LA CAIXA BUIDA: UN MODEL D’ACTIVITAT EMPRESARIAL.
Dimarts
A les 8: 30 del matí sona el telèfon. La Maria corre amb el cafè, ensopega amb la catifa i part del cafè li cau sobre la taula mullant l’informe sobre les trucades que el seu cap li ha demanat.
“Merda, l’hauré de tornar a imprimir. Amb la cua que hi ha a les impressores¡¡¡. Mentre recull el líquid sona el telèfon.
“Tot a l’hora..agg¡¡¡”. La Maria de KK S.A., com el puc ajudar?” respon mecànicament. Uns mesos després de fer el curs d’atenció telefònica encara li sonava molt estranya aquesta fórmula tan poc natural.
La Maria recull la comanda .El client no fa servir internet , ni tant sols les envia per fax, és dels antics i cal prendre nota en suport paper. La Maria escriu un email al departament de vendes..
Divendres
Sona el telèfon. El client del dimarts. La Maria l’atén. Un cop més la fórmula “com el puc ajudar?”. Maria s’ha d’apartar l’auricular. Gairebé l’esquitxa la veu del Sr Matias .
“Els hi vaig enviar la comanda urgent i m’han portat.. ¡una caixa buida¡¡
-Una caixa buida?” Com pot ser?. La Maria ha d’amagar el somriure i pren nota de la queixa l’envia al departament de Qualitat.
Quan penja truca es posa a riure. S’imagina la cara del client en veient el contingut de la caixa : aire.
Aquest petit incident va tenir moltes conseqüències. Es va fer un enviament urgent de la mercaderia per intentar arreglar el problema . Cost 300 euros, naturalment a càrrec de KK S.A..
El client va presentar una queixa i va amenaçar amb una demanda judicial per danys i perjudicis , ja que va perdre a un client com a conseqüència de la caixa buida. El procés es va allargar durant 6 mesos i es va resoldre extrajudicialment . El client havia fallat al seu client i KK S.A. va haver d’indemnitzar –lo amb 50000 euros . El més curiós és que, encara que va deixar de comprar productes a KK S.A. durant 6 mesos i aquesta empresa va perdre 16000 euros de venda , va tornar a comprar quan un altre proveïdor li va enviar un altre caixa ..plena d’aire . Aparentment hi havia una pandèmia de caixes buides.
El Departament de Qualitat de KK S.A. va fer una auditoria amb l’ajut d’una consultoria externa . Cost 5000 euros. Varen aprofitar per auditar el sistema de Qualitat. Es van crear nous procediments interns per assegurar que no s’enviaven més caixes buides. Es va redissenyar el sistema d’etiquetatge i es va establir una inspecció addicional abans de que el producte sortís.
La reclamació va generar una incidència i una acció correctora- preventiva. Els del Departament de Qualitat estaven molt enfeinats. També es va fer una acció formativa per sensibilitzar a tot l’equip sobre el tema de les caixes buides.
Internament es varen fer 5 reunions entre fàbrica, magatzem, vendes i la Direcció General. Pel que sembla, no era el primer cop que s’enviava una caixa buida a l’empresa. El Cap de Magatzem va ser sancionat, el noi que feia els embalatges va perdre el treball ja no li varen renovar el contracte temporal. Es volia anar a viure amb la seva novia i en pendent la feina ho varen posposar. El noi va trobar feina lluny de casa i va conèixer un altre noia trencant amb la primera que va tenir una depressió .
El Cap de Magatzem i el Director de Vendes van deixar de parlar-se, especialment després de les desqualificacions i insults intercanviats, del tipus “ els logístics no sabeu ni fer paquets”, “ vosaltres, els venedors sou uns xerraires amb el cul gras de seure tot el dia. Només sabeu donar preus. Jo us fotia a tots al carrer”.
El problema no es va solucionar. L’empresa va a tornar a enviar caixes buides. Ningú entenia res. El problema és que moltes empreses varen començar a enviar caixes buides també . Moltes empreses varen plegar augmentar l’atur. Als magatzems s’apilaven milers de caixes buides ben etiquetades. El problema va tenir repercussions nacionals. El Govern va intervenir i es fa elaborar fer una modificació al nou Pla de Comptabilitat l , incloent “l’stock de caixes buides” com una partida del balanç. Hisenda va crear un exercit d’inspectors de caixes buides. Qualsevol inconsistència entre el número de caixes buides declarades i l’ observat durant les inspeccions va ser motiu de greus sancions.
Les empreses no varen poder fer front a les demandes per enviar caixes buides i no satisfer als seus clients. Moltes tancaren . Finalment es va trobar una aplicació pels milions de caixes : amb una petita adaptació es van transformar en dormitoris i el problema de l’habitatge pel jovent es va acabar. El preu de les caixes es disparà. Una caixa ben etiquetada i homologada ,amb els permisos dels ajuntaments valgué 5000 euros. Els Municipis varen trobar una nova font d’ingressos , els impostos municipals sobre les HABICAIXES. Els mitjans de comunicació feien publicitat destacant la conveniència i efectes positius de viure dins una caixa.
El Govern i l’oposició s’atribuïren la paternitat de la creació i desenvolupament del nou model de l’ Economia. Les Escoles de Negocis desenvoluparen Postgraus i Masters en Gestió de Caixes buides i Habicaixes, el nou florint negoci.
Em vaig despertar, suant. Era un malson i Dissabte. Va sonar el timbre de la porta. Missatgers. -Signi aquí, si li plau- en va dir l’astronauta en moto. Em va donar un paquet voluminós. No volia creure el que sospitava. Vaig posar la caixa damunt la taula del menjador i finalment la vaig obrir. Era una caixa ..buida.
diumenge, 3 de maig del 2009
dimarts, 28 d’abril del 2009
DESPIDO BARATO, BARATO, BARATO
DESPIDO BARATO, BARATO, BARATO.
¿Abaratar el despido? ¿Es esa la salida de la crisis? Muchas voces lo piden guiadas más por su egoísmo o su bolsillo que por la realidad. Realmente hay que ser cínico o estar mal informado para exigirlo. Con la alta proporción de empleo precario, el 17% de paro y subiendo, la demanda por los suelos y sin ideas empresariales, bajar el coste del despido no sirve para nada.
Sobre una base de 19,1 millones de personas ocupadas (ver el último informe del INE sobre el empleo en España en el primer trimestre del 2009), 15 millones son asalariados ( 4 son autónomos) de los cuales, 4 M poseen contratos temporales. El “precariado” está constituido, pues, por 8 millones de personas.
¿Alternativas?: bajar el IVA ( lo acaba de hacer Sarkozy en la restauración francesa ) para aumentar el consumo, reducir los impuestos y las cotizaciones a la SS de las empresas de nueva creación. Eso sí , sólo un poco de inspiración adicional (supongo que después de ver sólo ladrillos durante tantos años, costará), nos podrá sacar de la crisis. Nada más. O sea, viviremos peor los próximos años, varios, muchos, no 1 ó 2, sencillamente porque no sabremos crear riqueza a menos que cambiemos de modelo. ¿Qué fuentes de riqueza alternativa existen? . Lo analizaremos en otro post.
¿Abaratar el despido? ¿Es esa la salida de la crisis? Muchas voces lo piden guiadas más por su egoísmo o su bolsillo que por la realidad. Realmente hay que ser cínico o estar mal informado para exigirlo. Con la alta proporción de empleo precario, el 17% de paro y subiendo, la demanda por los suelos y sin ideas empresariales, bajar el coste del despido no sirve para nada.
Sobre una base de 19,1 millones de personas ocupadas (ver el último informe del INE sobre el empleo en España en el primer trimestre del 2009), 15 millones son asalariados ( 4 son autónomos) de los cuales, 4 M poseen contratos temporales. El “precariado” está constituido, pues, por 8 millones de personas.
¿Alternativas?: bajar el IVA ( lo acaba de hacer Sarkozy en la restauración francesa ) para aumentar el consumo, reducir los impuestos y las cotizaciones a la SS de las empresas de nueva creación. Eso sí , sólo un poco de inspiración adicional (supongo que después de ver sólo ladrillos durante tantos años, costará), nos podrá sacar de la crisis. Nada más. O sea, viviremos peor los próximos años, varios, muchos, no 1 ó 2, sencillamente porque no sabremos crear riqueza a menos que cambiemos de modelo. ¿Qué fuentes de riqueza alternativa existen? . Lo analizaremos en otro post.
PERLITAS PERIODÍSTICAS, EXPERTOS Y DOSIS DE REALISMO
PERLITAS, EXPERTOS Y DOSIS DE REALISMO.
Yo hace tiempo que intento substituir la información de los autodenominados expertos por el sentido común. Buscando, he encontrado esta perla de información económica publicada en El País el año 2006.
La tasa de empleo en España supera por primera vez la media de la OCDE
Un informe de la OCDE augura que el paro en España bajará del 8,5% en 2006 hasta el 8,1% en 2008. ¡JA!¡JA!¡JA!
Por primera vez desde que existen datos estadísticos, la tasa de empleo en España se ha situado por encima de la media de la OCDE, un dato que indica que se va "por la buena senda", según el responsable de análisis y política de empleo de la organización, Raymond Torres. El mercado laboral español está "mejorando muchísimo" y logra niveles "históricos" de creación de puestos, pero mantiene algunos problemas y tiene que adaptarse a los desafíos de la globalización, según ha asegurado hoy el organismo.
Con semejantes expertos ¿qué credibilidad tiene la fecha de recuperación de la economía? Hace unos meses, que en el segundo semestre del 2009, ahora que en el segundo del 2010...
La solución real: que los contribuyentes paguemos 4.000.000.000.000 de euros (más intereses) en forma de deuda pública a la pobre banca para no arruinarla y evitar el colapso del sistema.
Yo propongo una idea: que los bancos saneen sus balances, que se nacionalicen (a nivel mundial el FMI asegura que debe provisionar pérdidas por valor aproximado de 2.700.000.000.000 euros) y que las Administraciones ( o sea nosotros, los contribuyentes) ayudemos ( = financiemos) a los que estén en bancarrota ( para evitar perder los ahorros de los impositores) y que los “impostores” e incompetentes gestores salten y queden inhabilitados para cualquier cargo de responsabilidad empresarial de por vida. Ah¡ y sin compensaciones millonarias simplemente por que su nivel de malversación supera con creces cualquier contrato blindado firmado por los amiguetes de turno.
Una vez saneados, se podrían volver a privatizar evitando todos esos abusos, pero no pasará. Seguirán habiendo abusos y las normas de control no servirán nada más que para complicar la gestión.
dissabte, 18 d’abril del 2009
ALTERNATIVAS : LA EXPRESION ARTÍSTICA
ALTERNATIVAS: LA EXPRESIÓN ARTÍSTICA.
Hace un par de semanas asistí a una especie de vermissage (= cuadros + aperitivo) de un antiguo amigo mío, Ramón Fanés. Ramón es todo un personaje. Desde joven se diferenció de los demás por su originalidad, excentricidad y ciertas dosis de gamberrismo inocente.
Eso no es un insulto, sino un cumplido. Ramón ha sabido encontrar su sitio en el mundo. Eso tiene un gran mérito, especialmente porque te permite ser feliz, objetivo vital a pesar de que muchas creencias, especialmente religiosas, nos digan que hemos venido a sufrir. Es cierto que sufrimos pero pensar que ese es nuestro objetivo en la vida me parece, insultante, ofensivo y tóxico , más que los activos que Mesías Obama pagará a la banca con un préstamo apalancado encubierto a cargo de los ciudadanos estadounidenses (que lo ignoran). Pero eso es otro asunto, objeto de otro post.
Yo no puedo opinar sobre las habilidades de Ramón como pintor, sobre su dominio sobre la técnica. Ni lo pretendo ni me interesa. Pero Ramón hace arte.
¿Y qué es el arte? En un desayuno tardío tertuliano con un amigo y al que se ha añadido fugazmente el alcalde de L.A (L’Ametlla del Vallès, no los Ángeles) ha salido esta cuestión en relación con una exposición en la sala municipal. Para mi arte es la expresión del espíritu. Cualquier forma de expresión. El científico que diseña un modelo nuevo que predice la tasa de delincuencia en una sociedad o crea una teoría sobre el origen del universo, el jugador de fútbol que hace una jugada genial, el músico que interpreta y/o recrea una pieza musical, el bailarín, el pintor, el profesor que transmite conocimiento y curiosidad al alumno, el poeta, el actor, el grafitista , el cocinero de restaurante de lujo o el amo(a) de casa que cocina aquella receta ancestral con su matiz personal, el cuidador de ancianos, en la medida en que expresan su ser interior, hacen arte.
Algunas formas de arte son reconocidas y pagadas. El pintor especialista en, por ejemplo, marinas, quizás no sea un artista sino un buen pintor, porque probablemente no pone su espíritu en lo que hace. Me cuesta creen que pintar 4 marinas en una tarde exprese mucho espíritu. Le mueve lo que va a ganar no lo que tiene dentro.
Una cosa es la “percepción de la obra del “artista”” y su valoración como “me gusta “ , “no me gusta”, otra es la dificultad técnica de la creación o ejecución y otra es la expresión del espíritu del artista.
Existen creaciones muy complejas técnicamente pero que no expresan el ser interior, otras muy simples que tienen un gran espíritu y otras que además se cotizan mucho porque algún prescriptor-influenciador- creador de estados de opinión dice que vale la pena y consigue arrastrar a los posibles compradores, habitualmente más interesados en el valor económico y futura rentabilidad o en alardear de su buen gusto o bolsillo. Eso también es una forma de arte, como lo es la manipulación política, con un discurso falso pero convincente que expresa lo que siente el político.
Ramón es un gran artista porque expresa lo que siente en todo lo que hace y eso se nota en su pintura, en las caras de sus personajes, en las expresiones, en los tonos y colores. Me gustó especialmente el cuadro de la Casa de la Conchita (una escena de burdel con toques cubistas o al menos a mí me lo pareció), la partida de ajedrez con el derrotado implorante y el vencedor arrogante o el mosaico del coro musical. Los personajes son caricaturas porque Ramón ve así el mundo. Ramón se interpreta a sí mismo y se incluye como caricatura. Eso merece un aplauso.
En este mundo absurdo (utilizando la expresión de otro gran artista, Luis Eduardo Aute), se debe potenciar el ocio y la cultura frente al vicio. Mi enhorabuena a la honestidad consigo mismo de Ramón, el adolescente que ha madurado hacia su auténtico yo a diferencia de muchos postadolescentes cincuentones.
Hace un par de semanas asistí a una especie de vermissage (= cuadros + aperitivo) de un antiguo amigo mío, Ramón Fanés. Ramón es todo un personaje. Desde joven se diferenció de los demás por su originalidad, excentricidad y ciertas dosis de gamberrismo inocente.
Eso no es un insulto, sino un cumplido. Ramón ha sabido encontrar su sitio en el mundo. Eso tiene un gran mérito, especialmente porque te permite ser feliz, objetivo vital a pesar de que muchas creencias, especialmente religiosas, nos digan que hemos venido a sufrir. Es cierto que sufrimos pero pensar que ese es nuestro objetivo en la vida me parece, insultante, ofensivo y tóxico , más que los activos que Mesías Obama pagará a la banca con un préstamo apalancado encubierto a cargo de los ciudadanos estadounidenses (que lo ignoran). Pero eso es otro asunto, objeto de otro post.
Yo no puedo opinar sobre las habilidades de Ramón como pintor, sobre su dominio sobre la técnica. Ni lo pretendo ni me interesa. Pero Ramón hace arte.
¿Y qué es el arte? En un desayuno tardío tertuliano con un amigo y al que se ha añadido fugazmente el alcalde de L.A (L’Ametlla del Vallès, no los Ángeles) ha salido esta cuestión en relación con una exposición en la sala municipal. Para mi arte es la expresión del espíritu. Cualquier forma de expresión. El científico que diseña un modelo nuevo que predice la tasa de delincuencia en una sociedad o crea una teoría sobre el origen del universo, el jugador de fútbol que hace una jugada genial, el músico que interpreta y/o recrea una pieza musical, el bailarín, el pintor, el profesor que transmite conocimiento y curiosidad al alumno, el poeta, el actor, el grafitista , el cocinero de restaurante de lujo o el amo(a) de casa que cocina aquella receta ancestral con su matiz personal, el cuidador de ancianos, en la medida en que expresan su ser interior, hacen arte.
Algunas formas de arte son reconocidas y pagadas. El pintor especialista en, por ejemplo, marinas, quizás no sea un artista sino un buen pintor, porque probablemente no pone su espíritu en lo que hace. Me cuesta creen que pintar 4 marinas en una tarde exprese mucho espíritu. Le mueve lo que va a ganar no lo que tiene dentro.
Una cosa es la “percepción de la obra del “artista”” y su valoración como “me gusta “ , “no me gusta”, otra es la dificultad técnica de la creación o ejecución y otra es la expresión del espíritu del artista.
Existen creaciones muy complejas técnicamente pero que no expresan el ser interior, otras muy simples que tienen un gran espíritu y otras que además se cotizan mucho porque algún prescriptor-influenciador- creador de estados de opinión dice que vale la pena y consigue arrastrar a los posibles compradores, habitualmente más interesados en el valor económico y futura rentabilidad o en alardear de su buen gusto o bolsillo. Eso también es una forma de arte, como lo es la manipulación política, con un discurso falso pero convincente que expresa lo que siente el político.
Ramón es un gran artista porque expresa lo que siente en todo lo que hace y eso se nota en su pintura, en las caras de sus personajes, en las expresiones, en los tonos y colores. Me gustó especialmente el cuadro de la Casa de la Conchita (una escena de burdel con toques cubistas o al menos a mí me lo pareció), la partida de ajedrez con el derrotado implorante y el vencedor arrogante o el mosaico del coro musical. Los personajes son caricaturas porque Ramón ve así el mundo. Ramón se interpreta a sí mismo y se incluye como caricatura. Eso merece un aplauso.
En este mundo absurdo (utilizando la expresión de otro gran artista, Luis Eduardo Aute), se debe potenciar el ocio y la cultura frente al vicio. Mi enhorabuena a la honestidad consigo mismo de Ramón, el adolescente que ha madurado hacia su auténtico yo a diferencia de muchos postadolescentes cincuentones.
divendres, 10 d’abril del 2009
EL G20, REUNIÓ D’EGÒLATRES I EL DEUTE PÚBLIC USA.
EL G20, REUNIÓ D’EGÒLATRES I EL DEUTE PÚBLIC USA.
Bé s’ha acabat el G-20 i no ha passat res nou. Simplement la decisió de “generar” X.000.000.000.000 d’euros de nou deute que pagarem els ciutadans amb els nous impostos futurs i que compraran alguns països asiàtics, la declaració de la Xina de que el dólar no és una moneda prou forta i les “suposades” bones intencions sobre el tercer món que simplement augmenten el número d’afamats. Ah, i més regulacions comptables i financeres que no compliran qui realment les ha de complir .
Aquest bilions d’euros de deute són l’equivalent a demanar més préstecs per pagar els anteriors¡¡¡. Això que no s’admet a nivell familiar si que es fa a nivell país.
Aquests milions serveixen, en part, per finançar un sector automobilístic caduc i poc rendible trencant les lleis del mercat i consagren la incompetència , la manca de competitivitat i la contaminació mediambiental. També són útils per donar suport a la pobre banca inclús a l’espanyola , que con “la aceituna, no hay más que una” , "la millor del món" i per contra, poc als morosos.
Res de canvi de model social de menys consum, o al menys de consum raonable, de solidaritat amb el tercer món. Els polítics han trobat en el Deute Públic la panacea a la seva incompetència i la possibilitat de perpetuar -se en el poder Que no hi ha diners? Cap problema, generem deute.. Fins quan? Fins que ningú ho compri (la Xina o el Japó ) o fins que no es puguin pagar els interessos. Fins que el Primer món sigui NINJA.
A un altre article analitzaré el Deute USA, un clar exemple de fugida cap endavant.
Jordi Delcor
Bé s’ha acabat el G-20 i no ha passat res nou. Simplement la decisió de “generar” X.000.000.000.000 d’euros de nou deute que pagarem els ciutadans amb els nous impostos futurs i que compraran alguns països asiàtics, la declaració de la Xina de que el dólar no és una moneda prou forta i les “suposades” bones intencions sobre el tercer món que simplement augmenten el número d’afamats. Ah, i més regulacions comptables i financeres que no compliran qui realment les ha de complir .
Aquest bilions d’euros de deute són l’equivalent a demanar més préstecs per pagar els anteriors¡¡¡. Això que no s’admet a nivell familiar si que es fa a nivell país.
Aquests milions serveixen, en part, per finançar un sector automobilístic caduc i poc rendible trencant les lleis del mercat i consagren la incompetència , la manca de competitivitat i la contaminació mediambiental. També són útils per donar suport a la pobre banca inclús a l’espanyola , que con “la aceituna, no hay más que una” , "la millor del món" i per contra, poc als morosos.
Res de canvi de model social de menys consum, o al menys de consum raonable, de solidaritat amb el tercer món. Els polítics han trobat en el Deute Públic la panacea a la seva incompetència i la possibilitat de perpetuar -se en el poder Que no hi ha diners? Cap problema, generem deute.. Fins quan? Fins que ningú ho compri (la Xina o el Japó ) o fins que no es puguin pagar els interessos. Fins que el Primer món sigui NINJA.
A un altre article analitzaré el Deute USA, un clar exemple de fugida cap endavant.
Jordi Delcor
dimarts, 31 de març del 2009
NOU MODEL?
Nou model social ?
Tothom parla de crear nous models, que el capitalisme està acabat, que el comunisme és una relíquia del passat, que l’Estat del benestar no és sostenible....
En la cerca de miracles, apareix en Messies Obama que ha de trobar la sortida a la crisi actual. Sento decebre les esperances dipositades en el Sr Obama però tot això són draps calents.. No és possible un món on 600 milions de persones viuen (vivim) molt bé, gasten(gastem) energia a dojo, amb més de 1000 milions passant gana diàriament i molts tenint dificultat per arribar a fi de mes. Tampoc espereu filòsofs amb noves idees: fa molts anys que tot això està escrit.
La crisi actual no és només econòmica o financera, això són aspectes parcials i per tant és perillós deixar- la en mans dels economistes. La Física més elemental (els economistes no saben Física i els polítics tampoc) ens diu que quan hi ha tanta diferència entre uns i altres es genera una diferencia de potencial i salta una espurna.... En el món social es diu emigració desesperada (prèvia a l’espurna), conflictes socials, guerres...
La única solució es consumir menys, gaudir en lloc d’acumular , tenir les necessitats bàsiques cobertes treballant per viure, cultivar la cultura de l’oci i no del vici, compartir, desenvolupar l’esperit fent activitats plaents , optimitzar l’ ús de l’energia , potenciar el transport públic i col·lectiu econòmic i sostenible, controlar la natalitat (amb condons i menys promiscuïtat), democratitzar l’energia, no deforestar massivament.
Com canviar la nostra mentalitat des del model actual? No es pot, estem massa condicionats pel nostre estil de vida. Només partint d’uns valors més austers podrà subsistir la Humanitat. Per començar cal canviar tot el model educatiu de les escoles i de les famílies. Això només es fa després d’una guerra. No espereu més Messies. L’evidència històrica és clara .
dimecres, 25 de març del 2009
DEL MAGNETISME A LA GUERRA
DEL MAGNESTISME A LA GUERRA
A banda del irreal mon financer, ple de ludòpates institucionalitzats, dins el mon de l’economia real hi han possibilitats de negoci. En un post anterior assenyalava la possibilitat de fer servir els ajuts oficials a la industria de l’automoció per iniciar el canvi envers els automòbils híbrids combustible fòssil- electricitat.
Als EUA existeix un vehicle, el Tessla, totalment elèctric, de preu prohibitiu actualment (100000 euros) per a les butxaques mitjanes, amb una autonomia de 400 km , Car? Quan es produeixin en grans sèries, els costos baixaran. No contaminen, no fan soroll, amb menys potència donen les prestacions suficients: acceleració de 0 a 100 km/hr en 4 segons (degut a les propietats dels motors elèctrics que donen un par independent de les revolucions del motor a diferència dels motors d’explosió).
Ah¡¡ I en lloc de benzineres, s’endolla el cotxe a casa al vespre....
Per cert, Tessla fou un físic del segle XIX que va investigar el magnetisme, no penseu que aquest nom és la creació d’alguna agència publicitària.
Un país con el nostre que no té recursos petrolífers podria apostar per aquest tipus de tecnologia.. però no, apostem per anular el vot dels nacionalistes bascos, per no complir amb els compromisos amb el poble català (Estatut) i per recuperar hàbits apallissadors franquistes, inventant un altre forma de violència d’un nou gènere: la imbecil·litat.
Els que han de dimitir no ho fan , els que han d’exigir a en Zapatero els compliments dels seu discurs demagògic s’agafen a la cadira i parlen d’altres coses sense exercir el recurs de no donar suport al Parlament de Madrid Ben pensat si la gent pensa en els estudiants apallissats no parlen del robatori, de l’espoli, de l’engany sistemàtic.
Crec que s’haurà d’ampliar la legislació contra la violència de gènere, incloent la del gènere polític, que constitueix una forma de violència molt agressiva i tòxica. El mal que fan els polítics amb la seva incompetència es propaga durant moltes generacions i és en part responsable (per omissió de les seves responsabilitats, per deficiència de les seves decisions i en molts casos per manca d’honestedat) de moltes altres formes de violència domèstica, social i d’altres tipus.
Si dediquessin diners a fomentar un bon sistema educatiu, amb aprenentatges útils, amb la cultura de l’oci i no del vici, al desenvolupament de l’esperit i de la sensibilitat, a controlar als banquers insaciables enlloc d’estar posats per ells no passaria el que passa. Si fossin generosos, vocacionals, ferms,... no foren polítics.
Ningú dimiteix, ningú es fa responsable, però no patiu, com tot anirà a pitjor (i això és pura lògica, no fatalisme ni catastrofisme) quan les masses s’emprenyin de debò, quan s’acabin les prestacions de l’atur, tots aquests impresentables, inútils, paràsits, depredadors, patiran una mica.
Que com ho sé que anirem a pitjor? Tinc 4 sistemes: a) el sentit comú, ja quan tot es fa malament molt de temps, acaba malament, o si voleu, “es recull allò que es sembra”
b) L’anàlisi i l’encreuament DAFO (els meus alumnes ho recorden) que ens porta a una escenari catastròfic c) La història que és gairebé cíclica i que ens diu que estem a prop d’un gran conflicte. Si teniu dubtes llegiu al Sr Arnold Toynbee , fundador de la història moderna d) Observo la realitat: un indicador : el número creixent de conflictes arreu del món.
A nivell internacional la situació se sembla, encara que cadascú li posa la seva taca de color nacionalista. El Sr Strauss-Khan, del FMI ha dit que poden haver guerres. Mentrestant, en Lluis XVI, els Romanoff, Robespierre, en Companys, el Calvo Sotelo, en Lorca, els líders històrics assassinats i els milions de morts anònims a les guerres civils i mundials s’agiten a les seves tombes i ens diuen “no heu après res”...
Jordi Delcor
A banda del irreal mon financer, ple de ludòpates institucionalitzats, dins el mon de l’economia real hi han possibilitats de negoci. En un post anterior assenyalava la possibilitat de fer servir els ajuts oficials a la industria de l’automoció per iniciar el canvi envers els automòbils híbrids combustible fòssil- electricitat.
Als EUA existeix un vehicle, el Tessla, totalment elèctric, de preu prohibitiu actualment (100000 euros) per a les butxaques mitjanes, amb una autonomia de 400 km , Car? Quan es produeixin en grans sèries, els costos baixaran. No contaminen, no fan soroll, amb menys potència donen les prestacions suficients: acceleració de 0 a 100 km/hr en 4 segons (degut a les propietats dels motors elèctrics que donen un par independent de les revolucions del motor a diferència dels motors d’explosió).
Ah¡¡ I en lloc de benzineres, s’endolla el cotxe a casa al vespre....
Per cert, Tessla fou un físic del segle XIX que va investigar el magnetisme, no penseu que aquest nom és la creació d’alguna agència publicitària.
Un país con el nostre que no té recursos petrolífers podria apostar per aquest tipus de tecnologia.. però no, apostem per anular el vot dels nacionalistes bascos, per no complir amb els compromisos amb el poble català (Estatut) i per recuperar hàbits apallissadors franquistes, inventant un altre forma de violència d’un nou gènere: la imbecil·litat.
Els que han de dimitir no ho fan , els que han d’exigir a en Zapatero els compliments dels seu discurs demagògic s’agafen a la cadira i parlen d’altres coses sense exercir el recurs de no donar suport al Parlament de Madrid Ben pensat si la gent pensa en els estudiants apallissats no parlen del robatori, de l’espoli, de l’engany sistemàtic.
Crec que s’haurà d’ampliar la legislació contra la violència de gènere, incloent la del gènere polític, que constitueix una forma de violència molt agressiva i tòxica. El mal que fan els polítics amb la seva incompetència es propaga durant moltes generacions i és en part responsable (per omissió de les seves responsabilitats, per deficiència de les seves decisions i en molts casos per manca d’honestedat) de moltes altres formes de violència domèstica, social i d’altres tipus.
Si dediquessin diners a fomentar un bon sistema educatiu, amb aprenentatges útils, amb la cultura de l’oci i no del vici, al desenvolupament de l’esperit i de la sensibilitat, a controlar als banquers insaciables enlloc d’estar posats per ells no passaria el que passa. Si fossin generosos, vocacionals, ferms,... no foren polítics.
Ningú dimiteix, ningú es fa responsable, però no patiu, com tot anirà a pitjor (i això és pura lògica, no fatalisme ni catastrofisme) quan les masses s’emprenyin de debò, quan s’acabin les prestacions de l’atur, tots aquests impresentables, inútils, paràsits, depredadors, patiran una mica.
Que com ho sé que anirem a pitjor? Tinc 4 sistemes: a) el sentit comú, ja quan tot es fa malament molt de temps, acaba malament, o si voleu, “es recull allò que es sembra”
b) L’anàlisi i l’encreuament DAFO (els meus alumnes ho recorden) que ens porta a una escenari catastròfic c) La història que és gairebé cíclica i que ens diu que estem a prop d’un gran conflicte. Si teniu dubtes llegiu al Sr Arnold Toynbee , fundador de la història moderna d) Observo la realitat: un indicador : el número creixent de conflictes arreu del món.
A nivell internacional la situació se sembla, encara que cadascú li posa la seva taca de color nacionalista. El Sr Strauss-Khan, del FMI ha dit que poden haver guerres. Mentrestant, en Lluis XVI, els Romanoff, Robespierre, en Companys, el Calvo Sotelo, en Lorca, els líders històrics assassinats i els milions de morts anònims a les guerres civils i mundials s’agiten a les seves tombes i ens diuen “no heu après res”...
Jordi Delcor
dimecres, 18 de març del 2009
LA CEGUERA SELECTIVA
El Sr Juan Ramón Quintás va aparèixer ahir davant la Comissió d’Economia del Congrés i va dir clarament que les mides preses pel govern central contra les probables insolvències dels espanyols hipotecats són clarament insuficients i com les caixes han prestat molt a gent potencialment insolvent / més que la banca, que és més exigent (o sigui menys social) , centenars de milers de persones es poden quedar sense sostre i algunes caixes poden perillar , especialment si augmenta l’atur, s’acaben les prestacions socials i la gent no pot pagar…
En Zapatero prendrà “medidas de calado”(sic¡¡) especialment després de que el Sr Obama li doni lliçons.. Cal que li expliqui en persona? Per un altre banda, tant mana el Sr Botín que no vol ser un co- instrument per ajudar a salvar al país que l’ha fet bilionari? Cal refinançar els crèdits amb l’ICO i la banca, co-responsable del problema actual, s’ha d’implicar en la solució.
No cal ser un geni per veure que el Sr Quintás té tota la raó del món i que el duo Zapatero Solbes nega la realitat com en el seu dia la varen negar els dirigents del PP en relació amb l’autoria del tristament famós 11-M.
La dreta no veu la realitat social i l’esquerra no veu la realitat econòmica. Aquesta ceguera selectiva ens pot portar a tots a la ruïna especialment quan la realitat econòmica generi problemes socials…. Uns mesos.
En Zapatero prendrà “medidas de calado”(sic¡¡) especialment després de que el Sr Obama li doni lliçons.. Cal que li expliqui en persona? Per un altre banda, tant mana el Sr Botín que no vol ser un co- instrument per ajudar a salvar al país que l’ha fet bilionari? Cal refinançar els crèdits amb l’ICO i la banca, co-responsable del problema actual, s’ha d’implicar en la solució.
No cal ser un geni per veure que el Sr Quintás té tota la raó del món i que el duo Zapatero Solbes nega la realitat com en el seu dia la varen negar els dirigents del PP en relació amb l’autoria del tristament famós 11-M.
La dreta no veu la realitat social i l’esquerra no veu la realitat econòmica. Aquesta ceguera selectiva ens pot portar a tots a la ruïna especialment quan la realitat econòmica generi problemes socials…. Uns mesos.
dimarts, 17 de març del 2009
ESQUERDA REPUBLICANA I AL ANDALUS
Andalusia rep 1200 d’euros per a cancel·lar el deute històric
Fàcil, ràpid, dins els terminis, sense soroll. I a Catalunya res, com a molt 1400 milions després de grans incompliments d’un Estatut ridícul i inútil. Crec que els partits catalanistes (Esquerra) hauria de trencar el tripartit. És comprensible que el PSC li segueixi el corrent al PSOE, ja que és la sucursal dels espanyolistes a Catalunya . En Zapatero ha d’assegurar els vots de l’Andalus (8 milions) sap que el PSC s’ho empassarà tot i no farà res en contra del PSOE.. però Esquerra?. Tant enganxa la cadira?.
Crec que els polítics actuals d’aquest partit no estan a l’alçada de l’il·lustre nom . Han robat una marca. Haurien de canviar el nom del partit : Esquerda Republicana. Això és el que estan fent. Produir esquerdes a Catalunya.. L’espoli no és només centralista, hi ha molts catalans espoliadors ,yonkies del poder, de l’ estatus, del seu ego.
El tripartit es trancarà i haurà eleccions anticipades. L’atur serà el detonant, no el PSC ni Catalunya, ni els catalans.
Fàcil, ràpid, dins els terminis, sense soroll. I a Catalunya res, com a molt 1400 milions després de grans incompliments d’un Estatut ridícul i inútil. Crec que els partits catalanistes (Esquerra) hauria de trencar el tripartit. És comprensible que el PSC li segueixi el corrent al PSOE, ja que és la sucursal dels espanyolistes a Catalunya . En Zapatero ha d’assegurar els vots de l’Andalus (8 milions) sap que el PSC s’ho empassarà tot i no farà res en contra del PSOE.. però Esquerra?. Tant enganxa la cadira?.
Crec que els polítics actuals d’aquest partit no estan a l’alçada de l’il·lustre nom . Han robat una marca. Haurien de canviar el nom del partit : Esquerda Republicana. Això és el que estan fent. Produir esquerdes a Catalunya.. L’espoli no és només centralista, hi ha molts catalans espoliadors ,yonkies del poder, de l’ estatus, del seu ego.
El tripartit es trancarà i haurà eleccions anticipades. L’atur serà el detonant, no el PSC ni Catalunya, ni els catalans.
dilluns, 16 de març del 2009
FORMES BANANERES AL PAIS BASC
Quants vots han quedat exclosos al País Basc de l’esquerra abertzale a les darreres eleccions ? D’aquesta manera desapareixen vots nacionalistes i guanyen els espanyolistes.. Això complicarà més les coses i radicalitzarà les posicions nacionalistes. És qüestió de temps..
Constitueix una forma de fer política molt bananera que ha produït fins i tot la crítica de l’O.N.U. tan refractària a fer declaracions d’aquesta mena.
Constitueix una forma de fer política molt bananera que ha produït fins i tot la crítica de l’O.N.U. tan refractària a fer declaracions d’aquesta mena.
AJUTS DEL GOVERN CENTRAL PER A L'AUTOMOCIÓ
AJUTS DEL GOVERN CENTRAL PER A L’AUTOMOCIÓ.
Si cal que el Govern Central ajudi a la industria de l’automoció, si hi ha 450000 vehicles en stocks, que es venguin però per què no es condiciona l’ajut al desenvolupament de vehicles híbrids (elèctric i benzina o gas oil).
