BONES I MALES NOTÍCIES

Excel·lent notícia sobre l’oferta d’un grup d’emprenedors incloent Catalana d ‘Iniciatives i la mateixa Generalitat per comprar i gestionar Spanair. Aquesta és una decisió estratègica que pot permetre a l’aeroport del Prat actuar com un hub i a Catalunya començar a ser gestionada com un país sense estat. Si hem d’esperar el suport del Govern Central anem arreglats.


Racional el rescat del sector de l’automòbil als EUA amb la condició, entre altres, de reduir els costos salarials ( actualment d’unos 75$/hr) fins als 45 $/hr que paga la competència asiàtica. Es tracte de fer viable el sector, la qual cosa demana sacrificis per part de tothom i no de subsidiar un sector deficitari i poc competitiu.

Mala notícia la manca de compliment del finançament d'enguany, de natural insuficient i injust, per part del Govern Central espanyol. Es deuen 1250 milions d ‘ €. La poca credibilitat del Govern del Sr Zapatero disminueix més encara si no paguen les quantitat compromeses.

Jordi Delcor

LA LIMITACIÓ DE VELOCITAT EN FUNCIÓ DEL TRÀNSIT: UNA BONA MIDA

LA LIMITACIÓ DE LA VELOCITAT EN FUNCIÓ DEL TRÀNSIT : UNA BONA MIDA

Encara que no agradi, la regulació de la velocitat en funció del trànsit és una mida correcta per vàries raons:

En primer lloc, s’eviten aturades i arrancades, disminuint molt el consum, la generació de C02 i de partícules contaminants. A les arrancades el rendiment del motor és molt inferior i la combustió és imperfecta generant-se altres gasos més tòxics (productes orgànics) i partícules sòlides.

En segon lloc , desapareix l’efecte acordió: si calculem una cua de 4 km, amb 600 cotxes aturats, i cada cotxe triga 1 segon en arrancar, el darrer vehicle estarà aturat 10 minuts.. Avançarà uns quants metres i s’aturarà un altre cop…

Naturalment, el sistema ha d’estar ben regulat: la detecció de trànsit ha de fer disminuir la velocitat uns quilòmetres enrera.

No esperem miracles, però: si ha masses vehicles, les carreteres es col·lapsaran. La solució: més carreteres (poc ecològic) o més trens / transport públic (però els polítics no estan per la feina).

Dr. Jordi Delcor

EL CAPITALISME ACABA SENT PIRAMIDAL .

EL CAPITALISME ACABA SENT PIRAMIDAL .

PER QUÈ ESTAN APAREIXENT TOTS AQUESTS ESCÀNDOLS FINANCERS?

Sempre ha estat així. El sistema capitalista és circular per definició. Unes persones físiques o jurídiques dipositen els diners en entitats suposadament honestes que li donen els diners a altres persones suposadament honestes i solvents que fan activitats suposadament honestes que generen més diners que tornen a dipositar a les mateixes entitats que repeteixen el cicle..

Per definició piramidal vol dir que els compradors del producte fan els guanys per la venda del producte a altres persones. Sembla que això és un invent espanyol. Un altre sentit de piramidal és el pagament d’interessos ( i devolució del capital) als clients més antics amb els dipòsits dels clients més nous. En aquest sentit, l’economia és piramidal.

El Sr Madoff portava 20 anys fent negocis i part dels dipòsits dels seus clients eren invertits en fons solvents i rendibles. Entitats tant expertes com el Banc de Santander varen creure en aquest Sr i la seva acreditada experiència. Quan els mercats borsaris es varen enfonsar és quan els dipòsits dels darrers clients varen servir per pagar als primers... Es varen sumar la insolvència dels fons amb la manca de liquiditat. Quan la gent va retirar el seus fons es va produir la crisi actual .

Què passaria si demà tothom, al mig d’una crisi de pànic, anés a les entitats financeres i retirés els seus dipòsits? Els bancs no podrien retornar els diners als seus clients. Potser cobrarien els primers en arribar a la finestra amb els diners dels més confiats o més lents.. El procés s’hauria tornat piramidal en el mateix sentit descrit en el cas Madoff. Per evitar-ho, tenim els préstecs dels Bancs Centrals.

Quan l’activitat econòmica s’atura, qui ha de tornar els diners no ho fa i qui els ha de rebre no els rep... El joc es torna piramidal en lloc de circular. Si a més a més li afegim una dosi de cara dura, de nepotisme, favoritisme, li donen els diners als “amiguetes”, als de la “secta”, als del “club” , independentment de la seva solvència i de la capacitat de les empreses que maneguen, estem sembrant la llavor de la piràmide en el sentit descrit. Els Bancs Centrals han de socórrer les entitats financeres. En sortiran més escàndols.

Un darrer apunt: després de tot això, com voleu diners pel finançament a Catalunya? Hi són dins el joc piramidal i a comptes ben amagats (mancava aquest darrer element).

