LA GENIALITAT DEL SR ALEMANY
La seva proposta, formulada de forma retòrica. "no estic dient (ah, què fa ,doncs?) que s'hagi de pujar els peatges més aviat que es consideri la possibilitat d'aplicar tarifes més elevades quan hi hagi molta circulació (sic¡¡)
Genial. Puc arribar a entendre, que no ho faig, que les autopistes hagin de ser un negoci, quan de fet fa molts anys que les tenim i les hem pagades mil cops. El que no entenc és quina alternativa hi ha a circular per autopistes: ¿agafar el tren? ¿circular per les carreteres nacionals? ¿passar per 1000 rotondes?
L'autopista pot ser cara si és un luxe però en molts casos és l' única opció perquè la resta , trens i altres "camins" no són opció.
Seguint la genialitat d'aquest senyor, podrien pujar els peatges quan la gent entra o surt de Barcelona els matins, i quan torna a casa seva de la feina (els que la tenen) i així, després d'un gratificant dia de feina, amb cues a l 'anada i la tornada, podran sentir les declaracions dels governants dient que "s'ha de conciliar la vida familiar amb la feina". Pagarien una mica més de peatge cada dia i així ho tindrien millor per fer front a les hipoteques…
Els caps de setmana, es podrien quedar a casa per no gastar tant. Clar que si pugen les tarifes elèctriques tampoc serà una bona opció excepte que els veïns facin una festa per escalfar-se , tipus "botellón" que és barat i ecològic, ja que després no agafaran el cotxe i no haurà accidents de trànsit.
Potser és aquesta la solució: no fer servir el cotxe , així doncs, seguint la seva teoria, el Sr Alemany podrà conduir amb un peatge molt baix encara que suposo que ell no el paga. Les autopistes passarien a ser d'ús dels privilegiats que pagaríem entre tots
També pot ser molt bo pels turistes que estaran encantats de pagar més per fer cues. O pot ser aquest criteri només serà pels catalans? Recordem que aquí les autopistes són majoritàriament de pagament. Ara ja ser d'on sortiran els diners pel finançament català: dels infeliços que es trobin en un embús.
La seva proposta, formulada de forma retòrica. "no estic dient (ah, què fa ,doncs?) que s'hagi de pujar els peatges més aviat que es consideri la possibilitat d'aplicar tarifes més elevades quan hi hagi molta circulació (sic¡¡)
Genial. Puc arribar a entendre, que no ho faig, que les autopistes hagin de ser un negoci, quan de fet fa molts anys que les tenim i les hem pagades mil cops. El que no entenc és quina alternativa hi ha a circular per autopistes: ¿agafar el tren? ¿circular per les carreteres nacionals? ¿passar per 1000 rotondes?
L'autopista pot ser cara si és un luxe però en molts casos és l' única opció perquè la resta , trens i altres "camins" no són opció.
Seguint la genialitat d'aquest senyor, podrien pujar els peatges quan la gent entra o surt de Barcelona els matins, i quan torna a casa seva de la feina (els que la tenen) i així, després d'un gratificant dia de feina, amb cues a l 'anada i la tornada, podran sentir les declaracions dels governants dient que "s'ha de conciliar la vida familiar amb la feina". Pagarien una mica més de peatge cada dia i així ho tindrien millor per fer front a les hipoteques…
Els caps de setmana, es podrien quedar a casa per no gastar tant. Clar que si pugen les tarifes elèctriques tampoc serà una bona opció excepte que els veïns facin una festa per escalfar-se , tipus "botellón" que és barat i ecològic, ja que després no agafaran el cotxe i no haurà accidents de trànsit.
Potser és aquesta la solució: no fer servir el cotxe , així doncs, seguint la seva teoria, el Sr Alemany podrà conduir amb un peatge molt baix encara que suposo que ell no el paga. Les autopistes passarien a ser d'ús dels privilegiats que pagaríem entre tots
També pot ser molt bo pels turistes que estaran encantats de pagar més per fer cues. O pot ser aquest criteri només serà pels catalans? Recordem que aquí les autopistes són majoritàriament de pagament. Ara ja ser d'on sortiran els diners pel finançament català: dels infeliços que es trobin en un embús.
El Sr Alemany ha demostrat que en aquest patètic país tothom pot arribar a situacions de poder i ¿responsabilitat?.
Un català emprenyat
Un català emprenyat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada