dijous, 11 de setembre del 2008

PAÍS DE DESTÍ O PAÍS D'ORIGEN

PAÍS DE DESTÍ O PAÍS D’ORIGEN?

Catalunya ha estat sempre un país de destí : les emigracions dels gascons francesos el segle XVII, les dels Sud d’Espanya a la postguerra, les recents del Magreb, Romania , i Sudamèrica.

Catalunya va ajudar Espanya a entrar a la modernitat desprès de segles de foscor i abús. L’esperit català emprenedor i obert al món va ajudar Espanya a ser un país més modern.

Però de sobte, bé, no de sobte, ens hem trobat amb aquest esperit diluït . Ara ja només cal que ens prenguin els nostres diners per tenir vots captius de la resta de l ‘ Estat espanyol . L’esperit català s’ha difuminat dins la televisió estatal, milions de persones que no parlen català, una cultura aliena de “la roja”, els braus, Teresa Campos, Federico Jiménez Losantos, infàmies, desinformació..

I nosaltres mirem enrera, a l’Onze de Setembre de 1714, quan vàrem entrar en la submissió als Borbons . I encara ho celebrem. I diem que és per no oblidar-ho.

Si Catalunya fos un pacient psicològic, el terapeuta li diria que cal oblidar el passat i mirar endavant.

Construïm un projecte de Catalunya nou, integrador de tot i tothom , independentment de l'origen però amb personalitat, mirem a tot arreu i no només al dominador i tornem a tenir auto estima i respecte.. Sols així tindrem un país que valgui la pena envejar.

I com es fa?

En propres posts i a la web desenvoluparé un DAFO de país i suggeriré algunes estratègies operatives, no ideològiques.

Jordi Delcor PhD.

dimecres, 10 de setembre del 2008

HOW REALLY EXPENSIVE IS OIL?

HOW REALLY EXPENSIVE IS OIL ?

Everybody says that crude oil has increased the price but is that really the case? If so , How much?

I have analysed

a) the $/barrel cost since 1973
b) the €/$ exchange rate since 2001 and the peseta/$ exchange rate since 1973, with the exchange rate 166,386 pts = 1 € to make it comparable.
c) I have calculated the €/barrel cost multiplying a) and b).
d) I have corrected the cost by taking the inflation rate into consideration, multiplying each value €/barrel by 1/(1+i) where i means the anual inflation. I Have done this for Spain. I will do it for the German market as well. Realistic inflation rates are a fiction but they help to estimate the present value of a currency and purchasing power ¡¡¡


SOURCES OF INFORMATION :
I have used the EURO DÓLAR EXCHANGE RATES from http://www.oanda.com/convert/fxhistory

Spanish inflation rates from IESE, documento de investigación nº 446 , de 2002.


The oil cost series from
http://bitsandpieces.us/2008/06/14/crude-oil-prices-1970-2008/ (BP/BLOOMBERG)






What is the cost in €? And with the (Spanish) inflation adjustment?I have used a 100 base index to make it more clear :




Copyright. Jordi Delcor http://www.jordi-delcor.com/

Conclusions :

The cost in € (pesetas before 2000) has increased since the year 28 in the graph (2000) when Bush took power.
The present cost is similar to the 80’s with the Iran Revolution .
Spanish crude oil cost peaked in 1983 instead of 1980 because the Spanish peseta had 3 devaluations between 1981 and 1983 puting off the whole impact of the Iranian Revolution.
The crude oil cost taking inflation into consideration has not changed so much¡¡¡¡
The cost measured in 2006 $ peaked in 1980, when the Sha of Persia (Iran) was demoted by the Ayatollah Revolution and in 2008 but has been low for a long time (this graph is not shown, pelase see below).
Geopolitycal factors have a deep effect on price quotations more than the estimated resources. In the next post we will analyse the main oil producers and consumers, the surplus and deficit they show, what effect has China on this subject and the oil policy that the USA is carriyng out.

Jordi Delcor PhD.

IF YOU WANT THE WHOLE STUDY CHECK http://www.jordi-delcor.com/ENERGYSOURCES.htm or directly
http://www.jordi-delcor.com/informes/ENERGIA/OIL/HOW EXPENSIVE REALLY OIL IS.pdf

dilluns, 8 de setembre del 2008

HASTA QUE NADIE NOS CONTRATE Y TELETRABAJO



HASTA QUE NADIE NOS CONTRATE Y TELETRABAJO.
COMENTARIO A SEMANA DE 4 DÍAS DEL 17 DE AGOSTO DE 2008, LA VANGUARDIA

Es evidente que una gran parte de la sociedad no se jubilará a los 65 años, ni antes. Eso de las prejubilaciones es el eterno sueño demagógico socialistoide que a la hora de la verdad hay que pagar y no hay dinero. Los catalanes no podemos pagarlo todo (funcionarios, Extremadura, Andalucía., políticos..). Así que lo lógico serán jubilaciones parciales y actividad hasta que nadie nos contrate.

Ahora bien, ¿desplazándonos en automóvil hasta los 75 años para ir a trabajar ?. No. No es sostenible, ni por la persona ni por el biosistema.. Me explicaré : para trabajar no hace falta en muchos casos el ir a un lugar de trabajo físicamente alejado del domicilio para estar sometido al control paranoide del jefe y de la organización .

Sres, existe Internet. ¿Qué impide que un administrativo trabaje desde casa, reciba las facturas, documentos, albaranes, pedidos y realice cobros, pagos, etc telemáticamente? Si queremos controlar, el mejor control es que el trabajo se haga. Y si queremos ver cómo trabaja, pongamos una webcam y observemos como factura en calconcillos.

Bastaría una reunión 1 día a la semana para discutir los temas y reafirmar los lazos personales.