El que passa és que està tant assumit aquest joc que ningú es sorprèn.

Dr Jordi Delcor

DOS SOLUCIONES OPUESTAS : GORDON BROWN ZAPATERO

DOS SOLUCIONS OPUESTAS

Mientras que el Primer ministro inglés, Gordon Brown ha decidido reducir EL IVA para activar la economía, Zapatero ha decidido lanzar el programa de inversión pública más ambicioso de la historia.

Veamos la lógica de cada actuación.

Supongamos que una persona dispone de 600 euros para gastar. De esa cantidad, 100 euros serán IVA. Si éste se reduce del 16% al, pongamos 10%, le quedarán 50 € para gastar. No es mucho pero probablemente irá al cine, a restaurantes, se comprará un libro, etc. en resumidas cuentas, consumirá. No se destruirán puestos de trabajo. La actividad se mantendrá y poco a poco se recuperará la confianza. El Gobierno recaudará inicialmente menos IVA pero al recuperarse la actividad y el número de compraventas y transacciones, se acabará recaudando más IVA.

La lógica de la inversión pública es, creemos actividad y así no habrá más paro. Pero ¿de dónde sale el dinero para hacerlo? Pues de la emisión de Deuda Pública que unos privilegiados ahorradores comprarán. Puede tener sentido si la obra pública genera infraestructuras útiles pero entonces las preguntas son ¿por qué no se han realizado hasta ahora, cuando los tiempos eran buenos? ¿De qué tipo de obra pública hablamos? ¿mejora de los trenes de cercanías en Catalunya? Eso está bien, es ecológico y crea conciencia social aunque dudo que esa sea la intención del gobierno, ya que si lo fuera lo habrían hecho ya. ¿Hacer aceras, rotondas y pagar a una pléyade de funcionarios postizos y en mucho casos excesivos? Me rebelo.

El Sr Gordon Brown podría venir a dar algunas clases de economía práctica aunque tenemos al Dr Xavier Sala i Martín más a mano que aboga por lo mismo.

Dr Jordi Delcor

COLDPLAY SATRIANI

COLDPLAY SATRIANI

Poseu “ Coldplay Satriani” a la finestra del meu blog (youtube) i veureu què vol dir plagiar...

http://www.youtube.com/watch?v=7xNQZHuAQJ8


Jordi Delcor

L'ART EFÍMER : BARÇA MADRID

L’ART EFÌMER : BARÇA MADRID.

Vaig veure el partit Barça- Madrid. Em va encantar. El Madrid, lluitant “como un toro”, amagat, darrera, esperant donar el cop fatal contraatacant, repartint llenya des del principi, especialment contra en Messi. Semblava un equip italià.

El Barça, persistent, confiant fins al final en que podia guanyar. L’errada de Eto’o, el segon penalti no assenyalat, els comentaris irritants d’en Valdano “ ya se ha acabado el cupo de penalties”, “el jugador tiene un latifundio para correr”,

I al final, en Puyol puja a l’àrea. De forma premonitòria el realitzador va fer enfocar la seva imatge quan anava a l’àrea. Salta, remata i Eto’o li clava l’estocada al Madrid.

Molt maca la celebració del gol d’en Montes, el comentarista de la 6. No sé si és del Barça però va cridar tant com jo.

Sis minuts després, una passada d’ Hleb, precisa a l’espai, correguda d’Henri, assistència en Messi , barret i ostia del defensa contra el pal. Un símbol del partit.

El Madrid derrotat amb les seves armes, la lluita, i la diferència de classe i al minut 84 ,que és quan fa més mal, quan creus que ja tens l’empat. I els dos gols marcats per l’ Eto’o , el jugador més antimadridista del món, i el Messi, que va rebre de valent. I l’Iker Casillas, “fuera de sus casillas”, emprenyat, nerviós, cridaner.

Només vaig trobar faltar a l’Iniesta que probablement hauria obert la llauna abans amb una assistència magistral.

Al final, el brau del Reial Madrid, la seva casta, Raúl , l’emblema de la casa, varen quedar com el brau de l’anunci d ‘en George Clooney: despilotats.

M’encanta. Tinc el partir gravat. Vaig pensar que el Barça guanyaria i que no volia perdre aquesta mostra d’art efímer. Gràcies Cruyff per crear escola i una filosofia del futbol modern. Gràcies Guardiola, el seu acòlit per l’esperit, les ganes i el sentiment de que el Barça ,es més que un club. Això no és efímer.

Uns minuts d’art entre robatoris i estafes.

XIRINGUITOS FINANCERS MADE I U.S.S. I UMA THURMAN

XIRINGUITOS FINANCERS MADE IN U.S.A I UMA THURMAN .


És increïble. Ara l’escàndol piramidal del NASDAQ: MADOFF ¡ 38000 milions de $, el segon més important després d’ ENROM.

Com pot ser que 3 persones gestionessin un fons de 50000 milions de $ i que això fos permès per les autoritats ?

