dimarts, 31 de març del 2009

NOU MODEL?


Nou model social ?
Tothom parla de crear nous models, que el capitalisme està acabat, que el comunisme és una relíquia del passat, que l’Estat del benestar no és sostenible....

En la cerca de miracles, apareix en Messies Obama que ha de trobar la sortida a la crisi actual. Sento decebre les esperances dipositades en el Sr Obama però tot això són draps calents.. No és possible un món on 600 milions de persones viuen (vivim) molt bé, gasten(gastem) energia a dojo, amb més de 1000 milions passant gana diàriament i molts tenint dificultat per arribar a fi de mes. Tampoc espereu filòsofs amb noves idees: fa molts anys que tot això està escrit.

La crisi actual no és només econòmica o financera, això són aspectes parcials i per tant és perillós deixar- la en mans dels economistes. La Física més elemental (els economistes no saben Física i els polítics tampoc) ens diu que quan hi ha tanta diferència entre uns i altres es genera una diferencia de potencial i salta una espurna.... En el món social es diu emigració desesperada (prèvia a l’espurna), conflictes socials, guerres...

La única solució es consumir menys, gaudir en lloc d’acumular , tenir les necessitats bàsiques cobertes treballant per viure, cultivar la cultura de l’oci i no del vici, compartir, desenvolupar l’esperit fent activitats plaents , optimitzar l’ ús de l’energia , potenciar el transport públic i col·lectiu econòmic i sostenible, controlar la natalitat (amb condons i menys promiscuïtat), democratitzar l’energia, no deforestar massivament.

Com canviar la nostra mentalitat des del model actual? No es pot, estem massa condicionats pel nostre estil de vida. Només partint d’uns valors més austers podrà subsistir la Humanitat. Per començar cal canviar tot el model educatiu de les escoles i de les famílies. Això només es fa després d’una guerra. No espereu més Messies. L’evidència històrica és clara .

dimecres, 25 de març del 2009

DEL MAGNETISME A LA GUERRA

DEL MAGNESTISME A LA GUERRA

A banda del irreal mon financer, ple de ludòpates institucionalitzats, dins el mon de l’economia real hi han possibilitats de negoci. En un post anterior assenyalava la possibilitat de fer servir els ajuts oficials a la industria de l’automoció per iniciar el canvi envers els automòbils híbrids combustible fòssil- electricitat.

Als EUA existeix un vehicle, el Tessla, totalment elèctric, de preu prohibitiu actualment (100000 euros) per a les butxaques mitjanes, amb una autonomia de 400 km , Car? Quan es produeixin en grans sèries, els costos baixaran. No contaminen, no fan soroll, amb menys potència donen les prestacions suficients: acceleració de 0 a 100 km/hr en 4 segons (degut a les propietats dels motors elèctrics que donen un par independent de les revolucions del motor a diferència dels motors d’explosió).

Ah¡¡ I en lloc de benzineres, s’endolla el cotxe a casa al vespre....

Per cert, Tessla fou un físic del segle XIX que va investigar el magnetisme, no penseu que aquest nom és la creació d’alguna agència publicitària.

Un país con el nostre que no té recursos petrolífers podria apostar per aquest tipus de tecnologia.. però no, apostem per anular el vot dels nacionalistes bascos, per no complir amb els compromisos amb el poble català (Estatut) i per recuperar hàbits apallissadors franquistes, inventant un altre forma de violència d’un nou gènere: la imbecil·litat.

Els que han de dimitir no ho fan , els que han d’exigir a en Zapatero els compliments dels seu discurs demagògic s’agafen a la cadira i parlen d’altres coses sense exercir el recurs de no donar suport al Parlament de Madrid Ben pensat si la gent pensa en els estudiants apallissats no parlen del robatori, de l’espoli, de l’engany sistemàtic.

Crec que s’haurà d’ampliar la legislació contra la violència de gènere, incloent la del gènere polític, que constitueix una forma de violència molt agressiva i tòxica. El mal que fan els polítics amb la seva incompetència es propaga durant moltes generacions i és en part responsable (per omissió de les seves responsabilitats, per deficiència de les seves decisions i en molts casos per manca d’honestedat) de moltes altres formes de violència domèstica, social i d’altres tipus.

Si dediquessin diners a fomentar un bon sistema educatiu, amb aprenentatges útils, amb la cultura de l’oci i no del vici, al desenvolupament de l’esperit i de la sensibilitat, a controlar als banquers insaciables enlloc d’estar posats per ells no passaria el que passa. Si fossin generosos, vocacionals, ferms,... no foren polítics.

Ningú dimiteix, ningú es fa responsable, però no patiu, com tot anirà a pitjor (i això és pura lògica, no fatalisme ni catastrofisme) quan les masses s’emprenyin de debò, quan s’acabin les prestacions de l’atur, tots aquests impresentables, inútils, paràsits, depredadors, patiran una mica.

Que com ho sé que anirem a pitjor? Tinc 4 sistemes: a) el sentit comú, ja quan tot es fa malament molt de temps, acaba malament, o si voleu, “es recull allò que es sembra”
b) L’anàlisi i l’encreuament DAFO (els meus alumnes ho recorden) que ens porta a una escenari catastròfic c) La història que és gairebé cíclica i que ens diu que estem a prop d’un gran conflicte. Si teniu dubtes llegiu al Sr Arnold Toynbee , fundador de la història moderna d) Observo la realitat: un indicador : el número creixent de conflictes arreu del món.

A nivell internacional la situació se sembla, encara que cadascú li posa la seva taca de color nacionalista. El Sr Strauss-Khan, del FMI ha dit que poden haver guerres. Mentrestant, en Lluis XVI, els Romanoff, Robespierre, en Companys, el Calvo Sotelo, en Lorca, els líders històrics assassinats i els milions de morts anònims a les guerres civils i mundials s’agiten a les seves tombes i ens diuen “no heu après res”...

Jordi Delcor

dimecres, 18 de març del 2009

LA CEGUERA SELECTIVA

El Sr Juan Ramón Quintás va aparèixer ahir davant la Comissió d’Economia del Congrés i va dir clarament que les mides preses pel govern central contra les probables insolvències dels espanyols hipotecats són clarament insuficients i com les caixes han prestat molt a gent potencialment insolvent / més que la banca, que és més exigent (o sigui menys social) , centenars de milers de persones es poden quedar sense sostre i algunes caixes poden perillar , especialment si augmenta l’atur, s’acaben les prestacions socials i la gent no pot pagar…

En Zapatero prendrà “medidas de calado”(sic¡¡) especialment després de que el Sr Obama li doni lliçons.. Cal que li expliqui en persona? Per un altre banda, tant mana el Sr Botín que no vol ser un co- instrument per ajudar a salvar al país que l’ha fet bilionari? Cal refinançar els crèdits amb l’ICO i la banca, co-responsable del problema actual, s’ha d’implicar en la solució.

No cal ser un geni per veure que el Sr Quintás té tota la raó del món i que el duo Zapatero Solbes nega la realitat com en el seu dia la varen negar els dirigents del PP en relació amb l’autoria del tristament famós 11-M.

La dreta no veu la realitat social i l’esquerra no veu la realitat econòmica. Aquesta ceguera selectiva ens pot portar a tots a la ruïna especialment quan la realitat econòmica generi problemes socials…. Uns mesos.

dimarts, 17 de març del 2009

ESQUERDA REPUBLICANA I AL ANDALUS

Andalusia rep 1200 d’euros per a cancel·lar el deute històric

Fàcil, ràpid, dins els terminis, sense soroll. I a Catalunya res, com a molt 1400 milions després de grans incompliments d’un Estatut ridícul i inútil. Crec que els partits catalanistes (Esquerra) hauria de trencar el tripartit. És comprensible que el PSC li segueixi el corrent al PSOE, ja que és la sucursal dels espanyolistes a Catalunya . En Zapatero ha d’assegurar els vots de l’Andalus (8 milions) sap que el PSC s’ho empassarà tot i no farà res en contra del PSOE.. però Esquerra?. Tant enganxa la cadira?.

Crec que els polítics actuals d’aquest partit no estan a l’alçada de l’il·lustre nom . Han robat una marca. Haurien de canviar el nom del partit : Esquerda Republicana. Això és el que estan fent. Produir esquerdes a Catalunya.. L’espoli no és només centralista, hi ha molts catalans espoliadors ,yonkies del poder, de l’ estatus, del seu ego.

El tripartit es trancarà i haurà eleccions anticipades. L’atur serà el detonant, no el PSC ni Catalunya, ni els catalans.

dilluns, 16 de març del 2009

FORMES BANANERES AL PAIS BASC

Quants vots han quedat exclosos al País Basc de l’esquerra abertzale a les darreres eleccions ? D’aquesta manera desapareixen vots nacionalistes i guanyen els espanyolistes.. Això complicarà més les coses i radicalitzarà les posicions nacionalistes. És qüestió de temps..

Constitueix una forma de fer política molt bananera que ha produït fins i tot la crítica de l’O.N.U. tan refractària a fer declaracions d’aquesta mena.

AJUTS DEL GOVERN CENTRAL PER A L'AUTOMOCIÓ

AJUTS DEL GOVERN CENTRAL PER A L’AUTOMOCIÓ.
Si cal que el Govern Central ajudi a la industria de l’automoció, si hi ha 450000 vehicles en stocks, que es venguin però per què no es condiciona l’ajut al desenvolupament de vehicles híbrids (elèctric i benzina o gas oil).

Si els nostres diners han d’ajudar a indústries deficitàries al menys que serveixin per assolir altres objectius com per exemple la conservació del medi ambient...

Però ,clar això implica un model, una visió, una estratègia, uns objectius, idees clares, valors, prioritats, honestedat i els nostres dirigents van curts d’aquests termes.

dilluns, 9 de març del 2009

ZAPATERO VOL CANVIAR EL GOVERN

ZAPATERO VOL CANVIAR EL GOVERN..

Fa uns mesos vaig apuntar que en Solbes deixaria el Ministeri d’Economia i agafaria una cadira còmoda, que només era qüestió de trobar l’autopista sense president.. Fa vàries setmanes que no diu res. Millor, la seva aportació com a ministre ha estat nul·la o pitjor, negativa. S’ ha equivocat en totes les prediccions de (de) creixement econòmic, atur, durada de la crisi i no ha pres cap mida, com la reducció de l’IVA, de la quota patronal i de l’IRPF.

Ara ha de passar desapercebut unes setmanes i negociar una còmoda presidència. Veiem.. un banc? No, no té el perfil i fóra molt irònic. Telefònica, Repsol, i Gas Natural tenen propietaris, les hidroelèctriques? Iberia?...hummm, no sé.

Una cadira al Banc Central Europeu?.. això té sentit, total pel que fan tots aquests personatges. Solbes continuaria amb la seva línia d’ineficàcia i indiferència. No desentonaria ... El dubte és si abans de l’estiu o després, just després.

dimecres, 4 de març del 2009

DESDE RUSIA CON AMOR

ZAPATERO Y SU ACUERDO PARA FOLLAR.

Mi hijo mayor que está muy al corriente de la política internacional que ha comunicado esta gran noticia...

¿Quien dice que el Presidente del ejecutivo español no se ocupa de los acuerdos internacionales y de la felicidad de los españoles, especialmente de los que van a Rusia?


Observad este vídeo y lo comprobareis

http://www.youtube.com/watch?v=E6pCmwbcFPk

Crisis, crisis. Muchos ya quisieran un presidente que se ocupase tanto de que sus compatriotas follen..

Jordi Delcor

dissabte, 21 de febrer del 2009

REMEDIOS CONTRA LA CRISIS


EL Informe mensual de La Caixa del mes de febrero resume de forma muy didáctica la gestión macroeconómica de crisis. Existen 3 formas de combatir una crisis económica:

a) La keynesiana: gasto e inversión pública para activar la economía y evitar el paro. Se dedican recursos públicos, obtenidos directamente de las arcas del Estado o mediante financiación (endeudamiento). Este sistema es positivo si se genera riqueza indirecta: inversiones que generen más riqueza. Lo que no se aconseja es endeudarse para que los ayuntamientos asfalten autopistas que no van a ningún sitio , aceras o rotondas. Lo que hace el gobierno de Zapatero. La ortodoxia keynesiana dice que 1 euro invertido/ gastado de esta manera genera un euro del PIB.. A corto plazo puede ser efectivo pero si no se genera riqueza simplemente se está desplazando el problema con más endeudamiento .
b) La transferencia de recursos del sector público al privado. El peligro es que estos recursos se utilicen para ahorrar o reducir deuda por parte de personas y empresas, lo cual sería bastante probable actualmente.
c) La reducción de impuestos. Aunque puede pasar como en la opción b) , es decir que se ahorre o reduzca endeudamiento, en general se genera consumo y se evita paro. Lo que el Estado deja de recaudar lo compensa al tener que pagar menos subsidio de desempleo . La reducción del impuesto de sociedades, del IRPF y de la Cuota Patronal podría ir en la misma línea.
¿Qué forma es la más adecuada?
Existe la cuestión de la temporalidad:¿cuándo se empezarán a notar los efectos de las medidas anteriores?. La opción a) el gasto público, parece más efectiva a corto plazo por su aparente inmediatez de aplicabilidad pero tiene 3 limitaciones : a) el periodo de implantación de las acciones b) la posible improductividad (inutilidad ya mencionada del gasto realizado) y c) la “herencia” de endeudamiento.
Por otro lado, la reducción de impuestos históricamente ha beneficiado a unos grupos muy determinados, los de mayor poder adquisitivo, de forma que puede perder parte de su atractivo para toda la sociedad. Si además como consecuencia de la reducción no se genera nueva actividad empresarial, se producirá un déficit fiscal difícil de corregir cayendo de nuevo en más endeudamiento. Para que la reducción de impuestos sea efectiva, se debería acotar a la creación de nuevas empresas, apoyos a jóvenes empresarios, controlando el “desplazamiento” de unas empresas ya existentes a otras.
La utilidad de las medidas exige que sean rápidas en su implantación , duraderas, porque la crisis será larga, diversificadas (combinando los 3 tipos de acciones mencionados) y sostenibles (es decir que no generen un endeudamiento exagerado).
Argumentando el limitado efecto de la inversión y gasto público , el Presidente Obama ha decidido aplicar un plan mixto de inversión y gasto público junto con reducción de impuestos.
En otro orden de cosas el Gobierno Obama ha creado un paquete para evitar que 9 millones de familias pierdan sus casas, limitando la cuota mensual a un máximo del 31% de los ingresos, actuando el Estado como co-pagador de la deuda hipotecaria....Todo un ejemplo de traspaso del sector público al privado, buscando no precisamente activar la economía sino reducir el endeudamiento. Una muestra de pragmatismo : espíritu empresarial y valores sociales.. En España , gasto público inútil. ..
Y si alguien quiere inversión pública que no se queje: el gobierno Zapatero ha aprobado una inversión de 4000 millones de euros para la mejora de la red ferroviaria de Catalunya, especialmente cercanías. Tendremos la doble vía en las líneas de mayor dinamismo y de mayor afluencia de público.. el año 2020¡¡¡¡. ¿Qué hemos hecho para merecer esto?
Los interesado pueden consultar, http://www.change.gov/ donde se explica el efecto de la reducción de impuestos y del gasto público.




dijous, 12 de febrer del 2009

CONTRACTES BLINDATS

El Messies Obama ho ha dit : els bancs són els culpables de la situació financera present. El Sr Gordon Brown està irat pel comportament dels directius bancaris : pèrdues milionàries (32000 milions de lliures esterlines) i 1000 milions en premis ¡¡¡ .

Els contractes estan blindats... blindats? Qui va signar aquests contractes? Altres directius que tenien els seus contractes blindats per altres persones blindades?.

Davant de tant blindatge legal se m’acut el blindatge moral. Potser que cremem aquest contractes, potser que obliguem a aquests personatges blindats a que renunciïn als seus avantatges.. Segur que existeixen mecanismes persuasius per fer-ho.

Quina credibilitat té un sistema que permet aquest nou robatori? Com explicar als milions d’aturats que un directiu desaprensiu i incompetent s’ha fet ric mentre ells estan a l’atur?

Això fa tant mal com quedar-se sense feina, convida a la delinqüència, a la degradació moral i social, fomenta la insolidaritat i l’enveja, el ressentiment, el cinisme, la pèrdua de fe en el sistema. I aparentment és legal..

dimarts, 10 de febrer del 2009

el quixot està viu

El Quixot , chauvinisme i altres formes de nacionalisme

El Govern francès aportarà 6500 milions d’euros a la indústria de l’automoció amb la condició de que no hi hagin més acomiadaments. Quan les coses es posen difícils surt l’ instint de conservació . Cada país protegeix el que és seu. Per cert, en el nostre país què es pot protegir? Suposant que ho sàpiguen , ho faran? Ens queda el turisme i les neurones però aquest país mai ha cuidat massa la intel·ligència , per què ho haurien de fer ara?. Més fàcil endeutar-se i fer voreres, com al Japó durant 20 anys.

El Govern Central espanyol donarà 800 milions d’euros per l’ esmentada indústria automobilística .. xavalla ... La SEAT ha estat capaç de vendre molts IBIZAS a Alemanya (potser efecte de la nostàlgia de les “festetes” de l’ illa , de la competitivitat del vehicle o de la subvenció del govern alemany per protegir el medi ambient ).
El somni ( malson?) de la globalització, és a dir, la lliure circulació de capitals, persones i mercaderies sense restriccions aranzelàries (bé, només les que beneficien als EUA) s ‘ha acabat. Com deia en John Lennon, “the dream is over”. A l’hora de la veritat tothom protegeix el que és seu i se salta els discursos visionaris i les filosofies més avançades, excepte aquí ...

Per cert, qui estava interessat en la globalització? Les grans multinacionals i els bancs que augmentaven els seus beneficis , els dividends dels seus accionistes - persones hiper riques i els propietaris dels fons d’ inversió, els jubilats ambiciosos- sense oblidar els dels directius d’aquestes institucions, clar. La gran majoria de treballadors no estava massa seduïda per aquest nou model- engany.
A partir d’ara, a molts països d’Europa hi haurà proteccionisme a dojo, reducció de la despesa personal i aguantar. Un amic meu, executiu d’una multinacional, va veure com l’oferta de la seva empresa, notablement més barata que la de la competència francesa i presumiblement d’un estàndard de qualitat semblant era derrotada en un concurs públic per “raons d’Estat”. Globalització?, competitivitat?. No, instint de supervivència, primer menjar després construir macroestats per macro funcionaris macro inútils i macro cars.
Aquí, continuarem volent donar lliçons d’ europeisme, de capdavanters , de Quixotisme, respecte a les regles del joc. De quin joc? Del que ja ningú pot ni vol jugar.
Un consell: per començar, podrien llegir el blog del Dr. Greg Mankiw, de la Harvard University, que ens explica els resultats d’estudis estadístics d’ençà la segona Guerra Mundial que demostren que 1 dolar gastat pels Govern genera 1 dolar d’increment del Producte Nacional Brut (PIB) i 1 dolar de reducció d’impostos genera 3 dòlars de PIB. Les teories keynesianes d’intervencionisme estatal en temps de crisi no han tret al Japó de la profunda recessió ,com explica el Dr. Sala i Martín.
Dubto que els Srs del Govern coneguin al Dr. Mankiw (1) i molts d’altres experts que pensen com ell.. Estan massa ocupats fent simulacions errònies del que pot passar amb models molt deficients d’una realitat que se’ls hi escapa . Quan es perd el seny res funciona i el seny diu que la única forma per generar riquesa és fent empresa i per això calen inversors i en època de crisi la forma d’estimular als inversors és amb desgravacions fiscals.
Cal dir que no considero la Banca com un inversor si no com un prestamista que sempre vol guanyar
En conclusió, ni cuidarem les neurones, del país, que són les úniques que ens poden fer anar cap endavant , ni als emprenedors, ni protegirem els productes nacionals , ni baixarem els impostos. Farem ..voreres.. La meva idea “no impostos nova empresa” no quallarà . Campi qui pugui.
Un altre consell: compreu productes nacionals (jo sé quina és la meva nacionalitat, que cadascú defensi la seva).

dilluns, 9 de febrer del 2009

ANIVERSARIS :L' INCOMPLIMENT DE L'ESTATUT

ANIVERSARIS :
L’ INCOMPLIMENT DE L’ESTATUT COMPLEIX 6 MESOS

Ahir va ser el meu aniversari i també el de l’ incompliment del finançament de l’Estatut (1/2 any). Jo vaig fer 54 anys. Desitjo que el finançament no arribi a la meva edat.
Variarà aquest incompliment flagrant les relacions del PSC amb Madrid i el President Rodríguez? Ho dubto, ja hi ha hagut motius suficients i no ha passat res així que per què hauria de succeir ara? Per altre banda amb la primavera vinent amb aturats sense atur, EROs , inestabilitat social ,etc, el President Rodríguez ho té molt bé per posposar el tema dient que “hi ha qüestions més urgents i importants.." .
Crec que el No Finançament i jo potser celebrarem un altre aniversari plegats...
Jordi Delcor

divendres, 6 de febrer del 2009

PETITS REPRESENTATS, GRANS IGNORATS

Avui us reenvio un missatge que crec interessant
"Si us plau, entreu a la pàgina web del Parlament Europeu i cliqueu a la pestanya del català, i després reenvieu el correu. Si la visita molta gent no eliminaran la versió catalana! Web del Parlament Europeu . http://www.europarl.cat/ <http://www.europarl.cat/>

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el catal (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: quantes més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només un s 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu."
Jo ha ho he fet
Jordi Delcor

dimarts, 3 de febrer del 2009

ALBERT BOADELLA I ESPERANZA AGUIRRE

ALBERT BOADELLA
El Sr Boadella se sent molt feliç a Madrid. Me'n alegro molt per ell, vull que la gent sigui feliç però no puc estar d'acord amb la seva afirmació de que Barcelona sigui una capital de província. Crec que això és el fruit d'alguna rancúnia no superada. Madrid és una ciutat de "Corte y villa" que sempre ha volgut emular Barcelona i amb força , les maniobres polítiques i la poca energia reivindicativa dels catalans ho ha aconseguit. Però això és un altre problema.
Crec que el Sr Boadella té talent i no està dimonitzat per part dels catalans. Un altre cosa és que ell no accepti les crítiques i se'n vagi amb "la competència". Això no afavoreix als catalans ni a Catalunya. Si vol treballar a Madrid que ho faci però que no ens critiqui ni ho faci servir com argument per atreure anticatalans, que n'hi ha molts i menys ell que va fer-se un nom amb nosaltres, el seu poble d'origen encara que no de destí.
Jordi Delcor

dilluns, 2 de febrer del 2009

CREDITOFÒBIA, UNA NOVA MALALTIA

CREDITOFÒBIA, UNA NOVA MALALTIA?

Les vendes de cotxes han baixat un 43% al Gener, un altre notícia econòmica que confirma la situació actual. Com ja hem dit a LA BOLA MÀGICA d’ençà fa uns quants mesos, això serà llarg, especialment a Espanya i Catalunya. El 2009, dolent, molt dolent i el 2010?: semblant. Malgrat les voreres, les rotondes i la gespa artificial dels camps de futbol. Amb això no s'aixeca in país

El President Zapatero ha dit als bancs que donin préstecs a empreses i particulars. El problema és doble. Dubto que les entitats financeres ho facin, a menys que s’aportin moltes garanties, és a dir, que en molts casos ho demani que no ho necessita. Per altre banda, molta gent està tremolant i no demana crèdits, ni s’apropen a les entitats financeres. Creditofòbia, una nova malaltia.

Més que demanar crèdits han d' eximir de pagar impostos a les PIMES de nova creació . Insisteixo, sí al pagament d’ IVA, però reducció de la Quota Patronal, i de l’ Impost de Societats durant 5 anys. Només per PIMES noves.

Em sobte que quan parlo de no impostos per empreses de nova creació, poca gent s’hi apunta. Què vol dir això?, que no hi ha emprenedors en aquest país? que no s’hi confia en que prosperi la idea? que fa molt fred i millor a casa? que viurem dels papers de Salamanca? que la idea d’exempció fiscal fóra un altre fiasco com l’Estatut?. Si renunciem tan fàcilment a tot, si ens manifestem tan sotmesos, potser si que ens mereixerem el que tenim.

Si ens avorrim , sempre ens queda el consol de sortir al carrer i recolzar en Fidel Castro o algun altre dictador d’esquerres. Els dictadors d’esquerres són molt més païbles per molta gent. Deu ser que morir assassinat per l’esquerra és molt més plaent... Clar que no li podem preguntar als morts.

Mentrestant , els vius a passar fred. Davos ha confirmat el mal moment mundial, les fosques perspectives i ha establert càtedra amb la seva bola: malestar social quan se’n vagi el fred que s’allarga, s’allarga....

Sort del Barça.

