REGALS NADALENCS.

Tancar els repetidors, impedir la transmissió de la cultura és una mostra més del nivell dels qui ens governen. Clar que ho acceptem. De qualsevol manera, aquest problema és un petit afegit nadalenc al regal que Ses Majestats (els Reis d’Orient, no els d’aquí) ens portaran: atur, EROs (no erotisme, si no Expedient de Regulació de l’Ocupació), fallides, desnonaments i inestabilitat social. Les molles del finançament (potser 3800 milions d’euros) es vendran com un gran èxit. El dèficit serà només de 10000 milions o de fet més si tanquen tantes empreses. Deu ser prou dolent per Catalunya si la Sra. Esperanza Aguirre està conforme. El diari expansió parlava de que podria pujar l’IVA per que l’Estat tingui més ingressos (??), tot l’oposat a la teoria econòmica més racional d’en Gordon Brown al Regne Unit, que vol donar liquiditat a la gent. No és segur que els Reis puguin portar aquest darrer regal, però.

Visca les Festes nadalenques¡¡. Una opinió, aquest dies desconnecteu i practiqueu el “carpe diem”, versió llatina, més sensual i més colorista de la filosofia budista. Ja n’hi haurà temps de ser budistes després del Nadal, o ascetes o essenis o el que puguem.

Jordi Delcor

BONES I MALES NOTÍCIES

Excel·lent notícia sobre l’oferta d’un grup d’emprenedors incloent Catalana d ‘Iniciatives i la mateixa Generalitat per comprar i gestionar Spanair. Aquesta és una decisió estratègica que pot permetre a l’aeroport del Prat actuar com un hub i a Catalunya començar a ser gestionada com un país sense estat. Si hem d’esperar el suport del Govern Central anem arreglats.


Racional el rescat del sector de l’automòbil als EUA amb la condició, entre altres, de reduir els costos salarials ( actualment d’unos 75$/hr) fins als 45 $/hr que paga la competència asiàtica. Es tracte de fer viable el sector, la qual cosa demana sacrificis per part de tothom i no de subsidiar un sector deficitari i poc competitiu.

Mala notícia la manca de compliment del finançament d'enguany, de natural insuficient i injust, per part del Govern Central espanyol. Es deuen 1250 milions d ‘ €. La poca credibilitat del Govern del Sr Zapatero disminueix més encara si no paguen les quantitat compromeses.

Jordi Delcor

LA LIMITACIÓ DE VELOCITAT EN FUNCIÓ DEL TRÀNSIT: UNA BONA MIDA

LA LIMITACIÓ DE LA VELOCITAT EN FUNCIÓ DEL TRÀNSIT : UNA BONA MIDA

Encara que no agradi, la regulació de la velocitat en funció del trànsit és una mida correcta per vàries raons:

En primer lloc, s’eviten aturades i arrancades, disminuint molt el consum, la generació de C02 i de partícules contaminants. A les arrancades el rendiment del motor és molt inferior i la combustió és imperfecta generant-se altres gasos més tòxics (productes orgànics) i partícules sòlides.

En segon lloc , desapareix l’efecte acordió: si calculem una cua de 4 km, amb 600 cotxes aturats, i cada cotxe triga 1 segon en arrancar, el darrer vehicle estarà aturat 10 minuts.. Avançarà uns quants metres i s’aturarà un altre cop…

Naturalment, el sistema ha d’estar ben regulat: la detecció de trànsit ha de fer disminuir la velocitat uns quilòmetres enrera.

No esperem miracles, però: si ha masses vehicles, les carreteres es col·lapsaran. La solució: més carreteres (poc ecològic) o més trens / transport públic (però els polítics no estan per la feina).

Dr. Jordi Delcor

EL CAPITALISME ACABA SENT PIRAMIDAL .

EL CAPITALISME ACABA SENT PIRAMIDAL .

PER QUÈ ESTAN APAREIXENT TOTS AQUESTS ESCÀNDOLS FINANCERS?

Sempre ha estat així. El sistema capitalista és circular per definició. Unes persones físiques o jurídiques dipositen els diners en entitats suposadament honestes que li donen els diners a altres persones suposadament honestes i solvents que fan activitats suposadament honestes que generen més diners que tornen a dipositar a les mateixes entitats que repeteixen el cicle..

Per definició piramidal vol dir que els compradors del producte fan els guanys per la venda del producte a altres persones. Sembla que això és un invent espanyol. Un altre sentit de piramidal és el pagament d’interessos ( i devolució del capital) als clients més antics amb els dipòsits dels clients més nous. En aquest sentit, l’economia és piramidal.

El Sr Madoff portava 20 anys fent negocis i part dels dipòsits dels seus clients eren invertits en fons solvents i rendibles. Entitats tant expertes com el Banc de Santander varen creure en aquest Sr i la seva acreditada experiència. Quan els mercats borsaris es varen enfonsar és quan els dipòsits dels darrers clients varen servir per pagar als primers... Es varen sumar la insolvència dels fons amb la manca de liquiditat. Quan la gent va retirar el seus fons es va produir la crisi actual .

Què passaria si demà tothom, al mig d’una crisi de pànic, anés a les entitats financeres i retirés els seus dipòsits? Els bancs no podrien retornar els diners als seus clients. Potser cobrarien els primers en arribar a la finestra amb els diners dels més confiats o més lents.. El procés s’hauria tornat piramidal en el mateix sentit descrit en el cas Madoff. Per evitar-ho, tenim els préstecs dels Bancs Centrals.

Quan l’activitat econòmica s’atura, qui ha de tornar els diners no ho fa i qui els ha de rebre no els rep... El joc es torna piramidal en lloc de circular. Si a més a més li afegim una dosi de cara dura, de nepotisme, favoritisme, li donen els diners als “amiguetes”, als de la “secta”, als del “club” , independentment de la seva solvència i de la capacitat de les empreses que maneguen, estem sembrant la llavor de la piràmide en el sentit descrit. Els Bancs Centrals han de socórrer les entitats financeres. En sortiran més escàndols.

Un darrer apunt: després de tot això, com voleu diners pel finançament a Catalunya? Hi són dins el joc piramidal i a comptes ben amagats (mancava aquest darrer element).

El que passa és que està tant assumit aquest joc que ningú es sorprèn.

Dr Jordi Delcor

DOS SOLUCIONES OPUESTAS : GORDON BROWN ZAPATERO

DOS SOLUCIONS OPUESTAS

Mientras que el Primer ministro inglés, Gordon Brown ha decidido reducir EL IVA para activar la economía, Zapatero ha decidido lanzar el programa de inversión pública más ambicioso de la historia.

Veamos la lógica de cada actuación.

Supongamos que una persona dispone de 600 euros para gastar. De esa cantidad, 100 euros serán IVA. Si éste se reduce del 16% al, pongamos 10%, le quedarán 50 € para gastar. No es mucho pero probablemente irá al cine, a restaurantes, se comprará un libro, etc. en resumidas cuentas, consumirá. No se destruirán puestos de trabajo. La actividad se mantendrá y poco a poco se recuperará la confianza. El Gobierno recaudará inicialmente menos IVA pero al recuperarse la actividad y el número de compraventas y transacciones, se acabará recaudando más IVA.

La lógica de la inversión pública es, creemos actividad y así no habrá más paro. Pero ¿de dónde sale el dinero para hacerlo? Pues de la emisión de Deuda Pública que unos privilegiados ahorradores comprarán. Puede tener sentido si la obra pública genera infraestructuras útiles pero entonces las preguntas son ¿por qué no se han realizado hasta ahora, cuando los tiempos eran buenos? ¿De qué tipo de obra pública hablamos? ¿mejora de los trenes de cercanías en Catalunya? Eso está bien, es ecológico y crea conciencia social aunque dudo que esa sea la intención del gobierno, ya que si lo fuera lo habrían hecho ya. ¿Hacer aceras, rotondas y pagar a una pléyade de funcionarios postizos y en mucho casos excesivos? Me rebelo.

El Sr Gordon Brown podría venir a dar algunas clases de economía práctica aunque tenemos al Dr Xavier Sala i Martín más a mano que aboga por lo mismo.

Dr Jordi Delcor

COLDPLAY SATRIANI

COLDPLAY SATRIANI

Poseu “ Coldplay Satriani” a la finestra del meu blog (youtube) i veureu què vol dir plagiar...

http://www.youtube.com/watch?v=7xNQZHuAQJ8


Jordi Delcor

L'ART EFÍMER : BARÇA MADRID

L’ART EFÌMER : BARÇA MADRID.

Vaig veure el partit Barça- Madrid. Em va encantar. El Madrid, lluitant “como un toro”, amagat, darrera, esperant donar el cop fatal contraatacant, repartint llenya des del principi, especialment contra en Messi. Semblava un equip italià.

El Barça, persistent, confiant fins al final en que podia guanyar. L’errada de Eto’o, el segon penalti no assenyalat, els comentaris irritants d’en Valdano “ ya se ha acabado el cupo de penalties”, “el jugador tiene un latifundio para correr”,

I al final, en Puyol puja a l’àrea. De forma premonitòria el realitzador va fer enfocar la seva imatge quan anava a l’àrea. Salta, remata i Eto’o li clava l’estocada al Madrid.

Molt maca la celebració del gol d’en Montes, el comentarista de la 6. No sé si és del Barça però va cridar tant com jo.

Sis minuts després, una passada d’ Hleb, precisa a l’espai, correguda d’Henri, assistència en Messi , barret i ostia del defensa contra el pal. Un símbol del partit.

El Madrid derrotat amb les seves armes, la lluita, i la diferència de classe i al minut 84 ,que és quan fa més mal, quan creus que ja tens l’empat. I els dos gols marcats per l’ Eto’o , el jugador més antimadridista del món, i el Messi, que va rebre de valent. I l’Iker Casillas, “fuera de sus casillas”, emprenyat, nerviós, cridaner.

Només vaig trobar faltar a l’Iniesta que probablement hauria obert la llauna abans amb una assistència magistral.

Al final, el brau del Reial Madrid, la seva casta, Raúl , l’emblema de la casa, varen quedar com el brau de l’anunci d ‘en George Clooney: despilotats.

M’encanta. Tinc el partir gravat. Vaig pensar que el Barça guanyaria i que no volia perdre aquesta mostra d’art efímer. Gràcies Cruyff per crear escola i una filosofia del futbol modern. Gràcies Guardiola, el seu acòlit per l’esperit, les ganes i el sentiment de que el Barça ,es més que un club. Això no és efímer.

Uns minuts d’art entre robatoris i estafes.

XIRINGUITOS FINANCERS MADE I U.S.S. I UMA THURMAN

XIRINGUITOS FINANCERS MADE IN U.S.A I UMA THURMAN .


És increïble. Ara l’escàndol piramidal del NASDAQ: MADOFF ¡ 38000 milions de $, el segon més important després d’ ENROM.

Com pot ser que 3 persones gestionessin un fons de 50000 milions de $ i que això fos permès per les autoritats ?

Com pot ser que l’auditor fos una estranya i fosca empresa d’auditoria?

Com pot ser que les autoritats reguladores americanes siguin tan imbècils? (imbècil és una categoria psicològica perfectament definida). O és que són simplement immorals?

Com pot ser que el Banc de Santander hi hagi gestionat 2300 milions d’euros d’aquest fons? I ara no té cap responsabilitat¡¡

Quins gestors de fons tenen aquestes entitats que aconsellen comprar a Lehman Brothers, Fons del NASDAQ? A quines escoles de negocis i universitats han estudiat?
No els hi ha explicat


Què es pot fer?

ALTERNATIVES :

Obligar a una estructura mínima de personal gestor en funció del capital gestionat i del número de clients.

Inspeccions periòdiques per les autoritats reguladores.

Avals personals de la Gestora dels Fons. Com les Gestores, per llei, són societats independents dels bancs o altres entitats financers, aquests haurien de ser els responsables subsidiaris, presentant avals davant l’autoritat financera estatal ( CNMV? Banc Central?) cobrint una part significativa del fons.

Penes de presó exemplars pels lladres i especialment dures fins que retornin la part dels diners que tenen amagada als paradisos fiscals.

El que m’agrada del tema és que molts dels clients del BSCH afectats són clients VIPS que segur i faran pagar la festa al Sr Botín. Ja no m’agrada tant el fet de que potser part dels préstecs del Govern Central (amb els nostres diners) li serviran per pagar la desfeta.

A la ciutat financera que ha construït el Sr Botín on viuen els que controlen la festa, s’haurà de sentir una mena d‘Uma Thurman i el seu sabre, tallant caps o altres coses.

Dr Jordi Delcor.

LA BOLA MÁGICA: EL MODELO GRIEGO.

LA BOLA MÁGICA IV : EL MODELO GRIEGO


Estamos asistiendo estos días a una agitación social sin precedentes en Grecia. Este país tiene algunos paralelismos con España, entre otros, un gran porcentaje de paro juvenil (23%) y estar a la cola, junto con España, en el porcentaje del PIB dedicado a la educación.

Se ha creado en este país la plataforma de 700 euristas, equivalente al que hasta hace poco había en España de 1000 euristas. Digo hasta hace poco porque hay mucha gente en este país (especialmente joven) que gana menos de 1000 euros.

Otro elemento importante es el nepotismo de los políticos griegos. Aquí, los casos históricos, sin contar las nuevas aportaciones, todavía resuenan y arrastran consecuencias. Recalificaciones, especulación, trazados ferroviarios “curiosos”, cargos de responsabilidad sin tener el perfil adecuado, son ejemplos del “amiguismo”, chapapoteo y sinvergüencería nacionales.

Es posible que la agitación social de Grecia llegue aquí. ¿Será en la primavera?

Mi bola mágica me dice que nos comeremos los turrones tranquilos y que a partir del día.. uhm… 11 de enero tendremos muchos ERES. En catalán suena mejor, EROS, aunque sea poco estimulante. Cosas del idioma.

LA GENIALITAT DEL SR ALEMANY

LA GENIALITAT DEL SR ALEMANY

La seva proposta, formulada de forma retòrica. "no estic dient (ah, què fa ,doncs?) que s'hagi de pujar els peatges més aviat que es consideri la possibilitat d'aplicar tarifes més elevades quan hi hagi molta circulació (sic¡¡)

Genial. Puc arribar a entendre, que no ho faig, que les autopistes hagin de ser un negoci, quan de fet fa molts anys que les tenim i les hem pagades mil cops. El que no entenc és quina alternativa hi ha a circular per autopistes: ¿agafar el tren? ¿circular per les carreteres nacionals? ¿passar per 1000 rotondes?

L'autopista pot ser cara si és un luxe però en molts casos és l' única opció perquè la resta , trens i altres "camins" no són opció.

Seguint la genialitat d'aquest senyor, podrien pujar els peatges quan la gent entra o surt de Barcelona els matins, i quan torna a casa seva de la feina (els que la tenen) i així, després d'un gratificant dia de feina, amb cues a l 'anada i la tornada, podran sentir les declaracions dels governants dient que "s'ha de conciliar la vida familiar amb la feina". Pagarien una mica més de peatge cada dia i així ho tindrien millor per fer front a les hipoteques…

Els caps de setmana, es podrien quedar a casa per no gastar tant. Clar que si pugen les tarifes elèctriques tampoc serà una bona opció excepte que els veïns facin una festa per escalfar-se , tipus "botellón" que és barat i ecològic, ja que després no agafaran el cotxe i no haurà accidents de trànsit.

Potser és aquesta la solució: no fer servir el cotxe , així doncs, seguint la seva teoria, el Sr Alemany podrà conduir amb un peatge molt baix encara que suposo que ell no el paga. Les autopistes passarien a ser d'ús dels privilegiats que pagaríem entre tots

També pot ser molt bo pels turistes que estaran encantats de pagar més per fer cues. O pot ser aquest criteri només serà pels catalans? Recordem que aquí les autopistes són majoritàriament de pagament. Ara ja ser d'on sortiran els diners pel finançament català: dels infeliços que es trobin en un embús.

El Sr Alemany ha demostrat que en aquest patètic país tothom pot arribar a situacions de poder i ¿responsabilitat?.

Un català emprenyat

JOHN LENNON DIED 28 YEARS AGO TODAY

JOHN LENNON DIED 28 YEARS AGO TODAY

Today I was driving and listening to Oasis’s last record, “Dig out your soul”. I liked it, it’s rock, well played, strong, with some Beatles reminiscences: the melody and singing of “ I am out of”, with a few words of John Lennon’s last interview the 6th of December 1980, the drums of the track number 7 which remind me of “Tomorrow never knows”, the beginning of the 9th track that sounds like “Come Together”.

The Beatles were a strange phenomenon, an unlikelyhood of nature with two very special talents and a third one, George Harrison, acting as a glue.

John and George were my heroes. John represented the freedom, the opposition, the criticism, the pain, the missing father and mother, the broken family, the irony, the contradiction,.the honesty, the self acceptance. George , the inner life, the introspection, the intimacy, the sliding notes…

I still listen to many of the their songs, they are still fresh, both the lyrics and the melody, I still find their influence everywhere.. I very good friend of mine has told me many times that I haven’t overcome the 60s and 70s. I desagree as I enjoy Coldplay, Oasis, Luis Salinas, El Canto del Loco all of them different and posterior….. But the Beatles and specially John Lennon had something special. “I am the walrus” seems a song from the future. The same Lennon said that it would sound fresh in 25 years… from 1970… It’s very difficult to make a classic . John and the Beatles did it many times. Most of the music we are hearing nowadays it’s just tin music, nobody will listen to it in 5 years time. It’s a marketing product.

Songs like “Mother” and “Working Class Heroe” are crying monuments to motherhood and social manipulation awareness . “All you need is love” represents the top of the hippie culture.

Great artists like Robbie Williams, Oasis, Lenny Kravitz, even Coldplay have been influenced by the Beatles and specially John Lennon.

I was in London when John was killed. It struck me and still does. John, wherever you are, your spirit is in your music, forever.

Jordi Delcor

MEMES, GENES Y MEMECES

MEMES, GENES Y MEMECES.

El descubrimiento de loa Acidos nucleicos en la década de los 50 por Watson y Crick marcó el inicio de una nueva era El ADN es una molécula estable autorreplicante y que por tanto potencialmente perpetua, la base de la vida.

Para su propagación , las moléculas replicantes o “replicadores”, debían ser resistentes, con rápida capacidad de replicación y precisos al replicarse, sin errores ( es decir, capaces de producir copias idénticas). Con el tiempo las moléculas se agruparon en genes y llegaron a formar seres unicelulares y pluricelulares: bacterias, plantas, animales.. nosotros.

Dawkings formuló el concepto de gen egoísta : la prosperidad de un gen depende de su adecuación al medio. Los organismos son, pues, meras máquinas de supervivencia para genes. Un gen de un organismo sigue existiendo si dicho ser se reproduce

Dawkings también extendió el concepto de gen a la transmisión de la información, de la cultura, con el concepto de meme.. Un meme es un agente responsable de la transmisión cultural humana, de un individuo a otro o intergeneracionalmente. El meme es análogo al concepto de gen, y sujeto, pues, a las mismas reglas básicas evolutivas, entre ellas el egoísmo y la exigencia de longevidad (ha de durar mucho para poder reproducirse), fecundidad (capacidad de replicación ) y fidelidad de la copia (sin errores).

No puedo resistirme a realizar una broma fácil : el concepto de memez. Una memez es un agente responsable de la transmisión de subproductos culturales humanos, de un individuo a otro o intergeneracionalmente . Para que las memeces se transmitan han de ser longevas, fecundas y fieles.

Los memes han ido cambiando con los siglos. Como ejemplos notables podemos citar :

a) “La felicidad radica en el consumo ilimitado “ (eso es una memez).
b) “Las riquezas de la tierra están para el que las quiera conquistar y trabajar” (memez base de algunas ideas religiosas muy exitosas).
c) Los cánones de belleza: de Rubens a las tallas 36 “ (anorexia en lugar de michelines).
d) La conveniencia de la globalización (entendida como la libre circulación de capitales, personas, bienes y productos) frente a la protección arancelaria.
e) La substitución de la divinidad como centro de la existencia humana por el humanismo (Renacimiento), por el laicismo (Revolución francesa) , por el ateismo (Revolución Bolchevique) y por el consumismo (situación actual).

La publicidad y la propaganda han contribuido a extender estos memes y memeces de forma que son elementos de la cultura actual.

Como se puede comprobar, los memes no tienen ética, ni siguen reglas morales, simplemente se propagan supuestamente siguiendo las leyes que los rigen y favorecen su desarrollo.


Una cuestión interesante es ver la compatibilidad entre memes y genes :¿la propagación o éxito de un meme se debe a que de alguna forma responde a un gen?. Por ejemplo, el meme del éxito social y la ambición, ¿responden a un gen interno que nos lleva a querer éxito ?. Las personas que han alcanzado un nivel de desarrollo interno diferente (los “seres realizados”) y por tanto un sistema de memes distinto ¿tienen alguna diferencia genética con el resto de seres humanos?

En función del sistema de memes (¿genes?) que desarrollemos en el futuro, evolucionaremos como especie. Un gran reto y una gran amenaza... Se hacen apuestas.

Un consejo: no seamos memos.

Dr Jordi Delcor

LA INSATISFACCIÓ DELS CIUTADANS

LA INSATISFACCIÓ DELS CIUTADANS .


L’enquesta sobre satisfacció ciutadana mostra uns resultats previsibles però contundents: gairebé el 70% dels catalans estem molt insatisfets amb els nostres polítics.

Per evitar-ho hi ha 2 solucions : a ) regenerar la classe política . Per això cal eliminar els personatges actuals i aplicar valors nous que de fet són els vells recuperats. Es tracte de recuperar l’estil, esperit i valors d’Acció Catalana i d’ Esquerra Republicana ( clarament, no els valors actuals).

Els polítics actuals no representen els interessos del poble i no saben fer compatibles la visió més general de país amb la realitat diària. No tenen les habilitats ni els coneixements per fer-ho i veient el que fan i el “clientelisme” que practiquen, dubto que la voluntat.

Els lideratges surten de la necessitat de la gent de tenir una visió creïble, de la capacitat del portador del missatge de transmetre aquesta visió i de la confiança que puguin generar de portar als seguidors al lloc descrit per la visió. Els lideratges són circumstancials i amb data de caducitat. I els seguidors validen periòdicament la confiança en el líder contrastant la realitat amb les promeses electorals.

El Sr Barak Obama potser representa aquest esperit perquè hi ha un poble que desitja un canvi, perquè els Estats Units ha estat sempre un lloc de destí i perquè el Sr Obama (i el seu equip) transmeten que saben el que volen i com fer-ho.

Aquí no tenim res d’això i per tant el Sr Obama o el seu equivalent català fracassaria . La seva visió és massa madura per un poble com el nostre. Estadísticament tenim els governants que ens mereixem.

La segona opció per evitar l’avaluació de la insatisfacció és més cínica : no fer enquestes. La ignorància ajudarà als polítics. Ben segur que algú ja ho ha pensat.

Dr Jordi Delcor

MENTIDES DE LA DRETA, MENTIDES DE L'ESQUERRA

MENTIDES DE LA DRETA, MENTIDES DE L’ESQUERRA.

Als Estats Units , l’augment del número d’aturats en mig milió, ha fet arribar l’atur al 6,5% de la població activa , una xifra desconeguda des del 1974.... i es calcula que el PIB baixarà un 5%.. El Govern americà reconeix que estan en recessió d’ençà l’1 de Gener d’enguany.

A Espanya, l’atur és del 11.3%. i arribarà al 15% l’any vinent, la construcció ha baixat un 80%, la venda d’automòbils més d’un 30%, la producció industrial un 11% . ¿I el PIB només ha baixat 1 punt? ¿No hem entrat en recessió?. Fa uns mesos ens varen dir que creixeríem menys del 2,8%... després que el 2%, que les estimacions de l’O.C.D.E eren pessimistes.. Després que potser no creixerem..... després.. que paciència.

O el programa de càlcul del Ministeri no funciona o ens tornen a mentir, una vegada més. Això em recorda un tret característic del tipus de mentida en el que és especialment hàbil cada partit: la dreta menteix sobre temes socials: per exemple, els autors de l’atemptat d’Atocha, i l’esquerra sobre la realitat econòmica. Per què? Perquè cadascú menteix sobre allò en el que és menys competent. I els ciutadans ens mereixem la veritat.


Dr. Jordi Delcor

LA CÚPULA D' EN BARCELÓ I L'ESPANYA ACRÍLICA

LA CÚPULA D' EN BARCELÓ I L’ESPANYA ACRÍLICA.

Bé, algun avantatge ha de tenir “ser de ciències” fins i tot en un país com Catalunya (Espanya) barallat amb la ciència i la tecnologia d’ ençà els Reis Catòlics quan varen expulsar i aniquilar les neurones del país. En una crítica molt criticada per alguns amics meus vaig dir que jo no passava per sota de la cúpula perquè cauria….

Els de ciències coneixem la llei de la gravetat d’en Newton i que 35000 Ks de pintura pesen . Els que a més a més som químics sabem que les estalactites no són acríliques i que la natura supera a la mànega i al compressor. .

Això em porta a un altre reflexió. Els governs estan constituïts per persones habitualment de lletres. Hi ha gent de lletres brillant però molta de la gent que ha fet lletres és negada per a les ciències i qualsevol relació amb els termes “axioma”, “procés”, “algoritme”, “lògica”, “quantitatiu”, “avaluació”, “lleis físic –químiques”, “matemàtiques (en particular l’estadística)”, “models”, els hi crea un bloqueig emocional- intel·lectual. I molt hi són als governs¡¡¡¡.

Aquesta gent confon retòrica amb dialèctica, models amb emocions, visions amb prejudicis, comunicació amb discurs, pragmatisme amb detall operatiu, treball en equip amb subordinació o assembleari, integració amb barreja, idees amb reiteració, no saben com fer les coses i parlen de quès retòrics quan no menteixen i manipulen voluntàriament. I són els que ens manen¡¡¡¡

Jo crec que els passa al mateix que a la cúpula d’en Barceló : objectius equivocats, diners mal empleats, molta pintura, molt pressupost, poca creativitat , una còpia dolenta de la realitat, inutilitat, incompetència en l’execució (que caigui és un signe de gran incompetència) i repetició de l’error : “sostenella y no enmendalla”

Els de ciències continuem a l’exili i molt em temo que sempre estarem així. D’ençà que els Reis Catòlics varen uniformar el pensament fa 500 anys fent una Espanya acrílica tot ha anat de mal en pitjor. I Espanya cau com la cúpula d’en Barceló. Serà premonitori? I els pocs homes de Ciència que ha donat Ibèria han hagut d’emigrar o han estat reconeguts quan morts o quan se’ls ha repescat en una altre operació de “pintura o maquillatge”. Recordeu al Dr. Oró?. Una excepció: la Medecina, hereva dels àrabs i especialment el treball de l´Hospital Clínic de Barcelona, raó per la qual la UB apareix dins les universitat millors del món.

Des del meu exili a L’Ametlla del Vallès.

Dr Jordi Delcor.

ELS 8000 MILIONS DE RAONS EQUIVOCADES

ELS 8000 MILIONS D’ACCIONS EQUIVOCADES

El Govern ha decidit donar 10000 d’euros als ajuntaments per augmentar l’activitat econòmica .Una mostra més d’incompetència i de manca d’imaginació .

En primer lloc, aquest milions anirien molt bé a Catalunya per compensar no tan sols el dèficit de la balança fiscal si no per tenir en compte l’increment de la població de 6 fins a 8 milions. En segon lloc, no és tracte de fer més voreres , rotondes o asfaltar carrers. Això és diluir el problema de la pobresa entre tots. O pot ser simplement pagar sous a ajuntaments sobre poblats ?

En tercer lloc, 10000 milions dedicats a sectors claus tecnològics tals com la medecina, la salut, la robòtica, la millora de les energies renovables, els mitjans de transport sostenibles, els nous sistemes d’aprenentatge, nous materials reutilitzables, etc, poden donar molt de si a mig termini, generen una gran riquesa sostenible però clar, els polítics no volen sembrar a llarg termini. Imagineu que passaria si el seu treball produís fruits recollits pels seus “competidors” a les properes eleccions… I recordem que l’objectiu del polític és doble : agafar la cadira del poder i mantenir-la…

Com sempre, l’esquerra tradicional no sap generar riquesa i la dreta no sap repartir-la.
Caldrà fer alguna cosa diferent.. Pot ser haurà de dimitir aquesta generació de polítics?
O les circumstàncies els dimitiran.

Dr Jordi Delcor

LES LLIÇONS DE FILOSOFIA DEL SR ZAPATERO I LA HISTÒRIA DEL FUTUR.

LES LLIÇONS DE FILOSOFIA DEL SR ZAPATERO I LA HISTÒRIA DEL FUTUR.

Quan es produeixen les crisis és quan es demostra la talla dels governants. Darrerament hi ha molta crisi mal resolta que posen en evidencia als Governs. El Sr Zapatero ha decidit dedicar-se a la filosofia ja que la gestió eficaç no és el seu fort. En general és més fàcil pontificar i teoritzar que posar solucions efectives. Dins d’aquest exercici pseudodidàctic està llançant el missatge de generar treball a Europa, que això ha de ser una gran prioritat. Potser fora més útil rellegir la Història.

Per començar el Sr Zapatero està oblidant vàries coses: a) que els treballs no seran mai els mateixos perquè Europa no és una zona per produir pels elevats costos laborals. B) Que no és qüestió de productivitat si no de valor afegit. Mai es podran fer cotxes tan barats com a altres zones del món. S’ha de generar tecnologia que no es pot copiar a curt termini c) Donant diners a la Banca no s’activarà el consum ni permetrà pagar les hipoteques als particulars. Els diners arribaran amb compte gotes als particulars i les empreses de forma que la falta de liquiditat continuarà sent patent. La Banca, després de regalar desenes de milions d’euros a immobiliàries insolvents només donarà crèdit a qui el pot pagar amb totes garanties. D) Els particulars i les pimes pagaran els excessos del sistema financer. I el Sr Zapatero continuarà pontificant.

Una darrera recomanació : pot ser fora convenient que estudiés els vídeos de què ha passat a França els darrers anys a nivell econòmic i social i tindrà una idea més clara del que està succeint. El Sr Sarkozy, el de les dues cadires, segur que té còpies. Una dada: està augmentant la delinqüència de no delinqüents, és a dir, persones que han de cometre furts per menjar. Endevineu qui és el col·lectiu que es troba especialment amb aquesta problemàtica? I Catalunya és un país on aquesta problemàtica social latent serà especialment greu.... mentre alguns pontifiquen i reparteixen els nostres diners sense cap fi que no sigui electoralista. Un difícil futur pel nostre país, especialment dins de l’Estat Espanyol. I això no es solucionarà l’any 2009.

Dr Jordi Delcor

DEFLACIÓ : HA AUGMENTAT LA VENDA DE CAIXES FORTES?

DEFLACIÓ: HA AUGMENTAT LA VENDA DE CAIXES FORTES?

El terme deflació té un doble sentit : manca de liquiditat i baixada de preus. Totes dues situacions estan molt relacionades. Quan el crèdit està barat, s’activa l’economia productiva i la inversió en actius, la qual cosa genera una espiral inflacionista (pujada de preus). Com diu el Professor Sala i Martín , el Sr Greenspan va baixar els tipus d’interès fa 10 anys després de la crisi de les “dot.com”. Vàrem viure un període de gran creixement econòmic (i especulació). Això va genera inflació

Aleshores les autoritats monetàries pujaren els tipus d’interès per controlar la inflació i això ha fet que moltes persones i empreses, que s’havien endeutat molt, no puguin fer front als pagaments. Les entitats financeres poden donar més crèdits per pagar els anteriors fent la pilota més grossa. Tenim exemples propers: MARTINSA, SACYR...

Finalment forçats a vendre, els preus dels actius i les accions baixen, de forma que hi ha menys liquiditat circulant pel mercat. Les entitats financeres tanquen el crèdit (fet potenciat per la manca de cobraments dels seus deutors). Les entitats financeres es carreguen d’actius embargats de valor de marcat inferior al dels préstecs inicials. Per evitar la davallada de preus, aquestes entitats poden posposar el cobrament dels crèdits: els actius no baixen de valor, però els bancs no tenen líquid, no poden prestar-ho. Encara hi ha menys líquid al mercat, menys demanda, més baixades de preus, menys producció, menys beneficis empresarials, més acomiadaments, menys consum, menys producció, més acomiadaments.. S’atura l’economia

On són els diners ? Si els bancs fan fallida, el públic compra or, metalls preciosos, joies, com a refugi, de forma que aquests diners no circulen per l’economia .. O simplement els amaga sota el matalàs. M’agradaria veure com ha evolucionat la demanda de caixes fortes aquests darrers mesos..

Actualment, els crèdits suprime han exacerbat el procés anterior. Els bancs desconfien entre ells i es carreguen un tipus d’interès elevats per prestar-se diners. Puja l’EURIBOR encara que el Banc Central baixin els tipus d’interès.

Què es pot fer davant d’això?: baixar el tipus d’interès ,activant la demanda (imaginació al poder¡)… Clar que això té un límit: quan els tipus d’interès són zero, com al Japó fins fa poc, ja no s’activa l’economia.

L’intercanvi de bens econòmics és una altre possibilitat. S’elimina el paper dels diners i es fixa el valor dels bens o serveis en funció de la utilitat per les parts.

L’alternativa sòlida, estratègia, és tenir sectors econòmics potents, de valor afegit que generin llocs de treball, amb marges elevats, menys sensibles a les baixades de preus i que per tant aporten beneficis empresarials.

Si els marges són reduïts, la baixada de preus de seguida produeix pèrdues a les empreses que tanquen....

Això és el que passa a Espanya i a Catalunya. Probablement entrarem en deflació reconeguda i la sortida serà ,molt dura i llarga

Dr Jordi Delcor

RESOLUKOIL

REPSOLUKOIL.

Cada dia és més interessant el joc del Monopoly. Una constructora, SACYR, obté un préstec de més de 5000 milions d’euros per comprar un 20% de Repsol. Quan se’n adona que el seu passiu és de 18000 milions ven la seva participació.. a qui? És possible que a una empresa russa que segons algunes informacions tampoc té els diners per fer-ho … Qui posarà els diners? ...

Fa 3 anys es va vetar l’entrada de la Caixa a FECSA i es va preferir que una empresa alemanya fos el principal accionista. La lògica del mercat era que l’oferta de EON era millor que la de la Caixa. Ara és un altre empresa energètica i tampoc hi ha problemes per l’entrada un soci estranger.

Què queda a Espanya ? Immobiliàries com MARTINSA fallides i altres com SACYR amb uns deutes enormes. Empreses auxiliars d’automoció que tanquen per l’efecte dominó..

Qui va autoritzar aquests préstecs a empreses del maó? Quins criteris s’apliquen? Evidentment no la solvència d’ aquestes empreses, que són un exemple de mala gestió i pitjor visió estratègica. O pot ser són exemples d’una gran visió sabent qui pagarà la festa al final del recorregut? Qui té el poder suficient per aconseguir aquestes operacions tan arriscades? Quins mecanismes d’influència es fan servir per “persuadir” les entitats financeres?