Com pot ser que l’auditor fos una estranya i fosca empresa d’auditoria?

Com pot ser que les autoritats reguladores americanes siguin tan imbècils? (imbècil és una categoria psicològica perfectament definida). O és que són simplement immorals?

Com pot ser que el Banc de Santander hi hagi gestionat 2300 milions d’euros d’aquest fons? I ara no té cap responsabilitat¡¡

Quins gestors de fons tenen aquestes entitats que aconsellen comprar a Lehman Brothers, Fons del NASDAQ? A quines escoles de negocis i universitats han estudiat?
No els hi ha explicat


Què es pot fer?

ALTERNATIVES :

Obligar a una estructura mínima de personal gestor en funció del capital gestionat i del número de clients.

Inspeccions periòdiques per les autoritats reguladores.

Avals personals de la Gestora dels Fons. Com les Gestores, per llei, són societats independents dels bancs o altres entitats financers, aquests haurien de ser els responsables subsidiaris, presentant avals davant l’autoritat financera estatal ( CNMV? Banc Central?) cobrint una part significativa del fons.

Penes de presó exemplars pels lladres i especialment dures fins que retornin la part dels diners que tenen amagada als paradisos fiscals.

El que m’agrada del tema és que molts dels clients del BSCH afectats són clients VIPS que segur i faran pagar la festa al Sr Botín. Ja no m’agrada tant el fet de que potser part dels préstecs del Govern Central (amb els nostres diners) li serviran per pagar la desfeta.

A la ciutat financera que ha construït el Sr Botín on viuen els que controlen la festa, s’haurà de sentir una mena d‘Uma Thurman i el seu sabre, tallant caps o altres coses.

Dr Jordi Delcor.

LA BOLA MÁGICA: EL MODELO GRIEGO.

LA BOLA MÁGICA IV : EL MODELO GRIEGO


Estamos asistiendo estos días a una agitación social sin precedentes en Grecia. Este país tiene algunos paralelismos con España, entre otros, un gran porcentaje de paro juvenil (23%) y estar a la cola, junto con España, en el porcentaje del PIB dedicado a la educación.

Se ha creado en este país la plataforma de 700 euristas, equivalente al que hasta hace poco había en España de 1000 euristas. Digo hasta hace poco porque hay mucha gente en este país (especialmente joven) que gana menos de 1000 euros.

Otro elemento importante es el nepotismo de los políticos griegos. Aquí, los casos históricos, sin contar las nuevas aportaciones, todavía resuenan y arrastran consecuencias. Recalificaciones, especulación, trazados ferroviarios “curiosos”, cargos de responsabilidad sin tener el perfil adecuado, son ejemplos del “amiguismo”, chapapoteo y sinvergüencería nacionales.

Es posible que la agitación social de Grecia llegue aquí. ¿Será en la primavera?

Mi bola mágica me dice que nos comeremos los turrones tranquilos y que a partir del día.. uhm… 11 de enero tendremos muchos ERES. En catalán suena mejor, EROS, aunque sea poco estimulante. Cosas del idioma.

LA GENIALITAT DEL SR ALEMANY

LA GENIALITAT DEL SR ALEMANY

La seva proposta, formulada de forma retòrica. "no estic dient (ah, què fa ,doncs?) que s'hagi de pujar els peatges més aviat que es consideri la possibilitat d'aplicar tarifes més elevades quan hi hagi molta circulació (sic¡¡)

Genial. Puc arribar a entendre, que no ho faig, que les autopistes hagin de ser un negoci, quan de fet fa molts anys que les tenim i les hem pagades mil cops. El que no entenc és quina alternativa hi ha a circular per autopistes: ¿agafar el tren? ¿circular per les carreteres nacionals? ¿passar per 1000 rotondes?

L'autopista pot ser cara si és un luxe però en molts casos és l' única opció perquè la resta , trens i altres "camins" no són opció.

Seguint la genialitat d'aquest senyor, podrien pujar els peatges quan la gent entra o surt de Barcelona els matins, i quan torna a casa seva de la feina (els que la tenen) i així, després d'un gratificant dia de feina, amb cues a l 'anada i la tornada, podran sentir les declaracions dels governants dient que "s'ha de conciliar la vida familiar amb la feina". Pagarien una mica més de peatge cada dia i així ho tindrien millor per fer front a les hipoteques…

Els caps de setmana, es podrien quedar a casa per no gastar tant. Clar que si pugen les tarifes elèctriques tampoc serà una bona opció excepte que els veïns facin una festa per escalfar-se , tipus "botellón" que és barat i ecològic, ja que després no agafaran el cotxe i no haurà accidents de trànsit.

Potser és aquesta la solució: no fer servir el cotxe , així doncs, seguint la seva teoria, el Sr Alemany podrà conduir amb un peatge molt baix encara que suposo que ell no el paga. Les autopistes passarien a ser d'ús dels privilegiats que pagaríem entre tots

També pot ser molt bo pels turistes que estaran encantats de pagar més per fer cues. O pot ser aquest criteri només serà pels catalans? Recordem que aquí les autopistes són majoritàriament de pagament. Ara ja ser d'on sortiran els diners pel finançament català: dels infeliços que es trobin en un embús.

El Sr Alemany ha demostrat que en aquest patètic país tothom pot arribar a situacions de poder i ¿responsabilitat?.

Un català emprenyat

JOHN LENNON DIED 28 YEARS AGO TODAY

JOHN LENNON DIED 28 YEARS AGO TODAY

Today I was driving and listening to Oasis’s last record, “Dig out your soul”. I liked it, it’s rock, well played, strong, with some Beatles reminiscences: the melody and singing of “ I am out of”, with a few words of John Lennon’s last interview the 6th of December 1980, the drums of the track number 7 which remind me of “Tomorrow never knows”, the beginning of the 9th track that sounds like “Come Together”.

The Beatles were a strange phenomenon, an unlikelyhood of nature with two very special talents and a third one, George Harrison, acting as a glue.

John and George were my heroes. John represented the freedom, the opposition, the criticism, the pain, the missing father and mother, the broken family, the irony, the contradiction,.the honesty, the self acceptance. George , the inner life, the introspection, the intimacy, the sliding notes…

I still listen to many of the their songs, they are still fresh, both the lyrics and the melody, I still find their influence everywhere.. I very good friend of mine has told me many times that I haven’t overcome the 60s and 70s. I desagree as I enjoy Coldplay, Oasis, Luis Salinas, El Canto del Loco all of them different and posterior….. But the Beatles and specially John Lennon had something special. “I am the walrus” seems a song from the future. The same Lennon said that it would sound fresh in 25 years… from 1970… It’s very difficult to make a classic . John and the Beatles did it many times. Most of the music we are hearing nowadays it’s just tin music, nobody will listen to it in 5 years time. It’s a marketing product.

Songs like “Mother” and “Working Class Heroe” are crying monuments to motherhood and social manipulation awareness . “All you need is love” represents the top of the hippie culture.

Great artists like Robbie Williams, Oasis, Lenny Kravitz, even Coldplay have been influenced by the Beatles and specially John Lennon.

I was in London when John was killed. It struck me and still does. John, wherever you are, your spirit is in your music, forever.

Jordi Delcor

MEMES, GENES Y MEMECES

MEMES, GENES Y MEMECES.

El descubrimiento de loa Acidos nucleicos en la década de los 50 por Watson y Crick marcó el inicio de una nueva era El ADN es una molécula estable autorreplicante y que por tanto potencialmente perpetua, la base de la vida.

Para su propagación , las moléculas replicantes o “replicadores”, debían ser resistentes, con rápida capacidad de replicación y precisos al replicarse, sin errores ( es decir, capaces de producir copias idénticas). Con el tiempo las moléculas se agruparon en genes y llegaron a formar seres unicelulares y pluricelulares: bacterias, plantas, animales.. nosotros.

Dawkings formuló el concepto de gen egoísta : la prosperidad de un gen depende de su adecuación al medio. Los organismos son, pues, meras máquinas de supervivencia para genes. Un gen de un organismo sigue existiendo si dicho ser se reproduce

Dawkings también extendió el concepto de gen a la transmisión de la información, de la cultura, con el concepto de meme.. Un meme es un agente responsable de la transmisión cultural humana, de un individuo a otro o intergeneracionalmente. El meme es análogo al concepto de gen, y sujeto, pues, a las mismas reglas básicas evolutivas, entre ellas el egoísmo y la exigencia de longevidad (ha de durar mucho para poder reproducirse), fecundidad (capacidad de replicación ) y fidelidad de la copia (sin errores).

No puedo resistirme a realizar una broma fácil : el concepto de memez. Una memez es un agente responsable de la transmisión de subproductos culturales humanos, de un individuo a otro o intergeneracionalmente . Para que las memeces se transmitan han de ser longevas, fecundas y fieles.

Los memes han ido cambiando con los siglos. Como ejemplos notables podemos citar :

a) “La felicidad radica en el consumo ilimitado “ (eso es una memez).
b) “Las riquezas de la tierra están para el que las quiera conquistar y trabajar” (memez base de algunas ideas religiosas muy exitosas).
c) Los cánones de belleza: de Rubens a las tallas 36 “ (anorexia en lugar de michelines).
d) La conveniencia de la globalización (entendida como la libre circulación de capitales, personas, bienes y productos) frente a la protección arancelaria.
e) La substitución de la divinidad como centro de la existencia humana por el humanismo (Renacimiento), por el laicismo (Revolución francesa) , por el ateismo (Revolución Bolchevique) y por el consumismo (situación actual).

La publicidad y la propaganda han contribuido a extender estos memes y memeces de forma que son elementos de la cultura actual.

Como se puede comprobar, los memes no tienen ética, ni siguen reglas morales, simplemente se propagan supuestamente siguiendo las leyes que los rigen y favorecen su desarrollo.


Una cuestión interesante es ver la compatibilidad entre memes y genes :¿la propagación o éxito de un meme se debe a que de alguna forma responde a un gen?. Por ejemplo, el meme del éxito social y la ambición, ¿responden a un gen interno que nos lleva a querer éxito ?. Las personas que han alcanzado un nivel de desarrollo interno diferente (los “seres realizados”) y por tanto un sistema de memes distinto ¿tienen alguna diferencia genética con el resto de seres humanos?

En función del sistema de memes (¿genes?) que desarrollemos en el futuro, evolucionaremos como especie. Un gran reto y una gran amenaza... Se hacen apuestas.

Un consejo: no seamos memos.

Dr Jordi Delcor

LA INSATISFACCIÓ DELS CIUTADANS

LA INSATISFACCIÓ DELS CIUTADANS .


L’enquesta sobre satisfacció ciutadana mostra uns resultats previsibles però contundents: gairebé el 70% dels catalans estem molt insatisfets amb els nostres polítics.

Per evitar-ho hi ha 2 solucions : a ) regenerar la classe política . Per això cal eliminar els personatges actuals i aplicar valors nous que de fet són els vells recuperats. Es tracte de recuperar l’estil, esperit i valors d’Acció Catalana i d’ Esquerra Republicana ( clarament, no els valors actuals).

Els polítics actuals no representen els interessos del poble i no saben fer compatibles la visió més general de país amb la realitat diària. No tenen les habilitats ni els coneixements per fer-ho i veient el que fan i el “clientelisme” que practiquen, dubto que la voluntat.

Els lideratges surten de la necessitat de la gent de tenir una visió creïble, de la capacitat del portador del missatge de transmetre aquesta visió i de la confiança que puguin generar de portar als seguidors al lloc descrit per la visió. Els lideratges són circumstancials i amb data de caducitat. I els seguidors validen periòdicament la confiança en el líder contrastant la realitat amb les promeses electorals.

El Sr Barak Obama potser representa aquest esperit perquè hi ha un poble que desitja un canvi, perquè els Estats Units ha estat sempre un lloc de destí i perquè el Sr Obama (i el seu equip) transmeten que saben el que volen i com fer-ho.

Aquí no tenim res d’això i per tant el Sr Obama o el seu equivalent català fracassaria . La seva visió és massa madura per un poble com el nostre. Estadísticament tenim els governants que ens mereixem.

La segona opció per evitar l’avaluació de la insatisfacció és més cínica : no fer enquestes. La ignorància ajudarà als polítics. Ben segur que algú ja ho ha pensat.

Dr Jordi Delcor

MENTIDES DE LA DRETA, MENTIDES DE L'ESQUERRA

MENTIDES DE LA DRETA, MENTIDES DE L’ESQUERRA.

Als Estats Units , l’augment del número d’aturats en mig milió, ha fet arribar l’atur al 6,5% de la població activa , una xifra desconeguda des del 1974.... i es calcula que el PIB baixarà un 5%.. El Govern americà reconeix que estan en recessió d’ençà l’1 de Gener d’enguany.

A Espanya, l’atur és del 11.3%. i arribarà al 15% l’any vinent, la construcció ha baixat un 80%, la venda d’automòbils més d’un 30%, la producció industrial un 11% . ¿I el PIB només ha baixat 1 punt? ¿No hem entrat en recessió?. Fa uns mesos ens varen dir que creixeríem menys del 2,8%... després que el 2%, que les estimacions de l’O.C.D.E eren pessimistes.. Després que potser no creixerem..... després.. que paciència.

O el programa de càlcul del Ministeri no funciona o ens tornen a mentir, una vegada més. Això em recorda un tret característic del tipus de mentida en el que és especialment hàbil cada partit: la dreta menteix sobre temes socials: per exemple, els autors de l’atemptat d’Atocha, i l’esquerra sobre la realitat econòmica. Per què? Perquè cadascú menteix sobre allò en el que és menys competent. I els ciutadans ens mereixem la veritat.


Dr. Jordi Delcor

LA CÚPULA D' EN BARCELÓ I L'ESPANYA ACRÍLICA

LA CÚPULA D' EN BARCELÓ I L’ESPANYA ACRÍLICA.

Bé, algun avantatge ha de tenir “ser de ciències” fins i tot en un país com Catalunya (Espanya) barallat amb la ciència i la tecnologia d’ ençà els Reis Catòlics quan varen expulsar i aniquilar les neurones del país. En una crítica molt criticada per alguns amics meus vaig dir que jo no passava per sota de la cúpula perquè cauria….

Els de ciències coneixem la llei de la gravetat d’en Newton i que 35000 Ks de pintura pesen . Els que a més a més som químics sabem que les estalactites no són acríliques i que la natura supera a la mànega i al compressor. .