Jordi Delcor



dimarts, 27 de gener del 2009

8000 MILIONS, PER A QUÈ?

SORTIDES A LA CRISI

El Govern ha destinat 8000 milions d’euros per projectes municipals. Aparentment 250000 persones estaran ocupades. Aquest tipus de política és un clàssic. Es una obra pública típica en èpoques de crisi. Però hi ha moltes qüestions :

a) Quin interès real i utilitat tenen aquests projectes?
b) Generen riquesa i llocs de treball sostenibles o són una mena d’ocupació temporal per reduir les llistes d’aturats i pagar menys atur?
c) D’ on surten els diners per finançar aquesta obra? De Lletres i Bonos del Tresor? Més endeutament pel país.

Aquestes solucions demostren un cop més la manca d’imaginació dels qui ens governen. Si volen fer obra pública al menys que sigui útil. Suggereixo un projecte d’infraestructura útil : la creació d’un cercle de trens rodalies entre el Baix Llobregat i el Vallès Oriental, amb grans zones de parking. Beneficiats, més d’un milió i mig de persones.

A més a més, caldria crear línies d’autobús des del centre de les poblacions implicades fins les estacions de tren situades fora dels centres urbans. Sostenible a nivell mediambiental, descongestionaria la xarxa de carreteres, en particular la B-30 i l’AP7.

Però clar, aquest tipus d’obres necessiten 30 o 40 anys per ser realitat donada l’eficiència dels gestors... Es més fàcil posar gespa artificial a un camp de futbol municipal, o posar rotondes o asfaltar carrers...
Dr Jordi Delcor

dimecres, 21 de gener del 2009

SORTIDES A LA CRISI

SORTIDES A LA CRISI.
El Govern no sap que fer. La única opció és crear noves empreses i per això cal que la gent arrisqui el seu patrimoni i això demana incentius.. Quins? L’exempció fiscal durant 5 anys sobre els beneficis, una gran reducció de la quota de SS i de l’IRPF per les PIMES no nova creació . L’Estat deixarà de pagar atur i estarà sembrant la llavor de noves empreses. La resta és un altre engany, més Deute Públic, l’equivalent a hipotecar el país.
Per què 5 anys?: és el temps necessari per posar en marxa negocis amb cara i ulls o sigui continuïtat i rendibilitat.
Ningú ens arreglarà aquest problema, cap govern , només nosaltres, els ciutadans.

Si creus que la única opció per sortir de la crisi és exempció fiscal per empreses (PIMES) de nova creació , fes-ho circular i envia el teu email a aquesta adreça i apunta’t a aquesta causa. Ho farem arribar al Govern.
Jordi Delcor

dimarts, 20 de gener del 2009

NO WAY OUT : MEDIDAS LIBERALES PARA GESTORES INCOMPETENTES


NO WAY OUT.. SIN SALIDA
Una vez reconocida públicamente la incapacidad del gobierno para reactivar la economía, después de haber quedado desautorizado por sus múltiples errores en las estimaciones de PIB, paro, déficit y después de haber mentido en el tema Estatut, ¿qué nos queda? La situación me recuerda a la película SIN SALIDA de Kevin Kostner .

El gobierno emitirá Deuda Pública , es decir pedirá un préstamo para pagar la fiesta pero no tiene ingresos así que... Sólo queda una receta :EXENCIÓN FISCAL PARA LAS EMPRESAS DE NUEVA CREACIÓN .Exención de impuestos durante 5 años , pago de una cuota a la SS muy reducida, retención de IRPF nula.
Se quejarán las empresas que funcionan. Que lo hagan, se trata de crear nuevas empresas arriesgando el patrimonio del inversor. Y si algún empresario tiene una empresa que cree otro negocio y se beneficie de las medidas.
El gobierno ingresará más que antes ya que muchos parados estarán ocupados y habrá menos gasto por desempleo.
Hacienda sólo debería vigilar el fraude fiscal, léase cambio de personal de una empresa a otra nueva desarrollando la misma actividad profesional que antes. Y especialmente evitando que algunos banqueros obtengan más beneficios fiscales por creación de nuevas sociedades que hacen lo mismo que antes. SÓLO PARA PYMES. Se trata de evitar la exención fiscal que tuvieron los Srs Abelló y algún súper banco por la venta de las acciones de su negocio ALCATEL de telefonía móvil a Vodafone.. 700000 (setecientos mil millones de pts) acogiéndose a una medida .. para PYMES.
Osea, receta liberal para gestores incompetentes.... Es algo parecido a lo que hará OBAMA en USA. Hay que proteger al empresario/ emprendedor.
Dr Jordi Delcor

divendres, 16 de gener del 2009

LA BOLA MÀGICA V

LA BOLA MÀGICA V

El Govern Espanyol ha presentat unes noves xifres per enguany. Atur al 16%, Creixement negatiu del PIB del 1,6%, dèficit públic del 4,8%

Un cop més, mentides. A altres “boles màgiques”, fa uns mesos ja comentava que l'atur arribaria al 15%. Sembla que em vaig quedar curt.

El PIB baixarà molt més del 1,6% . Amb la contracció industrial del 15%, la construcció aturada i el turisme a la baixa (especialment el britànic pel canvi desfavorable de la lliura esterlina), el PIB baixarà uns quants punts més.

Idees d'en Solbes?. Deute Públic, dèficit creixent doblant el 3% que mana la UE. Clar que aquestes alçades, parlar d'Europa sembla conya.

Arribaren al 6%. Standards amd Poors, la societat de valors, rebaixarà la qualificació del deute espanyol des de la triple A. Això exigirà pujar els tipus d’interès per atreure als inversors. Més cost.

I com es paga el Deute? Amb ingressos de l'Estat però si les empreses no funcionen els ciutadans hauran de pagar més impostos però no tenen diners i no és gaire popular fer pagar més pels serveis que tenim o no tenim, a banda que baixaria el consum, més atur.....Difícil.

L'altre opció és endeutar-se més, més Deute Públic.. L'equivalent a demanar més préstecs. I llavors què? La bola diu que eleccions anticipades dins un any i mig, després d'una primavera calenta. Aquest gèlid hivern juga a favor del Govern. A veure qui surt a protestar amb el fred que fot¡

Dimissió d'en Solbes i nomenament com a President d'una companya de poca feina (hi ha alguna autopista lliure?), bon sou i grans menjars.

I en Zapatero? A filosofar i donar conferències ben pagades sobre tonteries majúscules, com l'Aznar, en anglès fonètic. Pot ser el pot assessorar l'Honorable Montilla amb les seves conferències a la London Schools of Economics..

I el problema pels propers ¿guanyadors? de les eleccions, amb un horitzó molt fosc. Quan no es fan els deures durant anys, l'alumna suspèn. De tota manera en Zapatero també té sort aquí per que els del PP estan dividits.

I aquí s'acaba la informació de meva la bola. No arribo a veure el nom de l'empresa d' en Solbes.. Però ell no anirà a l'atur. A més a més li quedarà la pensió de per vida com a ex-ministre. Vist així, l'atur no és tan greu oi?

Dr. Jordi Delcor

dimecres, 14 de gener del 2009

PALESTINA ISRAEL


ELS DRETS HISTÒRICS..
S'ha parlat molt aquests dies del conflicte palesti- israelí. Hi ha qui defensa als palestins com a part dèbil . Hi ha que als jueus, que són demòcrates, intel·ligents i occidentals.

Quan l'Estat d'Israel es fa fundar, l'any 1948 amb el vist i plau de l'ONU, després de comprar uns terrenys que representaven el 4% de la superfície actual , els països àrabs varen atacar Israel que va guanyar el primer round i va expansionar-se fins al 60% actual .

L'any 1967 ( m'en recordo de parlar-ho a la classe de Religió), Mosé Daian i les seves tropes van envair l'Egipte i varen conquerir la Península del Sinaí. Després tot ha estat un tiba i arronsa.
Només un comentari pels que defensen el dret d'Israel d'ocupar unes territoris que varen perdre fa 2000 anys. Què passaria si uns àrabs vinguessin, compressin el 4% de Catalunya que també ocuparen fa menys de 1000 anys, formessin un estat amb el suport de l'ONU i tinguessin armament i suport dels EUA ? Ens ho deixaríem fer o pot ser ens defensaríem? I si perdem i conquereixen el 60% del territori, què passaria?
Tothom té el dret a viure però reclamar drets de fa 2000 anys em sembla perillós... On es posa el límit històric de la reclamació territorial?. Al-Andalus tornarà a ser un estat àrab per dret històric? O pot ser els “romans”, els “cartaginesos”, els “vàndals” i els “alans” tornaran a reclamar el que va ser seu?. Que els jueus siguin un poble intel·ligent, cult i democràtic no són raons que vinguin al cas. I l'Holocaust els hauria de fer més sensibles al patiment humà.