¿Y qué decir de los vendedores? Para vender no hay que viajar mucho. Una vez conocida la empresa y los productos /servicios, el cliente lo que se requiere ves un buen servicio (puntualidad, profesionalidad, asesoramiento técnico, fiabilidad, calidad,etc) y de vez en cuando una visita, más social que otra cosa. Mejor que comamos juntos y no viéndonos a través de un monitor.

Las novedades técnicas se pueden adelantar por Internet y comentarlas en videoconferencia (SKYPE).

Nos ahorraríamos tiempo de desplazamiento (que en el caso de un vendedor suele oscilar entre un 20 y un 60% de su tiempo laboral), ahorraríamos energía, los países tendrían menos déficit por cuenta corriente. Es cierto que se venderían menos coches pero ya toca aprender a hacer algo más que automóviles, obsoletas máquinas de transporte con una eficiencia energética del 20-25% ( o sea, muy ineficientes).

Podríamos integrar la vida familiar, individual y la laboral.

Mucha gente diría que si no vamos al puesto de trabajo ,somos vagos. Pues a enseñar cómo ser ordenado y disciplinado en las escuelas. Además, si no realizásemos el trabajo a tiempo, perderíamos el empleo , ¿existe mejor motivación?...

¿Por qué no se ha impuesto el teletrabajo? Existen varias razones :

a) Porque los procesos no están bien definidos y la gente ha de dedicar mucho tiempo a hablar y discutir las “chapuzas” diarias. Procesos efectivos simplifican el trabajo y son automáticos.

Pensemos en la telecompra. Si el cliente conoce lo que ha de comprar porque se publicita en la web, puede realizar sus pedidos. Los precios estarían informatizados y se aplicarían en cada caso. Para eso no hace falta ver al cliente ni hacerle perder el tiempo.

b) Las empresas piensan que los trabajadores son vagos, perezosos e ineficaces. Y luego hablamos de “cambio”, de “motivación”.

c) Las infraestructuras de Internet todavía son deficientes en muchas zonas.

d) Todavía no se ha entendido que Internet permite “papeles 0” y varía la forma de trabajar.

e) La moda del teletrabajo no ha llegado todavía de USA a través de las Escuelas de Negocio.


Les convido a que analicen en qué medida pueden realizar teletrabajo. A fin de cuentas de trata de trabajar bien, no de trabajar mucho....

Dr Jordi Delcor

diumenge, 7 de setembre del 2008

200 EUROS UN APARTAMENT A ALMERIA

200 EUROS UN APARTAMENT.. A ALMERIA.

El meu fill m’ha parlat d’un amic seu que viu i treballa a Almeria. Un apartament , petit, això si, costa ..200 € al mes.

Qui paga la factura? .. ho endevineu, oi?

14000 M d’ € de dèficit anual entre 7 Milions d’habitants a Catalunya són 2000 € per persona i any.

Això vol dir que una família de 4 persones li aporta un extra a l’Estat de 8000 € any?

Quina sanitat podríem tenir a Catalunya amb aquests 8000 € extres?
I quina xarxa de trens de rodalies?
I quina recerca i desenvolupament?
I quina política energètica?
I quina política mediambiental?
I quina educació?

Molt millor de la que tenim.

I a sobre els catalans no són estimats arreu l’Estat espanyol¡¡¡

Cada cop els catalans estem més emprenyats. Tot és un cúmul de despropòsits. Els darrers, una Esquerra Republicana que un cop ha arribat al poder, s’ha engreixat ( mireu en Puigcercòs). S’ha agafat a la cadira i no ha trencat el tripartit i convocat eleccions i crisi nacional quan calia degut a l’incompliment de l’Estatut.

Un President no català . I amb això vull dir que no se sent català i no entén que vol dir ser català. No m’importa on ha nascut. Catalunya és un país de destí i no d’origen. Però un President de Catalunya ha de ser una figura que representi el catalanisme i als catalans.

Un President espanyol amb “el buen talante” com a la millor qualitat.. La resta, mentides i promeses incomplides...

Un Ministre d’Economia que diu que no deixem “propina” i que la crisi “ya pasará”.

Un augment de la població desmesurat que ens portarà tot tipus de problemes quan no tingui feina.. Només cal mirar França.

Catalunya on vas?
Catalunya qui t’ha traït ?
Catalunya eres un país amb un destí
I ara no saps el que fas.

Perquè els qui decideixen
Només miren el seu interès
I en tu no pensen per a res.
Les escorrialles ens deixen

I el seu botí reparteixen
Ignorant els qui treballen
Els precs dels qui es queixen
Fent cas només dels que ballen
Beuen, i se n’en riuen
Perquè són vots esclaus
Eterns i catalans, diuen
Però en un altre país viuen,
En les seves mans tenen les claus
D’aquest el meu país
Que està morint, espoliat
I dominat pel conqueridor
Amb un passat daurat
I amb un futur feridor.




Dr

dijous, 4 de setembre del 2008

LA BOLA MÀGICA

LA BOLA MÀGICA .

Comentari sobre la notícia pareguda a la Vanguardia dia 4/9 /08

Es sorprenent la frivolitat amb la que els economistes fan previsions i com les canvien en uns quants mesos. Això em recorda la tendència dels alumnes d’empresarials i MBA de fer previsions amb l’Excel . Com en tot, hi ha una raó amagada: tenen una bola màgica o millor una màgia per crear boles.

El paper ho aguanta tot i el full electrònic també.

Mireu, jo no em vull quedar curt . Frivolitats a banda jo faig la meva previsió : creixement positiu a partir del primer trimestre del 2010, a la banda del 0,2-0,4%.
Construcció 200000 habitatges/anuals els propers 5 anys a partir del 2010. El 2009 uns 150000.

Atur, al voltant del 15% a finals del 2009.

Tipus d’interès, veiem, boleta, boleta, emhhhh, baixada el primer trimestre del 2009 (1/4 de punt) i progressives a partir de la tardor del 2009 fins el 3,75%.

Dèficit de l’Estat? , pot ser que arribem al 2,5% l’any 2010 (més no queda bé a la Unió Europea).

Finançament català. : 3000 M d’ € que ens vendran com un gran èxit i no serveixen per res.

Inversions de l’Estat a Catalunya? Bé diguem 12000 M en 5 anys. La xifra queda molt bé, confon al personal (els 12000 d’inversions amb els 12000 M de dèficit anual però la gent no té molt clar això de la inversió o el dèficit. Més valdria parlar de dèficit d’inversions a Catalunya i així tots sabríem de què parlem ).

I sabeu el què passarà? Que les inversions pressupostades no es faran efectives i es contaran com a inversions les anteriors (tipus AVE). No més cal una mica de desinformació i una altra campanya mediàtica contra els catalans. Que ja ens han donat els diners, que no tenim mai prou , que som uns ploramiques....

Quina és més màgica, la meva bola o la llista de boles del Govern Espanyol? D'aquí un temps, ningú se n'enrecordarà així que per prediccions que no quedi

La cirera la posa el molt Honorable. És perfecte que se’n vagi a Saragossa el dia 11 de Setembre. Per què no s'hi queda per sempre ?

Ibarretxe, Ibarretxe, si no tens feina, truca’ns. No crec que li costi gaire parlar català a nivell acceptable, ja m’enteneu....


Dr Jordi Delcor

dimecres, 3 de setembre del 2008

RELACIÓ CONSTRUCCIÓ INCENDIS




RELACIÓ INCENDIS I CONSTRUCCIÓ

En un post anterior vaig suggerir que hi havia una relació entre les hectàrees cremades i el nombre d’habitatges construïts.

He investigat les dades oficials del INE (nº d’habitatges nous), les Ha cremades i la pluja mitjana . Disposo de les dades dels darrers 18 anys per a les dues primeres variables però només dels anys 2003-2007 sobre la pluja del Instituto Nacional de Metereología (ara Agència).

Els resultats es mostren a la gràfica adjunta

La pluja mitjana de tot l’Estat està canviada d’escala (multiplicada per 1000 per obtenir el mateix ordre de magnitud a les ordenades.


Els resultats obtinguts mitjançant els coeficients de correlació són .


coef correlació construcció nova incendis 0,5458 (19 anys)

coef correl precipa media- incendios -0,42400672 (4 anys 2004-2007 )

coef correl constr incendis 10 anys 0,57518438

coef correl constr incendios 7 años 0,72410483 2002- 2008

Existeix una apreciable correlació entre el nombre d’habitatges nous i les Ha cremades cada any.

Quan es consideren els darrers 7 anys (amb un augment notable del número d’habitatges nous) la correlació augmenta (0,72). Els incendis s'animen amb la construcció

Quan ha plogut més ha baixat el número d’hectàrees cremades (coef corre –0,42).

Conclusió : la pluja i la construcció d’obra nova afecten molt el nombre d’hectàrees pot ser més que els discursos polítics, els piròmans penedits i la sensibilització .. la gent continuava fent butifarrades....



L’anàlisi és pot sofisticar més :

Incloent despesa i inversió local i autonòmica en prevenció i número d’incendis.
Hectàrees cremades per comunitats autònomes / municipis i número d’habitatges.

Jo ja he aixecat la llebre

Dr Jordi Delcor Garrido.





dimarts, 2 de setembre del 2008

EL PRIMER ECONOMISTA DE LA HISTÒRIA I LA FARAONA

EL PRIMER ECONOMISTA DE LA HISTÒRIA

http://jordidelcor.blogspot.com/

Els que hem estudiat l’Antic Testament recordem allò de les vaques magres i les vaques grosses i dels cicles de 7 anys d’en José (en castellà aleshores)

Gairebé 3000 anys després li varen donar el Premi Nobel a un economista que va redescubrir la Teoria dels Cicles.

Bàsicament quan hi ha molt creixement això s’encomana, es demanen crèdits tothom consumeix fins que el nivell d’endeutament és molt elevat, pugen els preus, inflació , els Bancs centrals pugen els tipus d’interès, s’atura la roda, la gent no pot pagar... Familiar oi? Si els cicles són veritat, això demostra que existeixen independentment dels polítics. Fora medalles quan va bé i fora dir “és la situació internacional” quan no.

Alguns varen parlar de cicles de 8 anys (7+ 7 bíblics), de 18 a la construcció.. tot això deu ser cert en un entorn estable, en que tot es repeteix.

Però vivint a l’Extremistan ( no confondre amb Extremadura) on hi ¡ha molts fets incontrolables que fan que els models no funcionen massa bé, tot això és relatiu: la durada, la profunditat...

El millor és fer un recull històric de dades i veure que ha passat. Però, de quines dades : atur? PIB? Consum? Inversió?, cotxes matriculats? . Es fa difícil. De nou, cal llegir a Isaac Asimov per entendre que hi ha fets que no controlem i que alteren les condicions més o menys estables en les que ens hem mogut fins ara. Tot és cada cop més inestable i difícil de preveure o com a mínim d’avaluar l’impacte. Per exemple, el possible canvi climàtic, el preu dels combustibles, la manca d’aliments, la Xindia (=Xina+ India) que creixen i consumeixen cada cop mes creen un món que s’ha fet petit i que posa en entredit tots els models anteriors.

Vaig escriure un altre post parlant d’un economista matemàtic que se’n riu de les prediccions ...