Això em porta a un altre reflexió. Els governs estan constituïts per persones habitualment de lletres. Hi ha gent de lletres brillant però molta de la gent que ha fet lletres és negada per a les ciències i qualsevol relació amb els termes “axioma”, “procés”, “algoritme”, “lògica”, “quantitatiu”, “avaluació”, “lleis físic –químiques”, “matemàtiques (en particular l’estadística)”, “models”, els hi crea un bloqueig emocional- intel·lectual. I molt hi són als governs¡¡¡¡.

Aquesta gent confon retòrica amb dialèctica, models amb emocions, visions amb prejudicis, comunicació amb discurs, pragmatisme amb detall operatiu, treball en equip amb subordinació o assembleari, integració amb barreja, idees amb reiteració, no saben com fer les coses i parlen de quès retòrics quan no menteixen i manipulen voluntàriament. I són els que ens manen¡¡¡¡

Jo crec que els passa al mateix que a la cúpula d’en Barceló : objectius equivocats, diners mal empleats, molta pintura, molt pressupost, poca creativitat , una còpia dolenta de la realitat, inutilitat, incompetència en l’execució (que caigui és un signe de gran incompetència) i repetició de l’error : “sostenella y no enmendalla”

Els de ciències continuem a l’exili i molt em temo que sempre estarem així. D’ençà que els Reis Catòlics varen uniformar el pensament fa 500 anys fent una Espanya acrílica tot ha anat de mal en pitjor. I Espanya cau com la cúpula d’en Barceló. Serà premonitori? I els pocs homes de Ciència que ha donat Ibèria han hagut d’emigrar o han estat reconeguts quan morts o quan se’ls ha repescat en una altre operació de “pintura o maquillatge”. Recordeu al Dr. Oró?. Una excepció: la Medecina, hereva dels àrabs i especialment el treball de l´Hospital Clínic de Barcelona, raó per la qual la UB apareix dins les universitat millors del món.

Des del meu exili a L’Ametlla del Vallès.

Dr Jordi Delcor.

ELS 8000 MILIONS DE RAONS EQUIVOCADES

ELS 8000 MILIONS D’ACCIONS EQUIVOCADES

El Govern ha decidit donar 10000 d’euros als ajuntaments per augmentar l’activitat econòmica .Una mostra més d’incompetència i de manca d’imaginació .

En primer lloc, aquest milions anirien molt bé a Catalunya per compensar no tan sols el dèficit de la balança fiscal si no per tenir en compte l’increment de la població de 6 fins a 8 milions. En segon lloc, no és tracte de fer més voreres , rotondes o asfaltar carrers. Això és diluir el problema de la pobresa entre tots. O pot ser simplement pagar sous a ajuntaments sobre poblats ?

En tercer lloc, 10000 milions dedicats a sectors claus tecnològics tals com la medecina, la salut, la robòtica, la millora de les energies renovables, els mitjans de transport sostenibles, els nous sistemes d’aprenentatge, nous materials reutilitzables, etc, poden donar molt de si a mig termini, generen una gran riquesa sostenible però clar, els polítics no volen sembrar a llarg termini. Imagineu que passaria si el seu treball produís fruits recollits pels seus “competidors” a les properes eleccions… I recordem que l’objectiu del polític és doble : agafar la cadira del poder i mantenir-la…

Com sempre, l’esquerra tradicional no sap generar riquesa i la dreta no sap repartir-la.
Caldrà fer alguna cosa diferent.. Pot ser haurà de dimitir aquesta generació de polítics?
O les circumstàncies els dimitiran.

Dr Jordi Delcor

LES LLIÇONS DE FILOSOFIA DEL SR ZAPATERO I LA HISTÒRIA DEL FUTUR.

LES LLIÇONS DE FILOSOFIA DEL SR ZAPATERO I LA HISTÒRIA DEL FUTUR.

Quan es produeixen les crisis és quan es demostra la talla dels governants. Darrerament hi ha molta crisi mal resolta que posen en evidencia als Governs. El Sr Zapatero ha decidit dedicar-se a la filosofia ja que la gestió eficaç no és el seu fort. En general és més fàcil pontificar i teoritzar que posar solucions efectives. Dins d’aquest exercici pseudodidàctic està llançant el missatge de generar treball a Europa, que això ha de ser una gran prioritat. Potser fora més útil rellegir la Història.

Per començar el Sr Zapatero està oblidant vàries coses: a) que els treballs no seran mai els mateixos perquè Europa no és una zona per produir pels elevats costos laborals. B) Que no és qüestió de productivitat si no de valor afegit. Mai es podran fer cotxes tan barats com a altres zones del món. S’ha de generar tecnologia que no es pot copiar a curt termini c) Donant diners a la Banca no s’activarà el consum ni permetrà pagar les hipoteques als particulars. Els diners arribaran amb compte gotes als particulars i les empreses de forma que la falta de liquiditat continuarà sent patent. La Banca, després de regalar desenes de milions d’euros a immobiliàries insolvents només donarà crèdit a qui el pot pagar amb totes garanties. D) Els particulars i les pimes pagaran els excessos del sistema financer. I el Sr Zapatero continuarà pontificant.