Si els nostres diners han d’ajudar a indústries deficitàries al menys que serveixin per assolir altres objectius com per exemple la conservació del medi ambient...
Però ,clar això implica un model, una visió, una estratègia, uns objectius, idees clares, valors, prioritats, honestedat i els nostres dirigents van curts d’aquests termes.
Si cal que el Govern Central ajudi a la industria de l’automoció, si hi ha 450000 vehicles en stocks, que es venguin però per què no es condiciona l’ajut al desenvolupament de vehicles híbrids (elèctric i benzina o gas oil).
Si els nostres diners han d’ajudar a indústries deficitàries al menys que serveixin per assolir altres objectius com per exemple la conservació del medi ambient...
Però ,clar això implica un model, una visió, una estratègia, uns objectius, idees clares, valors, prioritats, honestedat i els nostres dirigents van curts d’aquests termes.
dilluns, 9 de març del 2009
ZAPATERO VOL CANVIAR EL GOVERN
ZAPATERO VOL CANVIAR EL GOVERN..
Fa uns mesos vaig apuntar que en Solbes deixaria el Ministeri d’Economia i agafaria una cadira còmoda, que només era qüestió de trobar l’autopista sense president.. Fa vàries setmanes que no diu res. Millor, la seva aportació com a ministre ha estat nul·la o pitjor, negativa. S’ ha equivocat en totes les prediccions de (de) creixement econòmic, atur, durada de la crisi i no ha pres cap mida, com la reducció de l’IVA, de la quota patronal i de l’IRPF.
Ara ha de passar desapercebut unes setmanes i negociar una còmoda presidència. Veiem.. un banc? No, no té el perfil i fóra molt irònic. Telefònica, Repsol, i Gas Natural tenen propietaris, les hidroelèctriques? Iberia?...hummm, no sé.
Una cadira al Banc Central Europeu?.. això té sentit, total pel que fan tots aquests personatges. Solbes continuaria amb la seva línia d’ineficàcia i indiferència. No desentonaria ... El dubte és si abans de l’estiu o després, just després.
Fa uns mesos vaig apuntar que en Solbes deixaria el Ministeri d’Economia i agafaria una cadira còmoda, que només era qüestió de trobar l’autopista sense president.. Fa vàries setmanes que no diu res. Millor, la seva aportació com a ministre ha estat nul·la o pitjor, negativa. S’ ha equivocat en totes les prediccions de (de) creixement econòmic, atur, durada de la crisi i no ha pres cap mida, com la reducció de l’IVA, de la quota patronal i de l’IRPF.
Ara ha de passar desapercebut unes setmanes i negociar una còmoda presidència. Veiem.. un banc? No, no té el perfil i fóra molt irònic. Telefònica, Repsol, i Gas Natural tenen propietaris, les hidroelèctriques? Iberia?...hummm, no sé.
Una cadira al Banc Central Europeu?.. això té sentit, total pel que fan tots aquests personatges. Solbes continuaria amb la seva línia d’ineficàcia i indiferència. No desentonaria ... El dubte és si abans de l’estiu o després, just després.
dimecres, 4 de març del 2009
DESDE RUSIA CON AMOR
ZAPATERO Y SU ACUERDO PARA FOLLAR.
Mi hijo mayor que está muy al corriente de la política internacional que ha comunicado esta gran noticia...
¿Quien dice que el Presidente del ejecutivo español no se ocupa de los acuerdos internacionales y de la felicidad de los españoles, especialmente de los que van a Rusia?
Observad este vídeo y lo comprobareis
http://www.youtube.com/watch?v=E6pCmwbcFPk
Crisis, crisis. Muchos ya quisieran un presidente que se ocupase tanto de que sus compatriotas follen..
Jordi Delcor
Mi hijo mayor que está muy al corriente de la política internacional que ha comunicado esta gran noticia...
¿Quien dice que el Presidente del ejecutivo español no se ocupa de los acuerdos internacionales y de la felicidad de los españoles, especialmente de los que van a Rusia?
Observad este vídeo y lo comprobareis
http://www.youtube.com/watch?v=E6pCmwbcFPk
Crisis, crisis. Muchos ya quisieran un presidente que se ocupase tanto de que sus compatriotas follen..
Jordi Delcor
dissabte, 21 de febrer del 2009
REMEDIOS CONTRA LA CRISIS
EL Informe mensual de La Caixa del mes de febrero resume de forma muy didáctica la gestión macroeconómica de crisis. Existen 3 formas de combatir una crisis económica:
a) La keynesiana: gasto e inversión pública para activar la economía y evitar el paro. Se dedican recursos públicos, obtenidos directamente de las arcas del Estado o mediante financiación (endeudamiento). Este sistema es positivo si se genera riqueza indirecta: inversiones que generen más riqueza. Lo que no se aconseja es endeudarse para que los ayuntamientos asfalten autopistas que no van a ningún sitio , aceras o rotondas. Lo que hace el gobierno de Zapatero. La ortodoxia keynesiana dice que 1 euro invertido/ gastado de esta manera genera un euro del PIB.. A corto plazo puede ser efectivo pero si no se genera riqueza simplemente se está desplazando el problema con más endeudamiento .
b) La transferencia de recursos del sector público al privado. El peligro es que estos recursos se utilicen para ahorrar o reducir deuda por parte de personas y empresas, lo cual sería bastante probable actualmente.
c) La reducción de impuestos. Aunque puede pasar como en la opción b) , es decir que se ahorre o reduzca endeudamiento, en general se genera consumo y se evita paro. Lo que el Estado deja de recaudar lo compensa al tener que pagar menos subsidio de desempleo . La reducción del impuesto de sociedades, del IRPF y de la Cuota Patronal podría ir en la misma línea.
¿Qué forma es la más adecuada?
Existe la cuestión de la temporalidad:¿cuándo se empezarán a notar los efectos de las medidas anteriores?. La opción a) el gasto público, parece más efectiva a corto plazo por su aparente inmediatez de aplicabilidad pero tiene 3 limitaciones : a) el periodo de implantación de las acciones b) la posible improductividad (inutilidad ya mencionada del gasto realizado) y c) la “herencia” de endeudamiento.
Por otro lado, la reducción de impuestos históricamente ha beneficiado a unos grupos muy determinados, los de mayor poder adquisitivo, de forma que puede perder parte de su atractivo para toda la sociedad. Si además como consecuencia de la reducción no se genera nueva actividad empresarial, se producirá un déficit fiscal difícil de corregir cayendo de nuevo en más endeudamiento. Para que la reducción de impuestos sea efectiva, se debería acotar a la creación de nuevas empresas, apoyos a jóvenes empresarios, controlando el “desplazamiento” de unas empresas ya existentes a otras.
La utilidad de las medidas exige que sean rápidas en su implantación , duraderas, porque la crisis será larga, diversificadas (combinando los 3 tipos de acciones mencionados) y sostenibles (es decir que no generen un endeudamiento exagerado).
Argumentando el limitado efecto de la inversión y gasto público , el Presidente Obama ha decidido aplicar un plan mixto de inversión y gasto público junto con reducción de impuestos.
En otro orden de cosas el Gobierno Obama ha creado un paquete para evitar que 9 millones de familias pierdan sus casas, limitando la cuota mensual a un máximo del 31% de los ingresos, actuando el Estado como co-pagador de la deuda hipotecaria....Todo un ejemplo de traspaso del sector público al privado, buscando no precisamente activar la economía sino reducir el endeudamiento. Una muestra de pragmatismo : espíritu empresarial y valores sociales.. En España , gasto público inútil. ..
En otro orden de cosas el Gobierno Obama ha creado un paquete para evitar que 9 millones de familias pierdan sus casas, limitando la cuota mensual a un máximo del 31% de los ingresos, actuando el Estado como co-pagador de la deuda hipotecaria....Todo un ejemplo de traspaso del sector público al privado, buscando no precisamente activar la economía sino reducir el endeudamiento. Una muestra de pragmatismo : espíritu empresarial y valores sociales.. En España , gasto público inútil. ..
Y si alguien quiere inversión pública que no se queje: el gobierno Zapatero ha aprobado una inversión de 4000 millones de euros para la mejora de la red ferroviaria de Catalunya, especialmente cercanías. Tendremos la doble vía en las líneas de mayor dinamismo y de mayor afluencia de público.. el año 2020¡¡¡¡. ¿Qué hemos hecho para merecer esto?
Los interesado pueden consultar, http://www.change.gov/ donde se explica el efecto de la reducción de impuestos y del gasto público.
dijous, 12 de febrer del 2009
CONTRACTES BLINDATS
El Messies Obama ho ha dit : els bancs són els culpables de la situació financera present. El Sr Gordon Brown està irat pel comportament dels directius bancaris : pèrdues milionàries (32000 milions de lliures esterlines) i 1000 milions en premis ¡¡¡ .
Els contractes estan blindats... blindats? Qui va signar aquests contractes? Altres directius que tenien els seus contractes blindats per altres persones blindades?.
Davant de tant blindatge legal se m’acut el blindatge moral. Potser que cremem aquest contractes, potser que obliguem a aquests personatges blindats a que renunciïn als seus avantatges.. Segur que existeixen mecanismes persuasius per fer-ho.
Quina credibilitat té un sistema que permet aquest nou robatori? Com explicar als milions d’aturats que un directiu desaprensiu i incompetent s’ha fet ric mentre ells estan a l’atur?
Això fa tant mal com quedar-se sense feina, convida a la delinqüència, a la degradació moral i social, fomenta la insolidaritat i l’enveja, el ressentiment, el cinisme, la pèrdua de fe en el sistema. I aparentment és legal..
Els contractes estan blindats... blindats? Qui va signar aquests contractes? Altres directius que tenien els seus contractes blindats per altres persones blindades?.
Davant de tant blindatge legal se m’acut el blindatge moral. Potser que cremem aquest contractes, potser que obliguem a aquests personatges blindats a que renunciïn als seus avantatges.. Segur que existeixen mecanismes persuasius per fer-ho.
Quina credibilitat té un sistema que permet aquest nou robatori? Com explicar als milions d’aturats que un directiu desaprensiu i incompetent s’ha fet ric mentre ells estan a l’atur?
Això fa tant mal com quedar-se sense feina, convida a la delinqüència, a la degradació moral i social, fomenta la insolidaritat i l’enveja, el ressentiment, el cinisme, la pèrdua de fe en el sistema. I aparentment és legal..
dimarts, 10 de febrer del 2009
el quixot està viu
El Quixot , chauvinisme i altres formes de nacionalisme
El Govern francès aportarà 6500 milions d’euros a la indústria de l’automoció amb la condició de que no hi hagin més acomiadaments. Quan les coses es posen difícils surt l’ instint de conservació . Cada país protegeix el que és seu. Per cert, en el nostre país què es pot protegir? Suposant que ho sàpiguen , ho faran? Ens queda el turisme i les neurones però aquest país mai ha cuidat massa la intel·ligència , per què ho haurien de fer ara?. Més fàcil endeutar-se i fer voreres, com al Japó durant 20 anys.
El Govern Central espanyol donarà 800 milions d’euros per l’ esmentada indústria automobilística .. xavalla ... La SEAT ha estat capaç de vendre molts IBIZAS a Alemanya (potser efecte de la nostàlgia de les “festetes” de l’ illa , de la competitivitat del vehicle o de la subvenció del govern alemany per protegir el medi ambient ).
El Govern francès aportarà 6500 milions d’euros a la indústria de l’automoció amb la condició de que no hi hagin més acomiadaments. Quan les coses es posen difícils surt l’ instint de conservació . Cada país protegeix el que és seu. Per cert, en el nostre país què es pot protegir? Suposant que ho sàpiguen , ho faran? Ens queda el turisme i les neurones però aquest país mai ha cuidat massa la intel·ligència , per què ho haurien de fer ara?. Més fàcil endeutar-se i fer voreres, com al Japó durant 20 anys.
El Govern Central espanyol donarà 800 milions d’euros per l’ esmentada indústria automobilística .. xavalla ... La SEAT ha estat capaç de vendre molts IBIZAS a Alemanya (potser efecte de la nostàlgia de les “festetes” de l’ illa , de la competitivitat del vehicle o de la subvenció del govern alemany per protegir el medi ambient ).
El somni ( malson?) de la globalització, és a dir, la lliure circulació de capitals, persones i mercaderies sense restriccions aranzelàries (bé, només les que beneficien als EUA) s ‘ha acabat. Com deia en John Lennon, “the dream is over”. A l’hora de la veritat tothom protegeix el que és seu i se salta els discursos visionaris i les filosofies més avançades, excepte aquí ...
Per cert, qui estava interessat en la globalització? Les grans multinacionals i els bancs que augmentaven els seus beneficis , els dividends dels seus accionistes - persones hiper riques i els propietaris dels fons d’ inversió, els jubilats ambiciosos- sense oblidar els dels directius d’aquestes institucions, clar. La gran majoria de treballadors no estava massa seduïda per aquest nou model- engany.
Per cert, qui estava interessat en la globalització? Les grans multinacionals i els bancs que augmentaven els seus beneficis , els dividends dels seus accionistes - persones hiper riques i els propietaris dels fons d’ inversió, els jubilats ambiciosos- sense oblidar els dels directius d’aquestes institucions, clar. La gran majoria de treballadors no estava massa seduïda per aquest nou model- engany.
A partir d’ara, a molts països d’Europa hi haurà proteccionisme a dojo, reducció de la despesa personal i aguantar. Un amic meu, executiu d’una multinacional, va veure com l’oferta de la seva empresa, notablement més barata que la de la competència francesa i presumiblement d’un estàndard de qualitat semblant era derrotada en un concurs públic per “raons d’Estat”. Globalització?, competitivitat?. No, instint de supervivència, primer menjar després construir macroestats per macro funcionaris macro inútils i macro cars.
Aquí, continuarem volent donar lliçons d’ europeisme, de capdavanters , de Quixotisme, respecte a les regles del joc. De quin joc? Del que ja ningú pot ni vol jugar.
Un consell: per començar, podrien llegir el blog del Dr. Greg Mankiw, de la Harvard University, que ens explica els resultats d’estudis estadístics d’ençà la segona Guerra Mundial que demostren que 1 dolar gastat pels Govern genera 1 dolar d’increment del Producte Nacional Brut (PIB) i 1 dolar de reducció d’impostos genera 3 dòlars de PIB. Les teories keynesianes d’intervencionisme estatal en temps de crisi no han tret al Japó de la profunda recessió ,com explica el Dr. Sala i Martín.
Dubto que els Srs del Govern coneguin al Dr. Mankiw (1) i molts d’altres experts que pensen com ell.. Estan massa ocupats fent simulacions errònies del que pot passar amb models molt deficients d’una realitat que se’ls hi escapa . Quan es perd el seny res funciona i el seny diu que la única forma per generar riquesa és fent empresa i per això calen inversors i en època de crisi la forma d’estimular als inversors és amb desgravacions fiscals.
Cal dir que no considero la Banca com un inversor si no com un prestamista que sempre vol guanyar
En conclusió, ni cuidarem les neurones, del país, que són les úniques que ens poden fer anar cap endavant , ni als emprenedors, ni protegirem els productes nacionals , ni baixarem els impostos. Farem ..voreres.. La meva idea “no impostos nova empresa” no quallarà . Campi qui pugui.
Un altre consell: compreu productes nacionals (jo sé quina és la meva nacionalitat, que cadascú defensi la seva).
dilluns, 9 de febrer del 2009
ANIVERSARIS :L' INCOMPLIMENT DE L'ESTATUT
ANIVERSARIS :
L’ INCOMPLIMENT DE L’ESTATUT COMPLEIX 6 MESOS
L’ INCOMPLIMENT DE L’ESTATUT COMPLEIX 6 MESOS
Ahir va ser el meu aniversari i també el de l’ incompliment del finançament de l’Estatut (1/2 any). Jo vaig fer 54 anys. Desitjo que el finançament no arribi a la meva edat.
Variarà aquest incompliment flagrant les relacions del PSC amb Madrid i el President Rodríguez? Ho dubto, ja hi ha hagut motius suficients i no ha passat res així que per què hauria de succeir ara? Per altre banda amb la primavera vinent amb aturats sense atur, EROs , inestabilitat social ,etc, el President Rodríguez ho té molt bé per posposar el tema dient que “hi ha qüestions més urgents i importants.." .
Crec que el No Finançament i jo potser celebrarem un altre aniversari plegats...
Jordi Delcor
divendres, 6 de febrer del 2009
PETITS REPRESENTATS, GRANS IGNORATS
Avui us reenvio un missatge que crec interessant
"Si us plau, entreu a la pàgina web del Parlament Europeu i cliqueu a la pestanya del català, i després reenvieu el correu. Si la visita molta gent no eliminaran la versió catalana! Web del Parlament Europeu . http://www.europarl.cat/ <http://www.europarl.cat/>
Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el catal (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: quantes més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin!
Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només un s 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu."
Jo ha ho he fet
Jordi Delcor
dimarts, 3 de febrer del 2009
ALBERT BOADELLA I ESPERANZA AGUIRRE
ALBERT BOADELLA
El Sr Boadella se sent molt feliç a Madrid. Me'n alegro molt per ell, vull que la gent sigui feliç però no puc estar d'acord amb la seva afirmació de que Barcelona sigui una capital de província. Crec que això és el fruit d'alguna rancúnia no superada. Madrid és una ciutat de "Corte y villa" que sempre ha volgut emular Barcelona i amb força , les maniobres polítiques i la poca energia reivindicativa dels catalans ho ha aconseguit. Però això és un altre problema.
Crec que el Sr Boadella té talent i no està dimonitzat per part dels catalans. Un altre cosa és que ell no accepti les crítiques i se'n vagi amb "la competència". Això no afavoreix als catalans ni a Catalunya. Si vol treballar a Madrid que ho faci però que no ens critiqui ni ho faci servir com argument per atreure anticatalans, que n'hi ha molts i menys ell que va fer-se un nom amb nosaltres, el seu poble d'origen encara que no de destí.
Jordi Delcor
dilluns, 2 de febrer del 2009
CREDITOFÒBIA, UNA NOVA MALALTIA
CREDITOFÒBIA, UNA NOVA MALALTIA?
Les vendes de cotxes han baixat un 43% al Gener, un altre notícia econòmica que confirma la situació actual. Com ja hem dit a LA BOLA MÀGICA d’ençà fa uns quants mesos, això serà llarg, especialment a Espanya i Catalunya. El 2009, dolent, molt dolent i el 2010?: semblant. Malgrat les voreres, les rotondes i la gespa artificial dels camps de futbol. Amb això no s'aixeca in país
El President Zapatero ha dit als bancs que donin préstecs a empreses i particulars. El problema és doble. Dubto que les entitats financeres ho facin, a menys que s’aportin moltes garanties, és a dir, que en molts casos ho demani que no ho necessita. Per altre banda, molta gent està tremolant i no demana crèdits, ni s’apropen a les entitats financeres. Creditofòbia, una nova malaltia.
Més que demanar crèdits han d' eximir de pagar impostos a les PIMES de nova creació . Insisteixo, sí al pagament d’ IVA, però reducció de la Quota Patronal, i de l’ Impost de Societats durant 5 anys. Només per PIMES noves.
Em sobte que quan parlo de no impostos per empreses de nova creació, poca gent s’hi apunta. Què vol dir això?, que no hi ha emprenedors en aquest país? que no s’hi confia en que prosperi la idea? que fa molt fred i millor a casa? que viurem dels papers de Salamanca? que la idea d’exempció fiscal fóra un altre fiasco com l’Estatut?. Si renunciem tan fàcilment a tot, si ens manifestem tan sotmesos, potser si que ens mereixerem el que tenim.
Si ens avorrim , sempre ens queda el consol de sortir al carrer i recolzar en Fidel Castro o algun altre dictador d’esquerres. Els dictadors d’esquerres són molt més païbles per molta gent. Deu ser que morir assassinat per l’esquerra és molt més plaent... Clar que no li podem preguntar als morts.
Mentrestant , els vius a passar fred. Davos ha confirmat el mal moment mundial, les fosques perspectives i ha establert càtedra amb la seva bola: malestar social quan se’n vagi el fred que s’allarga, s’allarga....
Sort del Barça.
Jordi Delcor
Les vendes de cotxes han baixat un 43% al Gener, un altre notícia econòmica que confirma la situació actual. Com ja hem dit a LA BOLA MÀGICA d’ençà fa uns quants mesos, això serà llarg, especialment a Espanya i Catalunya. El 2009, dolent, molt dolent i el 2010?: semblant. Malgrat les voreres, les rotondes i la gespa artificial dels camps de futbol. Amb això no s'aixeca in país
El President Zapatero ha dit als bancs que donin préstecs a empreses i particulars. El problema és doble. Dubto que les entitats financeres ho facin, a menys que s’aportin moltes garanties, és a dir, que en molts casos ho demani que no ho necessita. Per altre banda, molta gent està tremolant i no demana crèdits, ni s’apropen a les entitats financeres. Creditofòbia, una nova malaltia.
Més que demanar crèdits han d' eximir de pagar impostos a les PIMES de nova creació . Insisteixo, sí al pagament d’ IVA, però reducció de la Quota Patronal, i de l’ Impost de Societats durant 5 anys. Només per PIMES noves.
Em sobte que quan parlo de no impostos per empreses de nova creació, poca gent s’hi apunta. Què vol dir això?, que no hi ha emprenedors en aquest país? que no s’hi confia en que prosperi la idea? que fa molt fred i millor a casa? que viurem dels papers de Salamanca? que la idea d’exempció fiscal fóra un altre fiasco com l’Estatut?. Si renunciem tan fàcilment a tot, si ens manifestem tan sotmesos, potser si que ens mereixerem el que tenim.
Si ens avorrim , sempre ens queda el consol de sortir al carrer i recolzar en Fidel Castro o algun altre dictador d’esquerres. Els dictadors d’esquerres són molt més païbles per molta gent. Deu ser que morir assassinat per l’esquerra és molt més plaent... Clar que no li podem preguntar als morts.
Mentrestant , els vius a passar fred. Davos ha confirmat el mal moment mundial, les fosques perspectives i ha establert càtedra amb la seva bola: malestar social quan se’n vagi el fred que s’allarga, s’allarga....
Sort del Barça.
Jordi Delcor
dimarts, 27 de gener del 2009
8000 MILIONS, PER A QUÈ?
SORTIDES A LA CRISI
El Govern ha destinat 8000 milions d’euros per projectes municipals. Aparentment 250000 persones estaran ocupades. Aquest tipus de política és un clàssic. Es una obra pública típica en èpoques de crisi. Però hi ha moltes qüestions :
a) Quin interès real i utilitat tenen aquests projectes?
b) Generen riquesa i llocs de treball sostenibles o són una mena d’ocupació temporal per reduir les llistes d’aturats i pagar menys atur?
c) D’ on surten els diners per finançar aquesta obra? De Lletres i Bonos del Tresor? Més endeutament pel país.
Aquestes solucions demostren un cop més la manca d’imaginació dels qui ens governen. Si volen fer obra pública al menys que sigui útil. Suggereixo un projecte d’infraestructura útil : la creació d’un cercle de trens rodalies entre el Baix Llobregat i el Vallès Oriental, amb grans zones de parking. Beneficiats, més d’un milió i mig de persones.
A més a més, caldria crear línies d’autobús des del centre de les poblacions implicades fins les estacions de tren situades fora dels centres urbans. Sostenible a nivell mediambiental, descongestionaria la xarxa de carreteres, en particular la B-30 i l’AP7.
Però clar, aquest tipus d’obres necessiten 30 o 40 anys per ser realitat donada l’eficiència dels gestors... Es més fàcil posar gespa artificial a un camp de futbol municipal, o posar rotondes o asfaltar carrers...
Dr Jordi Delcor
El Govern ha destinat 8000 milions d’euros per projectes municipals. Aparentment 250000 persones estaran ocupades. Aquest tipus de política és un clàssic. Es una obra pública típica en èpoques de crisi. Però hi ha moltes qüestions :
a) Quin interès real i utilitat tenen aquests projectes?
b) Generen riquesa i llocs de treball sostenibles o són una mena d’ocupació temporal per reduir les llistes d’aturats i pagar menys atur?
c) D’ on surten els diners per finançar aquesta obra? De Lletres i Bonos del Tresor? Més endeutament pel país.
Aquestes solucions demostren un cop més la manca d’imaginació dels qui ens governen. Si volen fer obra pública al menys que sigui útil. Suggereixo un projecte d’infraestructura útil : la creació d’un cercle de trens rodalies entre el Baix Llobregat i el Vallès Oriental, amb grans zones de parking. Beneficiats, més d’un milió i mig de persones.
A més a més, caldria crear línies d’autobús des del centre de les poblacions implicades fins les estacions de tren situades fora dels centres urbans. Sostenible a nivell mediambiental, descongestionaria la xarxa de carreteres, en particular la B-30 i l’AP7.
Però clar, aquest tipus d’obres necessiten 30 o 40 anys per ser realitat donada l’eficiència dels gestors... Es més fàcil posar gespa artificial a un camp de futbol municipal, o posar rotondes o asfaltar carrers...
Dr Jordi Delcor
dimecres, 21 de gener del 2009
SORTIDES A LA CRISI
SORTIDES A LA CRISI.
El Govern no sap que fer. La única opció és crear noves empreses i per això cal que la gent arrisqui el seu patrimoni i això demana incentius.. Quins? L’exempció fiscal durant 5 anys sobre els beneficis, una gran reducció de la quota de SS i de l’IRPF per les PIMES no nova creació . L’Estat deixarà de pagar atur i estarà sembrant la llavor de noves empreses. La resta és un altre engany, més Deute Públic, l’equivalent a hipotecar el país.
El Govern no sap que fer. La única opció és crear noves empreses i per això cal que la gent arrisqui el seu patrimoni i això demana incentius.. Quins? L’exempció fiscal durant 5 anys sobre els beneficis, una gran reducció de la quota de SS i de l’IRPF per les PIMES no nova creació . L’Estat deixarà de pagar atur i estarà sembrant la llavor de noves empreses. La resta és un altre engany, més Deute Públic, l’equivalent a hipotecar el país.
Per què 5 anys?: és el temps necessari per posar en marxa negocis amb cara i ulls o sigui continuïtat i rendibilitat.
Ningú ens arreglarà aquest problema, cap govern , només nosaltres, els ciutadans.
Si creus que la única opció per sortir de la crisi és exempció fiscal per empreses (PIMES) de nova creació , fes-ho circular i envia el teu email a aquesta adreça i apunta’t a aquesta causa. Ho farem arribar al Govern.
Si creus que la única opció per sortir de la crisi és exempció fiscal per empreses (PIMES) de nova creació , fes-ho circular i envia el teu email a aquesta adreça i apunta’t a aquesta causa. Ho farem arribar al Govern.
Jordi Delcor
dimarts, 20 de gener del 2009
NO WAY OUT : MEDIDAS LIBERALES PARA GESTORES INCOMPETENTES
NO WAY OUT.. SIN SALIDA
Una vez reconocida públicamente la incapacidad del gobierno para reactivar la economía, después de haber quedado desautorizado por sus múltiples errores en las estimaciones de PIB, paro, déficit y después de haber mentido en el tema Estatut, ¿qué nos queda? La situación me recuerda a la película SIN SALIDA de Kevin Kostner .
El gobierno emitirá Deuda Pública , es decir pedirá un préstamo para pagar la fiesta pero no tiene ingresos así que... Sólo queda una receta :EXENCIÓN FISCAL PARA LAS EMPRESAS DE NUEVA CREACIÓN .Exención de impuestos durante 5 años , pago de una cuota a la SS muy reducida, retención de IRPF nula.
Se quejarán las empresas que funcionan. Que lo hagan, se trata de crear nuevas empresas arriesgando el patrimonio del inversor. Y si algún empresario tiene una empresa que cree otro negocio y se beneficie de las medidas.
El gobierno ingresará más que antes ya que muchos parados estarán ocupados y habrá menos gasto por desempleo.
Hacienda sólo debería vigilar el fraude fiscal, léase cambio de personal de una empresa a otra nueva desarrollando la misma actividad profesional que antes. Y especialmente evitando que algunos banqueros obtengan más beneficios fiscales por creación de nuevas sociedades que hacen lo mismo que antes. SÓLO PARA PYMES. Se trata de evitar la exención fiscal que tuvieron los Srs Abelló y algún súper banco por la venta de las acciones de su negocio ALCATEL de telefonía móvil a Vodafone.. 700000 (setecientos mil millones de pts) acogiéndose a una medida .. para PYMES.
Osea, receta liberal para gestores incompetentes.... Es algo parecido a lo que hará OBAMA en USA. Hay que proteger al empresario/ emprendedor.
Dr Jordi Delcor
divendres, 16 de gener del 2009
LA BOLA MÀGICA V
LA BOLA MÀGICA V
El Govern Espanyol ha presentat unes noves xifres per enguany. Atur al 16%, Creixement negatiu del PIB del 1,6%, dèficit públic del 4,8%
Un cop més, mentides. A altres “boles màgiques”, fa uns mesos ja comentava que l'atur arribaria al 15%. Sembla que em vaig quedar curt.
El PIB baixarà molt més del 1,6% . Amb la contracció industrial del 15%, la construcció aturada i el turisme a la baixa (especialment el britànic pel canvi desfavorable de la lliura esterlina), el PIB baixarà uns quants punts més.
Idees d'en Solbes?. Deute Públic, dèficit creixent doblant el 3% que mana la UE. Clar que aquestes alçades, parlar d'Europa sembla conya.
Arribaren al 6%. Standards amd Poors, la societat de valors, rebaixarà la qualificació del deute espanyol des de la triple A. Això exigirà pujar els tipus d’interès per atreure als inversors. Més cost.
I com es paga el Deute? Amb ingressos de l'Estat però si les empreses no funcionen els ciutadans hauran de pagar més impostos però no tenen diners i no és gaire popular fer pagar més pels serveis que tenim o no tenim, a banda que baixaria el consum, més atur.....Difícil.
L'altre opció és endeutar-se més, més Deute Públic.. L'equivalent a demanar més préstecs. I llavors què? La bola diu que eleccions anticipades dins un any i mig, després d'una primavera calenta. Aquest gèlid hivern juga a favor del Govern. A veure qui surt a protestar amb el fred que fot¡
Dimissió d'en Solbes i nomenament com a President d'una companya de poca feina (hi ha alguna autopista lliure?), bon sou i grans menjars.
I en Zapatero? A filosofar i donar conferències ben pagades sobre tonteries majúscules, com l'Aznar, en anglès fonètic. Pot ser el pot assessorar l'Honorable Montilla amb les seves conferències a la London Schools of Economics..
I el problema pels propers ¿guanyadors? de les eleccions, amb un horitzó molt fosc. Quan no es fan els deures durant anys, l'alumna suspèn. De tota manera en Zapatero també té sort aquí per que els del PP estan dividits.
I aquí s'acaba la informació de meva la bola. No arribo a veure el nom de l'empresa d' en Solbes.. Però ell no anirà a l'atur. A més a més li quedarà la pensió de per vida com a ex-ministre. Vist així, l'atur no és tan greu oi?
Dr. Jordi Delcor
El Govern Espanyol ha presentat unes noves xifres per enguany. Atur al 16%, Creixement negatiu del PIB del 1,6%, dèficit públic del 4,8%
Un cop més, mentides. A altres “boles màgiques”, fa uns mesos ja comentava que l'atur arribaria al 15%. Sembla que em vaig quedar curt.
El PIB baixarà molt més del 1,6% . Amb la contracció industrial del 15%, la construcció aturada i el turisme a la baixa (especialment el britànic pel canvi desfavorable de la lliura esterlina), el PIB baixarà uns quants punts més.
Idees d'en Solbes?. Deute Públic, dèficit creixent doblant el 3% que mana la UE. Clar que aquestes alçades, parlar d'Europa sembla conya.
Arribaren al 6%. Standards amd Poors, la societat de valors, rebaixarà la qualificació del deute espanyol des de la triple A. Això exigirà pujar els tipus d’interès per atreure als inversors. Més cost.
I com es paga el Deute? Amb ingressos de l'Estat però si les empreses no funcionen els ciutadans hauran de pagar més impostos però no tenen diners i no és gaire popular fer pagar més pels serveis que tenim o no tenim, a banda que baixaria el consum, més atur.....Difícil.
L'altre opció és endeutar-se més, més Deute Públic.. L'equivalent a demanar més préstecs. I llavors què? La bola diu que eleccions anticipades dins un any i mig, després d'una primavera calenta. Aquest gèlid hivern juga a favor del Govern. A veure qui surt a protestar amb el fred que fot¡
Dimissió d'en Solbes i nomenament com a President d'una companya de poca feina (hi ha alguna autopista lliure?), bon sou i grans menjars.
I en Zapatero? A filosofar i donar conferències ben pagades sobre tonteries majúscules, com l'Aznar, en anglès fonètic. Pot ser el pot assessorar l'Honorable Montilla amb les seves conferències a la London Schools of Economics..
I el problema pels propers ¿guanyadors? de les eleccions, amb un horitzó molt fosc. Quan no es fan els deures durant anys, l'alumna suspèn. De tota manera en Zapatero també té sort aquí per que els del PP estan dividits.
I aquí s'acaba la informació de meva la bola. No arribo a veure el nom de l'empresa d' en Solbes.. Però ell no anirà a l'atur. A més a més li quedarà la pensió de per vida com a ex-ministre. Vist així, l'atur no és tan greu oi?
Dr. Jordi Delcor
dimecres, 14 de gener del 2009
PALESTINA ISRAEL
ELS DRETS HISTÒRICS..
S'ha parlat molt aquests dies del conflicte palesti- israelí. Hi ha qui defensa als palestins com a part dèbil . Hi ha que als jueus, que són demòcrates, intel·ligents i occidentals.
Quan l'Estat d'Israel es fa fundar, l'any 1948 amb el vist i plau de l'ONU, després de comprar uns terrenys que representaven el 4% de la superfície actual , els països àrabs varen atacar Israel que va guanyar el primer round i va expansionar-se fins al 60% actual .
L'any 1967 ( m'en recordo de parlar-ho a la classe de Religió), Mosé Daian i les seves tropes van envair l'Egipte i varen conquerir la Península del Sinaí. Després tot ha estat un tiba i arronsa.
Només un comentari pels que defensen el dret d'Israel d'ocupar unes territoris que varen perdre fa 2000 anys. Què passaria si uns àrabs vinguessin, compressin el 4% de Catalunya que també ocuparen fa menys de 1000 anys, formessin un estat amb el suport de l'ONU i tinguessin armament i suport dels EUA ? Ens ho deixaríem fer o pot ser ens defensaríem? I si perdem i conquereixen el 60% del territori, què passaria?
Tothom té el dret a viure però reclamar drets de fa 2000 anys em sembla perillós... On es posa el límit històric de la reclamació territorial?. Al-Andalus tornarà a ser un estat àrab per dret històric? O pot ser els “romans”, els “cartaginesos”, els “vàndals” i els “alans” tornaran a reclamar el que va ser seu?. Que els jueus siguin un poble intel·ligent, cult i democràtic no són raons que vinguin al cas. I l'Holocaust els hauria de fer més sensibles al patiment humà.
diumenge, 11 de gener del 2009
LES ETIQUETES EQUIVOCADES
EL PAÍS MARQUISTE : LES ETIQUETES EQUIVOCADES.
Quan superarem les etiquetes? Moltes converses de carrer demostren la tremenda immaduresa del ciutadà mig. L’axioma fonamental continua sent “si ho diu/ fa el meu oponent està equivocat. Aquest defecte cultural (pot ser genètic?) fa que no avancem.
Anem a pams. Una idea és bona independentment de qui la tingui. Us poso uns quants suggeriments i unes quantes afirmacions que a ben segur aixecaran ampolles:
Les creences equivocades de la dreta
A ) El Govern d’ Aznar va deixar l’economia molt bé. És cert que l’economia estava millor degut en part a la situació internacional, al boom immobiliari i a l’aixeta de la banca totalment oberta. Però va assentar les bases de la crisi actual per no potenciar sectors claus de l’economia basats en la recerca i l’alta tecnologia.
b) Els catalans són insaciables: sempre volen més diners. Afirmació centralista i acceptada per una part de la població que viu a Catalunya. Per què ningú diu res dels Bascos i els Navarresos? Ells tenen un concert econòmic total derivats de que el General Franco els hi va premiar el seu recolzament a la “Causa Nacional”.
c) La riquesa és pels que la saben generar. Fals, hi ha molta gent que ha generat riquesa enganyant, especulant, mentint, jugant amb informació privilegiada. Quan més pobre i curt d’idees és un poble, més trampes és fan. Ser solidari vol dir donar oportunitat d’educació a tothom.
d) La presència d’Espanya a l’Iraq va fer que aquest país sortís de l’aïllament internacional . Fals, fa ver que Espanya fos un objectiu clar del terrorisme internacional. Els suposats beneficis energètics (soldats a canvi de pous petrolífers) afavoreixen a uns quants, no al poble en general.
e) Incapacitat de criticar als dictadors de dretes. Quan s’esmenta a un dictador de dretes, automàticament surten els nomes de Fidel Castro i Rússia.
Las creences equivocades de l’esquerra.
Las creences equivocades de l’esquerra.
a) En Felipe González va ser un gran líder. Es cert que va permetre la normalització de la vida política incorporant a l’esquerra. Punt. La resta? Lletres i obligacions de l’Estat al 14% que varen atreure inversió especulativa estrangera a curt termini i que gairebé ens arruïnen perquè no podíem pagar ni els interessos.
b) S’ha de ser solidari.. Si, però no repartint la pobresa si no la riquesa. I repartir no vol dir subsidiar si no ensenyar a generar riquesa.
c) Hi ha democràcia. Fals, democràcia vol dir el poder del poble i no votar cada 4 anys donant-li el poder a un grup d’amics que fan el que volen .
d) Quan s’esmenta el nom d’un dictador d’esquerres (Fidel Castro) surt Pinochet, Hitler, Franco. No hi ha dictadors justificables. Tots eren monstres.
c) Hi ha democràcia. Fals, democràcia vol dir el poder del poble i no votar cada 4 anys donant-li el poder a un grup d’amics que fan el que volen .
d) Quan s’esmenta el nom d’un dictador d’esquerres (Fidel Castro) surt Pinochet, Hitler, Franco. No hi ha dictadors justificables. Tots eren monstres.
I mentre el poble s’entreté parlant d’aquests temes de forma visceral, no es parla del que cal fer a nivell educació, sanitari, econòmic, empresarial, energètic, autonòmic, de transport.... Se li segueix el joc als polítics que riuen veient com poden manipular al poble fàcilment. Molts tenen els polítics que es mereixen, jo no. Ets dels meus? Fes-m’ho saber si et plau.
LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL VA BAIXAR UN 15% AL NOVEMBRE.
La producció industrial va baixar un 15% al Novembre.
L’índex de producció industrial (IPI) va disminuir un 17,2% en Novembre en relació amb el mes de Novembre del 2007 . Setena caiguda consecutiva, la pitjor situació d’ençà 1993. Un acumulat anual del -5,8%.
Qui té el record?: la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semi- remolcs, un -39,3%, la metal·lúrgia un -32,8%, la de mobles un -30%.
El consum baixa un 12% (-9,4% anual), un 18% pels bens d’equipament (-16% acumulat anual).
I en Zapatero diu que la situació millorarà a la segona part del 2009. Té raó, haurem baixat tant quer qualsevol moviment serà a millor, des de l’ infern. Però això és més aviat una mostra de cinisme incompetent.
Jordi Delcor
L’índex de producció industrial (IPI) va disminuir un 17,2% en Novembre en relació amb el mes de Novembre del 2007 . Setena caiguda consecutiva, la pitjor situació d’ençà 1993. Un acumulat anual del -5,8%.
Qui té el record?: la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semi- remolcs, un -39,3%, la metal·lúrgia un -32,8%, la de mobles un -30%.
El consum baixa un 12% (-9,4% anual), un 18% pels bens d’equipament (-16% acumulat anual).
I en Zapatero diu que la situació millorarà a la segona part del 2009. Té raó, haurem baixat tant quer qualsevol moviment serà a millor, des de l’ infern. Però això és més aviat una mostra de cinisme incompetent.
Jordi Delcor
TORNADA DE NADAL, CAIXA MANRESA I LA BOLA MÀGICA
CAIXA MANRESA, CANVI CLIMÀTIC I LA BOLA MÀGICA.
Bé amics, un cop acabades les vacances, amb una mica més de pes i menys diners, amb el parèntesi del Nadal, tornem a la freda realitat.
Els dos mesos de fred i pluja tornem a obrir el debat sobre el canvi climàtic. Si us dic que no està clar em respondreu que cal mirar-s’ho amb perspectiva, que la tendència està clara i que un hivern fred no trenca la tendència climàtica cap a un clima més càlid. ... Això és el que jo dic, fem estadística i analitzem l’evolució climàtica del planeta, de tot el planeta i no només de les ciutats o zones habitades. A la meva web trobareu links amb gent que discuteix el rigor científic empleat per analitzar l’ esmentat canvi climàtic.
On no hi ha cap dubte és en el clima econòmic i social: 13,4% d’atur pujant, 7,2% d’aturats als EUA (que pels seus estàndards és terrible), un 15% menys de producció industrial, el PIB real que deu d’estar entre 5 i 8% per sota del que diu el Govern, en Zapatero dient que les coses milloraran al segon semestre del 2009... Suposo que es refereix al treball temporal que tampoc serà gaire bo perquè vindran menys turistes, entre altres, els anglesos que amb el canvi de la lliura esterlina 1-1 amb l’euro troben Espanya i Catalunya molt cares...
El finançament que no arriba i quan ho faci tindrem dos problemes: el primer, que finançament concedit no és finançament pagat. Si actualment el Govern Central li deu a prop de 800 milions d’euros a la Generalitat, què passarà quan no tinguin diners per fer-ho perquè recapten menys impostos de societats, menys quotes patronals i menys Seguretat Social a càrrec del treballador aturat?.El segon problema serà que la mateixa Generalitat i els ajuntaments ingressaran menys diners.
Finalment una notícia agradable, al menys a nivell personal. La meva filla ha estat un dels 500 estudiants que han obtingut una beca d’estudis de la Caixa Manresa per les seves notes d’accés a la universitat. L’acte de lliurament dels Premis ha tingut lloc al magnífic Auditori de la Música de Barcelona.
Un aplaudiment per a la Caixa Manresa que sembla manté l’esperit social de les caixes d’estalvis i vol animar a estudiar als que s’esforcen i tenen capacitat, malgrat el món on hauran de treballar que reconeix més al trapella i l’especulador que al treballador.
Això dels premis ha millorat molt d’ençà que jo era estudiant. Caixa Manresa fa país. Esperem que aquests estudiants tinguin una contribució molt positiva a la societat catalana i que siguin notablement millors professionals que els mediocres que ens governen. I que no hagin d’emigrar a altres llocs intel·lectualment més estimulants.
Jordi Delcor
Bé amics, un cop acabades les vacances, amb una mica més de pes i menys diners, amb el parèntesi del Nadal, tornem a la freda realitat.
Els dos mesos de fred i pluja tornem a obrir el debat sobre el canvi climàtic. Si us dic que no està clar em respondreu que cal mirar-s’ho amb perspectiva, que la tendència està clara i que un hivern fred no trenca la tendència climàtica cap a un clima més càlid. ... Això és el que jo dic, fem estadística i analitzem l’evolució climàtica del planeta, de tot el planeta i no només de les ciutats o zones habitades. A la meva web trobareu links amb gent que discuteix el rigor científic empleat per analitzar l’ esmentat canvi climàtic.
On no hi ha cap dubte és en el clima econòmic i social: 13,4% d’atur pujant, 7,2% d’aturats als EUA (que pels seus estàndards és terrible), un 15% menys de producció industrial, el PIB real que deu d’estar entre 5 i 8% per sota del que diu el Govern, en Zapatero dient que les coses milloraran al segon semestre del 2009... Suposo que es refereix al treball temporal que tampoc serà gaire bo perquè vindran menys turistes, entre altres, els anglesos que amb el canvi de la lliura esterlina 1-1 amb l’euro troben Espanya i Catalunya molt cares...
El finançament que no arriba i quan ho faci tindrem dos problemes: el primer, que finançament concedit no és finançament pagat. Si actualment el Govern Central li deu a prop de 800 milions d’euros a la Generalitat, què passarà quan no tinguin diners per fer-ho perquè recapten menys impostos de societats, menys quotes patronals i menys Seguretat Social a càrrec del treballador aturat?.El segon problema serà que la mateixa Generalitat i els ajuntaments ingressaran menys diners.
Finalment una notícia agradable, al menys a nivell personal. La meva filla ha estat un dels 500 estudiants que han obtingut una beca d’estudis de la Caixa Manresa per les seves notes d’accés a la universitat. L’acte de lliurament dels Premis ha tingut lloc al magnífic Auditori de la Música de Barcelona.
Un aplaudiment per a la Caixa Manresa que sembla manté l’esperit social de les caixes d’estalvis i vol animar a estudiar als que s’esforcen i tenen capacitat, malgrat el món on hauran de treballar que reconeix més al trapella i l’especulador que al treballador.
Això dels premis ha millorat molt d’ençà que jo era estudiant. Caixa Manresa fa país. Esperem que aquests estudiants tinguin una contribució molt positiva a la societat catalana i que siguin notablement millors professionals que els mediocres que ens governen. I que no hagin d’emigrar a altres llocs intel·lectualment més estimulants.
Jordi Delcor
dimarts, 23 de desembre del 2008
REGALS NADALENCS.
Tancar els repetidors, impedir la transmissió de la cultura és una mostra més del nivell dels qui ens governen. Clar que ho acceptem. De qualsevol manera, aquest problema és un petit afegit nadalenc al regal que Ses Majestats (els Reis d’Orient, no els d’aquí) ens portaran: atur, EROs (no erotisme, si no Expedient de Regulació de l’Ocupació), fallides, desnonaments i inestabilitat social. Les molles del finançament (potser 3800 milions d’euros) es vendran com un gran èxit. El dèficit serà només de 10000 milions o de fet més si tanquen tantes empreses. Deu ser prou dolent per Catalunya si la Sra. Esperanza Aguirre està conforme. El diari expansió parlava de que podria pujar l’IVA per que l’Estat tingui més ingressos (??), tot l’oposat a la teoria econòmica més racional d’en Gordon Brown al Regne Unit, que vol donar liquiditat a la gent. No és segur que els Reis puguin portar aquest darrer regal, però.
Visca les Festes nadalenques¡¡. Una opinió, aquest dies desconnecteu i practiqueu el “carpe diem”, versió llatina, més sensual i més colorista de la filosofia budista. Ja n’hi haurà temps de ser budistes després del Nadal, o ascetes o essenis o el que puguem.
Jordi Delcor
dissabte, 20 de desembre del 2008
BONES I MALES NOTÍCIES
Excel·lent notícia sobre l’oferta d’un grup d’emprenedors incloent Catalana d ‘Iniciatives i la mateixa Generalitat per comprar i gestionar Spanair. Aquesta és una decisió estratègica que pot permetre a l’aeroport del Prat actuar com un hub i a Catalunya començar a ser gestionada com un país sense estat. Si hem d’esperar el suport del Govern Central anem arreglats.
Racional el rescat del sector de l’automòbil als EUA amb la condició, entre altres, de reduir els costos salarials ( actualment d’unos 75$/hr) fins als 45 $/hr que paga la competència asiàtica. Es tracte de fer viable el sector, la qual cosa demana sacrificis per part de tothom i no de subsidiar un sector deficitari i poc competitiu.
Mala notícia la manca de compliment del finançament d'enguany, de natural insuficient i injust, per part del Govern Central espanyol. Es deuen 1250 milions d ‘ €. La poca credibilitat del Govern del Sr Zapatero disminueix més encara si no paguen les quantitat compromeses.
Jordi Delcor
dimecres, 17 de desembre del 2008
LA LIMITACIÓ DE VELOCITAT EN FUNCIÓ DEL TRÀNSIT: UNA BONA MIDA
LA LIMITACIÓ DE LA VELOCITAT EN FUNCIÓ DEL TRÀNSIT : UNA BONA MIDA
Encara que no agradi, la regulació de la velocitat en funció del trànsit és una mida correcta per vàries raons:
En primer lloc, s’eviten aturades i arrancades, disminuint molt el consum, la generació de C02 i de partícules contaminants. A les arrancades el rendiment del motor és molt inferior i la combustió és imperfecta generant-se altres gasos més tòxics (productes orgànics) i partícules sòlides.
En segon lloc , desapareix l’efecte acordió: si calculem una cua de 4 km, amb 600 cotxes aturats, i cada cotxe triga 1 segon en arrancar, el darrer vehicle estarà aturat 10 minuts.. Avançarà uns quants metres i s’aturarà un altre cop…
Naturalment, el sistema ha d’estar ben regulat: la detecció de trànsit ha de fer disminuir la velocitat uns quilòmetres enrera.
No esperem miracles, però: si ha masses vehicles, les carreteres es col·lapsaran. La solució: més carreteres (poc ecològic) o més trens / transport públic (però els polítics no estan per la feina).
Dr. Jordi Delcor
dimarts, 16 de desembre del 2008
EL CAPITALISME ACABA SENT PIRAMIDAL .
EL CAPITALISME ACABA SENT PIRAMIDAL .
PER QUÈ ESTAN APAREIXENT TOTS AQUESTS ESCÀNDOLS FINANCERS?
Sempre ha estat així. El sistema capitalista és circular per definició. Unes persones físiques o jurídiques dipositen els diners en entitats suposadament honestes que li donen els diners a altres persones suposadament honestes i solvents que fan activitats suposadament honestes que generen més diners que tornen a dipositar a les mateixes entitats que repeteixen el cicle..
Per definició piramidal vol dir que els compradors del producte fan els guanys per la venda del producte a altres persones. Sembla que això és un invent espanyol. Un altre sentit de piramidal és el pagament d’interessos ( i devolució del capital) als clients més antics amb els dipòsits dels clients més nous. En aquest sentit, l’economia és piramidal.
El Sr Madoff portava 20 anys fent negocis i part dels dipòsits dels seus clients eren invertits en fons solvents i rendibles. Entitats tant expertes com el Banc de Santander varen creure en aquest Sr i la seva acreditada experiència. Quan els mercats borsaris es varen enfonsar és quan els dipòsits dels darrers clients varen servir per pagar als primers... Es varen sumar la insolvència dels fons amb la manca de liquiditat. Quan la gent va retirar el seus fons es va produir la crisi actual .
Què passaria si demà tothom, al mig d’una crisi de pànic, anés a les entitats financeres i retirés els seus dipòsits? Els bancs no podrien retornar els diners als seus clients. Potser cobrarien els primers en arribar a la finestra amb els diners dels més confiats o més lents.. El procés s’hauria tornat piramidal en el mateix sentit descrit en el cas Madoff. Per evitar-ho, tenim els préstecs dels Bancs Centrals.
Quan l’activitat econòmica s’atura, qui ha de tornar els diners no ho fa i qui els ha de rebre no els rep... El joc es torna piramidal en lloc de circular. Si a més a més li afegim una dosi de cara dura, de nepotisme, favoritisme, li donen els diners als “amiguetes”, als de la “secta”, als del “club” , independentment de la seva solvència i de la capacitat de les empreses que maneguen, estem sembrant la llavor de la piràmide en el sentit descrit. Els Bancs Centrals han de socórrer les entitats financeres. En sortiran més escàndols.
Un darrer apunt: després de tot això, com voleu diners pel finançament a Catalunya? Hi són dins el joc piramidal i a comptes ben amagats (mancava aquest darrer element).
El que passa és que està tant assumit aquest joc que ningú es sorprèn.
Dr Jordi Delcor
PER QUÈ ESTAN APAREIXENT TOTS AQUESTS ESCÀNDOLS FINANCERS?
Sempre ha estat així. El sistema capitalista és circular per definició. Unes persones físiques o jurídiques dipositen els diners en entitats suposadament honestes que li donen els diners a altres persones suposadament honestes i solvents que fan activitats suposadament honestes que generen més diners que tornen a dipositar a les mateixes entitats que repeteixen el cicle..
Per definició piramidal vol dir que els compradors del producte fan els guanys per la venda del producte a altres persones. Sembla que això és un invent espanyol. Un altre sentit de piramidal és el pagament d’interessos ( i devolució del capital) als clients més antics amb els dipòsits dels clients més nous. En aquest sentit, l’economia és piramidal.
El Sr Madoff portava 20 anys fent negocis i part dels dipòsits dels seus clients eren invertits en fons solvents i rendibles. Entitats tant expertes com el Banc de Santander varen creure en aquest Sr i la seva acreditada experiència. Quan els mercats borsaris es varen enfonsar és quan els dipòsits dels darrers clients varen servir per pagar als primers... Es varen sumar la insolvència dels fons amb la manca de liquiditat. Quan la gent va retirar el seus fons es va produir la crisi actual .
Què passaria si demà tothom, al mig d’una crisi de pànic, anés a les entitats financeres i retirés els seus dipòsits? Els bancs no podrien retornar els diners als seus clients. Potser cobrarien els primers en arribar a la finestra amb els diners dels més confiats o més lents.. El procés s’hauria tornat piramidal en el mateix sentit descrit en el cas Madoff. Per evitar-ho, tenim els préstecs dels Bancs Centrals.
Quan l’activitat econòmica s’atura, qui ha de tornar els diners no ho fa i qui els ha de rebre no els rep... El joc es torna piramidal en lloc de circular. Si a més a més li afegim una dosi de cara dura, de nepotisme, favoritisme, li donen els diners als “amiguetes”, als de la “secta”, als del “club” , independentment de la seva solvència i de la capacitat de les empreses que maneguen, estem sembrant la llavor de la piràmide en el sentit descrit. Els Bancs Centrals han de socórrer les entitats financeres. En sortiran més escàndols.
Un darrer apunt: després de tot això, com voleu diners pel finançament a Catalunya? Hi són dins el joc piramidal i a comptes ben amagats (mancava aquest darrer element).
El que passa és que està tant assumit aquest joc que ningú es sorprèn.
Dr Jordi Delcor
dilluns, 15 de desembre del 2008
DOS SOLUCIONES OPUESTAS : GORDON BROWN ZAPATERO
DOS SOLUCIONS OPUESTAS
Mientras que el Primer ministro inglés, Gordon Brown ha decidido reducir EL IVA para activar la economía, Zapatero ha decidido lanzar el programa de inversión pública más ambicioso de la historia.