Tot això em recorda l’Argentina de Menem. Ja només cal “el corralito”.

Jordi Delcor

INICIATIVA PER A LA RESTITUCIÓ DE 30 M D’ € PER A UNA CAUSA JUSTA.

REPRESENTA EL TREBALL D’ EN BARCELÓ A L' ONU L'ESPERIT DE LA INSTITUCIÓ?

Això és el que va dir el Rei d’Espanya sobre el famós treball presentat al públic. Malauradament té raó i això mostra la perversió dels valors.

In primer lloc, 30 M d’ € podrien ajudar a molta gent al Congo, Sudan, Etiopia i altres parts del món. La fam, el còlera, la malària, la matances ètniques podrien ser mitigades.

En segon lloc, la idea de recrear caves marines i el fons del mar no és molt creatiu. Jo prefereixo la realitat més que una copia sintètica. Més aviat ens hauríem d’ocupar del fons del mar enlloc de fer còpies delirants, cares i megalo maníaques.

I quan costa fer ho? 35 Tn de pintura a 3€/kg com a molt fan 100.000 €, molt menys que la quantitat esmentada a dalt. I a més a més, cobrir una superfície amb un compressor no val tant. Els costos operatius (bastida, vestits i roba de seguretat, et) sumen uns quants milers d’euros addicionals. Pagat 30 M d’euros per un dubtosa obra d’art amb poca creativitat és ofensiu com a mínim.

Encara més quan 500000 € han estat pagats pel Govern Espanyol. Quan ha estat criticat ha replicat que això era demagògia. La meva pregunta és quanta gent podria mantenir les seves cases amb aquests diners? Preferirien un sostre marí pintat o un sostre sobre llurs caps?

Vaig sentir un periodista dient que el mateix es podria dir del Papa i les seves joies que no lliure i que tothom ho accepta. Té raó, però com diuen a la Gran Bretanya “dues errades no fan un encert”. El Papa i l’ Església no segueixen el seu missatge (més aviat el de Crist) però jo no controlo (ni vull ) a l’Església. Tanmateix se suposa que tinc un cert dret a dir que s’hauria de fer amb els meus impostos i jo no vull contribuir al sostre del fals fons marí. No és solidari.

Alguns espanyols gairebé fonamentalistes volen el reconeixement del seu país : el Sr Zapatero i el G20 + 1 a Washington al voltant del Rei Artur i la Taula Rodona i ara, el tema de l’ONU. Com va dir el John Lennon “I ‘m sick and tired of schizophrenics , paranoids, prima donas …..”(“Estic fart dels esquizofrènics, paranoics, prima donas")

Si el Sr Barceló vol fer una contribució real a l’ Humanitat, si vol ser recordat com algú excepcional, hauria de donar tots els diners (excepte despeses i una retribució raonable) a una causa justa. Això aportaria l’autèntic sentit a la frase del Rei Espanyol sobre l’esperit de l’ONU

A banda d’això, 35000 Kg de pintura penjant del sostres cauran més tard o més d’hora de forma que jo no passaria mai per sota de l’obra per si un cas. Estic segur que ningú em pagaria cap compensació “perquè no hi ha diners disponibles”

Dr Jordi Delcor

INITIATIVE FOR THE 30M € RESTITUTION TO A FAIR CAUSE.

INITIATIVE FOR THE 30M € RESTITUTION TO A FAIR CAUSE.

DOES BARCELO’S WORK AT THE UN REPRESENTS THE SPIRIT OF THE INSTITUTION.?

This is what the Spanish King said about the famous work which has been presented to the public. Unfortunately he is right and it shows the perversion of values.

First of all, 30 M € could help a lot of people in Congo, Sudan, Ethiopia and other parts of the world : famine, cholera, malaria, ethnic killings could be mitigated.

Secondly, the idea of recreating the marine caves and sea bottom is not very creative in itself. I rather prefer the real item than a synthetic copy. We should better take care of the deep ocean than make a delirious, expensive and megalomaniac dummy.

And how much does it cost to do it ? 35 Tn of coating at 3 €/kg at the most make 100.000 € far less than the amount of money mentioned above. And covering a surface with a compressor is not worth of such expense. The total operational costs (
Scaffolding , safety dresses,etc) could amount for an additional few thousand euros. So paying almost 30 M for a very dubious piece of work which shows so little creativity is offensive to say the least.

The more so when 500000 € have been paid by the Spanish Government. When criticized they have replied that this was demagogic. My question is how many people could keep their homes with this amount of money? Would they care for the sea ceiling or would they rather have a ceiling over their heads?

I heard a reporter saying that the same thing could be said about the Pope and his jewels that he does not donate them and everybody accepts it. He is right but two wrongs never make a right. So the Pope (and the Church ) are wrong because they do not follow their message (or rather Christ’s message) but I do not control the Church. On the other hand I am supposed to have a right to decide what should be done with my taxes and I do not want to contribute to a false marine bottom ceiling.

Some Spanish fundamentalists want a recognition for their country: Mr Zapatero and the G20 + 1 in Washington around King Arthur and the Round Table, now the UN stuff. As John Lennon put it “I ‘m sick and tired of schizophrenics , paranoids, prima donas …..”

If Mr Barceló wants to make a contribution to the humankind, if he wants to be remembered as somebody exceptional, he should donate all the money (less the expenses and a reasonable income) to a social cause. That would provide the whole true meaning to the Spanish King sentence about the UN spirit.

By the way, 35000 Kg of coating hanging on the ceiling will drop sooner or later so I would not go below the artwork just in case. I am sure that nobody would pay any compensation to injured people “because there are no funds available”.
Dr Jordi Delcor

LA CIMERA I ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA.

LA CIMERA I ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA.

Uns quants dies de silenci, per raons professionals i perquè estava pendent de la reunió dels Cavallers de la Taula Rodona a Washington

Cap mida concreta, la cimera es queda curta, parlen de regular el sistema financer.. Realment no cabia esperar gaire d’aquesta reunió. Els Caps de Vendes mai fixen les regles del joc i els Caps d’Estat són els Caps de Vendes dels seus patrons. Això si , a moltes convencions de vendes hi ha bons sopars i bon menjar.

En Zapatero ha revifat allò de “la reserva espiritual d’Occident” que alguns troben a faltar . Espanya no podia quedar fora d’aquesta convenció i la seva aportació conceptual (aprovisionar reserves anticícliques, per part de la Banca, que vol dir fer guardiola) és fonamental per futur de la humanitat i ningú mai ho havia pensat. (¡¡). El seu model de benestar social també és molt maco (sobre el paper però de mala qualitat a la pràctica).

A més a més existeix el problema de cóm aplicar-ho a la nostra dèbil economia maó- dependent, que és un altre tema. Que a Catalunya i Espanya hi hagi una taxa d’atur astronòmica i creixent no s’havia de debatre en aquest fòrum. Això són detalls operatius que s’han de deixar resoldre a l’Economia de Mercat. No podem fer intervencionisme¡¡¡ Bé, excepte quan tot s’ enfonsa . O sigui , que han de ser intervencionistes però no saben com.. Hi ha qui volia comprar deute dolent (tòxic), després han pensat que millor fer-se banquers.. Els Cavallers de la Taula Rodona s’han anat i el festival continua.

Quant a Catalunya, l’Honorable Montilla anirà al Japó a parlar amb els responsables de la Nissan que a ben segur canviarien la seva decisió i continuarien fabricant a Catalunya si hi hagués una generosa aportació financera, subsidis, exempcions fiscals etc. D’això ja tenim precedents. Això no resol el problema de manca de creativitat productiva al nostre país.

Ciutadans, salveu el que pugueu, treballeu del que sigui i com sigui, controleu la despesa i escolteu poc els missatges dels Caps de Vendes. No és època de compres, al menys per a la majoria.

Dr Jordi Delcor

APRENENTATGE CREATIU I PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA

Joan

Encantat d'assistir a aquest cafè-debat a l'Ametlla del Vallès. Crec que el cafè ha inspirat sempre les millors idees.

Gràcies per la teva resposta. M'ha donat peu a un aclariment no explicat en el darrer blog: no proposo l'esforç (conseqüència immediata de la recomanació del Conseller Castells), si no i més aviat, la creativitat productiva, que vol dir treballar el que cal, dedicant temps a pensar de forma diferent.

Si féssim un símil artístic, “que la inspiración me coja trabajando”, com deia en Picasso . La producció requereix transpiració i la creació, inspiració.

La transpiració és esforç, valor que no s’ha de perdre. La manca de voluntat de part del jovent és un gran problema social.

I la creativitat? Es neix o es crea? La creativitat es pot treballar i desenvolupar: cal tenir estímuls de diferents àmbits i combinar-los creant realitats noves. Per exemple si sents per la televisió que els pagesos guanyen pocs diners per les seves collites degut als beneficis dels majoristes i tu ets pintor, se’t pot ocórrer passar dels distribuïdors (marxants) i crear el teu propi canal per distribuir el teu art. .

En els meus cursos dic que es tracte de treballar bé, no molt. Hem d'alliberar temps per una cultura d'oci, no de vici.. Treballar bé requereix un tipus diferent d’ aprenentatge que ensenyi a fer , a analitzar, a avaluar, a innovar, seguint les categories de Bloom.

Una de les idees claus per aprendre ràpidament és el concepte de procés, conjunt d’accions, decisions i iteracions connectats en el temps. Un altre aspecte és el sentit finalista dels aprenentatges, el per què de les coses. El dia que els professors ensenyin tenint en compte aquests conceptes, l’aprenentatge serà molt més ràpid, efectiu, motivador, engrescador, es perdrà la por a l’error i sortirà el millor que tots els alumnes porten dins... I també hi hauran emprenedors. Podem incorporar això dins d’un Pla Estratègic català?

Ens veiem agraint-te un cop més la teva resposta.

Salutacions molt cordials

Jordi Delcor

ERNEST MARAGALL I LA INTEGRACIÓ

ERNEST MARAGALL I LA INTEGRACIÓ.

Felicitacions al Sr Maragall per la seva iniciativa de fer una immersió als emigrants joves nou vinguts a Catalunya en la llengua i la cultura del nostre país de forma que la seva integració dins els grups d’estudiants un cop començat el curs, és més ràpida i efectiva i no endarrereix als altres estudiants autòctons, evitant un efecte “llast” i fent que els més avançats s’avorreixin, baixi el nivell de la classe i els bons treguin super notes que tampoc són reals. De passada cal dir que aquesta immersió s’evita el dilema integració- no integració mal interpretat per l’informe Bofill que diu que les qualificacions dels grups segregats són més baixes que les dels grups no segregats. Això passa, com assenyala el Professor Xavier Sala i Martín, perquè les escoles amb més problemes (i per tant amb les notes més baixes) són les que han segregat als alumnes de diferents nacionalitats dels autòctons. A més a més, la baixada de nivell de les escoles no segregades “puja “ la nota dels bons alumnes en comparació amb els dolents, fent més patent la diferència entre els dos tipus d’escoles o grups d’alumnes.


El Sr Maragall ha potenciat una mida de sentit comú i que vol dir fer les coses bé , evitant la segregació (objectiu tradicional de l’esquerra ideològica) i evitant perjudicar als millors ( objectiu tradicional de la dreta competitiva).

Chapeau pel Sr Maragall. Li desitjo que tingui moltes iniciatives d’aquest estil que fan país, mantenen la identitat catalana i mostren que el debat de “en castellano (o cristiano) , por favor (o sin favor) “ és una reacció pròpia de conqueridors nostàlgics.


Dr Jordi Delcor

CATALUNYA ESTÀ SORTINT DE LA CRISI?

CATALUNYA ESTÀ SORTINT DE LA CRISI?