Una darrera recomanació : pot ser fora convenient que estudiés els vídeos de què ha passat a França els darrers anys a nivell econòmic i social i tindrà una idea més clara del que està succeint. El Sr Sarkozy, el de les dues cadires, segur que té còpies. Una dada: està augmentant la delinqüència de no delinqüents, és a dir, persones que han de cometre furts per menjar. Endevineu qui és el col·lectiu que es troba especialment amb aquesta problemàtica? I Catalunya és un país on aquesta problemàtica social latent serà especialment greu.... mentre alguns pontifiquen i reparteixen els nostres diners sense cap fi que no sigui electoralista. Un difícil futur pel nostre país, especialment dins de l’Estat Espanyol. I això no es solucionarà l’any 2009.

Dr Jordi Delcor

DEFLACIÓ : HA AUGMENTAT LA VENDA DE CAIXES FORTES?

DEFLACIÓ: HA AUGMENTAT LA VENDA DE CAIXES FORTES?

El terme deflació té un doble sentit : manca de liquiditat i baixada de preus. Totes dues situacions estan molt relacionades. Quan el crèdit està barat, s’activa l’economia productiva i la inversió en actius, la qual cosa genera una espiral inflacionista (pujada de preus). Com diu el Professor Sala i Martín , el Sr Greenspan va baixar els tipus d’interès fa 10 anys després de la crisi de les “dot.com”. Vàrem viure un període de gran creixement econòmic (i especulació). Això va genera inflació

Aleshores les autoritats monetàries pujaren els tipus d’interès per controlar la inflació i això ha fet que moltes persones i empreses, que s’havien endeutat molt, no puguin fer front als pagaments. Les entitats financeres poden donar més crèdits per pagar els anteriors fent la pilota més grossa. Tenim exemples propers: MARTINSA, SACYR...

Finalment forçats a vendre, els preus dels actius i les accions baixen, de forma que hi ha menys liquiditat circulant pel mercat. Les entitats financeres tanquen el crèdit (fet potenciat per la manca de cobraments dels seus deutors). Les entitats financeres es carreguen d’actius embargats de valor de marcat inferior al dels préstecs inicials. Per evitar la davallada de preus, aquestes entitats poden posposar el cobrament dels crèdits: els actius no baixen de valor, però els bancs no tenen líquid, no poden prestar-ho. Encara hi ha menys líquid al mercat, menys demanda, més baixades de preus, menys producció, menys beneficis empresarials, més acomiadaments, menys consum, menys producció, més acomiadaments.. S’atura l’economia

On són els diners ? Si els bancs fan fallida, el públic compra or, metalls preciosos, joies, com a refugi, de forma que aquests diners no circulen per l’economia .. O simplement els amaga sota el matalàs. M’agradaria veure com ha evolucionat la demanda de caixes fortes aquests darrers mesos..

Actualment, els crèdits suprime han exacerbat el procés anterior. Els bancs desconfien entre ells i es carreguen un tipus d’interès elevats per prestar-se diners. Puja l’EURIBOR encara que el Banc Central baixin els tipus d’interès.

Què es pot fer davant d’això?: baixar el tipus d’interès ,activant la demanda (imaginació al poder¡)… Clar que això té un límit: quan els tipus d’interès són zero, com al Japó fins fa poc, ja no s’activa l’economia.

L’intercanvi de bens econòmics és una altre possibilitat. S’elimina el paper dels diners i es fixa el valor dels bens o serveis en funció de la utilitat per les parts.

L’alternativa sòlida, estratègia, és tenir sectors econòmics potents, de valor afegit que generin llocs de treball, amb marges elevats, menys sensibles a les baixades de preus i que per tant aporten beneficis empresarials.

Si els marges són reduïts, la baixada de preus de seguida produeix pèrdues a les empreses que tanquen....

Això és el que passa a Espanya i a Catalunya. Probablement entrarem en deflació reconeguda i la sortida serà ,molt dura i llarga

Dr Jordi Delcor

RESOLUKOIL

REPSOLUKOIL.

Cada dia és més interessant el joc del Monopoly. Una constructora, SACYR, obté un préstec de més de 5000 milions d’euros per comprar un 20% de Repsol. Quan se’n adona que el seu passiu és de 18000 milions ven la seva participació.. a qui? És possible que a una empresa russa que segons algunes informacions tampoc té els diners per fer-ho … Qui posarà els diners? ...

Fa 3 anys es va vetar l’entrada de la Caixa a FECSA i es va preferir que una empresa alemanya fos el principal accionista. La lògica del mercat era que l’oferta de EON era millor que la de la Caixa. Ara és un altre empresa energètica i tampoc hi ha problemes per l’entrada un soci estranger.

