EL PRIMER ECONOMISTA DE LA HISTÒRIA
http://jordidelcor.blogspot.com/
Els que hem estudiat l’Antic Testament recordem allò de les vaques magres i les vaques grosses i dels cicles de 7 anys d’en José (en castellà aleshores)
Gairebé 3000 anys després li varen donar el Premi Nobel a un economista que va redescubrir la Teoria dels Cicles.
Bàsicament quan hi ha molt creixement això s’encomana, es demanen crèdits tothom consumeix fins que el nivell d’endeutament és molt elevat, pugen els preus, inflació , els Bancs centrals pugen els tipus d’interès, s’atura la roda, la gent no pot pagar... Familiar oi? Si els cicles són veritat, això demostra que existeixen independentment dels polítics. Fora medalles quan va bé i fora dir “és la situació internacional” quan no.
Alguns varen parlar de cicles de 8 anys (7+ 7 bíblics), de 18 a la construcció.. tot això deu ser cert en un entorn estable, en que tot es repeteix.
Però vivint a l’Extremistan ( no confondre amb Extremadura) on hi ¡ha molts fets incontrolables que fan que els models no funcionen massa bé, tot això és relatiu: la durada, la profunditat...
El millor és fer un recull històric de dades i veure que ha passat. Però, de quines dades : atur? PIB? Consum? Inversió?, cotxes matriculats? . Es fa difícil. De nou, cal llegir a Isaac Asimov per entendre que hi ha fets que no controlem i que alteren les condicions més o menys estables en les que ens hem mogut fins ara. Tot és cada cop més inestable i difícil de preveure o com a mínim d’avaluar l’impacte. Per exemple, el possible canvi climàtic, el preu dels combustibles, la manca d’aliments, la Xindia (=Xina+ India) que creixen i consumeixen cada cop mes creen un món que s’ha fet petit i que posa en entredit tots els models anteriors.
Vaig escriure un altre post parlant d’un economista matemàtic que se’n riu de les prediccions ...
El que és cert és que en José, que va estalviar pels anys difícils, en sabia d’economia i per això, el faraó egipci va anomenar a un jueu Virrei ¡¡¡ (us imagineu això avui dia a Egipte?)
En José està mort. En Solbes no és el José , el faraó va camí de ser La Faraona (amb perdó, per el caire folclòric de les intervencions ), l’atur puja i la crisi no s’acaba en 12 mesos ni de conya i menys a Espanya, amb un gran augment de la població, menys turisme i poques alternatives per generar riquesa, però tranquils, és qüestió d’anys com deia en Solbes..
Si l’atur és tan alt com fa 10 anys calen 3-4 anys per sortir del forat. Campaments d’hivern .
Per cert, tots els indicis assenyalen que el José no portava bigoti. Si algú es vol fer passar per ell caldrà recordar-li que és en part responsable del que passa ara. O sigui, no hi ha un salvador. A créixer, com a persones. Calen emprenedors. Qui vol ser-ho malgrat l’entorn. Ànim.
http://www.jordi-delcor.com/COACHING.htm
Dr Jordi Delcor
http://jordidelcor.blogspot.com/
Els que hem estudiat l’Antic Testament recordem allò de les vaques magres i les vaques grosses i dels cicles de 7 anys d’en José (en castellà aleshores)
Gairebé 3000 anys després li varen donar el Premi Nobel a un economista que va redescubrir la Teoria dels Cicles.
Bàsicament quan hi ha molt creixement això s’encomana, es demanen crèdits tothom consumeix fins que el nivell d’endeutament és molt elevat, pugen els preus, inflació , els Bancs centrals pugen els tipus d’interès, s’atura la roda, la gent no pot pagar... Familiar oi? Si els cicles són veritat, això demostra que existeixen independentment dels polítics. Fora medalles quan va bé i fora dir “és la situació internacional” quan no.
Alguns varen parlar de cicles de 8 anys (7+ 7 bíblics), de 18 a la construcció.. tot això deu ser cert en un entorn estable, en que tot es repeteix.
Però vivint a l’Extremistan ( no confondre amb Extremadura) on hi ¡ha molts fets incontrolables que fan que els models no funcionen massa bé, tot això és relatiu: la durada, la profunditat...
El millor és fer un recull històric de dades i veure que ha passat. Però, de quines dades : atur? PIB? Consum? Inversió?, cotxes matriculats? . Es fa difícil. De nou, cal llegir a Isaac Asimov per entendre que hi ha fets que no controlem i que alteren les condicions més o menys estables en les que ens hem mogut fins ara. Tot és cada cop més inestable i difícil de preveure o com a mínim d’avaluar l’impacte. Per exemple, el possible canvi climàtic, el preu dels combustibles, la manca d’aliments, la Xindia (=Xina+ India) que creixen i consumeixen cada cop mes creen un món que s’ha fet petit i que posa en entredit tots els models anteriors.
Vaig escriure un altre post parlant d’un economista matemàtic que se’n riu de les prediccions ...
El que és cert és que en José, que va estalviar pels anys difícils, en sabia d’economia i per això, el faraó egipci va anomenar a un jueu Virrei ¡¡¡ (us imagineu això avui dia a Egipte?)
En José està mort. En Solbes no és el José , el faraó va camí de ser La Faraona (amb perdó, per el caire folclòric de les intervencions ), l’atur puja i la crisi no s’acaba en 12 mesos ni de conya i menys a Espanya, amb un gran augment de la població, menys turisme i poques alternatives per generar riquesa, però tranquils, és qüestió d’anys com deia en Solbes..
Si l’atur és tan alt com fa 10 anys calen 3-4 anys per sortir del forat. Campaments d’hivern .
Per cert, tots els indicis assenyalen que el José no portava bigoti. Si algú es vol fer passar per ell caldrà recordar-li que és en part responsable del que passa ara. O sigui, no hi ha un salvador. A créixer, com a persones. Calen emprenedors. Qui vol ser-ho malgrat l’entorn. Ànim.
http://www.jordi-delcor.com/COACHING.htm
Dr Jordi Delcor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada