dissabte, 4 de desembre del 2010

els descontroladors aeris

ELS DESCONTROLADORS AERIS
El país de la pandereta demostra que si les coses van malament, poden anar pitjor. El Govern espanyol publica la regulació dels controladors aeris que hauran de mostrar que estan malalts sinó treballen  i ho fa abans del pont, clar... Reacció dels descontroladors:  provocar el caos. Aquest col·lectiu de privilegiats milionaris, amb ingressos entre 150000 i 350000 euros anuals protesta i imposa la seva voluntat a milions de ciutadans soferts que esperen i desesperen.
Sort de la Ministra Chacón, Ministre de Defensa  que militaritza el control de l’espai... hahaha. Inútil i tard. Les vacances de centenars de milers de persones perdudes... El Sr José Blanco demana disculpes, recurs dels polítics que consideren que aquesta acció és suficient per satisfer als emprenyats ciutadans.
I qui es fa responsable de tot això? Ningú. A aquest país no hi ha dirigents responsables. Encara que la vaga  sigui il·legal amb responsabilitats penals, no passarà res, en aquests país només paguen els ciutadans, els poca vergonyes sempre  se n’ en surten.
Aquesta és la democràcia que tenim i paguem. En Zapatero té els dies comptats. L’alternativa ,el PP, quina por, especialment per a Catalunya.
Quant et queixes, et diuen que has de tenir paciència i ser tolerant, flexible... Jo diria més aviat mediocre, servil, sotmès, esclau, resignat.Ningú protesta. Espanya i Catalunya són un “chollo” pels polítics, lladres i estafadors.
No hi ha sortida, 

diumenge, 21 de novembre del 2010

VOTEM ..A QUÌ?


VOTEM, VOTEM.. A QUI?
Fa molt temps que no escric en aquest blog. El sentiment de dejà vue, de “más de lo mismo”. Els polítics incompetents, els lladres institucionals ( timofòniques, institucions financeres, Millets, Fundacions), tots ens porten a un mal destí.
Els problemes reals, atur, jovent mal preparat, sanitat deficitària, pensions insuficients en el futur, incapacitat per crear llocs de treball qualificats i un llarg etcètera fan que qualsevol diagnosi sigui negativa i la teràpia poc menys que desesperada. Ja no viu aquell vell dictador que va fer patir a milions de ciutadans. Fa 35 anys que som els propietaris del nostre destí i francament, ho hem fet molt malament.
El meu consell és molt clar: si ets jove, científic o enginyer (no de lletres), tens un bon expedient i ganes, emigra a països més desenvolupats i on el talent es valori. Si tens més de 55 anys aguanta fins a la jubilació (ha,ha) i si estàs entre les dues edats, mala sort.
Dins aquest panorama, cal exercir el dret de vot, especialment sinó pots emigrar. A qui votar doncs ?
Un cop eliminats els incompetents (PSC i IU), els que han traït els seus principis independentistes (ERC) i els espanyiolistes anticatalans (PP i Ciutadans) , només queden dos partits :CiU i Solidaritat (Laporta).
No tinc cap dubte de que el Sr Mas serà el nou President però això és bo per a Catalunya? Penso que només si té una majoria relativa, controlada per un partit català, qualificat, amb gent  que ha demostrat la seva habilita gestora i el seu catalanisme fos o no popular : El Sr Laporta.
Fa 18 mesos vaig escriure dins aquest blog  un article titulat LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT.
Crec que ara és el moment. La resta, Concerts econòmics, convèncer al Govern Central, pactar, etc és inútil, ja ho hem intentat masses cops sense cap resultat pràctic. Cal ser mol ferm. CATALUNYA HA DE SER INDEPENDENT.  Ara o mai.

dijous, 29 de juliol del 2010

toros espanyols

TOROS.
Es evident que matar toros pot produir una gran satisfacció a moltes persones sota la disfressad’una forma d’art, suposo que no massa diferent que  la dels gladiadors lluitant entre ells i amb les feres de l’imperi romà.
Hauríem d’haver evolucionat  una mica des de les hores però a molta gent si li ha atorat el rellotge (de sorra), no han evolucionat. La sang, el patiment dels altres, tenen morbo. Existeixen moltes formes de maltractament:  la guerra “justa”,  la guerra “santa”, l’explotació  laboral , la violència  de gènere , l’ esclavitud, la pederàstia, el  proxenetisme.... Aparentment tot gravat al nostre ADN o a la (in)cultura. Jo personalment  vull mutar, deixar enrere aquestes formes d’expressió de la “nostra”  cultura i crec que molta gent també.
Em costa entendre què pot portar a una persona a voler lluitar contra un animal de 600 krs i banyes i em costa més encara que alguna d’aquestes persones ataqui la seu d’ERC, com a botxí de les seves desgràcies.
Pot haver una confusió  identificant  catalanisme i la prohibició de les curses de braus  però ben pensat, m’agrada aquesta confusió, especialment quan veig les banderes espanyoles amb el toro Osborne. Crec que Catalunya ha de liderar moralment  als estats ibèrics. Per.  aquesta raó em preocupa l’actitud del Sr Montilla ( i el PSC) que diuen  que els hi  agraden els toros. Aquest és el President del meu país? No. 
-- 

dimecres, 28 de juliol del 2010

TOROS I CABRONS



El debat sobre els toros està servit.El país fa aigües però tenim un gran debat parlamentari  sobre el tema. Ens aturen les obres públiques, l'Esta(fu)tut i ara discutim sobre toros.. Tema fàcil, polèmic, opinàtic (tothom pot dir  quelcom sobre els toros) Serveix per a capitalizar sentiments i passions.


És evident que maltractar animals no és un costum massa civilitzat encara que sigui històric però a mi personalment  em preocupen més els cabrons. N'hi ha molts i el problema no és que estiguin maltractats sinó que ells són els maltractadors. Els polítics no fan gairebé res per aturar-los. Serà perquè  els cabrons s'han infiltrat a la classe política? Els haurien de prohibir als cabrons. Però no faran un debat .

diumenge, 25 de juliol del 2010

RETALLADA D'OBRES PÚBLIQUES A CATALUNYA

Retallada d'obre públiques

El Govern Espanyol no té un euro i clar, retalla les despeses i les inversions. Com Catalunya anava endarrerida en el tema inversions en Zapatero ens va "compensar". Ara que no hi ha diners ens ho treuen. I ningú protesta. Fem una manifestació per l'Estatut que era clarament insuficient i no la fem per la retallada d'obres públiques? I què fa en Montilla? Calla.

divendres, 23 de juliol del 2010

LIDERATGE?

Hola
Vaig recuperant les ganes d'escriure. Estic iniciant un altre novel·la¡¡¡.
Dins un grup de Recursos Humans hi ha una qüestió que he llegit durant molts dies i que finalment  avui he contestat amb el meu to habitual... 

¿Porqué habiendo tantos libros, talleres y debates sobre liderazgo, hay tan pocos líderes?

 La meva  resposta:

En mi opinión para ser líder se requiere visión, capacidad de conexión emocional con el receptor del mensaje, coherencia entre el mensaje y el comportamiento del líder, capacidad para llegar a la meta y encima que la propia visión encaje con la de la organización que sólo suele tener como visión montañas de beneficios de los que la fuerza laboral suele quedar excluida así que ser líder suena a un imposible patológico. O cambiamos el paradigma o no habrá líderes sino enfermos que nos dirijan al desastre (soy un positivo pesimista). 

En Laporta té totes les condicions per a ser líder de Catalunya¡¡¡

dimecres, 14 de juliol del 2010

ELS CATALANS SOM EL MODEL DE REFERÈNCIA ENCARA QUE HO NEGUIN

Benvolguts 
Fa molt temps que no escric res. Les raons són múltiples: barreja d'avorriment, de reiteració  dels temes, sentiment d'impotència... S'ha complert i superat amb escreix allò que deia la secció de la Bola Màgica :  L'economia enfonsada, l'atur el fracàs escolar i el jovent desocupat, els sis cent euristes,  la corrupció ,l'incapacitat, la incompetència,  l 'Estatut capat i ara negat, l'Estat insolvent, l'edat de jubilació allargada, la fi de l' Estat del  Benestar....  Veient aquest panorama m'he dedicat a la meva feina, a gaudir de la vida que són quatre dies.
Malgrat el meu excepticisme davant la realitat vaig anar-hi a la manifestació milionària amb barreja d'origens nacionals, colors i inclús idioma però tots amb un denominador comú : sentit de país i de fer les coses d'una forma, la forma que els espanyolistes diuen "la Roja" que no és més que "La Catalana", feina contínua, sòlida enlloc  de la fúria inútil, barreja d'adrenalina, histèria i por que no ha donat gairebé mai fruits.

Els mitjans de comunicació amb minimitzat el número d'assistents a la manifestació i han magnificat el paper de Del Bosque i Luis Aragonés amb la selecció quasi catalana. Bàsicament han copiat l'esquema de joc d'en Guardiola i del Mestre Cruiff, negant la identitat catalana, la influència catalana,  la realitat catalana.

Enteneu per què molts catalans ens mostrem indiferents sinó  insatisfets davant la victòria de la roja espanyola?
Res ha canviat. Només cal que guanyi les eleccions el PP i i tindrem un gran problema afegit.

dimarts, 16 de març del 2010

BAIX PRESSUPOST PER A R+D


Vaig llegar amb sorpresa que el 22% del pressupost del Ministeri de Ciència i Tecnologia  corresponent al 2009 no s’ha fet servir...
Si ja anem justos de tecnologia i no fem servir els fons disponibles...  què serà de nosaltres? D ’ on  sortirà la riquesa futura del país?
Es aquest el tall de pressupostos de l’Estat? Es aquest un exemple de control pressupostari? I què fa la Sra. Ministre? Res notable, probablement, com correspon al polítics.

dilluns, 15 de març del 2010

GIRONA I ELS BOLQUERS

GIRONA I EL CORRENT ELÈCTRIC
Va uns quants dies que no escric res. He preferit gaudir  d’altres activitats, per exemple un dinar a un xiringuito a la platja el Diumenge, una  bona pel·lícula, Corazón Salvaje, protagonitzada per l’immens Jeff Bridges i  molta  música.
Això, un cop fosa la neu i el gel que ens ha envaït aquests darrers dies "d’escalfament"  global i de canvi climàtic. Sembla que no feia tan fred des del 1946...
A Girona encara no poden fer les coses  habituals com treballar, desplaçar-se en cotxe. Han hagut de llançar menjar,  passar fred, quedar-se a casa..... i tenir paciència.
La paciència diuen que és una virtut. La intel·ligència també. N’hi ha poca d’intel·ligència.  


Els polítics d' uns quants municipis de Girona han estat discutint durant anys per on passava la terrible línea d’alta tensió. Aquesta línia no te res a veure amb la caiguda de  baixa tensió d'aquests dies. però pot tenir a veure amb les previsibles caigudes a l'estiu, quan hi hagi molta demanda en plena època turística i l'oferta no sigui suficient, es sobrecarregui la línia i tall de corrent¡¡


 A banda de la incompetència de les elèctriques que instal·len  torres que cauen quan neva, a banda la irresponsabilitat del govern que manté el cap cot i no demana  compensacions i mides urgents,  tenim uns municipis i/o polítics  municipals  que no volen la línea  d’alta tensió. I que passarà?. Que  hi haura talls de corrent  elèctric amb les conseqüències sabudes per a empreses, turistes i particulars...

No saber identificar el que és important del que és secundari és una mostra aguda de manca d’intel·ligència . Ja tenim suficients mostres  de la incompetència crònica de capacitat  i no calen les mostres  agudes. Què és més important, un traçat ideal, irreal  d’una línia d’alta tensió, que no pot complaure a tothom o no tenir corrent elèctric?.

No és correcte que els ciutadans haguem de fer un exercici de paciència per superar la manca d’intel·ligència dels nostres polítics, aquí, a Madrid i a Europa.

Com deia en Bernard Shaw, “els politics i els bolquers s’han de canviar sovint .. I per les mateixes raons”… No és un tema de paciència si no d’higiene. Serà per això que formen part dels PIGS? (Portugal, Itàlia, Grècia, Spain)

divendres, 5 de març del 2010

BRAUS I FORATS


Ahir un amic proveïdor  no català, força agut em va fer la predicció económica dels propers anys:  “AHORA QUE YA HEMOS TOCADO FONDO, HAY QUE PONERSE A ESCARBAR”.
Tot pot anar pitjor. (llei de Murphy) Algú es pensa que tocar fons,  és arribar al fons? NOOOO. Hi ha fons més fondos..
Gratar és el nostre destí així que tenim vocació per anar pitjor. El Govern no ajuda massa. Activarem l’economia  fent obres a la cuina o al bany?  Jo no crec que ningú es gasti milers d’euros si no els té simplement per un IVA reduït o una desgravació fiscal.  L’IVA és pot reduir del tot, de fet érem especialistes en treballar sense IVA i per això no calen lleis..
A Grècia s’han posat les piles: reducció de les despeses del Govern, dels sous dels funcionaris. Aquí ningú parla d’això. L’austeritat és pels altres. Els “administradors governamentals” continuen amb les seves despeses. 
Home, cal dir que bona voluntat no falta. D’acord amb la llei de sostenibilitat que em vaig llegir i comentar (i encara sóc viu malgrat tanta bestiesa ),  les institucions públiques volen pagar a 30 dies als proveïdors... Deu ser per això que grataran el fons, per cercar els diners que no tenen i amb qui pagar als soferts proveïdors.. potser  trobaran algun vaixell  espanyol  enfonsat de les Amèriques. De fet confio més en aquest improbabilitat que en la seva capacitat per complir els seus compromisos.  
És coll.. l’Administració no ha pagat mai a 30 ni a 60 dies i ara que no hi ha diners , ho començaran a fer?  Serà la Banca que no te diners que els finançarà?
En el fons els entenc. Estan molt amoïnats pel tema dels braus i per això discuteixen al Parlament de forma tan acalorada. El tema econòmic, l’atur, el jovent , no genera aquesta passió perquè ells no tenen aquests problemes.. Feina ja en tenen i els seus fills ja estan  col·locadets o ho estaran, només cal mantenir la cadira uns anyets. Ara entenc al Sr Carod Rovira i la seva NO DIMISSIÓ quan Catalunya no va tenir el finançament promès. El Sr Rovira ja tenia els seu finançament particular, el seu STATUS, variant de l’ESTATUT
Seguint amb els braus. Els polítics deuen d’estar molt  preocupats pels braus . Els braus estan presents a la nostra vida cada dia.  La veritat surts al carrer i tot són braus¡¡¡
Crec que s’han equivocat d’animal. EL CABRÓ  ÉS L’ENEMIC SOCIAL però clar, ells no poden fer una Llei anti cabrons..... continuarem fent forats.
Posats a fer forats, anem a Nova Zelanda, les nostres antípodes en molts sentits (començant pel baixíssim nivell de corrupció) 

dissabte, 20 de febrer del 2010

EN QUÈ SE SEMBLA L'AZNAR I UNA CONFERÈNCIA INDEPENDENTISTA


CONFERÈNCIES INDEPENDENTISTES
Vaig assistir a la conferencia de l' Oriol Junqueras, eurodiputat per ERC. En un to desenfadat va dir que nosaltres, els assistents a la conferencia , independentistes,  teníem a les nostres mans  la independència de Catalunya, que hi haurien moments difícils i que s’havien perdut oportunitats en el passat. Dins la nostra lluita per la independència ,qui semblava que ens feia costat defalliria, que no ens desaniméssim, que érem una terra de gegants¡¡¡
La seva definició d’Estat ( una organització que monopolitza la violència i els diners) em va semblar molt adient (encara que als Estats Units, la població té dret a l´ ús de les armes, la qual cosa trenca el monopoli de la violència).
En el darrer torn d’intervencions vaig dir el que pensava: que els polítics ens havien decebut, que quan l’Estatut no s’havia aplicat, ERC havia d’haver trencat la coalició de Govern  i no ho va fer perquè la cadira i la poltrona eren molt còmodes. Dins la meva opinió, l´únic article de l’Estatut ha de ser l’autofinançament amb una aportació a l’Estat que no superi mai un dèficit raonable  i un 12% no és raonable.  Amb aquest percentatge es deteriora la qualitat de vida dels catalans.
Entenc que els països han de tenir una “visió” o descripció d’un lloc que arrossegui la gent i els polítics han de crear aquesta visió i no ho fan.
La resposta del Sr Junqueras va ser que “fes un partit polític però no siguis gaire exigent perquè et trobaràs sol”. Em va recordar que les urnes havien decidit qui ens representava.
“Jo no tinc cap intenció de fer un partit polític, no em dedico a això” -li vaig aclarir. Entre altres raons perquè cal tenir una “marca”  i jugar les regles de la política, és a dir, favors als amics i coneguts finançadors, clientelisme i autoprotecció de la classe política. Totes les marques estan agafades. ERC va agafar una de molt prestigi els anys 30  i ja sabem que ha fet amb ella.
Per altre banda, votar no és sinònim de democràcia. Cal molt més que anar a votar cada  quatre anys i oblidar-se’n de la resta per a tenir un sistema democràtic, calen polítics responsables, vocacionals i amb vocació de servei, honestos i competents . Amb personatges com els que tenim portant el país, poca democràcia, poca visió, poca vocació, poca responsabilitat , poca capacitat i menys honestedat i menys autocrítica.
El Sr Junqueras va criticar als espanyols  pel  seu caràcter histriònic i intolerant segons ell. Fa pocs dies que l’ex president Aznar va aixecar un dit  quan va sentir les crítiques als seus discursos- conferència en una mostra de poca acceptació de la crítica. El Sr Junqueras tampoc  va acceptar  les crítiques que jo vaig   fer al seu partit, l´ únic  teòricament independentista (i que molta gent comparteix) . En aquest sentit   se sembla  molt a  l’ espanyolíssim Aznar, la diferència és pur llenguatge, un dit aixecat o una negació de les errades però en el fons, se semblen molt "sostenella y no enmendalla".
Si els polítics no entenen quina és la raó de la seva existència i no actuen en conseqüència, ens portaran al desastre a la catalana o a la castellana. Es qüestió de temps. I la solució no passa per convèncer a Europa de que som un poble si no de projectar una manera de fer  arreu, amb esperit empresarial i emprenedor, amb vocació universal, exportant el que produïm , inclòs el cava.

dijous, 18 de febrer del 2010

PER QUÈ HI HA TANTS TERRORISTES ISLÀMICS (I PER QUÈ ELS POLÍTICS HO FAN TAN MALAMENT?)

El meu fill m’ha fet arribar aquest article de El País publicat el dia 14 de febrer amb el títol ¿por qué hay tantos terroristes islámicos?.
Com a conclusió principal és que ni la religió, ni la pobresa són causes fonamentals perquè a) hi hauria molts terroristes al Brasil b) la immensa majoria dels terroristes tenen una educació religiosa molt limitada i només una minoria practica la seva religió (un 5%). El que sorprèn és l’elevat percentatge d’enginyers( un 44%) entre els terroristes en països on  només representen el 3,5% de la població . A un article publicat al  European Journal of Sociology, titulat "Por qué hay tantos ingenieros entre los islamistas radicales". Diego Gambetta i Steffen Hertog conclouen que l’estructura mental dels enginyers, amb models clars, creences clares, poca ambigüitat  i enfocada a la solució de problemes,  és molt adequada  per ser reclutada com a terroristes..
Segons aquests autors, aquest col·lectiu, qualificat, ambiciós i amb poques possibilitats professionals per a ells i el jovent identifica el terrorisme com un mètode per a canviar les coses.
Se m’ ocorre una reflexió: quina formació tenen els polítics actualment ? La resposta és òbvia: cap, lleis i economia .  I una altre qüestió: hi ha alguna diferència fonamental entre aquestes formacions i la dels enginyers? Clarament, s’enfronten l’ ambigüitat, la indefinició, en molts casos una  manca de model  clar, pròpies d’aquestes altres formacions en contrast amb la mentalitat binària (si,no) ,sistemàtica,  lògica,  de les enginyeries i en general de les ciències.
Aquests dos mons són irreconciliables . Des del punt de vista d’un enginyer, no és possible estar  semi embarassat però un polític no té cap problema en admetre un embaràs al matí i negar-ho al vespre amb la qual cosa tenim un semi embaràs (el famós consens polític).
Hi ha conflicte per a llarg. Els qui manen no saben resoldre els problemes i pitjor encara, no tenen un model, ni visió cap a on s’ha d’anar i els terroristes, que tenen model, volen destruir el sistema actual...
Què passaria si manessin els enginyers i els terroristes fossin els polítics? (alguns ja ho són i no ho saben). Potser una inversió de rols produiria una societat més ben gestionada, per tècnics, més lògica , probablement més justa i per una altre banda,  els polítics demostrarien un cop més la seva ineficàcia així que, poc terrorisme..
Cinisme a banda, si no s’ataquen les arrels dels problemes, aquests augmenten fins que es ressolen  encara que no de la millor manera. Es produeix una explosió social..
Parlant de polítics, en el proper post us explico una breu conversa amb un eurodiputat. Sense cap sentiment terrorista  per part meva, vaig sentir el profund contrast entre la meva mentalitat i la d`un polític.. 

PER QUÈ HI HA TANTS TERRORISTES ISLÀMICS (I PER QUÈ ELS POLÍTICS HO FAN TAN MALAMENT?)

dilluns, 15 de febrer del 2010

ELS INTOCABLES



ELS INTOCABLES.
En aquest país es cobra tard i malament. Hi ha un problema de liquiditat  i vergonya absolut. Aquest matí m’he aixecat disposat a esbrinar  quan  cobraria per un projecte docent. Moltes institucions acadèmiques que han cobrat per avançat als seus alumnes triguen molt en pagar als seus docents. Molt vol dir 90 dies. Entenc que si vens maquinària ( Espanya i Catalunya ja no tenen aquest problema) cobris a 90 dies (encara de fet a Europa, es paga a 30 -60 ) però en el cas d’un docent pagar a  90 dies...
Les institucions estan dirigides per criteris financers que pensen que pagant malament als proveïdors fan una bona gestió, una gestió de qualitat i l’únic que aconsegueixen és emprenyar i  desmotivar als professionals. El significat dels mots es prostitueix en consonància amb el gran prostíbul que és aquest país. Qualitat vol dir ”enquesta”, “satisfacció” que “et deixo parlar però no t’escolto”, “riquesa” vol dir “la meva”, “benestar” vol dir “el meu”, “banca” significa  “negrero”, “sistema educatiu”  sinònim “d’ignorància generalitzada”, “ i+d+i”, “idiota, deficient, incompetent”.
Tornem al tema financer. Aquesta roda malpagadora s’estén a tot el sistema financer. Les institucions financeres retenen els immobles embargats  per a no tenir pèrdues, no tenen liquiditat i tot està mig paralitzat. La gent no pot fer front als seus deutes. Només cal afegir el personal que porta dècades dins les empreses i que desitja l’acomiadament que no arriba  i multiplica els anys  "treballats" per 45 dies d’indemnització dins les seves pregàries.
Potser no us ha passat desapercebut això de “a Europa es paga a 30- 60 dies”. No som Europa? Doncs no, al menys no l’Europa desenvolupada, tecnològica, investigadora, socialment avançada que algú ens va dir que assoliríem  en el futur gràcies a la democràcia. Us enrecordeu d’en Felipe González, el Profeta de la democràcia,  l’amic d’en Cisneros que va comprar a preu de saldo  Galerias Preciados, embargada a  Rumasa per en Boyer, el de Villameona, el de la Preysler,  el mateix Boyer que va anar de vacances en el yacht d’en Cisneros., tancant el circle? La terra promesa de la democràcia d’en González és ara un prostíbul decadent i molts no ho saben, la qual cosa és encara pitjor. Innocència, debilitat mental, ignorància?.
Dins l’àmbit social europeu, hem de reconèixer al Sr Zapatero que malgrat  la situació, està fent el possible per mantenir les prestacions socials, cosa que amb el PP i la Banca , probables propers ocupes /llogaters de la Moncloa, no passarà, però aquests voluntarisme – voluntat socials  no són suficients per a homologar-nos com a europeus.
Mantenim la mateixa distància respecte a Europa que fa 30 anys perquè ells han avançat també. L´únic país en clar retrocés és França i nosaltres estem copiant el seu model. Bé, no és cert del tot. Els PIGS  (Portugal Itàlia, Grecia, Spain) estem dins el mateix model. Això no és un consol, és una realitat que ens diu a quin col·lectiu demogràfic i cultural pertanyem. Qui diu que la cultura és mediterrànea deu d’està pensant en el Renaixement o els grecs.
Francament, la sensació d’impotència és tremenda. Fent autoanàlisi  penses en el “què pots fer per a Catalunya enlloc de que Catalunya pot fer per a tu”, parafrasejant al President Kennedy i veus que si vols canviar quelcom acabes sol o mort. Gairebé tots els líders que han canviat alguna cosa han estat assassinats o al menys arraconats.
Jo sóc independentista perquè el tren d’Espanya no porta a cap lloc bo. Però no crec que ho aconseguim. Som pocs i aquesta minoria no pot fer res davant l’ ona majoritària  dels qui manen, els financers malpagadors, els estafadors, els especuladors, els lladres particulars i institucionals , els delinqüents socialment aplaudits, els  banquers i els polítics oportunistes.
Algú dirà i m’ho ha dit: per què no fas  un nou partit polític? Per dues raons : cauria  en el parany del clientelisme, en les normes internes, les lluites de poder, fins que, amb “sort”,  arribés  a la poltrona (difícil en el meu cas perquè pocs  em seguiran) i no aconseguiria res. Si vols tenir èxit polític has de  renunciar als teus principis, entrar dins la roda d’un sistema podrit  i finalment no et reconeixeràs a tu mateix.
En el camí et contaminaràs dels que porten el país, fills dels que el portaven més els nouvinguts polítics, esquerrans, verds, sociates, convenients, unionistes, peperos..
Alternatives?. Cap, jo no veig cap i això no és negativitat, és pura evidència, experiència i impotència. Llavors me’n recordo de Goethe i de la seva definició de felicitat : “l’absència de desig”.
Esperarem que els financers ens “reguin “ gota a gota  amb els diners que ens deuen (si, que ens deuen) i aniré a les conferències sobre la Independència de Catalunya, més com un exercici terapèutic o potser de mostra d’impotència o d’ empipament o de què sé jo. . Crec que s’ha de votar  per a demostrar als “amos” que tenim veu.
Jo pensava que ser independentista m’ajudaria a evitar escàndols “espanyols”com el del Sr Roldan, el ex Cap de la Guardia Civil , que després de 15 anys al trullo , ha sortit amb 10 milions d’euros i dos propietats immobiliàries valorades en 3,7 milions d’euros.  Però es fals. El nostre Roldan se’n diu Millet . Estem massa contaminats.
Jo visc a L’Ametlla del Vallès, encantador poble del poeta Maragall i de la família Millet, entre molts altres. Aquest senyor, amb barba “sociata” per a donar una imatge de “pobre” menja els dilluns a un restaurant acompanyat de familiars amb una cara de felicitat i seguretat completes. Sap que és un “intocable”  perquè els seus secrets arrosseguen als catalans venuts  a les institucions financeres, als dels partits polítics, als estafadors, als mentiders. S’ha creat una nova casta de lladres intocables. Aquesta és la nostra democràcia.  
Aquest senyor no té el problema dels 90 dies, ja ho ha cobrat tot. I els patrons del Palau  amb un pam de nas, amb els seus diners en mans de tots sabem qui però que ningú s’atreveix a dir.
Aquest país sense cap moral i cap ètica que es diu Espanya ens ha envaït. Em perdut els nostres valors catalans , la nostra moral, els principis hanseàtics de l’esforç i tot ha quedat immers en la vulgaritat, l’enveja, la mentida, la hipocresia. 
Malgrat això, crec que s’ha de votar per a una Catalunya independent, sabent que no ho serà mai perquè qui ho podia haver aconseguit en el passat , s’ha apuntat al carro espanyol centralista o ha prevaricat i “col·locat”  a familiars i amics i ara calla . Els successors han fet de la política una forma de vida, no una missió. Botiflers del segle XX i XXI.
En aquest país de malpagadors, els catalans, pagadors tradicionals tenim mala premsa. En un país de malpagadors, el pagador és una mena d’alien. Malgrat els Millet, els Pujol, els Aznar,  els Roca, els Montilla, els Carods, els Coloms, les Raholes, jo votaré perquè vull dir el que sento i desitjo  no perquè sigui útil que no  ho serà. Els referèndums són una teràpia col·lectiva, substitut deficient de la democràcia inexistent. Pensem que compartint els sentiments fem país. Innocent rèplica en prosa dels jocs florals.
S’ha acabat el somni . Un consell: si ets jove i ben preparat, especialment amb una carrera científica i/o tecnològica, fot el camp  d’aquest desert intel·lectual i moral. Parafrasejant a Marc Aureli, identifica allò que no pots canviar i separa-ho, identifica allò que pots canviar i fes-ho i jo et diria, sense donar gaires explicacions. No s'ho mereixen.  


diumenge, 14 de febrer del 2010

MACRO BURDELLS A MATARÓ.




MACRO BURDELLS A MATARÓ
Anant en cotxe vaig sentir la noticia a CATRADIO  del permís per a 2  nous macro burdells a Mataró. L’Ajuntament  d’aquesta localitat diu que el permís ho dona la Generalitat i per tant no es pot negar la llicència  municipal.
Aquesta noticia em va portar a esbrinar  quantes dones es dediquen a la prostitució a Espanya.  
Segons Telecinco  (segur que aquests estan ben informats) http://www.informativos.telecinco.es/prostitutas_prostitucion/espana/medicos/dn_60908.htm , hi ha 600.000 de les quals el 90% són estrangeres (sic¡¡) i facturen 18000 milions d’euros, el 2% del PIB, uns 30000 euros d’ingressos mitjans l’any.  Segons Telecinco aquestes dones tenen 1milió de clients la qual cosa indica que es gasten 18000 euros per any de mitjana. Francament, em costa de creure, em sembla una barbaritat, especialment en temps de crisi. Probablement hi ha més d’un milió de clients. Encara que la fiabilitat d’aquestes dades sigui molt dubtosa ja que no crec que la gent digui el que es gasta en sexe, xoca  la importància d’aquest negoci dins l’economia nacional i les conclusions sobre les activitats laborals d’algunes dones i els hàbits sexuals dels homes.  
 El VIII Informe de Exclusión Social presentado por Médicos del Mundo, http://cajamadrid.cronicasocial.com/anteriores/pg031201/nacional/inmigracion/inmigracion6.htm , indica que la prostitució és exercida bàsicament per dones de l’ Àfrica Subsahariana i de l’Est d’Europa.
Un altre conclusió és que la ma d’obra arribada per recolzar el creixement de l’economia espanyola, té altres connotacions més fosques.  Veiem , si  hi ha 5 milions d’emigrants a l’Estat espanyol i la meitat són dones (probablement menys), vol dir que com a mínim, una  de cada 4 exerceix la prostitució...  Per altre banda si només 50000 (el 10%) són “nacionals” sobre un total de 20 milions de dones d’origen espanyol, això representa el 0,25% de les dones. En conjunt i segons aquestes dades una dona  de cada 30  és prostituta, el 3% de la població femenina...
Potser Espanya serà (és) el prostíbul d’Europa. És aquest el futur de l’economia? És així com ens posicionarem en el futur? És molt probable que a mida que les coses es compliquin més dones completin el sou fent hores extres, tant nacionals com estrangeres. Entrarem en un mon molt més  fosc de marginació, toxicomania (relacionada amb la prostitució segons el mateix informe de Médicos del Mundo) i marginació.
El Govern espanyol està finalitzant el Plan de Acción Nacional contra la Trata de Mujeres, dissenyat
 pels Ministeris d’ Interior, Treball i Justícia . Com és possible que aquest negoci hagi passat “desapercebut” sense el control de les autoritats fins ara ?. Com sempre tard.

dijous, 11 de febrer del 2010

A VACA FLACA TODO SON PULGAS: LA REFORMA DEL MERCADO LABORAL

REFORMA DEL MERCADO LABORAL.

Es posible clasificar a las personas en 5 categorías dependiendo de su relación con el trabajo:
a)                  Los parados.
b)                 Los jubilados.
c)                 Los funcionarios
d)                Los temporales (el precariado).
e)                Los indefinidos (asimilados a “eternos”).

                Si aceptamos una población total  de 45 millones de habitantes  en  España y que están activos unos 16 millones, una persona se mantiene a ella misma y a 2 más.No está mal . De los 16 millones de activos, 4 poseen contratos temporales (incluidos los basura) y  4 son autónomos. Quedan 8 millones entre indefinidos y funcionarios.

Entre los millones de indefinidos existen los  “fosilizados”, que llevan muchos años en las empresas, no aportan valor y realizan cada día la multiplicación del  número de años trabajados, por 45 días de salario.....algunos hasta rezan para que los despidan y poder cobrar el paro, la indemnización ya hacer “chapucillas”. Esas personas son “indespedibles” por el coste que representaría para el empresario (pequeño mediano en su mayoría).

Abaratar el coste del despido ( reduciendo el número de días por año o poniendo un tope de años para el cálculo de la indemnización) supondría:
  • a)      Un estímulo para  que los fósiles se reciclen en lugar de esperar el despido.
  • b)      Una reducción del coste de despido que sería asumible por el empresario que podría contratar a otras personas más jóvenes / preparadas incorporándose la juventud al mercado laboral. Alrededor de un 40% de jóvenes, el doble que en el resto de Europa, está parado.
  • c)       Una reducción del coste salarial para las pymes, que podrían asumir inversiones y creación de riqueza.


No se trata de despedir sin indemnizar, criterio antisocial  y salvaje a todas luces excepto para algunos hiper liberales, sino de reducir el importe y la inasumible carga financiero económica a pagar por las empresas. Si, por otro lado, el Estado quiere asumir la diferencia entre los días pagados por la empresa hasta los 45 días  actuales, bienvenido sea.

Existen muchas fórmulas para reducir el coste del despido para las empresas:
a)      La mencionada reducción del número de días por año.
b)      La creación de un escalado del número de días por año trabajado en función de la antigüedad en la empresa.
c)       La creación de un tope en el número de años trabajados válido para el cómputo de la indemnización.
d)      El copago empresa- Estado condicionado a que los despedidos se reciclen profesionalmente. Eso es mejor, más efectivo y estratégico  que hacer rotondas y aceras.

Por otro lado, al Gobierno no le interesa un descenso brusco del coste de la indemnización porque se generaría un paro adicional rápido y brusco con efectos en a) la imagen de solvencia de país, ya muy deteriorada, con el consiguiente impacto en la colocación de Deuda Pública a mayor coste financiero. b) El coste del subsidio de paro. c) La gran dificultad para recolocar a esos parados d) La inestabilidad social resultante.  Por tanto, cualquier reforma ha de ser progresiva para diluir el paro adicional resultante. Una especie de “cachapapote laboral”. Uno más no importa.

Los deberes pendientes son una característica genética colectiva de la españolidad rancia y profunda. Se nos acumulan los males. A vaca flaca todo son pulgas.

¿Resuelve la reforma del mercado laboral la crisis?. No , pero ayuda a reactivar a las empresas.

Para acabar, conviene recordar que la indemnización elevada es una herencia franquista. Eso y el fútbol. Como vemos, poco ha cambiado. A sí, que el Madrid ya no gana las ligas de oficio y que la tele es en color....  Pero sigue habiendo chupópteros (votados). En el fondo, pocas cosas han cambiado.

dimarts, 9 de febrer del 2010

TOTHOM CULPA EN ZAPATERO


TOTHOM CULPA EN ZAPATERO
Zapatero és el  penúltim element dins una cadena d’esdeveniments molt desafortunats: la política de les entitats financeres concedint crèdits  sobrevalorant immobles amb el vist i plau del Banco de España i el PP d’Aznar i Rato, els de la Guerra d’Irak i   la Caja Madrid de l’Esperanza Aguirre, respectivament
En els moments àlgids, el sector immobiliari pesava directament un 19% dins el PIB  espanyol  i qualsevol anàlisi DAFO  de segon curs d’empresarials indica que això és un gran risc per un país.
Per suportar el creixement es va deixar venir  milions de persones  molts d’ells en situació   irregular. Quan  ha explotat el tema ( i molts ja ho preveien fa anys) tot s’ha tornat en contra nostra: manca de sectors econòmics potents alternatius a la construcció, endeutament de les persones  i famílies, emigrants desarrelats, atur galopant, les entitats financeres transformades en immobiliàries, propietàries de  bens immobles  a preus inflats dins els seus balanços. Com no poden posar el preu real per a no tenir pèrdues amb les conseqüències en els mercats borsaris,  no els poden vendre massivament. Com no els venen no hi ha activitat ni liquiditat i això ofega les empreses i l’activitat econòmica en general. Per altre banda per a que l’Estat pagui  l’atur, la sanitat, les pensions i els sous dels funcionaris, s’ha augmentat el Deute Públic, a interessos més elevats  pel risc del país. Tenim totes les mancances: manca de sectors econòmics alternatius, manca de liquiditat, manca de crèdit internacional i manca de lideratge.
Com no tenim credibilitat, el secretari d’Hisenda ha anat a Paris i Londres a defensar la solidesa financera del nostre país. “Serem bons pagadors” . El nostre Deute són 550.000 milions d’euros, un 12000 euros per persona. Suportable (que vol dir retornable amb interessos als inversos, especialment  els estrangers) segons el  Secretari d’Economia, el Sr Campa.. Suportable si el país pot generar suficient riquesa.¡¡¡¡
Si no ho fa, l’alternativa és retallar prestacions socials. En Zapatero no les retallarà per convicció  personal (lloable) i per la pèrdua de vots. A les hores? D’on retallar? De les  autonomies.  Quants dies fa que no es parla de l’Estatut? Per què?
El PP, co- culpable del desastre acusa  en Zapatero de no fer res.  A diferència de l’ actitud farisaica del PP, en Zapatero no és competent però el seu comportament no és  immoral. Els immorals són a un altre lloc, al carrer, a les institucions polítiques i  financeres,  a les poltrones, a l’oposició.. No tots, només alguns però molt importants, amb total impunitat.
Veient tot això en Zapatero ha fer esmenta de la conspiració en contra seva.  Cal dir que aquesta no és  jueu masònica.
 Per què he dit “penúltim element”? El proper s’està coent  ara..... Quines alternatives:  en el proper blog proposaré unes quantes.  

divendres, 5 de febrer del 2010

LA FLOR AL C.. S'HA ASSECAT.

LA FLOR AL C...S'HA ASSECAT. 
El 6 de juliol vaig escriure la possible evolució de l’Ibex. Us poso el gràfic. Tenint en compte que els estius són “baixistes”  i l’evolució de l’economia real, era dubtosa l’evolució de l’índex que havia arribat als 15000. Bé, tots sabem que l’índex va arribar fins els 12000 punts a la fi de l'any esperonat per la manca d’alternatives d’inversió reals, a banda de l’or.
Un cop  finalitzat l’any els ludòpates han decidit desfer posicions. L’ Íbex ha arribat als 10000 punts i baixant..
Ha canviat la situació econòmica? No, tot s’està complint segons el guió: atur al 20%, dèficit públic del 11,4%, Deute Públic del 60% del PIB, contracció del PIB per setè trimestre consecutiu, pèrdua de la imatge de solvència d’Espanya a nivell internacional....
En aquest entorn, ni els ludòpates poden jugar. L’escenari futur? A nivell economia real, igual, és a dir, atur, inici dels conflictes amb els sindicats, embargaments i desnonaments, destrucció de llocs de treball que aporten valor, substitució per ma d’obra més barata, manca de finançament autonòmic.
A nivell borsa... ummmm.. moviments laterals, l’índex baixant fins els 6800 punts I llavors, ludòpates a jugar¡¡¡
La flor al c… del Sr Rodríquez (Zapatero) s’ha assecat. Les seves aparicions publiques recordaran cada cop més a les d’en Felipe González. La Sra Esperanza Aguirre ( el seu nom sembla pura ironia), rient, fregant-se les mans  i pensant en el “full de puta”( quin d’ells?)
Eleccions anticipades? Probablement, a la tardor? Dins de 14 mesos. L’any 2010 tampoc serà bo econòmicament parlant.



l'evolució de l'íbex 35 els darrers mesos












Chart







dijous, 4 de febrer del 2010

PRESSUPOSTOS DE VENDES EN TEMPS DE CRISI: UNA REGLA APROXIMADA.