Veamos la lógica de cada actuación.
Supongamos que una persona dispone de 600 euros para gastar. De esa cantidad, 100 euros serán IVA. Si éste se reduce del 16% al, pongamos 10%, le quedarán 50 € para gastar. No es mucho pero probablemente irá al cine, a restaurantes, se comprará un libro, etc. en resumidas cuentas, consumirá. No se destruirán puestos de trabajo. La actividad se mantendrá y poco a poco se recuperará la confianza. El Gobierno recaudará inicialmente menos IVA pero al recuperarse la actividad y el número de compraventas y transacciones, se acabará recaudando más IVA.
La lógica de la inversión pública es, creemos actividad y así no habrá más paro. Pero ¿de dónde sale el dinero para hacerlo? Pues de la emisión de Deuda Pública que unos privilegiados ahorradores comprarán. Puede tener sentido si la obra pública genera infraestructuras útiles pero entonces las preguntas son ¿por qué no se han realizado hasta ahora, cuando los tiempos eran buenos? ¿De qué tipo de obra pública hablamos? ¿mejora de los trenes de cercanías en Catalunya? Eso está bien, es ecológico y crea conciencia social aunque dudo que esa sea la intención del gobierno, ya que si lo fuera lo habrían hecho ya. ¿Hacer aceras, rotondas y pagar a una pléyade de funcionarios postizos y en mucho casos excesivos? Me rebelo.
El Sr Gordon Brown podría venir a dar algunas clases de economía práctica aunque tenemos al Dr Xavier Sala i Martín más a mano que aboga por lo mismo.
Dr Jordi Delcor
COLDPLAY SATRIANI
COLDPLAY SATRIANI
Poseu “ Coldplay Satriani” a la finestra del meu blog (youtube) i veureu què vol dir plagiar...
http://www.youtube.com/watch?v=7xNQZHuAQJ8
Jordi Delcor
Poseu “ Coldplay Satriani” a la finestra del meu blog (youtube) i veureu què vol dir plagiar...
http://www.youtube.com/watch?v=7xNQZHuAQJ8
Jordi Delcor
L'ART EFÍMER : BARÇA MADRID
L’ART EFÌMER : BARÇA MADRID.
Vaig veure el partit Barça- Madrid. Em va encantar. El Madrid, lluitant “como un toro”, amagat, darrera, esperant donar el cop fatal contraatacant, repartint llenya des del principi, especialment contra en Messi. Semblava un equip italià.
El Barça, persistent, confiant fins al final en que podia guanyar. L’errada de Eto’o, el segon penalti no assenyalat, els comentaris irritants d’en Valdano “ ya se ha acabado el cupo de penalties”, “el jugador tiene un latifundio para correr”,
I al final, en Puyol puja a l’àrea. De forma premonitòria el realitzador va fer enfocar la seva imatge quan anava a l’àrea. Salta, remata i Eto’o li clava l’estocada al Madrid.
Molt maca la celebració del gol d’en Montes, el comentarista de la 6. No sé si és del Barça però va cridar tant com jo.
Sis minuts després, una passada d’ Hleb, precisa a l’espai, correguda d’Henri, assistència en Messi , barret i ostia del defensa contra el pal. Un símbol del partit.
El Madrid derrotat amb les seves armes, la lluita, i la diferència de classe i al minut 84 ,que és quan fa més mal, quan creus que ja tens l’empat. I els dos gols marcats per l’ Eto’o , el jugador més antimadridista del món, i el Messi, que va rebre de valent. I l’Iker Casillas, “fuera de sus casillas”, emprenyat, nerviós, cridaner.
Només vaig trobar faltar a l’Iniesta que probablement hauria obert la llauna abans amb una assistència magistral.
Al final, el brau del Reial Madrid, la seva casta, Raúl , l’emblema de la casa, varen quedar com el brau de l’anunci d ‘en George Clooney: despilotats.
M’encanta. Tinc el partir gravat. Vaig pensar que el Barça guanyaria i que no volia perdre aquesta mostra d’art efímer. Gràcies Cruyff per crear escola i una filosofia del futbol modern. Gràcies Guardiola, el seu acòlit per l’esperit, les ganes i el sentiment de que el Barça ,es més que un club. Això no és efímer.
Uns minuts d’art entre robatoris i estafes.
XIRINGUITOS FINANCERS MADE I U.S.S. I UMA THURMAN
XIRINGUITOS FINANCERS MADE IN U.S.A I UMA THURMAN .
És increïble. Ara l’escàndol piramidal del NASDAQ: MADOFF ¡ 38000 milions de $, el segon més important després d’ ENROM.
Com pot ser que 3 persones gestionessin un fons de 50000 milions de $ i que això fos permès per les autoritats ?
Com pot ser que l’auditor fos una estranya i fosca empresa d’auditoria?
Com pot ser que les autoritats reguladores americanes siguin tan imbècils? (imbècil és una categoria psicològica perfectament definida). O és que són simplement immorals?
Com pot ser que el Banc de Santander hi hagi gestionat 2300 milions d’euros d’aquest fons? I ara no té cap responsabilitat¡¡
Quins gestors de fons tenen aquestes entitats que aconsellen comprar a Lehman Brothers, Fons del NASDAQ? A quines escoles de negocis i universitats han estudiat?
No els hi ha explicat
Què es pot fer?
ALTERNATIVES :
Obligar a una estructura mínima de personal gestor en funció del capital gestionat i del número de clients.
Inspeccions periòdiques per les autoritats reguladores.
Avals personals de la Gestora dels Fons. Com les Gestores, per llei, són societats independents dels bancs o altres entitats financers, aquests haurien de ser els responsables subsidiaris, presentant avals davant l’autoritat financera estatal ( CNMV? Banc Central?) cobrint una part significativa del fons.
Penes de presó exemplars pels lladres i especialment dures fins que retornin la part dels diners que tenen amagada als paradisos fiscals.
El que m’agrada del tema és que molts dels clients del BSCH afectats són clients VIPS que segur i faran pagar la festa al Sr Botín. Ja no m’agrada tant el fet de que potser part dels préstecs del Govern Central (amb els nostres diners) li serviran per pagar la desfeta.
A la ciutat financera que ha construït el Sr Botín on viuen els que controlen la festa, s’haurà de sentir una mena d‘Uma Thurman i el seu sabre, tallant caps o altres coses.
Dr Jordi Delcor.
És increïble. Ara l’escàndol piramidal del NASDAQ: MADOFF ¡ 38000 milions de $, el segon més important després d’ ENROM.
Com pot ser que 3 persones gestionessin un fons de 50000 milions de $ i que això fos permès per les autoritats ?
Com pot ser que l’auditor fos una estranya i fosca empresa d’auditoria?
Com pot ser que les autoritats reguladores americanes siguin tan imbècils? (imbècil és una categoria psicològica perfectament definida). O és que són simplement immorals?
Com pot ser que el Banc de Santander hi hagi gestionat 2300 milions d’euros d’aquest fons? I ara no té cap responsabilitat¡¡
Quins gestors de fons tenen aquestes entitats que aconsellen comprar a Lehman Brothers, Fons del NASDAQ? A quines escoles de negocis i universitats han estudiat?
No els hi ha explicat
Què es pot fer?
ALTERNATIVES :
Obligar a una estructura mínima de personal gestor en funció del capital gestionat i del número de clients.
Inspeccions periòdiques per les autoritats reguladores.
Avals personals de la Gestora dels Fons. Com les Gestores, per llei, són societats independents dels bancs o altres entitats financers, aquests haurien de ser els responsables subsidiaris, presentant avals davant l’autoritat financera estatal ( CNMV? Banc Central?) cobrint una part significativa del fons.
Penes de presó exemplars pels lladres i especialment dures fins que retornin la part dels diners que tenen amagada als paradisos fiscals.
El que m’agrada del tema és que molts dels clients del BSCH afectats són clients VIPS que segur i faran pagar la festa al Sr Botín. Ja no m’agrada tant el fet de que potser part dels préstecs del Govern Central (amb els nostres diners) li serviran per pagar la desfeta.
A la ciutat financera que ha construït el Sr Botín on viuen els que controlen la festa, s’haurà de sentir una mena d‘Uma Thurman i el seu sabre, tallant caps o altres coses.
Dr Jordi Delcor.
diumenge, 14 de desembre del 2008
LA BOLA MÁGICA: EL MODELO GRIEGO.
LA BOLA MÁGICA IV : EL MODELO GRIEGO
Estamos asistiendo estos días a una agitación social sin precedentes en Grecia. Este país tiene algunos paralelismos con España, entre otros, un gran porcentaje de paro juvenil (23%) y estar a la cola, junto con España, en el porcentaje del PIB dedicado a la educación.
Se ha creado en este país la plataforma de 700 euristas, equivalente al que hasta hace poco había en España de 1000 euristas. Digo hasta hace poco porque hay mucha gente en este país (especialmente joven) que gana menos de 1000 euros.
Otro elemento importante es el nepotismo de los políticos griegos. Aquí, los casos históricos, sin contar las nuevas aportaciones, todavía resuenan y arrastran consecuencias. Recalificaciones, especulación, trazados ferroviarios “curiosos”, cargos de responsabilidad sin tener el perfil adecuado, son ejemplos del “amiguismo”, chapapoteo y sinvergüencería nacionales.
Es posible que la agitación social de Grecia llegue aquí. ¿Será en la primavera?
Mi bola mágica me dice que nos comeremos los turrones tranquilos y que a partir del día.. uhm… 11 de enero tendremos muchos ERES. En catalán suena mejor, EROS, aunque sea poco estimulante. Cosas del idioma.
dijous, 11 de desembre del 2008
LA GENIALITAT DEL SR ALEMANY
LA GENIALITAT DEL SR ALEMANY
La seva proposta, formulada de forma retòrica. "no estic dient (ah, què fa ,doncs?) que s'hagi de pujar els peatges més aviat que es consideri la possibilitat d'aplicar tarifes més elevades quan hi hagi molta circulació (sic¡¡)
Genial. Puc arribar a entendre, que no ho faig, que les autopistes hagin de ser un negoci, quan de fet fa molts anys que les tenim i les hem pagades mil cops. El que no entenc és quina alternativa hi ha a circular per autopistes: ¿agafar el tren? ¿circular per les carreteres nacionals? ¿passar per 1000 rotondes?
L'autopista pot ser cara si és un luxe però en molts casos és l' única opció perquè la resta , trens i altres "camins" no són opció.
Seguint la genialitat d'aquest senyor, podrien pujar els peatges quan la gent entra o surt de Barcelona els matins, i quan torna a casa seva de la feina (els que la tenen) i així, després d'un gratificant dia de feina, amb cues a l 'anada i la tornada, podran sentir les declaracions dels governants dient que "s'ha de conciliar la vida familiar amb la feina". Pagarien una mica més de peatge cada dia i així ho tindrien millor per fer front a les hipoteques…
Els caps de setmana, es podrien quedar a casa per no gastar tant. Clar que si pugen les tarifes elèctriques tampoc serà una bona opció excepte que els veïns facin una festa per escalfar-se , tipus "botellón" que és barat i ecològic, ja que després no agafaran el cotxe i no haurà accidents de trànsit.
Potser és aquesta la solució: no fer servir el cotxe , així doncs, seguint la seva teoria, el Sr Alemany podrà conduir amb un peatge molt baix encara que suposo que ell no el paga. Les autopistes passarien a ser d'ús dels privilegiats que pagaríem entre tots
També pot ser molt bo pels turistes que estaran encantats de pagar més per fer cues. O pot ser aquest criteri només serà pels catalans? Recordem que aquí les autopistes són majoritàriament de pagament. Ara ja ser d'on sortiran els diners pel finançament català: dels infeliços que es trobin en un embús.
La seva proposta, formulada de forma retòrica. "no estic dient (ah, què fa ,doncs?) que s'hagi de pujar els peatges més aviat que es consideri la possibilitat d'aplicar tarifes més elevades quan hi hagi molta circulació (sic¡¡)
Genial. Puc arribar a entendre, que no ho faig, que les autopistes hagin de ser un negoci, quan de fet fa molts anys que les tenim i les hem pagades mil cops. El que no entenc és quina alternativa hi ha a circular per autopistes: ¿agafar el tren? ¿circular per les carreteres nacionals? ¿passar per 1000 rotondes?
L'autopista pot ser cara si és un luxe però en molts casos és l' única opció perquè la resta , trens i altres "camins" no són opció.
Seguint la genialitat d'aquest senyor, podrien pujar els peatges quan la gent entra o surt de Barcelona els matins, i quan torna a casa seva de la feina (els que la tenen) i així, després d'un gratificant dia de feina, amb cues a l 'anada i la tornada, podran sentir les declaracions dels governants dient que "s'ha de conciliar la vida familiar amb la feina". Pagarien una mica més de peatge cada dia i així ho tindrien millor per fer front a les hipoteques…
Els caps de setmana, es podrien quedar a casa per no gastar tant. Clar que si pugen les tarifes elèctriques tampoc serà una bona opció excepte que els veïns facin una festa per escalfar-se , tipus "botellón" que és barat i ecològic, ja que després no agafaran el cotxe i no haurà accidents de trànsit.
Potser és aquesta la solució: no fer servir el cotxe , així doncs, seguint la seva teoria, el Sr Alemany podrà conduir amb un peatge molt baix encara que suposo que ell no el paga. Les autopistes passarien a ser d'ús dels privilegiats que pagaríem entre tots
També pot ser molt bo pels turistes que estaran encantats de pagar més per fer cues. O pot ser aquest criteri només serà pels catalans? Recordem que aquí les autopistes són majoritàriament de pagament. Ara ja ser d'on sortiran els diners pel finançament català: dels infeliços que es trobin en un embús.
El Sr Alemany ha demostrat que en aquest patètic país tothom pot arribar a situacions de poder i ¿responsabilitat?.
Un català emprenyat
Un català emprenyat
dilluns, 8 de desembre del 2008
JOHN LENNON DIED 28 YEARS AGO TODAY
JOHN LENNON DIED 28 YEARS AGO TODAY
Today I was driving and listening to Oasis’s last record, “Dig out your soul”. I liked it, it’s rock, well played, strong, with some Beatles reminiscences: the melody and singing of “ I am out of”, with a few words of John Lennon’s last interview the 6th of December 1980, the drums of the track number 7 which remind me of “Tomorrow never knows”, the beginning of the 9th track that sounds like “Come Together”.
The Beatles were a strange phenomenon, an unlikelyhood of nature with two very special talents and a third one, George Harrison, acting as a glue.
John and George were my heroes. John represented the freedom, the opposition, the criticism, the pain, the missing father and mother, the broken family, the irony, the contradiction,.the honesty, the self acceptance. George , the inner life, the introspection, the intimacy, the sliding notes…
I still listen to many of the their songs, they are still fresh, both the lyrics and the melody, I still find their influence everywhere.. I very good friend of mine has told me many times that I haven’t overcome the 60s and 70s. I desagree as I enjoy Coldplay, Oasis, Luis Salinas, El Canto del Loco all of them different and posterior….. But the Beatles and specially John Lennon had something special. “I am the walrus” seems a song from the future. The same Lennon said that it would sound fresh in 25 years… from 1970… It’s very difficult to make a classic . John and the Beatles did it many times. Most of the music we are hearing nowadays it’s just tin music, nobody will listen to it in 5 years time. It’s a marketing product.
Songs like “Mother” and “Working Class Heroe” are crying monuments to motherhood and social manipulation awareness . “All you need is love” represents the top of the hippie culture.
Great artists like Robbie Williams, Oasis, Lenny Kravitz, even Coldplay have been influenced by the Beatles and specially John Lennon.
I was in London when John was killed. It struck me and still does. John, wherever you are, your spirit is in your music, forever.
Jordi Delcor
Today I was driving and listening to Oasis’s last record, “Dig out your soul”. I liked it, it’s rock, well played, strong, with some Beatles reminiscences: the melody and singing of “ I am out of”, with a few words of John Lennon’s last interview the 6th of December 1980, the drums of the track number 7 which remind me of “Tomorrow never knows”, the beginning of the 9th track that sounds like “Come Together”.
The Beatles were a strange phenomenon, an unlikelyhood of nature with two very special talents and a third one, George Harrison, acting as a glue.
John and George were my heroes. John represented the freedom, the opposition, the criticism, the pain, the missing father and mother, the broken family, the irony, the contradiction,.the honesty, the self acceptance. George , the inner life, the introspection, the intimacy, the sliding notes…
I still listen to many of the their songs, they are still fresh, both the lyrics and the melody, I still find their influence everywhere.. I very good friend of mine has told me many times that I haven’t overcome the 60s and 70s. I desagree as I enjoy Coldplay, Oasis, Luis Salinas, El Canto del Loco all of them different and posterior….. But the Beatles and specially John Lennon had something special. “I am the walrus” seems a song from the future. The same Lennon said that it would sound fresh in 25 years… from 1970… It’s very difficult to make a classic . John and the Beatles did it many times. Most of the music we are hearing nowadays it’s just tin music, nobody will listen to it in 5 years time. It’s a marketing product.
Songs like “Mother” and “Working Class Heroe” are crying monuments to motherhood and social manipulation awareness . “All you need is love” represents the top of the hippie culture.
Great artists like Robbie Williams, Oasis, Lenny Kravitz, even Coldplay have been influenced by the Beatles and specially John Lennon.
I was in London when John was killed. It struck me and still does. John, wherever you are, your spirit is in your music, forever.
Jordi Delcor
MEMES, GENES Y MEMECES
MEMES, GENES Y MEMECES.
El descubrimiento de loa Acidos nucleicos en la década de los 50 por Watson y Crick marcó el inicio de una nueva era El ADN es una molécula estable autorreplicante y que por tanto potencialmente perpetua, la base de la vida.
Para su propagación , las moléculas replicantes o “replicadores”, debían ser resistentes, con rápida capacidad de replicación y precisos al replicarse, sin errores ( es decir, capaces de producir copias idénticas). Con el tiempo las moléculas se agruparon en genes y llegaron a formar seres unicelulares y pluricelulares: bacterias, plantas, animales.. nosotros.