El que és cert és que en José, que va estalviar pels anys difícils, en sabia d’economia i per això, el faraó egipci va anomenar a un jueu Virrei ¡¡¡ (us imagineu això avui dia a Egipte?)

En José està mort. En Solbes no és el José , el faraó va camí de ser La Faraona (amb perdó, per el caire folclòric de les intervencions ), l’atur puja i la crisi no s’acaba en 12 mesos ni de conya i menys a Espanya, amb un gran augment de la població, menys turisme i poques alternatives per generar riquesa, però tranquils, és qüestió d’anys com deia en Solbes..

Si l’atur és tan alt com fa 10 anys calen 3-4 anys per sortir del forat. Campaments d’hivern .

Per cert, tots els indicis assenyalen que el José no portava bigoti. Si algú es vol fer passar per ell caldrà recordar-li que és en part responsable del que passa ara. O sigui, no hi ha un salvador. A créixer, com a persones. Calen emprenedors. Qui vol ser-ho malgrat l’entorn. Ànim.

http://www.jordi-delcor.com/COACHING.htm


Dr Jordi Delcor

divendres, 29 d’agost del 2008

LES ELECCIONS ANTICIPADES A CATALUNYA I EL CHE GUEVARA.

LES ELECCIONS ANTICIPADES A CATALUNYA I EL CHE GUEVARA.

UN PUEBLO QUE NO SABE LEER NI ESCRIBIR ES UN PUEBLO FÁCIL DE ENGAÑAR.


Aquesta frase del Che Guevara té molta vigència encara que jo la modificaria una mica : un poble que no sap el que llegeix, que no entén el que llegeix o que no vol llegir és un poble fàcil d’enganyar.

El control del poder exigeix alguna de les tres condicions anteriors : no saber, no entendre, no voler. Primer, evitem la tentació: que no sàpiguen llegir. Això va ser suficient durant segles. Quan aprenguérem a llegir va caldre crear distraccions de forma que no agrades llegir i si llegíem, que les lectures foren allunyades del que realment pot amenaçar a qui té el poder. Maniobres de distracció.

Quan varen crear la premsa i la gent es va assabentar del que passava, es va haver de mentir sistemàticament, amagar fets, dir veritats a mitges, fer demagògia ..

Suposadament estem a una societat informada. Sabem llegir i entenem el que llegim. Com pot ser doncs que acceptem :

Les mentides d’en Zapatero “ACEPTARÉ L’ESTATUT QUE SALGA DE CATALUNYA”
El cinisme de Solbes dient que s’està respectant totalment l’Estatut quan de fet no s’ha complert ni dates ni esperit.
L’actuació d’en Saura no exigint la presència d’en Zapatero davant el Congrés.
L’actuació d’en Montilla que diu ser catalanista i accepta les imposicions del President del Govern Espanyol i fa un teatre molt preocupant.
Que en Castells baixi el cap i no dimiteixi.
Que els 25 diputats del PSC callin davant l’espoli.
Que ERC no trenqui el Govern català.

Ho fem perquè encara hi ha poc atur i la gent viu, perquè la Catalunya catalana s’ha acabat i no hi ha qui la defensi, perquè ja tenim la lliga i el Barça , perquè no estimem la nostra terra, perquè hem acceptat un President de Catalunya no català, perquè hem acceptat que els partits espanyols manin a Catalunya, perquè ERC no té ni la autoritat ni el nivell intel·lectual ni moral necessaris per exercir un lideratge (ho ha demostrat) ,perquè CiU està més cremada que els petards de Sant Joan .

Què cal fer ?

Votar partits catalans. Per dolents que siguin, són els únics que poden defensar Catalunya.
Parlar en català, especialment als emigrants.
Fer servir Internet per fer moure coses.
Crear, recuperar, adaptar un model català exportable, una manera de fer que es mostri en totes les activitats empresarials, organitzatives i socials.
Potenciar una escola on s’ensenyi a pensar i s’aportin valors socials : consum necessari , respecte, cultura d’oci.
Mirar més a altres llocs a banda de Espanya.
Tenir els nostres estalvis a entitats financeres catalanes.
Polítics ferms no violents. Pot ser cal que Ibarretxe ens dongui lliçons de Nacionalisme (especialment a l’ Honorable).
Cal que ens manifestem demanant eleccions anticipades i creant una crisi depuradora de persones.
Que els polítics actuals es jubilin.
Que a tothom dedicat a la política li arribi el missatge de RESPONSABILITAT (ACCOUNTABILITY) . Si no estan a l’alçada, no els volem.
Crear un sistema d’avaluació de la Qualitat de l’acció política (veure http://www.jordi-delcor/RESPONSABILIDADSOCIAL.htm)
Que els criteris per ser elegit com a representant del poble siguin la competència professional, la preparació, l’efectivitat, l’objectivitat per acceptar i posar en marxa la millor idea, vingui d’on vingui i l’ètica. M’agradaria acabar amb una altre frase del Che Guevara :

UN REVOLUCIONARIO VERDADERO ESTÁ LLENO DE GRANDES SENTIMIENTOS DE AMOR HACIA LA HUMANIDAD Y LAS PERSONES.

No crec que aquest sentiment estigui present dins l’actual Govern. Amb els seus defectes, l’últim (i únic) gran polític que va sentir això va ser en Jordi Pujol.

Si no fem res, la propera generació de catalans està condemnada i Catalunya diluïda dins l’espanya tradicional..

Si creieu que cal fer quelcom, circuleu això. PER UNES ELECCIONS ANTICPADES.

Dr Jordi Delcor

dimecres, 27 d’agost del 2008

JA COMENÇEM : ENFRONTAMENT ENTRE ERC I ICV

JA COMENÇEM : ENFRONTAMENT ENTRE ERC I ICV

Comentari a la notícia del 25/08/2008 de La Vanguardia.

Magnífic, el Sr Carod – Rovira s’ha enfadat amb el Sr Saura perquè aquest, sembla que va donar un crèdit especial de 3 mesos al PSOE i va evitar la presència del Sr Zapatero davant el Congrés explicant perquè no havia complert terminis amb l’Estatut.

Tindran les entitats financeres la mateixa paciència i tolerància amb el seus morosos que el Sr Saura amb en Zapatero? Ho dubto.

Ah¡, la imatge d’unitat de l’esquerra és magnífica. Crec que Convergència ho hauria de tenir fàcil. Tot això em recorda les lligues que el Barça li ha regalat al Madrid,amb enfrontaments al vestidor i que semblava que el Madrid no volia guanyar veient el seu joc. Esperem que aquest any no sigui així, que guanyem per mèrits propis i que l’Estatut.. una mica, malgrat el Sr Saura i el seu equip. Ordre al vestidor.

Dr Jordi Delcor

dimarts, 26 d’agost del 2008

¿CÓMO REORIENTAR MI VIDA? LA TRAVESÍA DEL DESIERTO


¿CÓMO REORIENTAR MI VIDA? LA TRAVESÍA DEL DESIERTO O ¿QUÉ QUIERO SER CUANDO SEA MAYOR?

Comentario a lo publicado en la Vanguardia en el suplemento dominical escrito por ana Mª Vidal, profesora de Comunicación verbal y Desarrollo de Competencias Personales.


No he podido resistirme a comentar el artículo. En mi libro EL DIRECTOR IMPROBABLE Ed Pentangle, trato en forma novelada de un personaje que sufre un percance que le obliga a plantearse lo que ha de ser su vida en el futuro.

Ana Mª plantea el problema del cambio deseo o necesidad. Cuando es deseo, suele aparecer como una inquietud, una voz interior que no se acalla, que cuestiona lo existente. Se empieza a cuestionar la diferencia entre el ser interior y el exterior. Esa distancia es inversa a la felicidad.

Cuando eso sucede se pueden hacer dos cosas: ignorarlo (que seguro conduce a la infelicidad, a las adicciones, a la “muerte” del ser interior) o seguirla, con el riesgo que esto comporta.

Estoy de acuerdo con el concepto de “la vida está llena de semillas transformadoras”. Nuestra existencia es un continuo de posibilidades que nosotros solemos ignorar pensando que el entorno nos controla totalmente.


De hecho, muchas cosas no son controlables : la quiebra de una empresa, una ruptura de pareja, la pérdida del trabajo... El primer sentimiento es el de injusticia, protesta, incredulidad, incluso depresión. Este proceso suele requerir un “duelo”. Hábitos saludables, como el deporte, el saber realizar esfuerzos continuados y la confianza en uno mismo y en las posibilidades de la vida ayudan a preguntarnos: ¿qué puedo aprender?

Este proceso no es único . Yo he pasado dos veces por él en mi vida: Se caracteriza por reducir la “velocidad”, intentar mirar el paisaje y empezar a saber vivir el presente sin preocuparse (tanto) por el futuro, tener menos dinero pero más tiempo para vivir, menos cargas.. Aligerar el equipaje.

El seguir esa corriente requiere mucha energía personal y estar alerta. He aquí algunas pautas para aprovecharlo :

Tomar conciencia de lo que nos pasa y de lo natural que es. Aceptar los sentimientos sin culparse.
Darse cuenta de que muchos de nuestros comportamientos se basan en convencionalismos y reglas sociales imbuidos en nuestra educación cuando éramos niños y más influenciables. Como decía Anthony de Mello, había alcanzado su paz interior “olvidando lo aprendido”.
No tomar decisiones bruscas o impulsivas. Es conveniente pasar tiempo solo, “digiriendo” lo que nos pasa.
La ayuda profesional de alguien con mucha experiencia e inteligencia y apertura de mente es útil porque nos ayuda a formularnos las preguntas correctas aunque las respuestas sólo nos las podamos generar nosotros. Y eso requiere tiempo y paciencia. Existen dos aproximaciones : la terapia y el coaching. La terapia arregla problemas psicológicos profundos . El coaching es para personas que “están en forma” y busca la excelencia. La frontera puede ser difusa.
Se debe “borrar” un conjunto de creencias externas y adquirir uno propio, nuevo.
Evitar en esta fase la adhesión a grupos, sectas, etc que sólo aportarán más ideas postizas y externas y complicarán nuestra decisión.
Tomar conciencia clara de nuestras obligaciones “reales” (básicamente familiares) y del “peaje “(=trabajo ) que hemos de pagar. Hay que encontrar nuevos compromisos, realizar una transición. En algunos casos puede ser rápida, si no hay cargas o más lenta en caso contrario, pero siempre es factible.
Empezar a dedicar tiempo a aquello que nos llena o nos descarga : leer, escribir, periodo sabático. Se trata de eliminar el “ruido de fondo” y dejar que salga lo auténtico que llevamos dentro.
El proceso implicará perder personas, lugares, costumbres... Entenderemos que la vida es un camino y que lo interesante es el viaje. El destino final siempre es el mismo...
¿Has pasado los míticos 40? Entonces es casi obligado plantearse que haré con la cara b del vinilo de mi vida. Ya debería haber aprendido, especialmente lo que no quiero.
Esta experiencia constituye una auténtica “travesía del desierto”..

¿Cuál es el premio? Ana Mª lo deja claro:

“Las personas que han llegado a este punto no reniegan de nada, le encuentran sentido a la vida, tienen un nuevo trabajo que les gratifica, son más autónomos, se han librado de cargas innecesarias, valoran más la vida cotidiana, se manejan de forma distinta con el tiempo, han dejado de correr desesperadamente y tienen más espacio para la vida personal. En algunas ocasiones se abren a varias actividades profesionales a la vez descubriendo que pueden potenciar distintas facetas de su vida”

No se suele echar en falta el pasado. Sólo en algunos momentos de nostalgia e inseguridad asaltan recuerdos.