PRESSUPOSTOS DE VENDES  EN TEMPS DE CRISI:  UNA REGLA APROXIMADA.
Moltes empreses tanquen i fer pressupostos de vendes es fa molt difícil. En general l’elaboració de pressupostos té una base històrica. Si fa 2 anys vàrem vendre 90 ,i l’any passat 100.. quan vendrem aquest any? .. la resposta més obvia fora..110¡. Aquest raonament és  cert quan els entorns són estables, fent un símil nàutic, quan es navega amb vent constant i favorable.
Què passa quan les condicions són canviants? Que les eines de pronòstic són poc útils, especialment les endivinatòries (inclosa la Macro i la Microeconomia). Conèixer el futur dels fenòmens socials de forma quantitativa és fa sovint molt difícil.
La natura del negoci determina el pressupost. La crisi no afecta a tothom per igual. Parlem de sectors. Per començar, el  sector serveis té unes característiques diferents:  per exemple, les companyies de telefonia no perdran gaire facturació ni  tampoc el establiments turístics ( en aquest cas determinats molt per l’entorn mundial en millor situació que el nostre) o  el sector sanitari o els centres educatius, incloses les escoles de negocis.
Per a qualsevol  empresa del sector industrial multipliqueu totes les xifres per 0,80 i us equivocareu poc. Pressupost de vendes  del 2010?:  el 80% del màxim, que pot ser es va assolir el 2007. Per què aquest valor? Perquè el creixement de l’economia dels darrers anys era fals, estava inflat  artificialment per l´ efecte de  la bombolla  financera- especulativa. L’ índex de producció industrial va variar del +5%  el 2007 fins el -25% el 2008 segons l’ Institut Nacional d’Estadística i va repuntar fins el -10% el 2009. Aquests 15 punts, amb un factor de seguretat donen el factor corrector del  80%.

Amb aquesta premissa, és fàcil calcular en quina quantitat s’ha de reduir les despeses per continuar tenint “certa rendibilitat” o com a mínim “viabilitat” ( subsistència) de les activitats empresarials. La reducció de despeses és gairebé sinònim d’acomiadament- ERO. L’increment d’atur és conseqüència  de l’aplicació del factor corrector.

L’excepció a  aquesta regla és l’immobiliari: es trigarà 5 anys en pair els habitatges construïts així que, el número d’habitatges nous el 2010  serà del 20% del màxim , uns 120000 a tot l’Estat.

Sembla arbitrari aquest factor corrector? És un promig estadístic, no més fals que les previsions macroeconòmiques. Naturalment, els gestors de les empreses saben o haurien de saber fins quin punt la seva realitat es afectada per la crisi i no realitzar pressupostos voluntaristes o declaracions de desitjos.

LIDERATGE SITUACIONAL: CARRETERO LAPORTA

LIDERATGE SITUACIONAL
La teoria clàssica d’organitzacions  explica que davant una crisi, és més important la resolució que la unanimitat, el  consens o la majoria. Què faríeu  si hagués una via d’aigua en un vaixell? Una assemblea per decidir si cal taponar-la? O qui ho ha de fer?. Suposo que algú amb sentit comú diria, que “qui tingui més experiència o capacitat  ho faci”.
La situació catalana actual  és molt semblant  a la descrita, el que passa és que molts viatgen dins el Titanic i no se’n adonen que s’ enfonsa.
Qui són les persones més adients per sortir de la crisi de país?  El Sr Carretero vol portar bons “taponadors” de vies d’aigua i el Sr Laporta ho és. El President de l’ entitat catalana més universal, que més triomfs ha aconseguit en menys temps i millor imatge del club projecte és un bon candidat a la Presidència de la Generalitat. Ja vàrem comentari fa molt mesos, abans de que el Sr Laporta insinués la seva intenció política.
El Sr Laporta no és sempre políticament correcte, cosa que personalment valoro molt. Estic fart dels correctes que fan demagògia. Cal algú que li digui a les coses pel seu nom independentment de que siguin populars o no.  El Sr Laporta ho fa.
Finalment hi ha aquells que es queixen de la seva imatge, del seu ego. Sincerament, la seva vida privada és seva i no l’amaga com fan altres molt hipòcrites. A tots aquest crítics els hi recordo  que una “farra” amb aquest senyor  deu ser molt terapèutica i probablement molts crítics  amb moral no  victoriana envegen la seva actuació.
I si el ego se li escapa, ja cercarem un terapeuta. És un element  associat de forma natural als polítics i majoria de personatges públics,  aquest “descontrol” de la personalitat. Siguem pràctics, no ens cal un líder virtuós, sinó efectiu, que no s’amagui darrera la demagògia,  que sàpiga envoltar-se de gent vàlida i amb projecció mundial.
Jo recolzo  el Sr Carretero, totalment.

dimecres, 3 de febrer del 2010

LLIBERALISME RADICAL , CONSEQÜÈNCIES PERILLOSES.

LLIBERALISME RADICAL , CONSEQÜÈNCIES PERILLOSES.
Algun economista molt lliberal ha indicat que per a sortir de la crisi cal generar més riquesa o cobrar menys. Obvietat a banda, això és un reduccionisme perillós.  Generar riquesa és l’ideal i per això calen micro economistes, emprenedors i no macro economistes. En quant al sous, no tothom cobra igual.  Reduir el sou un 20% no té el mateix efecte quan es guanyen 6000  € mensuals que quan s’ingressen 1000. Hi ha una línia de dignitat i pobresa.
El mercat laboral  s’autoregula i molts sous han baixat. De fet molta gent  ha passat a sou zero, o sigui  a l’atur.
El problema és la quantitat de gent  que cobra i no aporta valor, alguns d’ells funcionaris. Molts funcionaris són imprescindibles, com els sanitaris i els docents però la multiplicació de les administracions, central, autonòmica, local amb els ajuntaments, consells comarcals i ara, les vegueries, els polítics, parlamentaris, assessors, exèrcits a l’ Afganistan ,etc suposen un cost que aporta poc valor i molt de cost. Aquí si que es pot aplicar l’anàlisi de rendibilitat.
No baixem sous de forma indiscriminada, analitzem si un lloc de treball aporta valor i si no ...
Ja sé que aquest anàlisi no és popular ni populista però jo no he de guanyar cap elecció  i puc dir algunes veritats i obvietats.