El Conseller Castells ha dit que les empreses catalanes han de millorar la productivitat..
Produir més barat té un límit i Catalunya és un país car comparat amb els països de l’Est d’Europa, Nord d’Àfrica i per descomptat la Xina, Extrem Orient. Recordo fa pocs anys, una conferència on un directiu de la SAMSUNG va dir que es tractava de millorar la productivitat catalana. Poc després varen tancar la planta per la impossibilitat de competir en costos.

El problema no és de productivitat, si no de diferenciació, de creativitat, d’innovació, de tecnologia, de nous projectes. No és tracte de produir el que fan altres països de forma més barata si no de fer coses diferents i per assolir-ho s’ha d’invertir en R+D, en Biotecnologia, Nanotecnologia, teràpies genètiques, nous materials, Química Fina, software, sistemes experts, medi ambient, energies alternatives....

Valor afegit vol dir allò que incorpora l’ésser humà, a banda de la primera matèria : intel·ligència, ingeni , creativitat, novetat. Produir més barat té sentit només per volums enormes i cada cop es desplaça més la producció d’aquests tipus de productes als països esmentats.

I els Governs no estan per la feina. Les empreses que realment innoven necessiten ajuts, crèdits tous, reducció radical d’impostos, poder compensar pèrdues actuals amb beneficis futurs pagant menys impostos.. Només així tindrem més emprenedors. Empresari, espècie protegida . Ho enteneu, polítics? Cal anar a la cimera de New York per entendre que aquest és el motor de l'economia?

Dr Jordi Delcor

EL PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA

EL PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA.

Catalunya és un país de destí, format per la barreja de molts pobles. En aquest sentit, els EUA són una versió magnificada d’aquest fenomen. Estan formats per gent que va emigrar voluntàriament, gent que va ser exiliada i esclaus africans. No cal dir que tot aquest procés es va fer amb un autèntic genocidi dels indígenes . Els pocs que queden viuen en “reserves” protegides , semblants a zoològics.

A Catalunya no va passar això, La població va immigrar voluntàriament i es va integrar, en general, molt bé, contribuint a la riquesa del país, que ells mateixos han compartit. La immensa majoria dels catalans tenim sang d’altres parts d’Espanya o altres països.

Històricament, els Estats Units han tingut problemes de racisme però ara han donat una lliçó important elegint un president negre, culte, educat, americà , que té la tasca de sortir del model ultra lliberal dels darrers anys. No sé si el Sr Obama i el seu equip seran
n capaços de materialitzar aquesta nova visió, probablement només ho assolirà en part. Ell no pot arreglar les diferencies socials de 350 milions de persones i potser aquesta feina l’haurà de compartir amb els governadors dels 51 Estats de la Unió.

Però aquí s’acaben els paral·lelismes entre Catalunya i USA.A Catalunya no tenim un President (català) que quan parla transmeti un missatge . De fet, no parla gaire i quan ho fa, no em sento representat, ni veig cap visió de futur. Veig un funcionari, una mena d’antic “Presidente de la Diputación”.

Els països acaben sent el que fan, en el bo i el dolent: Argentina, Alemanya, EUA, Espanya, la Xina, el Japó, l’Iran, Suïssa, Suècia, Itàlia, França...són exemples clars de diferents models . Per arribar on sigui cal tenir una estratègia de país, analitzar els punts Forts i els Febles (Debilitats), les Oportunitats i les Amenaces, mètode que es coneix com a D.A.F. O (inicials dels quatre conceptes esmentats) i que jo explico als meus alumnes de M.B.A.

El mètode permet definir estratègies (és a dir, fixar objectius i definir què convé fer per assolir-los ).

Cap Govern espanyol ha fet cap DAFO i si n’han fet, l’han oblidat. Espoliar (robar) l’or i la plata de Sud Amèrica durant segles oblidant-se de la resta no obeeix a cap Estratègia sinó a una desídia. Mentre els britànics (que també han robat molt) tenien a Newton, creador de la Ciència moderna i Watt, inventor de la màquina de vapor, i s’afanyaven en la Revolució industrial, a Espanya la Cort Reial vivia en el més estil despòtic (excepte un tal Carles III, del que ha quedat un notable cognac (sic¡¡) i algun que altre pont) , amb un poble ignorat i ignorant, afamat, explotat i míser.

L’actual govern espanyol continua sense fer cap Anàlisi DAFO ni elaborar cap Estratègia. Quan el Sr Aznar diu que els socialistes estan dilapidant l’herència econòmica del PP, mostra una vegada més un cinisme espectacular o una patologia preocupant, conseqüència de l’orgull i l’ego. L’estratègia del PP va ser construir a dojo, fer creure a la gent que els pisos pujarien indefinidament i quan això s’ha acabat, no queda res.

Espanya ho passarà molt malament per què “sense saber on vas et pots trobar a qualsevol lloc”, com deia en Groucho Marx. I Catalunya?. Catalunya no farà res amb Espanya, mai ho ha fet ni mai ho farà perquè son països, visions i identitats diferents.
El problema és que ens han arrossegat i ens hem deixat arrossegar per la seva No- Estratègia. Som culpables de ser “pesseters” (eurers?)

Així doncs, què podem fer? Doncs desenvolupar una visió de país educat, creatiu, que aposta pel futur i l’excel·lència, amb empreses de tecnologia, que dona facilitats als emprenedors, de qualitat, un medi ambient, les energies renovables, el transport públic (trens), que aposta per una educació exigent amb els alumnes però engrescadora alhora. Diguem a les coses pel seu nom, fem-les perquè són adients i no només perquè donen vots o són l’oposat del que proposa el meu “enemic” polític. I d’on sortiran els diners per finançar tot això? Del nostre compromís com a catalans en un projecte de país.

Mirem cap el Mediterrani, el Nord d’Àfrica, Europa, Àsia, Amèrica. Si a Espanya no ens compren el cava, exportem-lo a d’altres indrets, perdem la por als Governs centrals , a unes quantes vendes menys. Desenvolupem tecnologia. Hi ha molta gent preparada, científics i enginyers, però els manca recolzament i es cremaran o fugiran a altres llocs on es valori la seva competència. Si ho fem, ens copiaran, ens envejaran però en el fons els hi agradarà ser com nosaltres.

No tindrem un Estat, no es deixaran. Deixem-nos de discussions filosòfiques sobre la Nacionalitat Catalana dins el preàmbul de l’Estatut. L’Estatut serveix de ben poc. L’únic article important hauria de ser el finançament i els governants actuals no saben, ni poden, ni volen aconseguir-ho perquè valoren més la seva cadira. Ni tant sols tenim l’esperança messiànica d’un Obama català perquè no hi ha visió, ni lideratge, ni autoritat moral, ni talla intel·lectual, ni formació.

Què fan els pobles sense Estat? Formen lobbies. Convido als ciutadans a participar en un lobby català dedicat a crear riquesa compartida, convivència compartida però no dins un partir polític. El lobby que li convé a Catalunya tampoc és el d’un grup d’empresaris castellanitzats culturalment, “digeribles” a Madrid pel seu catalanisme diluït i descafeïnat, que només volen el seu profit econòmic i que es venen pel tradicional plat de llenties (la “comanda” o “pedido”).

Jo encara vull tenir la meva identitat catalana. Amb una barreja d’ingenuïtat i idealisme, em resisteixo a perdre-la . Voleu fer un país ?.

Ah, un suggeriment, deixem de celebrar la Diada el dia 11 de Setembre i de parlar del Sr Rafael de Casanovas. No cal recordar una derrota ni fer homenatges a un senyor que estava al llit tal data i que al cap de dos anys exercia d’advocat a Barcelona a diferència dels 35.000 catalans que varen emigrar a Àustria i altres llocs d’Europa.

Visca Catalunya¡¡ (Estat).

Jordi Delcor PhD
Un català exiliat a L’Ametlla del Vallès

UN VIDEO I UNA MICA DE SENTIT DE L'HUMOR

Benvolguts

Si voleu riure, encara que sigui un drama, mireu això.
Crec que defineix bé el cinisme del sistema.. M'ho ha enviat el meu fill i és humor anglès en estat pur.


http://www.dailymotion.com/relevance/search/george%2Bparr/video/x684wa

HIPOTEQUES CONGELADES

HIPOTEQUES CONGELADES.. DIU EN SOLBES.

Em sembla molt bé, finalment una mesura real, però llegint el text del Sr Solbes no queda clar què vol dir “la banca no està obligada”, “en alguns casos”, “garantia de l’estat”?

En quins casos? Quina banca ho accepta? Quina garantia dona l’Estat? No estem parlant de les clàusules habituals que inclouen moltes hipoteques de períodes de carència? Si és així, quina és l’aportació de l’Estat? I si l’Estat “garanteix” el posposar part del pagament, en quines condicions i a qui ho fa?

Amb un 15% d’aturats estimats l’any vinent (m’ho crec perfectament) , quants d’ells tenen hipoteques? Quant s’acolliran a aquesta mida, si és que és real? Estan disposades les entitats financeres a fer-ho? És un tema de bona voluntat? Sona a mida electoralista, populista, demagògica, desesperada, "marquetinera".

Cada cop més confusos, mentre tant , els deures del Govern espanyol a llarg termini que són fer un Pla estratègic , definir un model de país, queda pendent..... com sempre....

Jordi Delcor PhD.

MAS MENTIRAS :S.I.V. D.V.C.

MÁS MENTIRAS : S.I.V Y D.V.C

El PNB se calcula de 3 formas diferentes : mediante la suma del valor añadido de las empresas (ventas menos sus compras) evitando la doble contabilización : lo que yo te vendo es lo que tú me compras así que debería cancelarse. Oro sistema es a partir del consumo privado, más la inversión bruta , el gasto público y la diferencia entre exportaciones e importaciones. El tercer método es a través de las rentas : sueldos, salarios, cotizaciones a la seguridad social , alquileres, beneficios, amortizaciones e impuestos indirectos. Ni que decir tiene que los tres métodos no coinciden entre sí pero es de suponer que cada uno es comparable con si mismo entre años sucesivos.

La diferencia entre el PIB y el PNB son las debidas a los españoles residentes en el extranjero.

Perdón por el rollo. Pero era necesario para lo que sigue . Nos dicen que el sector de la construcción representa un porcentaje muy importante del PIB y que ha disminuido el número de viviendas construidas. Que el turismo está estancado. Sabemos que cuando se para la construcción, se reduce el consumo (no se venden coches, menos gastos en restaurantes, ropa, etc). Existe muy poca actividad constructora ya que de 110000 viviendas anuales construidas en Catalunya hemos pasado a 18000 y parecida proporción existe en España.

Y con esta realidad ¿el PIB todavía crece?. Si el paro aumenta en 500000 personas en 1 año, ¿es que esas personas no aportaban apenas valor al PIB? Cuando el paro suba 500000 personas más ¿ el PIB seguirá creciendo?.

O las empresas calculan muy mal sus recursos humanos y contratan gente que no aporta nada pues el cálculo del PIB sigue mostrando valores parecidos o los datos del gobierno son una mentira contumaz. En el primer caso deberán echar a los responsables de contratar a personas que no aportan valor. Conociendo como funciona la empresa privada dudo mucho que se contrate porque sí, especialmente hoy día. Hablamos siempre del sector privado ya que en sector público no te despiden aunque no aportes valor….

En el segundo caso los S..I.V.(SUMINISTRADORES DE INFORMACION NO VERAZ , eufemismo de mentirosos) deberían irse aplicando la DVC (Dimisión Voluntaria Coherente ).

Pero no lo hacen

Jordi Delcor PhD

RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES A DOJO

RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES A DOJO .

El Govern Italià ha decidit reduir el pressupost educatiu en 8000 milions d’euros, eliminar uns 100.000 llocs de treball d’interins i augmentar la disciplina a les classes(sic¡¡). Sembla que per tenir més disciplina cal tenir menys professors. Posaran pot ser agents antidisturbis que estovin als alumnes indisciplinats? .

Quan un país retalla el pressupost de formació s’inicia una decadència. Suposo que al Sr Berlusconi no li deu d’importar massa perquè té altres prioritats.

No sabem que en pensa d’una possible retallada de fons per a l’educació l’honorable Montilla que envia els seus fills a una escola privada. Coneixem, però la proposta del co-pagament dels aliments i medicaments de la Sanitat Catalana segons la qual els malalts pagarien el menjar perquè “quan estan bons i viuen a casa seva també mengen i ningú els hi paga el menjar” que és una necessitat bàsica independent de malalties .El que no queda clar és per què haurien de pagar els medicaments si quan estan bons no els han de prendre a casa seva donat que són una necessitat i una prestació sanitària que ja han pagat.

I per què no es poden pagar els medicaments i els aliments hospitalaris? Perquè falten diners i perquè som 7,8 milions d’habitants en lloc de 6. On són els diners? Por ser alimentant a malalts d’altres comunitats ? O pot ser rescatant a entitats financeres en crisi?

Bé, afortunadament, els representants de qui realment mana al món, es reuniran als EUA per reinventar el capitalisme.. Pot ser per crear formes més subtils encara de esmicolar al personal? Jo crec que a Catalunya estan inventades del tot: transports públics deficients, sanitat pagada dos cops pels usuaris, ensenyament públic dolent, contaminació, deforestació, (probable) canvi climàtic, hipoteques i lloguers pels núvols, infra-sous, polítics poca vergonyes (no tots)....

Aquest mateix matí es publicava la notícia de l’absència de la meitat dels diputats a l’hemicicle espanyol, per parlar de la crisi econòmic- financera. És lògic, ells no tenen crisi. Es beneficien del “co- pagament.”. Altres es dediquen a”tunejar” cotxes ( això és la xocolata del lloro, complex de nou ric), a arreglar despatxos per 2 milions d’euros (Galícia), que ja pica més, o a tenir ingressos no justificats (Balears). L’Espanya plural (i Catalunya ) són rics mosàics de desfetes i excessos de tot tipus. Mentre ens ho empassem tot, aniran pressionant, no ho dubteu.

Aquests 2 milions d'euros són la meitat dels diners que la Unió europea ha donat al Congo pel problema de la fam dels refugiats.... No sé que dir. Podríem agafar ,per exemple, 10 milions d'euros dels 1.700.000.000.000 per tapat el Chapapote financer? Quedarien 1699.990.000.000 milions. I que tal si agafem 1000 milions?.. Hummmm, encara hi queden 1699.000.000.000. A compte del deute públic comprat per la Xina.

Ah, m’oblidava, el Sr Zapatero vol anar a la cimera dels EUA, com sigui. Té, pot ser, alguna idea meravellosa que pot ajudar a solucionar aquest desastre de model? O és, simplement una qüestió de prestigi personal, un tema de post imperialisme nostàlgic, un problema d’ego que se li escapa del cos físic?.

He d’aturar-me. Són masses coses impresentables. Quan vulguem reaccionar serà massa tard.

Jordi Delcor PhD.

LA XINA I CATALUNYA

LA XINA I CATALUNYA

En que se semblen Catalunya i la Xina? Això no és un acudit de l’ època Pujol. Se semblen en que les dues paguen la festa...

El deute americà no ha parat de créixer d’ençà es varen aplicar les teories d’en Friedman, a l’època Nixon. Es va emetre Deute Públic fins nivells insospitats. Per cert, aquest Deute va permetre la carrera armamentística del President Reagan que va arruïnar la URSS.

La situació és com si una família demanés una segona hipoteca per pagar la primera i després una tercera per fer front a la segona i una quarta.. On és el límit? En el “crèdit” (aquest és l’origen de la paraula) que li donin les entitats financeres. Qui finança als EUA? La Xina que ha comprar el Deute Americà . Si els EUA no paguen el deute (ni tant sols els interessos) que farà la Xina? L ‘equivalent a embargar a la família insolvent? I com s’embarguen als EUA? Comprant al país. Els grans capitalistes pot ser no tinguin masses problemes però, i el poble?

A Espanya les coses s’han fet de forma diferent: a banda del Deute Públic per finançar la festa, s’ha espoliat Catalunya , Balears i País Valencià sistemàticament. Fent un símil, és com si la família que no pot pagar la hipoteca, li treu part del sou al veí, en nom de la solidaritat i posats a fer, qui el veí li pagui també les reformes de la casa, el cotxe i les vacances. Si el veí el nega, és titllat d’insolidari i egoista..

Jo no en dic solidaritat d’això..

Jordi Delcor i Garrido Ph D

609 790 913

jdelcor@gmail.com

PROBLEMES DEL SEGLE XXI AMB TECNOLOGIA DEL SEGLE XIX

PROBLEMES DEL SEGLE XXI AMB TECNOLOGIA DEL SEGLE XIX.

Per agilitar la justícia han construït la Ciutat de la Justícia, molt propi d’aquest país amb mentalitat imperialista. El problema de la justícia és múltiple : d’una banda l’aplicació de mètodes i recursos del segle XIX a problemàtiques del segle XXI que requereixen experts en Informàtica, Medecina, Física, Química, Enginyeria, Finances i d’altre la mentalitat d’aquests senyors amb túniques i llenguatge molts cops arcaic i obsolet.

Una dels les millores més espectaculars de l’Estat Espanyol ha estat l’Administració de la Hisenda Pública. Tots els tràmits, declaracions etc es poden fer via telemàtica i recentment per les empreses i per llei, només de forma telemàtica. Més de 20 milions de persones han de presentar declaracions d’IVA , Patrimoni, IRPF, Retencions a compte..... l’Estat, quan vol, ho sap fe bé. O al menys alguns responsables.

Per altre banda els processos judicials són molt simples des del punt de vista de procés : una seqüència d’activitats (detenció, recaptació de proves i fets, declaracions, testimonis, vistes, sentències, ingrés a presó si s’escau, permisos,etc, tot amb responsables, terminis, dates límits etc.

No és difícil elaborar una simple base de dades relacional que recordi als administratius del Jutjats les accions a efectuar des de la instrucció, fins a l’execució de la sentència o el seguiment de l’ empresonat.

Però no, els secretaris de jutjats han de mirar foli darrera foli i si es deixen algú, les conseqüències són terribles. Quines mides correctores s’adopten davant aquesta “tecnologia anterior al segle XIX? : penalitzar als secretaris i als Jutges, construir una ciutat però no un simple sistema informàtic eficaç. Serà per allò de que “quien vale vale y sino a Letras”? Tenen algun tipus d’incompatibilitat genètica els professionals de la justícia i la Ofimàtica/ les tecnologies modernes? Com es mesura la competència professional dels magistrats ? Quin és el perfil competencial requerit ?

Sembla que els senyors de la túnica es troben còmodes escrivint milers de folis però ignoren com administrar la justícia. Aquesta aproximació tan poc ecològica, tan “paperera”, tan poc operativa, tenia sentit a l’època de la Inquisició però no avui dia.

Està clar que tenim justícia amb mentalitat prehistòrica i la solució no consisteix en penalitzar els funcionaris , jutges, secretaris i demés, que la majoria dels casos fan el que poden i més. A qualsevol organització, el problema sempre està a dalt de tot i la Justícia no és una excepció.

Els papers s’acumulen als jutjats, els ratolins si caguen, la justícia és molt lenta, delictes greus prescriuen amb total impunitat però no passa res, els senyors de la túnica continuen declamant i vivint en un món irreal mentre els ciutadans es frustren i es queixen per la inoperància del sistema. Més de 400000 causes pendents... per secula seculorum.

Molt em temo que no té solució.

Jordi Delcor PhD.

CRISI FINANCERA O CRISI ECONÒMICA

CRISI ECONÒMICA O CRISI FINANCERA?

El Professor Xavier Sala i Martí fa una reflexió interessant : mentre que arreu del món la crisi financera produeix una crisi econòmica per manca de líquid (veure http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/cmo-se-fabrica-el-dinero.html) a Espanya , la crisi econòmica (construcció, turisme ,etc) produeix una crisi financera (manca d’activitat econòmica, no finançament, insolvències, etc).

Està clar que el sistema financer espanyol no té les insolvències de l’americà però la manca d’activitat econòmica, l’atur, la immigració desocupada, els sous baixos, els lloguers, hipoteques i productes bàsics cars produiran molta inestabilitat social.

Què farà el govern? Res. Ni saben ni poden. El creixement d’una país és una cursa de fons, d’anys, d’inversions estratègiques en tecnologia i aquí seguim dins una Espanya “cañí” , classista, imperial.

Mentrestant, els partits es miren el melic, com sempre. Què podem fer els ciutadans de peu?

a) Carpe- diem (gaudir)
b) Aguantar.
c) Protestar cada cop més ( no us amoïneu, ja hi haurà molta gent que ho faci)
d) Fugir.

I Catalunya amb el seu problema afegit . Aviat podrem dir allò que diuen els mexicans en relació als Estats Units: pobre Catalunya, tan a prop d’Espanya i tan lluny del cel”.

Jordi Delcor PhD

¿CÓMO SE FABRICA EL DINERO?

¿CÓMO SE FABRICA EL DINERO?

La prensa, algunos blogs, éste incluido, han comentado el proceso especulativo de las subprime, su origen y creación de productos financieros aberrantes. En su afán de obtener beneficios crecientes y en un entorno con bajos tipos de interés, los bancos dispararon la creación de hipotecas que concedieron a particulares potencialmente morosos, junto a clientes solventes. Para no tener unos balances con demasiadas hipotecas respecto a su capital propio y violar la Normativa de Basilea, las vendieron a sociedades “conduits” creadas por ellos mismos y con dinero obtenido de los inversores a quienes sociedades de valores manipuladas recomendaban que invirtieran en esas sociedades.

Cuando los particulares dejaron de pagar las hipotecas (por no poder hacer frente a los pagos y por el estancamiento de la subida de precios de la vivienda) se colapsó el sistema : los bancos tuvieron que pagar a los Fondos de los inversionistas que no renovaron sus inversiones en valores respaldados por hipotecas. Los propios bancos tenían valores respaldados por hipotecas. La falta de liquidez obligó a los fondos a vender sus mejores valores ,con la consiguiente bajada de la Bolsa. La devolución de los Fondos con valores hipotecarios exigió una inyección del liquidez de la FED y de los bancos centrales. Las aseguradoras de los hipotecas quebraron.

El último desenlace ha sido esa inyección de liquidez en el sistema, dinero digital , para que no se pare la economía real de empresas y particulares.

. ¿Cómo se puede crear dinero de esa manera? ¿No es eso el equivalente a imprimir billetes, política bananera prohibida en un país o países desarrollados? ¿No es una forma de fomentar la inflación?

Vamos por partes :
¿Dé donde sale el dinero? ¿Ha sido siempre así?

La Reserva Federal FED presta al gobierno los dólares que imprime a bajo costo contra obligaciones en títulos. Contablemente es algo así como “Caja a deuda perpetua” (no se sabe en cuanto tiempo, probablemente generaciones).

Luego los presta al gobierno o a entidades financieras : “Préstamos a caja”

Después paga los intereses a quien le ha comprado la deuda (China, inversores privados, otros bancos, etc) : “intereses deuda a caja”.

Con esta simple magia, hemos asistido a la creación de dinero.

El problema es esa capacidad para generar líquido frente a una deuda que nadie pagará.¿Dónde está el límite de la cantidad de líquido “imprimible” o emitido?. La FED fue creada en 1913 fue a través de una ley que pasó muy escondida con un Congreso ausente en el periodo de Wilson y la justicia estadounidense ha rechazado sistemáticamente las acciones civiles designadas a anular las leyes que la crearon.

Los agregados monetarios.

¿Cuánto dinero existe en realidad?¿Qué constituye el "dinero"? Se habla de agregados M1, M2 y M3.

El M1 está constituido por los billetes ,monedas y depósitos a la vista. Si se suman los depósitos a plazo hasta 2 años, se obtiene del denominado M2.

El agregado M2 junto con los valores que son sean acciones (letras del Tesoro, Bonos, Obligaciones, etc) , las "repos" (cesiones temporales de dinero), constituyen el M3.

Esta falta de control en el crecimiento de la masa monetaria tiene como origen la desregulación del M3. Claramente el M3 posee un mayor grado de especulación y menor liquidez en comparación con el M1 y el M2. El porcentaje de M3 en la masa monetaria en la actualidad es cada vez más amplio generando un alto grado de especulación y riesgos.

¿Cómo se generó esta situación? Al término de la Segunda Guerra Mundial con los acuerdos de Bretton Woods se estableció la convertibilidad del dólar y el oro, en 35 dólares por una onza, todos los países lo aceptaron y así funcionó, los billetes decían ‘convertible en oro’. Las reservas de un país se transformaban en oro y el oro permitía emitir líquido.

Con la guerra de Vietnam, el alto nivel de inflación y el déficit comercial que generó, los europeos perdieron la confianza en el dólar y empezaron a pedir el cambio de dólares por oro a EU (el único país obligado a mantener la convertibilidad de su moneda en oro). Al ver sus reservas bajar, en 1971 Nixon puso fin a la convertibilidad en oro del dólar. Desde entonces no hay un control o limitante al crecimiento monetario, el M3, y empieza el alza permanente.

En marzo del 2006 el loado Alan Greenspan dijo que era muy costoso y difícil calcular el M3 forzando que se dejase de calcular. ¡Goooooool¡

Según los expertos, la masa monetaria refleja el crecimiento industrial. Es decir, que se necesita siempre más dinero para justificar el crecimiento industrial. Sin embargo desde 1959 mientras que el M3 ha crecido treinta y dos veces, la producción industrial sólo lo ha hecho en cuatro veces.¡¡¡ (1)


¿Qué ha pasado? Que el dólar dejó de estar respaldado por un bien tangible, como el oro y lo ha estado por el poderío militar o la confianza de que los EUA tienen capacidad para devolver la deuda. Como resultado, tenemos entonces millones de billetes, dólares, con un valor muy por debajo del nominal porque incluyen el valor de la deuda futura que nadie pagará. Más billetes que cada vez valen menos .

La única manera que tiene EU de pagar sus deudas (sus billetes) es haciendo mas dinero dejando en el pasado la ley de demanda-oferta. Cuando una economía crece gracias a la emisión de deuda (billetes) llega a su colapso, a una trampa de la tasa de intereses, a necesitar más deuda para seguir creciendo y exigiéndoes al mismo tiempo intereses bajos para evitar el colapso de la economía e intereses altos para poder detener la inflación. Como la capacidad para fabricar dólares es ilimitada, como el petróleo de paga en dólares, conviene un dólar barato frente al euro que en todo caso potenciará las exportaciones estadounidenses.

La gestión irresponsable de la Banca privada mundial ha exigido la inyección de centenares de miles de millones de euros /dólares. Un billón de $ equivale a 30 años de producción agrícola mundial.

Con más billetes circulando, la equivalencia billetes- riqueza real devalúa la moneda. Conviene no confundir esa inflación, real, con el IPC. Esa devaluación es mucho mayor que el IPC, creado con otros propósitos : fijar tipos de interés y aumentos salariales.

Es evidente que se necesita una equivalencia entre algún bien real, objetivo, que señales “la riqueza “ de un país y la masa monetaria, ya sea el oro, la plata, los diamantes, el número de árboles o la sal (de ahí el nombre “salario”).

No tener ninguna equivalencia conduce a un descontrol absoluto del M3. Si aceptamos que el dinero es energía, no la podemos inventar de la nada, partiendo en una fe absoluta en la capacidad de devolverla..... El crecimiento USA (y del mundo occidental) es una huida hacia adelante.

Un hecho clave : La FED es un banco privado compuesto por doce bancos privados americanos como accionistas. Citando (1),” EU es probablemente el único país del mundo cuyo banco central es privado y esto es un factor imprescindible de cuestionar al momento de analizar la crisis mundial y la brecha que separa a los ricos de los pobres ¿Por qué hay un banco privado que está haciendo el manejo del dinero de un país?”

A diferencia de esta dinámica norteamericana, China está comprando futuros de mercancía tangible (es decir, cerrando contratos de precios compra de todo lo que necesitará para crecer durante los próximos veinte años). También ha comprado 500000 millones de $ en Deuda USA.

¿Cuál es el final de esta historia ? Si los Estados Unidos no controlan esa deuda ilimitada, si no se controla esa necesidad de crecer desaforada, el proceso continuará imparable : más M3. Si algún día algún país dice que el dólar no vale nada ¿qué harán los países que han comprado deuda USA? ¿Se apoderarán de la economía USA?¿ Quién tiene el potencial para hacerlo? China. Mientras China pueda crecer, todo irá bien porque Europa no pinta nada y sigue el dictado USA.

La estrategia china de fijar el cambio con el dólar evita inestabilidad monetaria. Todos mienten :el cambio dólar yuán es ficticio pero si todos lo aceptan….. China quiere ser autosuficiente, si le dejan no habrá problemas.. por el momento.

Jordi Delcor PhD

(1) CÁTEDRA KONRAD ADENAUER ECONOMÍA DE MERCADO CON RESPONSABILIDAD SOCIAL

UNA NOVA ARQUITECTURA FINANCERA

UNA NOVA ARQUITECTURA FINANCERA


El Primer ministre Gordon Brown està liderant el procés de la U.C.I financera. U.C.I vol dir Unitat de Cures Intensives i Unió Capitalista Internacional .

No hi ha dubte de que Gordon Brown és un bon tècnic, pragmàtic, que sap resoldre coses a diferència del seu antecessor , Tony Blair, molt més polític, és a dir , amb un discurs amb somriure manipulador, amb “cafè per a tothom” , demagògic , bel·licós i sempre en campanya, actuant de cara a la galeria.

M’agrada el Sr Brown. Poc fotogènic però efectiu en temps de crisi. Podria donar classes de política a tota la plèiade de personatges pseudo líders europeus. Ell i el Sr SarkoZy representen el lideratge més autèntic que pren mides antipopulars però necessàries.

Una altre cosa és això de reinventar el capitalisme. El capitalisme és capitalisme . O bé es fa una cosa nova amb un altre nom o no hi haurà avenços.

Sota el meu punt de vista, aquesta nova “cosa” o filosofia hauria de tenir una axiomàtica incloent principis del tipus :

a) No és legítima una activitat empresarial que vagi en contra dels drets humans: (veure la declaració dels les Nacions Unides).
b) No és legítima cap activitat que perjudiqui el Medi Ambient.
c) S’ha de minimitzar l’ impacte de tota activitat laboral en el Medi Ambient. No es podrà vendre “quota de contaminació” a altres empreses o països.
d) Les empreses pagaran impostos en funció no tan sols dels seus beneficis econòmics si no del respecte a les persones, naturalesa i objectes amb una Normativa Internacional de Compatibilitat Econòmic Social Mediambiental.
e) Els beneficis distribuïts entre els empleats desgravaran als empresaris que ho facin.
f) S’haurà de protegir (fiscalment i amb crèdits) als emprenedors i empresaris legítims, és a dir, els que compleixen tot l’anterior.
g) Es limitaran dràsticament les activitats de Borsa i els productes derivats excepte els format per cistelles de valors empresarials accionarials i/o renda fixa.
h) Els delictes econòmics contra institucions tindran una consideració de molt greus amb privació de la llibertat immediata dels autors.
i) Es limitarà i faran públiques les retribucions dels alts directius. No es podran donar indemnitzacions milionàries.
j) Es fixarà per llei el preu dels productes bàsics : aliments, comunicacions i energia “imprescindible” (vol dir més transport ferroviari i menys cotxes i camions).
k) Es demanaran explicacions directes als Parlamentaris podent exigir responsabilitat qualsevol ciutadà si hi ha indicis de incompliment de les tasques i/ o abús de poder . No hi haurà exempció de responsabilitats en cap moment.


La cistella anterior pot semblar molt variada i dispersa però cobreix un ventall molt ampli d’aspectes que fallen i que són el fonament dels actuals desastres.

I per què no parlo de tràfec d’armes?. Realment, no crec que gairebé cap dels punts anteriors es posi en marxa i menys el tema de les armes. No confio gairé en el èsser humà (creença basada en l’experiència). Així que no podrem refundar el capitalisme. Tothom donarà les gràcies al Sr Brown i probablement perdrà les properes eleccions perquè el Sr Brown és un solucionador i els solucionadors només es volen quan els altres ho han espellat molt. Després tothom acomiada al lampista.

Fins que no passi una de grossa en el món real no hi haurà cap canvi. Tot el que es pugui arreglar prement una tecla i posant 2.000.000.000.000 és fàcil. Ja sabem qui paga el compte. Qui vol arreglar res ? Ja està arreglat, fins a la propera...

I si fos una central nuclear? Això ja fora més seriós. Cau dins el món real.. Llavors tothom es qüestionarà d’on surt l’energia. A Catalunya, les centrals ja estan donant avisos. No passa res, tot està sota control. Quina por, Déu meu, quina por¡

Sort Sr Brown.

Un admirador

Jordi Delcor. PhD

FUSIONS DE CAIXES I 1.700.000.000.000 EUROS

FUSIONS DE CAIXES I 1.700.000.000.000 EUROS


Resum article publicat a l’Avui
Via lliure a les fusions
Zapatero recolza fusions entre caixes d’estalvis davant la crisi financera
David Portabella
Madrid Ult. Act. 15.10.2008 - 23:03 hs
Tota crisi va acompanyada d’una selecció natural i José Luis Rodríguez Zapatero creu que, en el cas de les caixes d’estalvis, la seva lluita per la supervivència dins el sector financer passa per les fusions. Tot i que segueix presumint de la bona salut del sistema espanyol, el president del govern central admet que “en un moment de greu crisi és probable que hi hagi fusions” i avança que si dues caixes d’estalvis ho plantegen l’executiu “haurà de col·laborar per tenir un mapa més racionalitzat, més eficaç i més competitiu”.La hipòtesi de fusions en el sector havia sigut apuntada pel governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

ANÀLISI.

A http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/el-banc-central-europeu-i-la-reserva.html
I http://jordidelcor.blogspot.com/2008/10/si-que-s-una-qesti-de-mida.html
Vaig escriure unes possibilitats que comencen a ser reals : les fusions de caixes i la màquina de bitllets virtuals per tapar el forat negre.

L’economia no és una Ciència. És un joc que fa servir tècniques matemàtiques més o menys depurades i models molt imperfectes que funcionen en situacions lineals sense incloure els autèntics fets de la realitat, molt més complexes que qualsevol simulació.

La realitat econòmica funciona perquè hi ha activitat, esforç, demanda i oferta. La Borsa, les Swaps, els productes derivats, les opcions de futurs, l’especulació de divises, no generen riquesa real però fan més rics a qui té informació privilegiada. Aquest món irreal és una forma de ludopatia molt perillosa i ens pot portar a situacions com l’actual.

De sobte, cal reactivar l’activitat econòmica real, la que produeix. I si falten diners, doncs es creen i punt. Que això equival a una devaluació.? I què? Com tots tenim la mateixa moneda, no es nota gaire, perquè no cal canviar-la, excepte quan fem la conversió entre dòlars, lliures, esterlines, iens i euros. I el yuan, moneda xinesa, no cotitza lliurament. Són les autoritats xineses les que fixen el canvi per tant les relacions de canvi són molt més estables, excepte terrabastalls... Així que 2, 3, 4, 5, 10 bilions d’euros més o menys no es noten gaire..

Això si, quan les coses van malament, socialitzem les pèrdues, quan van bé, privatitzem els beneficis... Les pèrdues són cosa de tots, els beneficis només d’ alguns. És possible ser més cínic? Em costa de creure..

Jordi Delcor PhD.

LA CRISIS FINANCIERA, EL NUEVO ENGAÑO DEL GOBIERNO

LA CRISIS FINANCIERA, EL NUEVO ENGAÑO DEL GOBIERNO.

CON 50000 MILLONES DE EUROS NO HAY NI PARA PIPAS.

La Vanguardia publica un interesante resumen histórico sobre la crisis. Aparentemente, “ya antes de las elecciones de marzo, el anterior responsable de la Oficina Económica del presidente, David Taguas, propuso crear una agencia con participación privada que emitiese deuda de la gran banca para comprar activos financieros a bancos y cajas” ( comentado en este bloc, uno de los mecanismos para refinanciar).

De ello se deduce que el Gobierno era conocedor del impacto de la crisis USA en nuestra economía y había partidarios de emitir Deuda para comprar activos tóxicos.

Según ese artículo “El ministro de Industria, Miguel Sebastián, en reuniones con el presidente y con Solbes, insistió en el tema y propuso medidas que no llegaron a ver la luz”.

Según fuentes consultadas, en estos debates Zapatero compartía la visión más optimista de Solbes, que esperaba que las turbulencias remitieran y se normalizara la situación.

ANÁLISIS :
¿Se trata de debatir? ¿No hay hechos objetivos? Por ejemplo :

¿Cuántos activos y productos derivados de dudosa cobro han comprado las entidades financieras españolas?

¿Qué porcentaje de morosidad cabría esperar en España?¿Qué impacto tendría en los resultados de las entidades financieras?

¿Qué necesidades de liquidez habría y con que recursos se contaría?. ¿Cuáles serían las necesidades de financiación =tesorería) de dichas entidades en un futuro próximo? (12 meses?

¿Por qué esa manía de esconder la realidad?. ¿Para no alarmar?¿Para no perder votos?

El hiperoptimismo (y parece que Zapatero lo padece) es muy peligroso. Aunque menos frecuente que la depresión, conduce potencialmente a grandes desastres. La visión que proporciona de los hechos “borra” literalmente los rasgos negativos o que no confirman la propia versión de la realidad.

A Zapatero le ha pasado lo mismo que al PP con el triste 11 de Marzo : pretendieron ocultar la realidad y al final les explota en la cara. El 11 de marzo fue de efecto inmediato, la crisis actual es una onda expansiva tipo “tsunami” de límites y consecuencias finales desconocidos aunque presumibles.

Una vez más, el pueblo, víctima del engaño y pagando la factura. Ese supuesto no querer alarmar genera más alarma. Nos siguen tratando ocmo niños inmaduros y ese ofensivo. La democracia se reduce a depositar una papeleta en una urna y olvidarse del resto Mientras tanto ¿dónde están los directivos de las entidades financieras responsables directos de este desaguisado?

Como en el caso del 11 de marzo, los co- responsables /inductores /provocadores directos (Aznar por meternos en la guerra de Iraq contra la voluntad popular y las entidades financieras por dar 120% de hipotecas a morosos, fomentar el consumo desmesurado y presumiblemente comprar activos tóxicos ) están libres. Y los ciudadanos pagando el desaguisado.

Dr Jordi Delcor.

DEL CAPITALISMO AL SOCIALISMO NACIONALIZADOR A LA VELOCIDAD DE LA LUZ

GORDON BROWN : EL ESTADO NACIONALIZA LA BANCA .

Comentario sobre el artículo aparecido en La Vanguardia.
10/10/2008

Londres. (EFECOM).- El primer ministro británico, Gordon Brown, insta a otros países a seguir su ejemplo con el fin de rescatar el sistema financiero internacional, en un artículo que publica el diario 'The Times'. El líder laborista pide al resto de los gobiernos que ayuden a recapitalizar a sus bancos en dificultades y ofrezcan similares garantías por cientos de millones para convencerlos de que vuelvan a prestarse entre ellos.

¿En qué consiste el Plan?

El plan de rescate británico, anunciado el miércoles, pone sobre el tapete hasta 500.000 millones de libras (unos 637.548 millones de euros) de dinero público entre inyecciones directas al sistema y garantías a las emisiones de deuda de los bancos a medio plazo destinadas a restablecer la confianza.

No compremos activos tóxicos, compremos el banco entero¡¡¡

Puestos a comprar, lo bueno y lo malo. Eso de comprar sólo lo podrido, como hace Bush no parece justo para los ciudadanos.

El plan británico difiere abiertamente del anunciado por Washington, consistente en la compra por el Estado de los llamados "activos tóxicos" de los bancos de aquel país y que ha sido fuertemente criticado por algunos.

Una transfusión de urgencia : liquidez a corto plazo .

Brown señala que "cada banco en cada país debe cumplir requisitos de capital capaces de inspirar confianza", y señala que al igual que su Gobierno ha decidido poner directamente a disposición de la banca 50.000 millones de libras

Solución global : nacionalizar la banca .

Brown aboga por "una solución global" a un problema que es igualmente global y explica que personalmente jamás se imaginó que tendría que recurrir a la compra por el Estado de participaciones en los bancos. El líder laborista justifica su acción, que algunos han calificado de nacionalización parcial de la banca británica, al señalar que la crisis obliga a renunciar a "viejos dogmas" y adoptar soluciones nuevas.

Eso no es una solución nueva, las más recientes en la misma línea , Chaves y Evo Morales...

Pasamos del capitalismo salvaje al socialismo nacionalizador a la velocidad de la luz.

Normas estrictas:

El primer ministro insta a los gobiernos del mundo a adoptar reglas trasnacionales sobre transparencia, así como las más estrictas normas de conducta para garantizar que no vuelven a asumirse riesgos totalmente irresponsables. Según Brown, debería también ponerse a punto un nuevo sistema de supervisión para hacer frente a los enormes flujos de capitales entre las distintas instituciones financieras. Los sistemas nacionales de supervisión son "sencillamente inadecuados" para hacer frente a esos flujos en un mundo "cada vez más interdependiente", afirma.

Eso, ahora que ya está hecha la chapuza y el robo, pongamos normas que ahoguen a los honrados con complicados procedimientos burocráticos.

El Fondo monetario internacional ? ¿para qué sirve?

El Foro de Estabilidad Financiera y un Fondo Monetario Internacional "reformado" deberían también jugar un papel "no sólo en la resolución de la crisis sino también en su prevención", agrega Brown.

El FMI debería llamarse F.... MILLIONS OF INDIVIDUALS.

Acabar con los sueldos desorbitados. Es lo que hay que hacer pero ¿se lo cree alguien?

El líder laborista advirtió, por otro lado, este jueves de la necesidad de acabar con el pago de primas desorbitadas a banqueros irresponsables y abogó por que se penalice a quienes se conduzcan de este modo. El diario The Daily Telegraph informa hoy de que los administradores de los fondos de alto riesgo, directivos de la banca de inversiones y los traders (comercializadores) de materias primas de la City de Londres se espera que vuelvan a recibir primas multimillonarias este año.

Un análisis del Centre for Economics and Business Research del Reino Unido indica que quienes trabajan en la City recibirán este año primas por un total de 3.500 millones de libras (4.410 millones de euros), lo que sigue siendo de una enorme generosidad pese a ser menos de la mitad de lo cobrado el año pasado: 8.500 millones de libras o más de 10.700 millones de euros.

Es lo que se merecen, por el trabajo bien hecho. Bien, cuanto más leo más me sorprende lo permisivos que somos. Eso pasa por leer sólo prensa deportiva. A este paso, alguien empezará a fabricar guillotinas.

Jordi Delcor. PhD.

¿EXISTE ALGUNA CORRELACIÓN ENTRE LOS BENEFICIOS DE LA BANCA EN ESPAÑA Y EL PRECIO DEL CRUDO?

BENEFICIOS DE LA BANCA EN ESPAÑA Y PRECIO DEL PETRÓLEO ¿EXISTE ALGUNA CORRELACIÓN ?

Expongo un resultado sorprendente (al menos para mi):

He analizado los beneficios consolidados de la Banca (no Cajas) españolas desde 1999 hasta el 2007 incluidos. Fuente asociación de Banca Española.

He estudiado a cotización del petróleo. Fuente BP, Bloomberg

He analizado la evolución del precio medio de la vivienda en España en el mismo periodo. Fuente : http://web.st-tasacion.es/html/menu6.php

¿Y qué se obtiene? : La gráfica de arriba.

Si a continuación analizamos el coeficiente de correlación entre el coste de la vivienda y los beneficios bancarios y el coste del crudo y los beneficios de la banca en España.. resultan unos coeficientes de 0,97 y 9,74

¿Y eso que quiere decir? Que aunque existe una significativa correlación entre los beneficios de la Banca y el precio de la vivienda (0,74), como cabría esperar y el sentido común y el bolsillo a fin de mes indican , es todavía mayor la correlación entre el precio del crudo y los beneficios de la banca... en España.



Jordi Delcor PhD.

CRASH 2008 : EL NUEVO CIBERJUEGO

¿DE DÓNDE SALDRÁ EL DINERO? : UN POCO DE CIENCIA FICCIÓN .

Los diferentes estados de países desarrollados han decidido dar liquidez a los mercados. Esta operación transfusión para que no se muera el paciente tiene varias vertientes :

a) El dinero deberá ser aportado por los Tesoros Públicos, la Reserva Federal, etc.
b) Se puede emitir Deuda Pública para captar inversión .
c) Se pueden comprar activos "de calidad" de las instituciones financieras por parte de los Bancos Centrales, de forma temporal , aportando liquidez pero con un compromiso de recompra por parte de dichas entidades financieras (los denominados "repos"). De esta manera los intereses de las hipotecas (activos de calidad) se cobran por parte del Estado pero la propiedad sigue siendo de las entidades. Esa medida ha sido anunciada por el gobierno español.

En el caso de que ni los repos ni los préstamos sean suficientes para tapar el desaguisado mundial , deberá emitirse Deuda Pública por parte de los Tesoros. ¿De dónde saldrá la inversión? ¿Del extranjero? Como el problema es “global”, el concepto extranjero pierde sentido. Saldrá de los ahorradores mundiales, a través de sus depósitos. ¿Dónde tienen el dinero los ahorradores? a) bajo el colchón b) en paraísos fiscales c) en otras entidades financieras.

Ahora bien , las 2 fuentes de financiación deberían quedar descartadas a menos que los Estados aceptasen una operación masiva de blanqueo de dinero... En este caso.. los delincuentes , los narcos , las mafias, algunos empresarios inmobiliarios etc, saldrían muy beneficiados ...

La tercera opcíón implica que el dinero saldría de las depauperadas entidades financieras. Es como sacar sangre a un enfermo hemorrágico.... para hacerle una transfusión a otro (¡sic¡).

Existe otra opción : China. Este país ha comprado ya Deuda Norteamericana por valor de 500.000 millones de $. Si China compra más deuda, China nos financiará , será nuestro gran Banco. Y ya sabemos como funciona la Banca . ¿Aceptará este rol China o preferirá adquirir el control de algunas entidades financieras occidentales? Eso le daría un mayor control sobre la economía mundial.

Si este fuera el caso, China sería el nuevo rey del mundo. ¿Conflicto potencial a largo plazo y a gran escala? ¿Aceptarían los Estados Unidos y Europa esta situación?

La otra opción.. es darle a la fábrica de billetes virtuales, descaradamente...... Realmente, la historia se repite siempre, sólo cambian los actores y el decorado.

Sigue el juego. Se me ocurre una idea. Se podría hacer un juego virtual llamado algo así como FINANTIAL DISASTER o CRASH 2008, con bancos, hipotecas, paro, petróleo, armas, guerras... Sería un superventas. ¿alguien se atreve?

Jordi Delcor. PhD