Los intereses empiezan a trascender lo puramente personal y abarcan el mundo en que vivimos y la situación global de nuestro planeta.


¿Quieres ser uno de ellos?

Dr Jordi Delcor.

dilluns, 25 d’agost del 2008

WHY GOVERNMENTS COMMUNICATE SO BADLY




I have always been baffled by the very poor governments communication skills and performance. So many advisers and councellors .... When they want to give you a breath of fresh democracy the broadcast the insufferable parliamentary sessions when they kick ( on the surface) each other and solve nothing in a sort of Geraldo’s reality show.

People in Spain are becoming more and more sceptical about politicians. Corruption, cynism, double language, suspicion and ineffectiveness are dancing and dangling around them . They are so busy self administering their powerful drug (power) that they forget who pays them (well, their salaries I mean) and to whom they own their loyalty.

And they do not communicate in clear, understandable, effective language what they want to do, what they have achieved and what failed, why and what are they planning to do to fix it.

But I am wrong. I forget that their agenda is not ours. We are concerned with mortgages, jobs, opportunities, education, health, safety and they are with their drug.

The two universes are far apart to have even the slightest connexion.

LES FAMÍLIES GASTEN MENYS EN VACANCES


LES FAMÍLIES GASTEN UN 30% MENYS EN VACANCES.

Bé, un altre símptoma de la crisi. Menys turistes (un 8% a Espanya i un 12% a Catalunya) i menys despeses familiars a les vacances (un 30% menys). Els restauradors és queixen. Qualsevol que hagi estat a les platges haurà vist que els restaurants estaven menys plens.

M’agradaria saber que vol fer el Govern espanyol (i català) per recuperar els ingressos perduts. La meva opinió és que no té cap idea per què si la tingués ja hauria fet quelcom abans de les vacances.

Però clar, els Governs es caracteritzen per la seva lentitud a l’hora de prendre mides. El concepte “prevenció” no està inclòs dins del seu vocabulari. Simplement reaccionen , habitualment tard i de forma insuficient i sovint inadequada.

Dr Jordi Delcor

UN ALTRE CONFLICTE ENERGÈTIC


UN ALTRE CONFLICTE ENERGÈTIC

Publicat a la vanguardia
Cáucaso: ¿y ahora qué?
Walter Laqueur - 24/08/2008

Tras el reciente conflicto en el Cáucaso, ¿qué sucederá a continuación? Finalizados los combates, Georgia habrá de admitir que ha perdido definitivamente Abjasia y Osetia del Sur. Estas regiones separatistas formarán ahora parte de Rusia, de hecho si no en breve de derecho. ¿Qué esperaba el presidente de Georgia? Tíbet no quiere formar parte de China y Chechenia no quiere pertenecer a Rusia. Pero Georgia no es una potencia como China o Rusia y no debería haber confiado en recibir ayuda de Estados Unidos y Europa. Pobre Europa. No posee una política exterior ni de defensa común y depende notablemente del petróleo y gas rusos. En tales circunstancias, ¿qué relevancia tiene que los políticos europeos se dediquen a ir y volver de la zona de conflicto y simulen que ejercen algún tipo de influencia sobre Moscú? ...
W. LAQUEUR, director del Instituto de Estudios Estratégicos de Washington


El Sr Laqueur, autor d’interessants llibres sobre història contemporània, posa un altre exemple de la poca efectivitat d’Europa en temes clau com l’energètic, la defensa i la política exterior.

Per què serveix Europa? Per tenir una moneda comú que ha generat inflació? Per les fotos de família d’uns governants incompetents? Per una constitució que poca gent vol? Per permetre la massacre a Bòsnia?

Hi ha qui diu que l’UE ha donar estabilitat. Com la mesuren? Que hauria passat sense moneda única?

I la utilitat per a Espanya? Per tenir ajuts que han anat a les autonomies més pobres però no han creat riquesa? Per reduir els cultius i no competir amb els agricultors francesos? Per copiar el model de Bruselas a Extremadura ( molt funcionaris, poca generació de riquesa).

I a Catalunya? Pot ser per fer els Jocs Olímpics? Fins quin punt ser una democràcia i ser europeus ens va ajudar a tenir-los? Calia perdre part de l’agricultura per a això? Hem salvat la indústria o l’hem venuda? Què ens queda ? Turisme? Cada cop menys ..

El que és cert és que Europa depèn de Rússia en el subministrament de gas i això passarà factura, no tant sols econòmica. I Espanya no té un model de país. I Catalunya?

Dr Jordi Delcor
.

dijous, 21 d’agost del 2008

LES VACANCES DEL GOVERN ESPANYOL

LES VACANCES DEL GOVERN ESPANYOL

El Sr Hortalà s’afegit a la llista d’economistes que diuen que la tardor serà complicada i que l’any 2009 pot no ser el de la recuperació.

Malgrat el fet que els economistes només poden preveure fets lineals ( prolongacions de situacions actuals) el Sr Hortalà té tota la raó. De fet una part significativa de la població ho veu així : tardor calenta. Però el Sr Solbes i el Govern Espanyol amb el Sr Zapatero al front no donen aquesta impressió. I si ho veuen no tenen cap Pla d’Acció. I si el tenen no l'expliquen. Pot ser es dediquen a simular dades diferents en models economètrics tan complexes con inútils en situacions reals.

