica, informàtica, capacitat d’anàlisi, construcció verbal, idiomes (anglès).
4. Els joves han d’aprendre a pensar i a “fer coses” amb el seu coneixement.
5. Ensenyar a fer coses demana una altre pedagogia i probablement, altre tipus de perfil dels docents.
6. Existeix una altra sèrie d’aprenentatges tan importants o més que els anteriors: control emocional, control de (la) conducta, autoestima, mentalitat positiva, resistència a la frustració, capacitat per a posposar recompenses, consciència social. Aquests aprenentatges tenen, en general, poca importància dins el sistema educatiu actual però són la clau de la felicitat futura i de l’estabilitat social.
7. Si la família no transmet cultura ni valors, l’escola no podrà compensar aquesta mancança. No és correcte “delegar” l’educació a l’escola.
8. Si no canvien els valors de les famílies, de la societat , dels professionals de l’ensenyament, no canviarà res.
9. Un ordinador és un mitjà. No una fi. Tenir un ordinador no garanteix més que “chats” i la substitució de la TV per les sèries on line.
10. Molts dels professionals de l’ensenyament estan desmotivats, “cremats” i potser no tenen les competències ni el perfil adient per a ensenyar. S’han de reciclar i motivar un altre cop. Si els docents no milloren, el sistema educatiu serà un altre document inútil generador de més burocràcia.
11. La burocràcia no genera riquesa.
12. Tot això requereix diners, intel·ligència I i compromís. De diners no n'hi ha , la resta…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada