dijous, 25 de setembre del 2008

LES DECLARACIONS D'EN ZAPATERO A NY

  • LES DECLARACIONS D’EN ZAPATERO A NY

    El President Zapatero se’ n va a NY i diu, entre altres coses :

    “Tenemos un sector inmobiliario fuerte que ha sufrido un frenazo.”
    “ No tenemos hipoteca subprime.”
    “No afectación en el sistema financiero. Quizás España tenga el sistema financiero más sólido de la comunidad internacional.”
    “Marco de control reconocido internacionalmente
    “Solvencia, provisión muy elevados superior al de otros países.”

    Analitzem les afirmacions del President del Govern:

    a) El sector immobiliari té un deute de 1.100.000 M d’ €. Això no es correspon amb un sistema fort si no més aviat greument malalt.

    b) “ No tenemos hipoteca subprime.” “No afectación en el sistema financiero”. La Globalització i l’efecte “chapapote” i lliure circulació de capitals (veure article) http://jordidelcor.blogspot.com/2008/09/el-chapapote-financiero-o-la-autolisis.html fa que els mercats financers internacionals estiguin contaminats . No sabem en quina mida ho estan les entitats financeres espanyoles.

    c) El marc de control de les entitats financeres segueix les Normes de Basilea o sigui que poc joc hi ha aquí.

    d) Què vol dir solvència pel Sr Zapatero? Beneficis històrics? Poca morositat? Capacitat per fer front als pagaments? Liquiditat? Recordem la gairebé impossibilitat per tenir crèdits per part de les entitats financeres espanyoles i els particulars L’endeutament d’Espanya és molt elevat, el 10% del PIB i això genera desconfiança (igual a crèdit car). Un crèdit a Alemanya i Holanda és més fàcil i barat. Es això una mostra de solidesa?

    e) Solvència del sistema financer superior a la d’altres països. Quins? Els Estats Units?. No semblen el model de referència.

    En la mateixa línia de desconcert , el Ministre Solbes ha dit que el Govern mai ha negat que hi hagués crisi... (sic¡¡¡). La crisi actual té una component específicament nacional (el model de creixement) i una internacional i negar la component específicament nacional és absurd.


    I quines mides posa el Govern? :

    a) Regalar 400 € per persona.. amb un cost total de 6000 M d’€¡¡¡¡ Aquesta mida no arregla el problema de ningú. Amb 6000 M d’€ es podrien fer moltes coses productives : infraestructures “útils “(trens de rodalies, transport públic, ensenyament de qualitat, estalvi energètic, R+D aplicada). D’això no és parla



    La situació econòmica espanyola és la següent :

    Davallada del PIB : Creixement intertrimestral del 0,1%. A la vora de l’estancament.
    Variació interanual : Indústria : -2,8% . Construcció : -1,9% ( i baixant)
    Augment de la productivitat gràcies a la reducció de llocs de treball.
    Atur: 453900 aturats més en els 6 primers mesos. Més aturats el mes d’ Agost. No havia passat això gairebé mai.
    Inflació interanual : 5,3% . Sense creixement econòmic.
    Dèficit comercial : -94500 M d’€
    Balança financera : saldo negatiu de 170.500 M d’ € en els darrers dotze mesos :
    Què vol dir ? : moltes menys entrades per inversió.
    Altres inversions : entrades de 80.000 M d’ € en forma de préstecs (no hi ha un duro).


    Què es pot fer?

    A curt termini

    Reduir la despesa social que ha crescut un 9% anual¡¡
    No afavorir l’atur professional d’algunes comunitats autònomes.
    Reduir el nombre de Ministeris, per exemple, el d’Igualtat.
    Baixar l’impost de societats de les Pimes.
    Desenvolupar projectes de R+D aplicada autèntics.
    Controlar els preus dels productes bàsics : menjar.

    A curt termini, el BCE hauria de baixar els tipus d’interès per activat l’economia, permetre que la gent pagui les hipoteques, incrementar el consum.

    A llarg termini escoltem l’opinió d’en Stephen Hopkins ....

    El Sr Zapatero i el seu equip estan desbordats. El teu discurs és patètic, impotent, teatral ( anar a NY), cínic, no és fidel a la realitat. El Sr Bush ha fet un discurs catastrofiste per obtenir un 700000 M d’ € per tapar el forat. Entre els 2 extrems es pot trobar una aproximació humil, correcte i honesta. La resta és un insult a la intel·ligència.


    Jordi Delcor PhD.

dimecres, 24 de setembre del 2008

LA BOLA MAGICA CONTINUACIÓN

  • LA BOLA MÁGICA.

    Con la crisis actual ¿qué pasará es España?

    1.Si eres más pobre, gastarás menos (PEROGRULLO).
    2. Habrá que ir de alquiler.
    3. Las familias plurigeneracionales se pondrán de moda otra vez: mucho abuelos salvarán a sus hijos insolventes.
    4. El precio de la vivienda bajará (de las pocas que se vendan).
    5. El que pueda aguantará su vivienda, unos años, hasta que el aumento de sueldo permita un cociente sueldo/vivienda más próximo a un valor 1 (ver artículo anterior). Pronostico 5 años.
    6. El petróleo deberá bajar o estabilizarse. Con la salida de Bush y sus muchachos, el Chapapote Financiero y poco consumo, no debería estar a más de 80 $ /barril.
    7. Tipos de interés: hum.. como en USA la fiesta cuesta, de momento, 700000 M de $, la Reserva Federal emitirá Deuda a tipos de interés elevados para atraer al capital escondido. 8.En Europa... tipos a la baja por la inestabilidad social, pero no mucho, quizás 1 punto para aliviar las hipotecas. Difícil compromiso.
    9.El Gobierno español continuará a la deriva. Bajarán algo el gasto social y deberán bajar los impuestos de sociedades, especialmente el de las PYMES.
    10.Huelga general en 6 meses ( la primavera es una buena época para salir a la calle).
    11.Violencia callejera y aumento delincuencia.
    12.Solbes no dimitirá ni empeorará de aspecto. Zapatero estará más ojeroso.
    13.La derecha atacará sin piedad la debilidad socialista.
    14.Escepticismo social total y desconfianza del pueblo hacia las instituciones democráticas.
    15.Estatut i Finançament català? Pospuestos. Promesa de una financiación que a la hora de la verdad no se hará realidad.
    16.Elecciones anticipadas en 2 años.
    17.Paro galopante. Sólo hace falta ir al barómetro económico del país : los bares. Están medio vacíos.


    Jordi Delcor PhD.






INDICADORES DE RIQUEZA






WEALTH INDICATORS

En 2 artículos anteriores analicé la evolución del precio del petróleo, el coste de la vivienda y la inflación en España durante los últimos 32 años. Aunque las bases de cálculo han ido variando, el error introducido es pequeño comparado con la monstruosidad de lo que ha pasado. Representé los precios con la inflación corregida frente al tiempo y se demostró un gran aumento desde el año 2000 pero con valores menores que durante la Revolución Iraní.

Critiqué el concepto de inflación, Es muy difícil de calcular lo que se pretende porque la proporción de los productos utilizada depende de cada individuo y de los salarios. La cesta de la compra de una familia adinerada no tiene nada que ver con la de una familia humilde.
La inflación sirve para 2 cosas, básicamente: para fijar salarios en las negociaciones del Gobierno con los Sindicatos y la Patronal y para dictar los tipos de interés oficiales por los Bancos Centrales.

¿Y qué hay del poder adquisitivo?. Supongamos que en un cierto momento , los salarios, el crudo (elemento común de transformación energética en muchos productos y servicios) y la vivienda (todo le mundo necesita un sitio para vivir) tienen un valor 100.

Si los salarios suben un 10% el año siguiente y el crudo un 5%, tendríamos un índice 110% para los salarios y 105 para el coste del petróleo

El cociente 110/105 =104,8 % nos dice que tenemos un 4,8% más de capacidad para comprar petróleo comparado con el año anterior.

Si hacemos lo mismo con la vivienda obtendríamos otro índice que llamaré Indicador de Riqueza Inversora (IRI)

¿Qué pasa si representamos los índices de precios de la vivienda, el crudo y la inflación?
Obtenemos la figura de arriba a la izquierda.

copyright JORDI Delcor http://www.jordi-delcor.com/
Elaboración propia.

Fuentes de datos : BP, MINISTERIO DE FOMENTO, INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA.

A) Los salarios han aumentado 10 veces desde 1976
B) El coste de la vivienda 20 veces
C) El del petróleo (suponiendo el coste a 110$ /Barril, aunque esto varía cada tarde), 30 veces.

Sombrío paisaje.

Si tenemos en cuenta la corrección de la inflación aparece la figura de arriba a la derecha.

¡Qué mal aspecto tiene¡

Si calculamos los ratios acumulados de coste vivienda/incremento de salarios y coste acumulado crudo/ salario acumulado, resulta la figura inferior.

Aparentemente éramos más capaces de comprar una casa en 1987 que ahora y más petróleo en 1988 y desde entonces empezó un declive sin fin.
Ahora, en 2008 apenas podemos comprar un 40% de los que podíamos en 1976
.

¿Cómo puede ser esto si tenemos más comodidades (algunos) que entonces? Dos factores nos clarifican el tema .

a) La tecnología permite vivir mejor.
b) El crédito barato (cuando había que pagar el 2% por una hipoteca) pero con cadenas más largas (30-40 años).
c) Hemos vendido la libertad a las instituciones financieras.

Por cierto, ¿cómo ha pasado esto? ¿Hay alguien más rico en le proceso? Si sospechas que las entidades financieras los son.. tienes parte de razón. Hay otros ganadores.

En el próximo capítulo analizaremos el beneficio de la Banca en España.


Jordi Delcor PhD.















WEALTH INDICATORS








WEALTH INDICATORS

In a previous papers I analized the crude oil price evolution, the cost of housing and the inflation rate in Spain for the last 32 years. Prices with corrected inflation were plotted versus time showing a big increase from 2000 but reaching lower values than during the Iran Revolution.

I critizized the very concept of inflation. It is very difficult to calculate because the proportion of the different products depend on every individual and on salaries. The basket of product consumption of a wealthy family has nothing to do with that of the poorer ones.¡¡

Inflation serves only to 2 main purposes : to fix salary increases in Governments negotiation with social agents, Sindicates and the Business Community and to dictate official interest rates from Central Banks Authorities.

But what about the adquisition power ?. Lets assume that on a certain year, salaries, crude oil (which is a common element in all product and service ) and housing (everybody needs a place to live) have a level 100 (base).

If salaries increase 10 % the next year and crude oil 5%, we would have a 110 index for salaries and 105 for crude oil prices compared to last year.

The ratio 110/105 = 104,9% woul tell us that we are a 4,9% more capable of buying crude oil (or indirectly its derivatives) than last year.

If we do the same thing with houses we would have another index that I call wealth investment indicator.

What do we get if we plot the three indexes ?

copyright JORDI Delcor http://www.jordi-delcor.com/


Sources : BP, MINISTERIO DE FOMENTO, INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA.

A) Salaries have increased 10 times from 1976 to 2007.
B) House cost has increased 20 times.
C) Crude oil 30 times.

A gloomy picture indeed¡¡

If we correct he inflation rate (2ond figure)

It looks bad.¡¡¡.

If we calculate the ratios acumulated house cost/acumulated salary increase and acum crude oil cost/acum salary increase we get (3erd figure):

Apparently we were more capable of buying a house in 1987 , we were capable of buying more crude oil in 1998 and since then we started a relentless decline. Now, in 2008 we can scarcely buy 40% of what we could buy in 1976....

How can this be if apparenlty we have many more things now than then. Two main factors will give a clearer idea :

a) Technology has allowed us to live a more confortable life.
b) “Cheap” credit (cheap when we had to pay 2% interest rate for our mortgages) but lifelong chains (30-50 year mortgages instead of 15-20 years).
c) We have sold our freedom to the finantial institutions.


By the way, why has this happened? Is anybody reacher in this process? If you suspect that finantial institutions are.. you are partly right .. There are other winners....

In the next chapter we will look al the profit of the finantial institutions in Spain . Source : Asociación Española de Banca.



Jordi Delcor PhD.


EL CHAPAPOTE FINANCIERO O LA AUTOLISIS CAPITALISTA

EL CHAPAPOTE FINANCIERO O LA AUTOLISIS CAPITALISTA

Muy bonito el artículo del Sr Leopoldo Abadía sobre el Cachapote financiero. En resumen , para aumentar su negocio, los bancos estadounidenses dieron créditos hipotecarios a morosos potenciales y pidieron prestado dinero a otros bancos basándose en el aumento de precio de la vivienda . Como se habían se habían endeudado demasiado y las Normas de Basilea no permiten tanto endeudamiento, vendieron sus paquetes hipotecarios con otro nombre (MBS) a unas entidades “filiales”, mejorando su caja y apareciendo con bonitos balances. Las filiales obtuvieron el dinero de cualquier sitio del mundo (eso es la globalización) mediante la ayuda de las sociedades de Calificación .

En el camino, las hipotecas cambiaron de nombre CDO (Collateralized Debt Obligations, Obligaciones de Deuda Colateralizada) y se crearon nuevas apuestas : los CDS (Credit Default Swaps) En este caso, el adquirente, el que compraba los CDS, asumía un riesgo : sino se pagaba la hipoteca, lo perdía todo, sino ganaba más. Hagan juego señores.

Luego aparecen los Synthetic CDO muy baratos, lo que hacía la operación muy rentable.. Bonito eso de sintético. Me recuerda cuando estudiaba Química Orgánica. Esos financieros son Alquimistas...

Hasta que la vivienda baja en USA, la gente deja de pagar y todo se hunde.

¿Quién ha autorizado todo esto?
¿Para que están los Bancos Centrales?
¿Y las autoridades financieras?
¿Incompetencia o inmoralidad?
Parece que eso de la globalización no va tan bien como pensaban .. algunos.

Y cuando suba el paro (más), ¿qué pasará con los millones de emigrantes globalizados?

Chapapote laboral y humano.


Si no fuera porque hay millones de personas enganchadas, es hasta divertido. El capitalismo salvaje autocanibalizándose (autolisis). Deberían darle el Premio Nobel de Economía a alguno. Ni Bin Laden lo haría mejor. Debe de estar desternillándose de risa esté donde esté..


Jordi Delcor PhD

diumenge, 21 de setembre del 2008

BUSH THE SOCIALCAPITALI$M AND GROUCHO MARX.

BUSH THE SOCIALCAPITALI$M AND GROUCHO MARX.

Bush and his Administration have achieved a very difficult record in his life : he almost ruined his family business ( Bin Laden’s family saved him ) (his credit only), he ruined a Football Club (again his credit), he organized the Iraq war, ruined thousands of families and now he has helped to ruin millions of people, these last two achievements with notorious helps from his Administration. How can anybody do that? Organize a team of ambicious mediocre burocrats, tell many lies in the name of God and manipulate the emocions of simple people anchored in the pre- steam engine era.

He has made 3 greats contributions, though : the social capitalism (people’s money saving the failures of the finantial system), the boomerang effect of Globalization on the States and the descredit of the democratic system: anybody, really anybody, can be President. One of Groucho Marx’s sentences would make sense in Bush’s lips : “ I do not want to be a nacional of a country electing a President like me”

The Great Casino approach of the American economy is sinking. But it will survive, no doubt about it. And the next ex- President of the USA will relax in his ranch. Perhaps he will invite ex – President Aznar and ex-Premier Tony Blair and with a beer, a hat and the smell of cowshit they will long for more glorious days and their wargames. God help us.

Jordi Delcor, PhD

USA PAPÀ ESTAT INTERVÉ

EE. UU. INTENTA ATAJAR LA CRISIS CON EL MAYOR RESCATE DE LA HISTORIA


Comentaris i extracte (en cursiva) de l’article de LA VANGUARDIA 20/9/08

“El eje del plan de choque es la compra, por parte del Estado, de la deuda de mala calidad de los bancos”.

COMENTARI:
Els Bancs es deixen portar per la seva ambició, presten diners fàcils, fomenten l’especulació. Quan guanyen diners perfecte i quan els perden l’ Estat ha d’intervenir pagant la festa. L’Estat és el poble (quan van mal dades).

Segons el Secretari del Tesoro, Henry Paulson, la regulació financera va ser fue "subòptima, duplicada i caduca. M’agrada l’expressió “subóptima”. Les xapuces són subòptimes, les institucions reguladores són subòptimes, tot lo dolent és subòptim. I cal esperar aquestes crisis o algú por preveure que la regulació financera és "subòptima, duplicada i caduca”?.

Què fan les institucions, la Reserva Federal, el Tresor, l’Estat, el Govern en aquests temes? . Res a temps, bàsicament “Les regles del joc han de ser més rigoroses”, és la frase habitual. “No podem tolerar aquests excessos”.. Llavors creen una normativa comptable i una legislació més estricte. Com si la solució fos complicar el sistema. Per altre banda, es creen i especialistes en fer trampes econòmic- legals.¡¡¡¡. Fins la propera crisi.

INTERVENCIONISME “A TOPE”

Bé, si que fan quelcom: agafen els diners dels ciutadans, aquest cop un 700.000 milions de $ i paguen la festa. Ara cremem els estalvis dels ciutadans. L’Estat, dipositari d’aquests estalvis hauria de ser responsable i no permetre que un incapaç integral com el Bush fos President del Estats Units. Però, qui és l’Estat? Bush i els seus amics? El que passa a USA passa gairebé a tot arreu. La democràcia està perduda, salvem la democràcia.

Aquests diners, 700000 milions de $, i de fet una part , podrien servir per posar en marxa un sistema d’Atenció Sanitària força bo. O un sistema educatiu millor. Però no, és millor rescatar bancs i entitats quebrats.

Enrom, WorldCom i ara les subprime. El Banc Bear Steams, Les hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, Lehman Brothers, L’asseguradora AIG.... El Reserve Money Market Fund, amb inversions a Lehman Brothers, anuncià que no podía tornar als inversors el capital invertit.

Es pot fer un nou Postgrau i moltes Tesis Doctorals: “Com fer trampes i excessos financers als ESA”. El tema és qüestió d’ètica, de principis, de valors i davant els excessos, aplicar lleis contundents amb penes exemplars i evitar préstecs bilionaris, deutes exorbitants i /o sense garanties

La autoridad bursátil, además, prohibió la actividad especulativa consistente en ganar dinero apostando a la caída de una acción, que supuestamente ha precipitado el derrumbe de las acciones de algunos bancos.

COMENTARI :
Això és la borsa, no? Volen prohibir el joc borsari? Magnífics, entrem dins d’una economia dirigida al més pur i nostàlgic estil soviètic. O s’impedeix el Gran Casino que és la Borsa o no, però només de tant en quant, quan el disbarat és molt gran? Es pot impedir l’activitat especulativa? La Borsa és especulació¡¡¡
Si això segueix així , el sistema capitalista s’ anul·larà ell mateix.

Jordi Delcor PhD

dijous, 18 de setembre del 2008

EL SR SOLBES, NOU CORRESPONSAL DEL DIARI AHIR.

EL SR SOLBES, NOU CORRESPONSAL DEL DIARI AHIR.
CRÒNICA DEL SR ALMUNIA DES DEL CEMENTIRI DEL ELEFANTS.. RICS.


Comentari a l’article publicat pel diari AVUI el 19/9/08.

Crisi per cobdícia
ACUSACIÓ Almunia culpa "l'avarícia" del sector financer d'haver inflat la bombolla ENTITATS Lamenta els errors del sistema de supervisió PESSIMISME Solbes creu que, en lloc de remetre, les tensions s'agreugen
Marga Moreno

La "cobdícia" del sector bancari ha estat la llavor primigènia que ha germinat en una crisi que ningú sap com acabarà. El comissari europeu per a Afers Econòmics, Joaquín Almunia, va culpar ahir en una entrevista radiofònica la "foguera de les vanitats" del sector financer, al qual pertanyen "els dolents de la pel·lícula" que han generat productes exòtics i que han inflat la bombolla fins al punt insostenible que l'ha fet esclatar.
Amb tot, Almunia va matisar que també han fallat altres coses, com "el sistema de supervisió", fins al punt que a hores d'ara no han aflorat totes les pèrdues. Tampoc es pot centrar la responsabilitat en un sol país. La crisi, "estructural" a parer d'Almunia, tot i haver nascut en un lloc "remot" com els EUA, també ha tingut motius per desfermar-se a Europa, on "no es pot dir que no s'hagi fet res" i on "moltes entitats van comprar productes tòxics sense saber què compraven".

COMENTARIS : LES ENTITATS FINANCERES NO SABEN EL QUE COMPREN? SI NO HO SAVEN, SÓN INCOMPETENTS I SI HO SABEN SÓN UNS .... NO SÉ QUE ÉS PITJOR.

Elogi del BCE
Malgrat que no li consta que hi hagi cap entitat europea o espanyola a punt de fer fallida, Almunia va insistir que "cal extremar la vigilància perquè ningú pot posar-hi la mà al foc". En aquest sentit, va assegurar que "els supervisors estan fent el màxim" i va elogiar la tasca del Banc Central Europeu, l'actuació del qual "cal respectar, perquè ho ha fet molt bé per evitar mals més grans".

COMENTARI:
Què vol dir fer el màxim? : injectar 200.000 milions d’ uns diners que no són seus? Tota aquesta tropa de xupòpters ens costa molt. Quan havia de fer quelcom era quan es donaven prèstecs al 2% i 40 anys sobre un 120% del valor de mercat d’un bé. I no varen fer res fins al final.. O sigui, ho han fet fatal però el Sr Almúnia, des del seu amagatall dels elefants pot pontificar. Pre-jubilació daurada per un polític mediocre.

Tot i que Almunia es va mostrar esperançat que la crisi comenci a remetre l'any que ve i que el 2010 Espanya "torni a la velocitat de creuer", el vicepresident econòmic espanyol, Pedro Solbes, va advertir que els mercats financers internacionals "encara són lluny de la normalitat" i que les tensions financeres, "en lloc de reduir-se, s'estan agreujant", encara que a la UE s'estan portant de forma "bastant digna".
Durant un acte a la CNMV, Solbes va reclamar als sectors públic i privat que centrin els seus esforços a aconseguir el retorn de l'ansiada "tranquil·litat".

COMENTARI

SR Almunia, un any o un altre la crisi remetrà, segur.. boleta, boleta.. cara o creu...
Aquest Solbes és el mateix que fa 4 mesos no volia parlar de crisi?. Tot el que diu aquest Sr són notícies d’abans d’ahir. EL Sr Solbes, nou corresponsal del diari AHIR. S’ho mereix.

Jordi Delcor PhD.

IS HOUSING EXPENSIVE IN SPAIN?














HOW REALLY EXPENSIVE HOUSING IS?

In a previous paper I analized the crude oil price evolution and the inflation rate. Prices with corrected inflation were plotted versus time showing a big increase from 2000 but reaching lower values than during the Iran Revolution.

In this paper I analyse housing cost increase in Spain.

I have taken the average house cost increase in Spain from 1976 till 2007 from MINISTERIO DE FOMENTO. The plot is represented on the left figure above.


The main conclusions are :
a) Two big growth steps between 1986 and 1991 and 1998 – 2007.
b) The average cost has grown 1900% from 1976 until 2007.

The question is : Is buying a house more difficult now than in 1990 for instance?

Bankers and right wing politicians will tell you that credit facilities have allowed many people access to a living place without precedents in the past and considering the price increase of their properties they are wealthier (Mr Zaplana has been heard saying this absurdity).

A more scientific and logical approach will lead to the following facts :

a) Although property prices have increased, so have the mortgages and monthly payments.
b) Getting a new place to live is even more expensive so its out of the question. If your flat increases 10 times the price from lets say 100000 € to 1M but you have to pay 2 M € instead of 200000 € for the hosue of your dreams, are you going to earn 1M or is the finantial institution to give you a 1M € loan?
c) Finantial institutions no longer give big loans. There is neither liquidity in the market nor will to lend money unless garanties are provided...


For those loving inflation I plot the graph with corrected inflation (right above). It seems that housing has increased just 2,2 times once inflation ins considered. Good news... really?

Is Mr Zaplana and all these right wing politicians right after all?

To be followed

Jordi Delcor PhD.

EL NIVELL DELS ALUMNES CATALANS PITJOR. A LA CUA D’EUROPA.

EL NIVELL DELS ALUMNES CATALANS PITJOR. A LA CUA D’EUROPA.

Comentari sobre l’article aparegut al diari AVUI el dia 17 /9 /08.

Un nou estudi de la Fundació Jaume Bofill, presentat aquest dimecres pel catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Ferrer, i pel director de la Fundació, Jordi Sànchez, alerta dels mediocres resultats dels estudiants catalans, en especial, dels que assisteixen a l'escola pública i dels immigrants.

L'escola pública, penúltima en la llista de l'OCDE
L'estudi posa en evidència que l'escola pública és incapaç d'afrontar l'atenció dels alumnes de nivell socioeconòmic més baix i la immigració. L'escola pública ocupa el penúltim lloc de la llista –només per davant de Grècia, integrada pels països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), en les puntuacions mitjanes de ciències, matemàtiques i comprensió lectora.

Comentari : la immigració ha anat bé per construir pisos i per a l’hosteleria però resulta que els immigrants tenen fills i s’han d’integrar. La política aplicada ha estat l’efecte dilució: uns quants immigrants per classe. Res més. Resultats: els immigrants no aprenen i sospito que els nacionals menys perquè els professors han d’anar més a poc a poc.

Desigualtat educativa entre els natius i els immigrants
La situació més preocupant, segons l'estudi, és l' " elevadíssima desigualtat d'oportunitats educatives" entre l'alumnat natiu i l'immigrant, ja que Catalunya és el país de la mostra estudiada que proporciona menys oportunitats als alumnes immigrants. Per aquest motiu, la Fundació assegura que l'escola "s'ha equivocat" en la manera de tractar la diversitat cultural a les aules.

Comentari :

L’Escola no s’ha equivocat. Qui ho ha fet han estat els governants que no tenen ni els coneixements, ni la intel·ligència ni la voluntat, ni la visió per elaborar un sistema educatiu integrador. L’ únic objectiu dels polítics ha estat polític : cafè per a tots. Que tots els nens passin uns anys a l’escola. Després..qui dies passa anys empeny .A Catalunya ha hagut 5 Consellers d’Ensenyament els darrers anys.. Quina política es por dur a terme?.

Com a mesures correctores, Ferrer ha apuntat la necessitat de donar prioritat a l'acció educativa sobre l'alumnat amb més dificultats d'aprenentatge. A més, creu que s'ha de millorar la preparació dels docents que atenen la immigració, i convertir les aules d'acollida en un instrument fonamental de l'acció educativa. Tot i això, ha recomanat a la Generalitat realitzar un diagnòstic de la situació abans d'implantar mesures com els Espais de Benvinguda Educativa (EBE).


Catalunya per sota d'Europa també en excel·lència
L'estudi també mostra dades especialment preocupants pel que fa a l'excel·lència dels alumnes catalans. Només un 4,6 dels estudiants de 15 anys té un nivell alt de competència científica, fet que situa Catalunya cinc punts per sota de la mitjana europea, i més de 16 punts per sota de Finlàndia, el país que compta amb més alumnes amb bones aptituds per la ciència.
Només un 3'1% dels alumnes catalans han demostrat tenir un alt nivell de comprensió lectora. Aquesta xifra també situa el sistema educatiu català a la cua de la llista integrada pels països de l'OCDE. Només l'Estat espanyol obté una puntuació inferior. En relació amb la mitjana de tots els països Catalunya es queda sis punts per sota.


Comentari


Em fa por això d’un diagnòstic. Més diners per dir que tot va malament. El meu diagnòstic (gratis) i la meva proposta de Pla d’acció. Amb això ja milloraríem molt. Clar que caldria que en Zapatero “apoye el Estatuto que salga de Cataluña”. ¡Ja,ja¡ (no es una rialla).


Nivell inferior dels alumnes estrangers:
Accions :
Determinació dels nivells de comprensió lectora, espacial, verbal, abstracta dels nou vinguts abans de la seva incorporació.
Classes de reforç . Estiu “O” pels nouvinguts.

Nivell inferior a l’europeu
Accions
Dedicar més diners a formació en lloc de subvencionar a Extremadura i Andalusia.
Negociar un bon finançament.
No als pressupostos de l’Estat.


Baixa comprensió lectora.

Accions : Dedicar temps a llegir cada dia a classe i a interpretar la lectura.
Llegir en veu baixa i veu alta (Suggerit perl Dr Ferran).

Baix nivell de matemàtiques
Accions : Desenvolupar didàctica per l’aprenentatge de les Matemàtiques.
Aplica les matemàtiques a situacions reals.


Poca vocació científica
Això començo a pensar que és genètic. Això requereix una aproximació de llarg termini.
Accions :
Menys OT. Menys diners fàcils.
Pares : donar la raó als professors per defecte.
No donar diners als fills “perquè tothom ho fa”.
Practicar hàbits saludables a casa :lectura, conversa, sudokus, música, exercici físic.
Limitar els horaris de beguda dels establiments els caps de setmana. Menys alcohol, menys èxtasi i menys coca segur que pugen el nivell intel·lectual o al menys no al baixen.

Dedicar diners a Recerca aplicada. Establir línies claus de recerca i desenvolupament pel país.
Donar més beques (post) doctorals que permetin guanyar-se la vida.



El Dr Ferrer també ha dit als Matins de TV3 que l’escola pública ho fa molt pitjor que la privada/ concertada i que cal fugir del debat polític : l’esquerra i els sindicats en contra de la concertada i la dreta i d’altres a favor.


Comentari.

Serà per això que el Sr Montilla porta els sues fills a l’Escola Alemanya?

Li dono tota la raó al Dr Ferrer. El problema és que dubto que els sindicats i els polítics tinguin ,és visió / els convingui sortir d’aquest plantejament.

Les coses s’han de fer bé independentment de qui ho diu. A Finlàndia, diu el Dr Ferrer la gent pot escollir l’escola però gairebé ningú canvia perquè l’escola és bona. Les raons de canvi són per motius de residència, feina, distància, però no la manca de qualitat de la pública.

Finlàndia, Finlàndia, ells són rics. diran alguns. La riquesa de Finlàndia és la seva gent i la seva estratègia com a país.. Penseu en Irlanda.

Jordi Delcor. PhD.


dijous, 11 de setembre del 2008

PAÍS DE DESTÍ O PAÍS D'ORIGEN

PAÍS DE DESTÍ O PAÍS D’ORIGEN?

Catalunya ha estat sempre un país de destí : les emigracions dels gascons francesos el segle XVII, les dels Sud d’Espanya a la postguerra, les recents del Magreb, Romania , i Sudamèrica.

Catalunya va ajudar Espanya a entrar a la modernitat desprès de segles de foscor i abús. L’esperit català emprenedor i obert al món va ajudar Espanya a ser un país més modern.

Però de sobte, bé, no de sobte, ens hem trobat amb aquest esperit diluït . Ara ja només cal que ens prenguin els nostres diners per tenir vots captius de la resta de l ‘ Estat espanyol . L’esperit català s’ha difuminat dins la televisió estatal, milions de persones que no parlen català, una cultura aliena de “la roja”, els braus, Teresa Campos, Federico Jiménez Losantos, infàmies, desinformació..

I nosaltres mirem enrera, a l’Onze de Setembre de 1714, quan vàrem entrar en la submissió als Borbons . I encara ho celebrem. I diem que és per no oblidar-ho.

Si Catalunya fos un pacient psicològic, el terapeuta li diria que cal oblidar el passat i mirar endavant.

Construïm un projecte de Catalunya nou, integrador de tot i tothom , independentment de l'origen però amb personalitat, mirem a tot arreu i no només al dominador i tornem a tenir auto estima i respecte.. Sols així tindrem un país que valgui la pena envejar.

I com es fa?

En propres posts i a la web desenvoluparé un DAFO de país i suggeriré algunes estratègies operatives, no ideològiques.

Jordi Delcor PhD.

dimecres, 10 de setembre del 2008

HOW REALLY EXPENSIVE IS OIL?

HOW REALLY EXPENSIVE IS OIL ?

Everybody says that crude oil has increased the price but is that really the case? If so , How much?

I have analysed

a) the $/barrel cost since 1973
b) the €/$ exchange rate since 2001 and the peseta/$ exchange rate since 1973, with the exchange rate 166,386 pts = 1 € to make it comparable.
c) I have calculated the €/barrel cost multiplying a) and b).
d) I have corrected the cost by taking the inflation rate into consideration, multiplying each value €/barrel by 1/(1+i) where i means the anual inflation. I Have done this for Spain. I will do it for the German market as well. Realistic inflation rates are a fiction but they help to estimate the present value of a currency and purchasing power ¡¡¡


SOURCES OF INFORMATION :
I have used the EURO DÓLAR EXCHANGE RATES from http://www.oanda.com/convert/fxhistory

Spanish inflation rates from IESE, documento de investigación nº 446 , de 2002.


The oil cost series from
http://bitsandpieces.us/2008/06/14/crude-oil-prices-1970-2008/ (BP/BLOOMBERG)






What is the cost in €? And with the (Spanish) inflation adjustment?I have used a 100 base index to make it more clear :




Copyright. Jordi Delcor http://www.jordi-delcor.com/

Conclusions :

The cost in € (pesetas before 2000) has increased since the year 28 in the graph (2000) when Bush took power.
The present cost is similar to the 80’s with the Iran Revolution .
Spanish crude oil cost peaked in 1983 instead of 1980 because the Spanish peseta had 3 devaluations between 1981 and 1983 puting off the whole impact of the Iranian Revolution.
The crude oil cost taking inflation into consideration has not changed so much¡¡¡¡
The cost measured in 2006 $ peaked in 1980, when the Sha of Persia (Iran) was demoted by the Ayatollah Revolution and in 2008 but has been low for a long time (this graph is not shown, pelase see below).
Geopolitycal factors have a deep effect on price quotations more than the estimated resources. In the next post we will analyse the main oil producers and consumers, the surplus and deficit they show, what effect has China on this subject and the oil policy that the USA is carriyng out.

Jordi Delcor PhD.

IF YOU WANT THE WHOLE STUDY CHECK http://www.jordi-delcor.com/ENERGYSOURCES.htm or directly
http://www.jordi-delcor.com/informes/ENERGIA/OIL/HOW EXPENSIVE REALLY OIL IS.pdf

dilluns, 8 de setembre del 2008

HASTA QUE NADIE NOS CONTRATE Y TELETRABAJO



HASTA QUE NADIE NOS CONTRATE Y TELETRABAJO.
COMENTARIO A SEMANA DE 4 DÍAS DEL 17 DE AGOSTO DE 2008, LA VANGUARDIA

Es evidente que una gran parte de la sociedad no se jubilará a los 65 años, ni antes. Eso de las prejubilaciones es el eterno sueño demagógico socialistoide que a la hora de la verdad hay que pagar y no hay dinero. Los catalanes no podemos pagarlo todo (funcionarios, Extremadura, Andalucía., políticos..). Así que lo lógico serán jubilaciones parciales y actividad hasta que nadie nos contrate.

Ahora bien, ¿desplazándonos en automóvil hasta los 75 años para ir a trabajar ?. No. No es sostenible, ni por la persona ni por el biosistema.. Me explicaré : para trabajar no hace falta en muchos casos el ir a un lugar de trabajo físicamente alejado del domicilio para estar sometido al control paranoide del jefe y de la organización .

Sres, existe Internet. ¿Qué impide que un administrativo trabaje desde casa, reciba las facturas, documentos, albaranes, pedidos y realice cobros, pagos, etc telemáticamente? Si queremos controlar, el mejor control es que el trabajo se haga. Y si queremos ver cómo trabaja, pongamos una webcam y observemos como factura en calconcillos.

Bastaría una reunión 1 día a la semana para discutir los temas y reafirmar los lazos personales.

¿Y qué decir de los vendedores? Para vender no hay que viajar mucho. Una vez conocida la empresa y los productos /servicios, el cliente lo que se requiere ves un buen servicio (puntualidad, profesionalidad, asesoramiento técnico, fiabilidad, calidad,etc) y de vez en cuando una visita, más social que otra cosa. Mejor que comamos juntos y no viéndonos a través de un monitor.

Las novedades técnicas se pueden adelantar por Internet y comentarlas en videoconferencia (SKYPE).

Nos ahorraríamos tiempo de desplazamiento (que en el caso de un vendedor suele oscilar entre un 20 y un 60% de su tiempo laboral), ahorraríamos energía, los países tendrían menos déficit por cuenta corriente. Es cierto que se venderían menos coches pero ya toca aprender a hacer algo más que automóviles, obsoletas máquinas de transporte con una eficiencia energética del 20-25% ( o sea, muy ineficientes).

Podríamos integrar la vida familiar, individual y la laboral.

Mucha gente diría que si no vamos al puesto de trabajo ,somos vagos. Pues a enseñar cómo ser ordenado y disciplinado en las escuelas. Además, si no realizásemos el trabajo a tiempo, perderíamos el empleo , ¿existe mejor motivación?...

¿Por qué no se ha impuesto el teletrabajo? Existen varias razones :

a) Porque los procesos no están bien definidos y la gente ha de dedicar mucho tiempo a hablar y discutir las “chapuzas” diarias. Procesos efectivos simplifican el trabajo y son automáticos.

Pensemos en la telecompra. Si el cliente conoce lo que ha de comprar porque se publicita en la web, puede realizar sus pedidos. Los precios estarían informatizados y se aplicarían en cada caso. Para eso no hace falta ver al cliente ni hacerle perder el tiempo.

b) Las empresas piensan que los trabajadores son vagos, perezosos e ineficaces. Y luego hablamos de “cambio”, de “motivación”.

c) Las infraestructuras de Internet todavía son deficientes en muchas zonas.

d) Todavía no se ha entendido que Internet permite “papeles 0” y varía la forma de trabajar.

e) La moda del teletrabajo no ha llegado todavía de USA a través de las Escuelas de Negocio.


Les convido a que analicen en qué medida pueden realizar teletrabajo. A fin de cuentas de trata de trabajar bien, no de trabajar mucho....

Dr Jordi Delcor

diumenge, 7 de setembre del 2008

200 EUROS UN APARTAMENT A ALMERIA

200 EUROS UN APARTAMENT.. A ALMERIA.

El meu fill m’ha parlat d’un amic seu que viu i treballa a Almeria. Un apartament , petit, això si, costa ..200 € al mes.

Qui paga la factura? .. ho endevineu, oi?

14000 M d’ € de dèficit anual entre 7 Milions d’habitants a Catalunya són 2000 € per persona i any.

Això vol dir que una família de 4 persones li aporta un extra a l’Estat de 8000 € any?

Quina sanitat podríem tenir a Catalunya amb aquests 8000 € extres?
I quina xarxa de trens de rodalies?
I quina recerca i desenvolupament?
I quina política energètica?
I quina política mediambiental?
I quina educació?

Molt millor de la que tenim.

I a sobre els catalans no són estimats arreu l’Estat espanyol¡¡¡

Cada cop els catalans estem més emprenyats. Tot és un cúmul de despropòsits. Els darrers, una Esquerra Republicana que un cop ha arribat al poder, s’ha engreixat ( mireu en Puigcercòs). S’ha agafat a la cadira i no ha trencat el tripartit i convocat eleccions i crisi nacional quan calia degut a l’incompliment de l’Estatut.

Un President no català . I amb això vull dir que no se sent català i no entén que vol dir ser català. No m’importa on ha nascut. Catalunya és un país de destí i no d’origen. Però un President de Catalunya ha de ser una figura que representi el catalanisme i als catalans.

Un President espanyol amb “el buen talante” com a la millor qualitat.. La resta, mentides i promeses incomplides...

Un Ministre d’Economia que diu que no deixem “propina” i que la crisi “ya pasará”.

Un augment de la població desmesurat que ens portarà tot tipus de problemes quan no tingui feina.. Només cal mirar França.

Catalunya on vas?
Catalunya qui t’ha traït ?
Catalunya eres un país amb un destí
I ara no saps el que fas.

Perquè els qui decideixen
Només miren el seu interès
I en tu no pensen per a res.
Les escorrialles ens deixen

I el seu botí reparteixen
Ignorant els qui treballen
Els precs dels qui es queixen
Fent cas només dels que ballen
Beuen, i se n’en riuen
Perquè són vots esclaus
Eterns i catalans, diuen
Però en un altre país viuen,
En les seves mans tenen les claus
D’aquest el meu país
Que està morint, espoliat
I dominat pel conqueridor
Amb un passat daurat
I amb un futur feridor.




Dr

dijous, 4 de setembre del 2008

LA BOLA MÀGICA

LA BOLA MÀGICA .

Comentari sobre la notícia pareguda a la Vanguardia dia 4/9 /08

Es sorprenent la frivolitat amb la que els economistes fan previsions i com les canvien en uns quants mesos. Això em recorda la tendència dels alumnes d’empresarials i MBA de fer previsions amb l’Excel . Com en tot, hi ha una raó amagada: tenen una bola màgica o millor una màgia per crear boles.

El paper ho aguanta tot i el full electrònic també.

Mireu, jo no em vull quedar curt . Frivolitats a banda jo faig la meva previsió : creixement positiu a partir del primer trimestre del 2010, a la banda del 0,2-0,4%.
Construcció 200000 habitatges/anuals els propers 5 anys a partir del 2010. El 2009 uns 150000.

Atur, al voltant del 15% a finals del 2009.

Tipus d’interès, veiem, boleta, boleta, emhhhh, baixada el primer trimestre del 2009 (1/4 de punt) i progressives a partir de la tardor del 2009 fins el 3,75%.

Dèficit de l’Estat? , pot ser que arribem al 2,5% l’any 2010 (més no queda bé a la Unió Europea).

Finançament català. : 3000 M d’ € que ens vendran com un gran èxit i no serveixen per res.

Inversions de l’Estat a Catalunya? Bé diguem 12000 M en 5 anys. La xifra queda molt bé, confon al personal (els 12000 d’inversions amb els 12000 M de dèficit anual però la gent no té molt clar això de la inversió o el dèficit. Més valdria parlar de dèficit d’inversions a Catalunya i així tots sabríem de què parlem ).

I sabeu el què passarà? Que les inversions pressupostades no es faran efectives i es contaran com a inversions les anteriors (tipus AVE). No més cal una mica de desinformació i una altra campanya mediàtica contra els catalans. Que ja ens han donat els diners, que no tenim mai prou , que som uns ploramiques....

Quina és més màgica, la meva bola o la llista de boles del Govern Espanyol? D'aquí un temps, ningú se n'enrecordarà així que per prediccions que no quedi

La cirera la posa el molt Honorable. És perfecte que se’n vagi a Saragossa el dia 11 de Setembre. Per què no s'hi queda per sempre ?

Ibarretxe, Ibarretxe, si no tens feina, truca’ns. No crec que li costi gaire parlar català a nivell acceptable, ja m’enteneu....


Dr Jordi Delcor

dimecres, 3 de setembre del 2008

RELACIÓ CONSTRUCCIÓ INCENDIS




RELACIÓ INCENDIS I CONSTRUCCIÓ

En un post anterior vaig suggerir que hi havia una relació entre les hectàrees cremades i el nombre d’habitatges construïts.

He investigat les dades oficials del INE (nº d’habitatges nous), les Ha cremades i la pluja mitjana . Disposo de les dades dels darrers 18 anys per a les dues primeres variables però només dels anys 2003-2007 sobre la pluja del Instituto Nacional de Metereología (ara Agència).

Els resultats es mostren a la gràfica adjunta

La pluja mitjana de tot l’Estat està canviada d’escala (multiplicada per 1000 per obtenir el mateix ordre de magnitud a les ordenades.


Els resultats obtinguts mitjançant els coeficients de correlació són .


coef correlació construcció nova incendis 0,5458 (19 anys)

coef correl precipa media- incendios -0,42400672 (4 anys 2004-2007 )

coef correl constr incendis 10 anys 0,57518438

coef correl constr incendios 7 años 0,72410483 2002- 2008

Existeix una apreciable correlació entre el nombre d’habitatges nous i les Ha cremades cada any.

Quan es consideren els darrers 7 anys (amb un augment notable del número d’habitatges nous) la correlació augmenta (0,72). Els incendis s'animen amb la construcció

Quan ha plogut més ha baixat el número d’hectàrees cremades (coef corre –0,42).

Conclusió : la pluja i la construcció d’obra nova afecten molt el nombre d’hectàrees pot ser més que els discursos polítics, els piròmans penedits i la sensibilització .. la gent continuava fent butifarrades....



L’anàlisi és pot sofisticar més :

Incloent despesa i inversió local i autonòmica en prevenció i número d’incendis.
Hectàrees cremades per comunitats autònomes / municipis i número d’habitatges.

Jo ja he aixecat la llebre

Dr Jordi Delcor Garrido.





dimarts, 2 de setembre del 2008

EL PRIMER ECONOMISTA DE LA HISTÒRIA I LA FARAONA

EL PRIMER ECONOMISTA DE LA HISTÒRIA

http://jordidelcor.blogspot.com/

Els que hem estudiat l’Antic Testament recordem allò de les vaques magres i les vaques grosses i dels cicles de 7 anys d’en José (en castellà aleshores)

Gairebé 3000 anys després li varen donar el Premi Nobel a un economista que va redescubrir la Teoria dels Cicles.

Bàsicament quan hi ha molt creixement això s’encomana, es demanen crèdits tothom consumeix fins que el nivell d’endeutament és molt elevat, pugen els preus, inflació , els Bancs centrals pugen els tipus d’interès, s’atura la roda, la gent no pot pagar... Familiar oi? Si els cicles són veritat, això demostra que existeixen independentment dels polítics. Fora medalles quan va bé i fora dir “és la situació internacional” quan no.

Alguns varen parlar de cicles de 8 anys (7+ 7 bíblics), de 18 a la construcció.. tot això deu ser cert en un entorn estable, en que tot es repeteix.

Però vivint a l’Extremistan ( no confondre amb Extremadura) on hi ¡ha molts fets incontrolables que fan que els models no funcionen massa bé, tot això és relatiu: la durada, la profunditat...

El millor és fer un recull històric de dades i veure que ha passat. Però, de quines dades : atur? PIB? Consum? Inversió?, cotxes matriculats? . Es fa difícil. De nou, cal llegir a Isaac Asimov per entendre que hi ha fets que no controlem i que alteren les condicions més o menys estables en les que ens hem mogut fins ara. Tot és cada cop més inestable i difícil de preveure o com a mínim d’avaluar l’impacte. Per exemple, el possible canvi climàtic, el preu dels combustibles, la manca d’aliments, la Xindia (=Xina+ India) que creixen i consumeixen cada cop mes creen un món que s’ha fet petit i que posa en entredit tots els models anteriors.