El Sr Zapatero ha tornat per donar suport moral a les pobres famílies de les víctimes de l’accident d’Spanair. Ens sembla molt bé aquest suport moral, és l’ únic que pot fer. Però en el tema de l’economia espanyola pot ser si que hauria de donar quelcom més que suport moral als 46 milions d’habitants d’ Espanya ( i els 7 i escaig de Catalunya).

I si no pot donar més que suport moral...... Cal un President i un Govern operatiu, amb una estratègia de país clara, a llarg termini, capaç de dir les coses clares, de prendre iniciatives i decisions efectives encara que no populars.

El Sr Zapatero ha demostrat que sap dir que si a tothom.. però encara és l’hora que demostri que pot aportar solucions a una crisi estructural de país superposada a la crisi mundial.

Clar que les alternatives .....

No ha arribat el moment de començar a exigir als polítics que facin quelcom més que somriure, posar cara seria, donar condolences, dir a tothom que si i fer demagògia electoralista ?


Què pensen fer per activar l’economia? Res. I què cal? De fet, la resposta és simple : definir uns eixos de desenvolupament tecnològic a llarg termini i dedicar diners. Fins un 3% del PIB. És la única sortida dels països del primer mon , com Alemanya. Això no evita les crisis però les fa més suportables i curtes.

D’on surten els diners en situació de crisi? Dels subsidis de vot captiu d’ Extremadura i Andalusia. No pot ser que Extremadura tingui un 28% de funcionaris i Catalunya un 9%. Aquest sistema recorda les relacions Cuba URSS...

Mentre el criteri del vot tingui prioritat sobre el criteri del benestar de país només passaran dues coses :

a) Cada cop més pobres, més atur i més inestabilitat social.
b) Continuaran dividint la riquesa dels Catalans ( i dels Balears i Valencians).

I el Govern, de vacances... permanents. Esperant les properes eleccions

Dr Jordi Delcor





dimecres, 20 d’agost del 2008

PER QUÈ HI HA MOLT MENYS INCENDIS? ISAAC ASIMOV JA HO DEIA

PER QUÈ HI HA MOLT MENYS INCENDIS? ELS EFECTES POSITIUS DE LA CRISI I L’EXTREMISTAN. ISAAC ASIMOV JA HO DEIA.

Us heu fixat que no hi ha gaires incendis aquest anys malgrat les temperatures?
No em digueu que com va ploure al maig els boscos tenen humitat...

Us proposo una reflexió: com s’ha acabat el boom immobiliari no cal sol per construir i per tant no cal cremar boscos .... Efectes positius de la crisi.

Que no ho puc demostrar? No tinc ganes d’estudiar quants dels terrenys cremats han suportat urbanitzacions al cap d’uns anys..

De tota manera i seguint a Nassin Taleb, matemàtic financer i esmentant la Contra de la Vanguardia del dia 19 d’Agost, “Nadie sabe cuando llega una crisis económica ni cuando se va a acabar, pero miles de autocalificados expertos aseguran saberlo... Y suelen llevar corbata”(serà per això que Zapatero i Solbes no solen portar?).

“La creciente complejidad de nuestro sistema económico dificulta cada vez más las previsiones y convierte nuestro mundo en un EXTREMISTAN”.

Fa molts anys això va ser tractat per Isaac Asimov en la trilogia d’IMPERI I FUNDACIÓ. Els matemàtics han desenvolupat la psicohistòria , ciència que permetia preveure el futur i escorçar l’ocàs de l’imperi galàctic. Fins que apareix un fet sorprenent, un mutant anomenat el Mul (no confondre amb l`E-mule) que trasbalsa totes les prediccions...

Sense psicohistòria (els economistes no donen per a tant) i amb la gran quantitat de fets no previstos, ningú sap res. Però un fet és cert: hi ha menys focs, menys construcció, més morositat, les entitats financeres han de recomprar les immobiliàries que varen vendre dient que eren una gran oportunitat de mercat , el govern no sap que ha de fer, hi ha més atur, no tenim projecte de país, no hi ha dienrs, Catalunya no té finançament .... Amb tots aquests fets, jo m’atreveixo a fer una predicció que el Sr Nassin Taleb crec que acceptarà : som i serem més pobres.

Gràcies a totes les entitats i agents polítics i socials per la seva contribució a la psicohistòria.


Dr Jordi Delcor.

diumenge, 17 d’agost del 2008

L'ESPOLI CATALÀ, LA CRISI I SUPERMAN.


  1. En Zapatero li ha dit a Solbes que apreti : no hi hauran negociacions bilaterals amb Catalunya. Cafè per a tots és la recepta.

    En Montilla li dona el suport dels 25 diputats per aprovar els pressupostos.. Si no ho fes–diuen- que hi hauria una greu situació política. I què?, la situació econòmica present i futura serà molt pitjor. Una bona crisi política podria ser una bona teràpia per treure’ns de sobre tota aquesta camada. Si no s’aprovaven els pressupostos, no hi hauria diners per Catalunya. Encara que s’aprovin tampoc... Eleccions anticipades? No, encara. Quan la crisi empitjori.

    Conclusions

    El Sr Montilla és espanyol i no és català.
    La seva fidelitat és deu un partit espanyol no català.
    El Sr Zapatero i el Sr Montilla es poden dedicar al teatre.
    Zapatero és un gran deixeble de Felipe González : vol quedar bé amb tothom i com ell, aconsegueix molt poc dins l’àmbit de la gestió econòmica. Al final, llueix el llautó.
    Basats en les previsions d’atur, la despesa de l ‘Estat en aquest concepte pujarà, o sigui, menys diners disponibles i per tant menys per a Catalunya.
    Els Bancs no tenen un duro.. (perdó, euro, encara que ve a ser el mateix en base al poder adquisitiu de tots dos). No es poden crear empreses.
    No hi ha idees.... cal esperar (diu en Solbes) ...... el què?