Dawkings formuló el concepto de gen egoísta : la prosperidad de un gen depende de su adecuación al medio. Los organismos son, pues, meras máquinas de supervivencia para genes. Un gen de un organismo sigue existiendo si dicho ser se reproduce
Dawkings también extendió el concepto de gen a la transmisión de la información, de la cultura, con el concepto de meme.. Un meme es un agente responsable de la transmisión cultural humana, de un individuo a otro o intergeneracionalmente. El meme es análogo al concepto de gen, y sujeto, pues, a las mismas reglas básicas evolutivas, entre ellas el egoísmo y la exigencia de longevidad (ha de durar mucho para poder reproducirse), fecundidad (capacidad de replicación ) y fidelidad de la copia (sin errores).
No puedo resistirme a realizar una broma fácil : el concepto de memez. Una memez es un agente responsable de la transmisión de subproductos culturales humanos, de un individuo a otro o intergeneracionalmente . Para que las memeces se transmitan han de ser longevas, fecundas y fieles.
Los memes han ido cambiando con los siglos. Como ejemplos notables podemos citar :
a) “La felicidad radica en el consumo ilimitado “ (eso es una memez).
b) “Las riquezas de la tierra están para el que las quiera conquistar y trabajar” (memez base de algunas ideas religiosas muy exitosas).
c) Los cánones de belleza: de Rubens a las tallas 36 “ (anorexia en lugar de michelines).
d) La conveniencia de la globalización (entendida como la libre circulación de capitales, personas, bienes y productos) frente a la protección arancelaria.
e) La substitución de la divinidad como centro de la existencia humana por el humanismo (Renacimiento), por el laicismo (Revolución francesa) , por el ateismo (Revolución Bolchevique) y por el consumismo (situación actual).
La publicidad y la propaganda han contribuido a extender estos memes y memeces de forma que son elementos de la cultura actual.
Como se puede comprobar, los memes no tienen ética, ni siguen reglas morales, simplemente se propagan supuestamente siguiendo las leyes que los rigen y favorecen su desarrollo.
Una cuestión interesante es ver la compatibilidad entre memes y genes :¿la propagación o éxito de un meme se debe a que de alguna forma responde a un gen?. Por ejemplo, el meme del éxito social y la ambición, ¿responden a un gen interno que nos lleva a querer éxito ?. Las personas que han alcanzado un nivel de desarrollo interno diferente (los “seres realizados”) y por tanto un sistema de memes distinto ¿tienen alguna diferencia genética con el resto de seres humanos?
En función del sistema de memes (¿genes?) que desarrollemos en el futuro, evolucionaremos como especie. Un gran reto y una gran amenaza... Se hacen apuestas.
Un consejo: no seamos memos.
Dr Jordi Delcor
dissabte, 6 de desembre del 2008
LA INSATISFACCIÓ DELS CIUTADANS
LA INSATISFACCIÓ DELS CIUTADANS .
L’enquesta sobre satisfacció ciutadana mostra uns resultats previsibles però contundents: gairebé el 70% dels catalans estem molt insatisfets amb els nostres polítics.
Per evitar-ho hi ha 2 solucions : a ) regenerar la classe política . Per això cal eliminar els personatges actuals i aplicar valors nous que de fet són els vells recuperats. Es tracte de recuperar l’estil, esperit i valors d’Acció Catalana i d’ Esquerra Republicana ( clarament, no els valors actuals).
Els polítics actuals no representen els interessos del poble i no saben fer compatibles la visió més general de país amb la realitat diària. No tenen les habilitats ni els coneixements per fer-ho i veient el que fan i el “clientelisme” que practiquen, dubto que la voluntat.
Els lideratges surten de la necessitat de la gent de tenir una visió creïble, de la capacitat del portador del missatge de transmetre aquesta visió i de la confiança que puguin generar de portar als seguidors al lloc descrit per la visió. Els lideratges són circumstancials i amb data de caducitat. I els seguidors validen periòdicament la confiança en el líder contrastant la realitat amb les promeses electorals.
El Sr Barak Obama potser representa aquest esperit perquè hi ha un poble que desitja un canvi, perquè els Estats Units ha estat sempre un lloc de destí i perquè el Sr Obama (i el seu equip) transmeten que saben el que volen i com fer-ho.
Aquí no tenim res d’això i per tant el Sr Obama o el seu equivalent català fracassaria . La seva visió és massa madura per un poble com el nostre. Estadísticament tenim els governants que ens mereixem.
La segona opció per evitar l’avaluació de la insatisfacció és més cínica : no fer enquestes. La ignorància ajudarà als polítics. Ben segur que algú ja ho ha pensat.
Dr Jordi Delcor
L’enquesta sobre satisfacció ciutadana mostra uns resultats previsibles però contundents: gairebé el 70% dels catalans estem molt insatisfets amb els nostres polítics.
Per evitar-ho hi ha 2 solucions : a ) regenerar la classe política . Per això cal eliminar els personatges actuals i aplicar valors nous que de fet són els vells recuperats. Es tracte de recuperar l’estil, esperit i valors d’Acció Catalana i d’ Esquerra Republicana ( clarament, no els valors actuals).
Els polítics actuals no representen els interessos del poble i no saben fer compatibles la visió més general de país amb la realitat diària. No tenen les habilitats ni els coneixements per fer-ho i veient el que fan i el “clientelisme” que practiquen, dubto que la voluntat.
Els lideratges surten de la necessitat de la gent de tenir una visió creïble, de la capacitat del portador del missatge de transmetre aquesta visió i de la confiança que puguin generar de portar als seguidors al lloc descrit per la visió. Els lideratges són circumstancials i amb data de caducitat. I els seguidors validen periòdicament la confiança en el líder contrastant la realitat amb les promeses electorals.
El Sr Barak Obama potser representa aquest esperit perquè hi ha un poble que desitja un canvi, perquè els Estats Units ha estat sempre un lloc de destí i perquè el Sr Obama (i el seu equip) transmeten que saben el que volen i com fer-ho.
Aquí no tenim res d’això i per tant el Sr Obama o el seu equivalent català fracassaria . La seva visió és massa madura per un poble com el nostre. Estadísticament tenim els governants que ens mereixem.
La segona opció per evitar l’avaluació de la insatisfacció és més cínica : no fer enquestes. La ignorància ajudarà als polítics. Ben segur que algú ja ho ha pensat.
Dr Jordi Delcor
MENTIDES DE LA DRETA, MENTIDES DE L'ESQUERRA
MENTIDES DE LA DRETA, MENTIDES DE L’ESQUERRA.
Als Estats Units , l’augment del número d’aturats en mig milió, ha fet arribar l’atur al 6,5% de la població activa , una xifra desconeguda des del 1974.... i es calcula que el PIB baixarà un 5%.. El Govern americà reconeix que estan en recessió d’ençà l’1 de Gener d’enguany.
A Espanya, l’atur és del 11.3%. i arribarà al 15% l’any vinent, la construcció ha baixat un 80%, la venda d’automòbils més d’un 30%, la producció industrial un 11% . ¿I el PIB només ha baixat 1 punt? ¿No hem entrat en recessió?. Fa uns mesos ens varen dir que creixeríem menys del 2,8%... després que el 2%, que les estimacions de l’O.C.D.E eren pessimistes.. Després que potser no creixerem..... després.. que paciència.
O el programa de càlcul del Ministeri no funciona o ens tornen a mentir, una vegada més. Això em recorda un tret característic del tipus de mentida en el que és especialment hàbil cada partit: la dreta menteix sobre temes socials: per exemple, els autors de l’atemptat d’Atocha, i l’esquerra sobre la realitat econòmica. Per què? Perquè cadascú menteix sobre allò en el que és menys competent. I els ciutadans ens mereixem la veritat.
Dr. Jordi Delcor
divendres, 5 de desembre del 2008
LA CÚPULA D' EN BARCELÓ I L'ESPANYA ACRÍLICA
LA CÚPULA D' EN BARCELÓ I L’ESPANYA ACRÍLICA.
Bé, algun avantatge ha de tenir “ser de ciències” fins i tot en un país com Catalunya (Espanya) barallat amb la ciència i la tecnologia d’ ençà els Reis Catòlics quan varen expulsar i aniquilar les neurones del país. En una crítica molt criticada per alguns amics meus vaig dir que jo no passava per sota de la cúpula perquè cauria….
Els de ciències coneixem la llei de la gravetat d’en Newton i que 35000 Ks de pintura pesen . Els que a més a més som químics sabem que les estalactites no són acríliques i que la natura supera a la mànega i al compressor. .
Això em porta a un altre reflexió. Els governs estan constituïts per persones habitualment de lletres. Hi ha gent de lletres brillant però molta de la gent que ha fet lletres és negada per a les ciències i qualsevol relació amb els termes “axioma”, “procés”, “algoritme”, “lògica”, “quantitatiu”, “avaluació”, “lleis físic –químiques”, “matemàtiques (en particular l’estadística)”, “models”, els hi crea un bloqueig emocional- intel·lectual. I molt hi són als governs¡¡¡¡.
Aquesta gent confon retòrica amb dialèctica, models amb emocions, visions amb prejudicis, comunicació amb discurs, pragmatisme amb detall operatiu, treball en equip amb subordinació o assembleari, integració amb barreja, idees amb reiteració, no saben com fer les coses i parlen de quès retòrics quan no menteixen i manipulen voluntàriament. I són els que ens manen¡¡¡¡
Jo crec que els passa al mateix que a la cúpula d’en Barceló : objectius equivocats, diners mal empleats, molta pintura, molt pressupost, poca creativitat , una còpia dolenta de la realitat, inutilitat, incompetència en l’execució (que caigui és un signe de gran incompetència) i repetició de l’error : “sostenella y no enmendalla”
Els de ciències continuem a l’exili i molt em temo que sempre estarem així. D’ençà que els Reis Catòlics varen uniformar el pensament fa 500 anys fent una Espanya acrílica tot ha anat de mal en pitjor. I Espanya cau com la cúpula d’en Barceló. Serà premonitori? I els pocs homes de Ciència que ha donat Ibèria han hagut d’emigrar o han estat reconeguts quan morts o quan se’ls ha repescat en una altre operació de “pintura o maquillatge”. Recordeu al Dr. Oró?. Una excepció: la Medecina, hereva dels àrabs i especialment el treball de l´Hospital Clínic de Barcelona, raó per la qual la UB apareix dins les universitat millors del món.
Des del meu exili a L’Ametlla del Vallès.
Dr Jordi Delcor.
Bé, algun avantatge ha de tenir “ser de ciències” fins i tot en un país com Catalunya (Espanya) barallat amb la ciència i la tecnologia d’ ençà els Reis Catòlics quan varen expulsar i aniquilar les neurones del país. En una crítica molt criticada per alguns amics meus vaig dir que jo no passava per sota de la cúpula perquè cauria….
Els de ciències coneixem la llei de la gravetat d’en Newton i que 35000 Ks de pintura pesen . Els que a més a més som químics sabem que les estalactites no són acríliques i que la natura supera a la mànega i al compressor. .
Això em porta a un altre reflexió. Els governs estan constituïts per persones habitualment de lletres. Hi ha gent de lletres brillant però molta de la gent que ha fet lletres és negada per a les ciències i qualsevol relació amb els termes “axioma”, “procés”, “algoritme”, “lògica”, “quantitatiu”, “avaluació”, “lleis físic –químiques”, “matemàtiques (en particular l’estadística)”, “models”, els hi crea un bloqueig emocional- intel·lectual. I molt hi són als governs¡¡¡¡.
Aquesta gent confon retòrica amb dialèctica, models amb emocions, visions amb prejudicis, comunicació amb discurs, pragmatisme amb detall operatiu, treball en equip amb subordinació o assembleari, integració amb barreja, idees amb reiteració, no saben com fer les coses i parlen de quès retòrics quan no menteixen i manipulen voluntàriament. I són els que ens manen¡¡¡¡
Jo crec que els passa al mateix que a la cúpula d’en Barceló : objectius equivocats, diners mal empleats, molta pintura, molt pressupost, poca creativitat , una còpia dolenta de la realitat, inutilitat, incompetència en l’execució (que caigui és un signe de gran incompetència) i repetició de l’error : “sostenella y no enmendalla”
Els de ciències continuem a l’exili i molt em temo que sempre estarem així. D’ençà que els Reis Catòlics varen uniformar el pensament fa 500 anys fent una Espanya acrílica tot ha anat de mal en pitjor. I Espanya cau com la cúpula d’en Barceló. Serà premonitori? I els pocs homes de Ciència que ha donat Ibèria han hagut d’emigrar o han estat reconeguts quan morts o quan se’ls ha repescat en una altre operació de “pintura o maquillatge”. Recordeu al Dr. Oró?. Una excepció: la Medecina, hereva dels àrabs i especialment el treball de l´Hospital Clínic de Barcelona, raó per la qual la UB apareix dins les universitat millors del món.
Des del meu exili a L’Ametlla del Vallès.
Dr Jordi Delcor.
dimecres, 3 de desembre del 2008
ELS 8000 MILIONS DE RAONS EQUIVOCADES
ELS 8000 MILIONS D’ACCIONS EQUIVOCADES
El Govern ha decidit donar 10000 d’euros als ajuntaments per augmentar l’activitat econòmica .Una mostra més d’incompetència i de manca d’imaginació .
En primer lloc, aquest milions anirien molt bé a Catalunya per compensar no tan sols el dèficit de la balança fiscal si no per tenir en compte l’increment de la població de 6 fins a 8 milions. En segon lloc, no és tracte de fer més voreres , rotondes o asfaltar carrers. Això és diluir el problema de la pobresa entre tots. O pot ser simplement pagar sous a ajuntaments sobre poblats ?
En tercer lloc, 10000 milions dedicats a sectors claus tecnològics tals com la medecina, la salut, la robòtica, la millora de les energies renovables, els mitjans de transport sostenibles, els nous sistemes d’aprenentatge, nous materials reutilitzables, etc, poden donar molt de si a mig termini, generen una gran riquesa sostenible però clar, els polítics no volen sembrar a llarg termini. Imagineu que passaria si el seu treball produís fruits recollits pels seus “competidors” a les properes eleccions… I recordem que l’objectiu del polític és doble : agafar la cadira del poder i mantenir-la…
Com sempre, l’esquerra tradicional no sap generar riquesa i la dreta no sap repartir-la.
Caldrà fer alguna cosa diferent.. Pot ser haurà de dimitir aquesta generació de polítics?
O les circumstàncies els dimitiran.
Dr Jordi Delcor
El Govern ha decidit donar 10000 d’euros als ajuntaments per augmentar l’activitat econòmica .Una mostra més d’incompetència i de manca d’imaginació .
En primer lloc, aquest milions anirien molt bé a Catalunya per compensar no tan sols el dèficit de la balança fiscal si no per tenir en compte l’increment de la població de 6 fins a 8 milions. En segon lloc, no és tracte de fer més voreres , rotondes o asfaltar carrers. Això és diluir el problema de la pobresa entre tots. O pot ser simplement pagar sous a ajuntaments sobre poblats ?
En tercer lloc, 10000 milions dedicats a sectors claus tecnològics tals com la medecina, la salut, la robòtica, la millora de les energies renovables, els mitjans de transport sostenibles, els nous sistemes d’aprenentatge, nous materials reutilitzables, etc, poden donar molt de si a mig termini, generen una gran riquesa sostenible però clar, els polítics no volen sembrar a llarg termini. Imagineu que passaria si el seu treball produís fruits recollits pels seus “competidors” a les properes eleccions… I recordem que l’objectiu del polític és doble : agafar la cadira del poder i mantenir-la…
Com sempre, l’esquerra tradicional no sap generar riquesa i la dreta no sap repartir-la.
Caldrà fer alguna cosa diferent.. Pot ser haurà de dimitir aquesta generació de polítics?
O les circumstàncies els dimitiran.
Dr Jordi Delcor
dilluns, 1 de desembre del 2008
LES LLIÇONS DE FILOSOFIA DEL SR ZAPATERO I LA HISTÒRIA DEL FUTUR.
LES LLIÇONS DE FILOSOFIA DEL SR ZAPATERO I LA HISTÒRIA DEL FUTUR.
Quan es produeixen les crisis és quan es demostra la talla dels governants. Darrerament hi ha molta crisi mal resolta que posen en evidencia als Governs. El Sr Zapatero ha decidit dedicar-se a la filosofia ja que la gestió eficaç no és el seu fort. En general és més fàcil pontificar i teoritzar que posar solucions efectives. Dins d’aquest exercici pseudodidàctic està llançant el missatge de generar treball a Europa, que això ha de ser una gran prioritat. Potser fora més útil rellegir la Història.
Per començar el Sr Zapatero està oblidant vàries coses: a) que els treballs no seran mai els mateixos perquè Europa no és una zona per produir pels elevats costos laborals. B) Que no és qüestió de productivitat si no de valor afegit. Mai es podran fer cotxes tan barats com a altres zones del món. S’ha de generar tecnologia que no es pot copiar a curt termini c) Donant diners a la Banca no s’activarà el consum ni permetrà pagar les hipoteques als particulars. Els diners arribaran amb compte gotes als particulars i les empreses de forma que la falta de liquiditat continuarà sent patent. La Banca, després de regalar desenes de milions d’euros a immobiliàries insolvents només donarà crèdit a qui el pot pagar amb totes garanties. D) Els particulars i les pimes pagaran els excessos del sistema financer. I el Sr Zapatero continuarà pontificant.
Una darrera recomanació : pot ser fora convenient que estudiés els vídeos de què ha passat a França els darrers anys a nivell econòmic i social i tindrà una idea més clara del que està succeint. El Sr Sarkozy, el de les dues cadires, segur que té còpies. Una dada: està augmentant la delinqüència de no delinqüents, és a dir, persones que han de cometre furts per menjar. Endevineu qui és el col·lectiu que es troba especialment amb aquesta problemàtica? I Catalunya és un país on aquesta problemàtica social latent serà especialment greu.... mentre alguns pontifiquen i reparteixen els nostres diners sense cap fi que no sigui electoralista. Un difícil futur pel nostre país, especialment dins de l’Estat Espanyol. I això no es solucionarà l’any 2009.
Dr Jordi Delcor
Quan es produeixen les crisis és quan es demostra la talla dels governants. Darrerament hi ha molta crisi mal resolta que posen en evidencia als Governs. El Sr Zapatero ha decidit dedicar-se a la filosofia ja que la gestió eficaç no és el seu fort. En general és més fàcil pontificar i teoritzar que posar solucions efectives. Dins d’aquest exercici pseudodidàctic està llançant el missatge de generar treball a Europa, que això ha de ser una gran prioritat. Potser fora més útil rellegir la Història.
Per començar el Sr Zapatero està oblidant vàries coses: a) que els treballs no seran mai els mateixos perquè Europa no és una zona per produir pels elevats costos laborals. B) Que no és qüestió de productivitat si no de valor afegit. Mai es podran fer cotxes tan barats com a altres zones del món. S’ha de generar tecnologia que no es pot copiar a curt termini c) Donant diners a la Banca no s’activarà el consum ni permetrà pagar les hipoteques als particulars. Els diners arribaran amb compte gotes als particulars i les empreses de forma que la falta de liquiditat continuarà sent patent. La Banca, després de regalar desenes de milions d’euros a immobiliàries insolvents només donarà crèdit a qui el pot pagar amb totes garanties. D) Els particulars i les pimes pagaran els excessos del sistema financer. I el Sr Zapatero continuarà pontificant.
Una darrera recomanació : pot ser fora convenient que estudiés els vídeos de què ha passat a França els darrers anys a nivell econòmic i social i tindrà una idea més clara del que està succeint. El Sr Sarkozy, el de les dues cadires, segur que té còpies. Una dada: està augmentant la delinqüència de no delinqüents, és a dir, persones que han de cometre furts per menjar. Endevineu qui és el col·lectiu que es troba especialment amb aquesta problemàtica? I Catalunya és un país on aquesta problemàtica social latent serà especialment greu.... mentre alguns pontifiquen i reparteixen els nostres diners sense cap fi que no sigui electoralista. Un difícil futur pel nostre país, especialment dins de l’Estat Espanyol. I això no es solucionarà l’any 2009.
Dr Jordi Delcor
dimecres, 26 de novembre del 2008
DEFLACIÓ : HA AUGMENTAT LA VENDA DE CAIXES FORTES?
DEFLACIÓ: HA AUGMENTAT LA VENDA DE CAIXES FORTES?
El terme deflació té un doble sentit : manca de liquiditat i baixada de preus. Totes dues situacions estan molt relacionades. Quan el crèdit està barat, s’activa l’economia productiva i la inversió en actius, la qual cosa genera una espiral inflacionista (pujada de preus). Com diu el Professor Sala i Martín , el Sr Greenspan va baixar els tipus d’interès fa 10 anys després de la crisi de les “dot.com”. Vàrem viure un període de gran creixement econòmic (i especulació). Això va genera inflació
Aleshores les autoritats monetàries pujaren els tipus d’interès per controlar la inflació i això ha fet que moltes persones i empreses, que s’havien endeutat molt, no puguin fer front als pagaments. Les entitats financeres poden donar més crèdits per pagar els anteriors fent la pilota més grossa. Tenim exemples propers: MARTINSA, SACYR...
Finalment forçats a vendre, els preus dels actius i les accions baixen, de forma que hi ha menys liquiditat circulant pel mercat. Les entitats financeres tanquen el crèdit (fet potenciat per la manca de cobraments dels seus deutors). Les entitats financeres es carreguen d’actius embargats de valor de marcat inferior al dels préstecs inicials. Per evitar la davallada de preus, aquestes entitats poden posposar el cobrament dels crèdits: els actius no baixen de valor, però els bancs no tenen líquid, no poden prestar-ho. Encara hi ha menys líquid al mercat, menys demanda, més baixades de preus, menys producció, menys beneficis empresarials, més acomiadaments, menys consum, menys producció, més acomiadaments.. S’atura l’economia
On són els diners ? Si els bancs fan fallida, el públic compra or, metalls preciosos, joies, com a refugi, de forma que aquests diners no circulen per l’economia .. O simplement els amaga sota el matalàs. M’agradaria veure com ha evolucionat la demanda de caixes fortes aquests darrers mesos..
Actualment, els crèdits suprime han exacerbat el procés anterior. Els bancs desconfien entre ells i es carreguen un tipus d’interès elevats per prestar-se diners. Puja l’EURIBOR encara que el Banc Central baixin els tipus d’interès.
Què es pot fer davant d’això?: baixar el tipus d’interès ,activant la demanda (imaginació al poder¡)… Clar que això té un límit: quan els tipus d’interès són zero, com al Japó fins fa poc, ja no s’activa l’economia.
L’intercanvi de bens econòmics és una altre possibilitat. S’elimina el paper dels diners i es fixa el valor dels bens o serveis en funció de la utilitat per les parts.
L’alternativa sòlida, estratègia, és tenir sectors econòmics potents, de valor afegit que generin llocs de treball, amb marges elevats, menys sensibles a les baixades de preus i que per tant aporten beneficis empresarials.
Si els marges són reduïts, la baixada de preus de seguida produeix pèrdues a les empreses que tanquen....
Això és el que passa a Espanya i a Catalunya. Probablement entrarem en deflació reconeguda i la sortida serà ,molt dura i llarga
Dr Jordi Delcor
El terme deflació té un doble sentit : manca de liquiditat i baixada de preus. Totes dues situacions estan molt relacionades. Quan el crèdit està barat, s’activa l’economia productiva i la inversió en actius, la qual cosa genera una espiral inflacionista (pujada de preus). Com diu el Professor Sala i Martín , el Sr Greenspan va baixar els tipus d’interès fa 10 anys després de la crisi de les “dot.com”. Vàrem viure un període de gran creixement econòmic (i especulació). Això va genera inflació
Aleshores les autoritats monetàries pujaren els tipus d’interès per controlar la inflació i això ha fet que moltes persones i empreses, que s’havien endeutat molt, no puguin fer front als pagaments. Les entitats financeres poden donar més crèdits per pagar els anteriors fent la pilota més grossa. Tenim exemples propers: MARTINSA, SACYR...
Finalment forçats a vendre, els preus dels actius i les accions baixen, de forma que hi ha menys liquiditat circulant pel mercat. Les entitats financeres tanquen el crèdit (fet potenciat per la manca de cobraments dels seus deutors). Les entitats financeres es carreguen d’actius embargats de valor de marcat inferior al dels préstecs inicials. Per evitar la davallada de preus, aquestes entitats poden posposar el cobrament dels crèdits: els actius no baixen de valor, però els bancs no tenen líquid, no poden prestar-ho. Encara hi ha menys líquid al mercat, menys demanda, més baixades de preus, menys producció, menys beneficis empresarials, més acomiadaments, menys consum, menys producció, més acomiadaments.. S’atura l’economia
On són els diners ? Si els bancs fan fallida, el públic compra or, metalls preciosos, joies, com a refugi, de forma que aquests diners no circulen per l’economia .. O simplement els amaga sota el matalàs. M’agradaria veure com ha evolucionat la demanda de caixes fortes aquests darrers mesos..
Actualment, els crèdits suprime han exacerbat el procés anterior. Els bancs desconfien entre ells i es carreguen un tipus d’interès elevats per prestar-se diners. Puja l’EURIBOR encara que el Banc Central baixin els tipus d’interès.
Què es pot fer davant d’això?: baixar el tipus d’interès ,activant la demanda (imaginació al poder¡)… Clar que això té un límit: quan els tipus d’interès són zero, com al Japó fins fa poc, ja no s’activa l’economia.
L’intercanvi de bens econòmics és una altre possibilitat. S’elimina el paper dels diners i es fixa el valor dels bens o serveis en funció de la utilitat per les parts.
L’alternativa sòlida, estratègia, és tenir sectors econòmics potents, de valor afegit que generin llocs de treball, amb marges elevats, menys sensibles a les baixades de preus i que per tant aporten beneficis empresarials.
Si els marges són reduïts, la baixada de preus de seguida produeix pèrdues a les empreses que tanquen....
Això és el que passa a Espanya i a Catalunya. Probablement entrarem en deflació reconeguda i la sortida serà ,molt dura i llarga
Dr Jordi Delcor
dilluns, 24 de novembre del 2008
RESOLUKOIL
REPSOLUKOIL.
Cada dia és més interessant el joc del Monopoly. Una constructora, SACYR, obté un préstec de més de 5000 milions d’euros per comprar un 20% de Repsol. Quan se’n adona que el seu passiu és de 18000 milions ven la seva participació.. a qui? És possible que a una empresa russa que segons algunes informacions tampoc té els diners per fer-ho … Qui posarà els diners? ...
Fa 3 anys es va vetar l’entrada de la Caixa a FECSA i es va preferir que una empresa alemanya fos el principal accionista. La lògica del mercat era que l’oferta de EON era millor que la de la Caixa. Ara és un altre empresa energètica i tampoc hi ha problemes per l’entrada un soci estranger.
Què queda a Espanya ? Immobiliàries com MARTINSA fallides i altres com SACYR amb uns deutes enormes. Empreses auxiliars d’automoció que tanquen per l’efecte dominó..
Qui va autoritzar aquests préstecs a empreses del maó? Quins criteris s’apliquen? Evidentment no la solvència d’ aquestes empreses, que són un exemple de mala gestió i pitjor visió estratègica. O pot ser són exemples d’una gran visió sabent qui pagarà la festa al final del recorregut? Qui té el poder suficient per aconseguir aquestes operacions tan arriscades? Quins mecanismes d’influència es fan servir per “persuadir” les entitats financeres?
Tot això em recorda l’Argentina de Menem. Ja només cal “el corralito”.
Jordi Delcor
Cada dia és més interessant el joc del Monopoly. Una constructora, SACYR, obté un préstec de més de 5000 milions d’euros per comprar un 20% de Repsol. Quan se’n adona que el seu passiu és de 18000 milions ven la seva participació.. a qui? És possible que a una empresa russa que segons algunes informacions tampoc té els diners per fer-ho … Qui posarà els diners? ...
Fa 3 anys es va vetar l’entrada de la Caixa a FECSA i es va preferir que una empresa alemanya fos el principal accionista. La lògica del mercat era que l’oferta de EON era millor que la de la Caixa. Ara és un altre empresa energètica i tampoc hi ha problemes per l’entrada un soci estranger.
Què queda a Espanya ? Immobiliàries com MARTINSA fallides i altres com SACYR amb uns deutes enormes. Empreses auxiliars d’automoció que tanquen per l’efecte dominó..
Qui va autoritzar aquests préstecs a empreses del maó? Quins criteris s’apliquen? Evidentment no la solvència d’ aquestes empreses, que són un exemple de mala gestió i pitjor visió estratègica. O pot ser són exemples d’una gran visió sabent qui pagarà la festa al final del recorregut? Qui té el poder suficient per aconseguir aquestes operacions tan arriscades? Quins mecanismes d’influència es fan servir per “persuadir” les entitats financeres?
Tot això em recorda l’Argentina de Menem. Ja només cal “el corralito”.
Jordi Delcor
dijous, 20 de novembre del 2008
INICIATIVA PER A LA RESTITUCIÓ DE 30 M D’ € PER A UNA CAUSA JUSTA.
REPRESENTA EL TREBALL D’ EN BARCELÓ A L' ONU L'ESPERIT DE LA INSTITUCIÓ?
Això és el que va dir el Rei d’Espanya sobre el famós treball presentat al públic. Malauradament té raó i això mostra la perversió dels valors.
In primer lloc, 30 M d’ € podrien ajudar a molta gent al Congo, Sudan, Etiopia i altres parts del món. La fam, el còlera, la malària, la matances ètniques podrien ser mitigades.
En segon lloc, la idea de recrear caves marines i el fons del mar no és molt creatiu. Jo prefereixo la realitat més que una copia sintètica. Més aviat ens hauríem d’ocupar del fons del mar enlloc de fer còpies delirants, cares i megalo maníaques.
I quan costa fer ho? 35 Tn de pintura a 3€/kg com a molt fan 100.000 €, molt menys que la quantitat esmentada a dalt. I a més a més, cobrir una superfície amb un compressor no val tant. Els costos operatius (bastida, vestits i roba de seguretat, et) sumen uns quants milers d’euros addicionals. Pagat 30 M d’euros per un dubtosa obra d’art amb poca creativitat és ofensiu com a mínim.
Encara més quan 500000 € han estat pagats pel Govern Espanyol. Quan ha estat criticat ha replicat que això era demagògia. La meva pregunta és quanta gent podria mantenir les seves cases amb aquests diners? Preferirien un sostre marí pintat o un sostre sobre llurs caps?
Vaig sentir un periodista dient que el mateix es podria dir del Papa i les seves joies que no lliure i que tothom ho accepta. Té raó, però com diuen a la Gran Bretanya “dues errades no fan un encert”. El Papa i l’ Església no segueixen el seu missatge (més aviat el de Crist) però jo no controlo (ni vull ) a l’Església. Tanmateix se suposa que tinc un cert dret a dir que s’hauria de fer amb els meus impostos i jo no vull contribuir al sostre del fals fons marí. No és solidari.
Alguns espanyols gairebé fonamentalistes volen el reconeixement del seu país : el Sr Zapatero i el G20 + 1 a Washington al voltant del Rei Artur i la Taula Rodona i ara, el tema de l’ONU. Com va dir el John Lennon “I ‘m sick and tired of schizophrenics , paranoids, prima donas …..”(“Estic fart dels esquizofrènics, paranoics, prima donas")
Si el Sr Barceló vol fer una contribució real a l’ Humanitat, si vol ser recordat com algú excepcional, hauria de donar tots els diners (excepte despeses i una retribució raonable) a una causa justa. Això aportaria l’autèntic sentit a la frase del Rei Espanyol sobre l’esperit de l’ONU
A banda d’això, 35000 Kg de pintura penjant del sostres cauran més tard o més d’hora de forma que jo no passaria mai per sota de l’obra per si un cas. Estic segur que ningú em pagaria cap compensació “perquè no hi ha diners disponibles”
Dr Jordi Delcor
INITIATIVE FOR THE 30M € RESTITUTION TO A FAIR CAUSE.
INITIATIVE FOR THE 30M € RESTITUTION TO A FAIR CAUSE.
DOES BARCELO’S WORK AT THE UN REPRESENTS THE SPIRIT OF THE INSTITUTION.?
This is what the Spanish King said about the famous work which has been presented to the public. Unfortunately he is right and it shows the perversion of values.
First of all, 30 M € could help a lot of people in Congo, Sudan, Ethiopia and other parts of the world : famine, cholera, malaria, ethnic killings could be mitigated.
Secondly, the idea of recreating the marine caves and sea bottom is not very creative in itself. I rather prefer the real item than a synthetic copy. We should better take care of the deep ocean than make a delirious, expensive and megalomaniac dummy.
And how much does it cost to do it ? 35 Tn of coating at 3 €/kg at the most make 100.000 € far less than the amount of money mentioned above. And covering a surface with a compressor is not worth of such expense. The total operational costs (
Scaffolding , safety dresses,etc) could amount for an additional few thousand euros. So paying almost 30 M for a very dubious piece of work which shows so little creativity is offensive to say the least.
The more so when 500000 € have been paid by the Spanish Government. When criticized they have replied that this was demagogic. My question is how many people could keep their homes with this amount of money? Would they care for the sea ceiling or would they rather have a ceiling over their heads?
I heard a reporter saying that the same thing could be said about the Pope and his jewels that he does not donate them and everybody accepts it. He is right but two wrongs never make a right. So the Pope (and the Church ) are wrong because they do not follow their message (or rather Christ’s message) but I do not control the Church. On the other hand I am supposed to have a right to decide what should be done with my taxes and I do not want to contribute to a false marine bottom ceiling.
Some Spanish fundamentalists want a recognition for their country: Mr Zapatero and the G20 + 1 in Washington around King Arthur and the Round Table, now the UN stuff. As John Lennon put it “I ‘m sick and tired of schizophrenics , paranoids, prima donas …..”
If Mr Barceló wants to make a contribution to the humankind, if he wants to be remembered as somebody exceptional, he should donate all the money (less the expenses and a reasonable income) to a social cause. That would provide the whole true meaning to the Spanish King sentence about the UN spirit.
By the way, 35000 Kg of coating hanging on the ceiling will drop sooner or later so I would not go below the artwork just in case. I am sure that nobody would pay any compensation to injured people “because there are no funds available”.
Dr Jordi Delcor
DOES BARCELO’S WORK AT THE UN REPRESENTS THE SPIRIT OF THE INSTITUTION.?
This is what the Spanish King said about the famous work which has been presented to the public. Unfortunately he is right and it shows the perversion of values.
First of all, 30 M € could help a lot of people in Congo, Sudan, Ethiopia and other parts of the world : famine, cholera, malaria, ethnic killings could be mitigated.
Secondly, the idea of recreating the marine caves and sea bottom is not very creative in itself. I rather prefer the real item than a synthetic copy. We should better take care of the deep ocean than make a delirious, expensive and megalomaniac dummy.
And how much does it cost to do it ? 35 Tn of coating at 3 €/kg at the most make 100.000 € far less than the amount of money mentioned above. And covering a surface with a compressor is not worth of such expense. The total operational costs (
Scaffolding , safety dresses,etc) could amount for an additional few thousand euros. So paying almost 30 M for a very dubious piece of work which shows so little creativity is offensive to say the least.
The more so when 500000 € have been paid by the Spanish Government. When criticized they have replied that this was demagogic. My question is how many people could keep their homes with this amount of money? Would they care for the sea ceiling or would they rather have a ceiling over their heads?
I heard a reporter saying that the same thing could be said about the Pope and his jewels that he does not donate them and everybody accepts it. He is right but two wrongs never make a right. So the Pope (and the Church ) are wrong because they do not follow their message (or rather Christ’s message) but I do not control the Church. On the other hand I am supposed to have a right to decide what should be done with my taxes and I do not want to contribute to a false marine bottom ceiling.
Some Spanish fundamentalists want a recognition for their country: Mr Zapatero and the G20 + 1 in Washington around King Arthur and the Round Table, now the UN stuff. As John Lennon put it “I ‘m sick and tired of schizophrenics , paranoids, prima donas …..”
If Mr Barceló wants to make a contribution to the humankind, if he wants to be remembered as somebody exceptional, he should donate all the money (less the expenses and a reasonable income) to a social cause. That would provide the whole true meaning to the Spanish King sentence about the UN spirit.
By the way, 35000 Kg of coating hanging on the ceiling will drop sooner or later so I would not go below the artwork just in case. I am sure that nobody would pay any compensation to injured people “because there are no funds available”.
Dr Jordi Delcor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)