Vaig escriure un altre post parlant d’un economista matemàtic que se’n riu de les prediccions ...

El que és cert és que en José, que va estalviar pels anys difícils, en sabia d’economia i per això, el faraó egipci va anomenar a un jueu Virrei ¡¡¡ (us imagineu això avui dia a Egipte?)

En José està mort. En Solbes no és el José , el faraó va camí de ser La Faraona (amb perdó, per el caire folclòric de les intervencions ), l’atur puja i la crisi no s’acaba en 12 mesos ni de conya i menys a Espanya, amb un gran augment de la població, menys turisme i poques alternatives per generar riquesa, però tranquils, és qüestió d’anys com deia en Solbes..

Si l’atur és tan alt com fa 10 anys calen 3-4 anys per sortir del forat. Campaments d’hivern .

Per cert, tots els indicis assenyalen que el José no portava bigoti. Si algú es vol fer passar per ell caldrà recordar-li que és en part responsable del que passa ara. O sigui, no hi ha un salvador. A créixer, com a persones. Calen emprenedors. Qui vol ser-ho malgrat l’entorn. Ànim.

http://www.jordi-delcor.com/COACHING.htm


Dr Jordi Delcor

divendres, 29 d’agost del 2008

LES ELECCIONS ANTICIPADES A CATALUNYA I EL CHE GUEVARA.

LES ELECCIONS ANTICIPADES A CATALUNYA I EL CHE GUEVARA.

UN PUEBLO QUE NO SABE LEER NI ESCRIBIR ES UN PUEBLO FÁCIL DE ENGAÑAR.


Aquesta frase del Che Guevara té molta vigència encara que jo la modificaria una mica : un poble que no sap el que llegeix, que no entén el que llegeix o que no vol llegir és un poble fàcil d’enganyar.

El control del poder exigeix alguna de les tres condicions anteriors : no saber, no entendre, no voler. Primer, evitem la tentació: que no sàpiguen llegir. Això va ser suficient durant segles. Quan aprenguérem a llegir va caldre crear distraccions de forma que no agrades llegir i si llegíem, que les lectures foren allunyades del que realment pot amenaçar a qui té el poder. Maniobres de distracció.

Quan varen crear la premsa i la gent es va assabentar del que passava, es va haver de mentir sistemàticament, amagar fets, dir veritats a mitges, fer demagògia ..

Suposadament estem a una societat informada. Sabem llegir i entenem el que llegim. Com pot ser doncs que acceptem :

Les mentides d’en Zapatero “ACEPTARÉ L’ESTATUT QUE SALGA DE CATALUNYA”
El cinisme de Solbes dient que s’està respectant totalment l’Estatut quan de fet no s’ha complert ni dates ni esperit.
L’actuació d’en Saura no exigint la presència d’en Zapatero davant el Congrés.
L’actuació d’en Montilla que diu ser catalanista i accepta les imposicions del President del Govern Espanyol i fa un teatre molt preocupant.
Que en Castells baixi el cap i no dimiteixi.
Que els 25 diputats del PSC callin davant l’espoli.
Que ERC no trenqui el Govern català.

Ho fem perquè encara hi ha poc atur i la gent viu, perquè la Catalunya catalana s’ha acabat i no hi ha qui la defensi, perquè ja tenim la lliga i el Barça , perquè no estimem la nostra terra, perquè hem acceptat un President de Catalunya no català, perquè hem acceptat que els partits espanyols manin a Catalunya, perquè ERC no té ni la autoritat ni el nivell intel·lectual ni moral necessaris per exercir un lideratge (ho ha demostrat) ,perquè CiU està més cremada que els petards de Sant Joan .

Què cal fer ?

Votar partits catalans. Per dolents que siguin, són els únics que poden defensar Catalunya.
Parlar en català, especialment als emigrants.
Fer servir Internet per fer moure coses.
Crear, recuperar, adaptar un model català exportable, una manera de fer que es mostri en totes les activitats empresarials, organitzatives i socials.
Potenciar una escola on s’ensenyi a pensar i s’aportin valors socials : consum necessari , respecte, cultura d’oci.
Mirar més a altres llocs a banda de Espanya.
Tenir els nostres estalvis a entitats financeres catalanes.
Polítics ferms no violents. Pot ser cal que Ibarretxe ens dongui lliçons de Nacionalisme (especialment a l’ Honorable).
Cal que ens manifestem demanant eleccions anticipades i creant una crisi depuradora de persones.
Que els polítics actuals es jubilin.
Que a tothom dedicat a la política li arribi el missatge de RESPONSABILITAT (ACCOUNTABILITY) . Si no estan a l’alçada, no els volem.
Crear un sistema d’avaluació de la Qualitat de l’acció política (veure http://www.jordi-delcor/RESPONSABILIDADSOCIAL.htm)
Que els criteris per ser elegit com a representant del poble siguin la competència professional, la preparació, l’efectivitat, l’objectivitat per acceptar i posar en marxa la millor idea, vingui d’on vingui i l’ètica. M’agradaria acabar amb una altre frase del Che Guevara :

UN REVOLUCIONARIO VERDADERO ESTÁ LLENO DE GRANDES SENTIMIENTOS DE AMOR HACIA LA HUMANIDAD Y LAS PERSONES.

No crec que aquest sentiment estigui present dins l’actual Govern. Amb els seus defectes, l’últim (i únic) gran polític que va sentir això va ser en Jordi Pujol.

Si no fem res, la propera generació de catalans està condemnada i Catalunya diluïda dins l’espanya tradicional..

Si creieu que cal fer quelcom, circuleu això. PER UNES ELECCIONS ANTICPADES.

Dr Jordi Delcor

dimecres, 27 d’agost del 2008

JA COMENÇEM : ENFRONTAMENT ENTRE ERC I ICV

JA COMENÇEM : ENFRONTAMENT ENTRE ERC I ICV

Comentari a la notícia del 25/08/2008 de La Vanguardia.

Magnífic, el Sr Carod – Rovira s’ha enfadat amb el Sr Saura perquè aquest, sembla que va donar un crèdit especial de 3 mesos al PSOE i va evitar la presència del Sr Zapatero davant el Congrés explicant perquè no havia complert terminis amb l’Estatut.

Tindran les entitats financeres la mateixa paciència i tolerància amb el seus morosos que el Sr Saura amb en Zapatero? Ho dubto.

Ah¡, la imatge d’unitat de l’esquerra és magnífica. Crec que Convergència ho hauria de tenir fàcil. Tot això em recorda les lligues que el Barça li ha regalat al Madrid,amb enfrontaments al vestidor i que semblava que el Madrid no volia guanyar veient el seu joc. Esperem que aquest any no sigui així, que guanyem per mèrits propis i que l’Estatut.. una mica, malgrat el Sr Saura i el seu equip. Ordre al vestidor.

Dr Jordi Delcor