    Accions .

    A) “Si estás ahí, ayúdame , Superman ( Homer Simpson).
    B) Gestió domèstica de crisi : control pressupostari familiar molt rígid. Això serà llarg.
    C) Si ets català, vota partits catalanistes no espanyols ni sucursalistes.
    D) Consumeix català.
    E) Exporta Catalunya.


    Dr Jordi Delcor


QUANTS ATURATS MÉS AL SETEMBRE?



El Govern no té idees. El darrer Consell de Ministres és cosmètica. Què pot fer el Govern? Poca cosa perquè quan les coses van bé s’ha de fer els deures : inversió en Tecnologia i Recerca . Ara és tard.

El Professor Alfred Pastor feia una reflexió interessant sobre els titulats universitaris: estan ben preparats, especialment els tècnics i científics. El problema és que l’empresa no està a l’alçada dels joves titulats que s’avorreixen .

Què es pot fer? . El meu consell és agafar experiència, sobre tot de com no s’ha de fer les coses, identificar un projecte i crear la teva pròpia empresa. Per això cal talent, diners, un perfil d’emprenedor i un petit equip. La tercera opció es treballar a un altre país on es valori el talent i venir aquí de vacances...

Vols saber si tens perfil d’emprenedor? Clicka aqui
http://www.jordi-delcor.com/COACHING.htm
i a la dreta “¿ERES EMPRENDEDOR?”

Envia el teu email i et contestarem

Dr Jordi Delcor

divendres, 8 d’agost del 2008

CALEN EMPRENEDORS

El somni de treballar per a un altre i tenir un lloc de treball ja no tempta a molta gent. Per una banda està vist com les gasten les multinacionals ... I a moltes Pimes l’empresari viu a l’Edat Mitjana tecnològica i humanament. Sense comptar les que tanquen per no ser competitives, especialment dins l’entorn actual de globalització i crisi..

Calen emprenerdors. Però, tens el perfil?
Connecta amb http://www.jordi-delcor.com/COACHING.htm i cerca “¿eres emprendedor?”

Envia el fitxer omplert a jdelcor@gmail.com i et contestarem

Dr Jordi Delcor

dimecres, 6 d’agost del 2008

OIL PRICE HAS GONE DOWN. BUT....

OIL PRICE HAS GONE DOWN FROM ALMOST $147 /BARREL BUT GAS OIL AND PETROL HAVE NOT FOLLOWED SUIT .. YET

Will they follow the same trend or are we going to have to pay this high price?
We will see

ALTERNATIVES : everybody should get petrol from the same brand so the others do not sell very much .. they will probably have to reduce prices

Do you want to try it?
Spread this message

Dr Jordi Delcor

RECOMANCIONS EN TEMPS DE CRISI

RECOMANACIONS FINANCERES EN TEMPS DE CRISI

1 . Gairebé tot el que t'han explicat és mentida. Si vols saber en quina em baso consulta aquesta web i http://www.pentangle.com “EL DIRECTOR IMPROBABLE”.

2 . Si tens més mitjans i sort que els altres, no els malgastis. Utilitza’ls per desenvolupar el que realment tens dins.

3 . Identifica el que és realment important en la teva vida i deixa la resta. “Crema la coberta i deixa només l'estructura”.

4 . Feix una llista de l'imprescindible. Compra només el que necessites :HIPOTECA, LLOGUER, MENJAR, AIGUA, GAS, ELECTRICITAT. T'has fixat de la gran quantiat de coses supèrflues?

5 . Ara és un bon moment per deixar de fumar. Substitueix el tabac per l'exercici físic. És més sa i barat.

6. L'alcohol és car. Més exercici físic. Fa d'ansiolític com l'alhocol (amb la diferència que després no et deprimiràs).

7. Substitueix un habitatge aparent per un habitatge funcional : què necessito per a viure?.

8 . Fes servir transport públic si pots.

9 . Parla poc pel mòbil. Envia SMS.

10 . Compra la roba de rebaixes.

11 . Fuig de les marques. No et deixis influenciar massa pel que diran els altres. Ells ja tenen els seus problemes encara que no te'ls expliquin. Suposo que ja saps que les institucions financeres són grans immobiliàries i pàrquings d'automòbils.. de morosos i insolvents. ..

12 . Moltes coses que et poden fer feliç no costen diners.

13 . Compra temps. Però abans, aprèn a omplir-lo. De què? De tot allò que et pot fer feliç. Recorda, “dedica temps a tot allò que no torna..”.

14 . Si ets incapaç de contemplar o de fer les coses a poc a poc i de fer el que t'agrada, tens un gran problema: no seràs feliç.

15 . Si t'avorreixes tens un problema. Busca entreteniments encara que sigui col·leccionar formigues o xapes de CocaCola.

16 . Viu com si no tornessis a reviure el que estàs fent en aquest moment. De fet així és.

17 . No prenguis decisions de despeses i inversió pensant que tot anirà bé, que els tipus d'interès seran sempre baixos .. Pregunta't què passaria si et quedes sense treball? Quant temps pots aguantar?

18 . Oci o vici? Tu decideixes. L'oci sol ser més barat i sa que el vici.

19 . Suposant que arribis a ancià com t'agradaria arribar financerament parlant? . Estalvia una mica. És sorprenent com hi ha qui estira els seus ingressos i qui mai tindrà suficient.

20.Tingues un racó per a un capritx. Els capritxos puntuals contribueixen a la felicitat (demostrat amb estudis sociològics). Estalvia en les coses supèrflues per a poder aconseguir les importants.

21. Cotitza el mínim legal que puguis a la Seguretat Social i estalvia al màxim. Com cobraràs molt poc quan et jubilis per què pagar molt a l'Estat .

Dr Jordi Delcor.