Què queda a Espanya ? Immobiliàries com MARTINSA fallides i altres com SACYR amb uns deutes enormes. Empreses auxiliars d’automoció que tanquen per l’efecte dominó..

Qui va autoritzar aquests préstecs a empreses del maó? Quins criteris s’apliquen? Evidentment no la solvència d’ aquestes empreses, que són un exemple de mala gestió i pitjor visió estratègica. O pot ser són exemples d’una gran visió sabent qui pagarà la festa al final del recorregut? Qui té el poder suficient per aconseguir aquestes operacions tan arriscades? Quins mecanismes d’influència es fan servir per “persuadir” les entitats financeres?

Tot això em recorda l’Argentina de Menem. Ja només cal “el corralito”.

Jordi Delcor

INICIATIVA PER A LA RESTITUCIÓ DE 30 M D’ € PER A UNA CAUSA JUSTA.

REPRESENTA EL TREBALL D’ EN BARCELÓ A L' ONU L'ESPERIT DE LA INSTITUCIÓ?

Això és el que va dir el Rei d’Espanya sobre el famós treball presentat al públic. Malauradament té raó i això mostra la perversió dels valors.

In primer lloc, 30 M d’ € podrien ajudar a molta gent al Congo, Sudan, Etiopia i altres parts del món. La fam, el còlera, la malària, la matances ètniques podrien ser mitigades.

En segon lloc, la idea de recrear caves marines i el fons del mar no és molt creatiu. Jo prefereixo la realitat més que una copia sintètica. Més aviat ens hauríem d’ocupar del fons del mar enlloc de fer còpies delirants, cares i megalo maníaques.

I quan costa fer ho? 35 Tn de pintura a 3€/kg com a molt fan 100.000 €, molt menys que la quantitat esmentada a dalt. I a més a més, cobrir una superfície amb un compressor no val tant. Els costos operatius (bastida, vestits i roba de seguretat, et) sumen uns quants milers d’euros addicionals. Pagat 30 M d’euros per un dubtosa obra d’art amb poca creativitat és ofensiu com a mínim.

Encara més quan 500000 € han estat pagats pel Govern Espanyol. Quan ha estat criticat ha replicat que això era demagògia. La meva pregunta és quanta gent podria mantenir les seves cases amb aquests diners? Preferirien un sostre marí pintat o un sostre sobre llurs caps?

Vaig sentir un periodista dient que el mateix es podria dir del Papa i les seves joies que no lliure i que tothom ho accepta. Té raó, però com diuen a la Gran Bretanya “dues errades no fan un encert”. El Papa i l’ Església no segueixen el seu missatge (més aviat el de Crist) però jo no controlo (ni vull ) a l’Església. Tanmateix se suposa que tinc un cert dret a dir que s’hauria de fer amb els meus impostos i jo no vull contribuir al sostre del fals fons marí. No és solidari.

Alguns espanyols gairebé fonamentalistes volen el reconeixement del seu país : el Sr Zapatero i el G20 + 1 a Washington al voltant del Rei Artur i la Taula Rodona i ara, el tema de l’ONU. Com va dir el John Lennon “I ‘m sick and tired of schizophrenics , paranoids, prima donas …..”(“Estic fart dels esquizofrènics, paranoics, prima donas")

Si el Sr Barceló vol fer una contribució real a l’ Humanitat, si vol ser recordat com algú excepcional, hauria de donar tots els diners (excepte despeses i una retribució raonable) a una causa justa. Això aportaria l’autèntic sentit a la frase del Rei Espanyol sobre l’esperit de l’ONU

A banda d’això, 35000 Kg de pintura penjant del sostres cauran més tard o més d’hora de forma que jo no passaria mai per sota de l’obra per si un cas. Estic segur que ningú em pagaria cap compensació “perquè no hi ha diners disponibles”

Dr Jordi Delcor

INITIATIVE FOR THE 30M € RESTITUTION TO A FAIR CAUSE.

INITIATIVE FOR THE 30M € RESTITUTION TO A FAIR CAUSE.

DOES BARCELO’S WORK AT THE UN REPRESENTS THE SPIRIT OF THE INSTITUTION.?

This is what the Spanish King said about the famous work which has been presented to the public. Unfortunately he is right and it shows the perversion of values.

First of all, 30 M € could help a lot of people in Congo, Sudan, Ethiopia and other parts of the world : famine, cholera, malaria, ethnic killings could be mitigated.

Secondly, the idea of recreating the marine caves and sea bottom is not very creative in itself. I rather prefer the real item than a synthetic copy. We should better take care of the deep ocean than make a delirious, expensive and megalomaniac dummy.

And how much does it cost to do it ? 35 Tn of coating at 3 €/kg at the most make 100.000 € far less than the amount of money mentioned above. And covering a surface with a compressor is not worth of such expense. The total operational costs (
Scaffolding , safety dresses,etc) could amount for an additional few thousand euros. So paying almost 30 M for a very dubious piece of work which shows so little creativity is offensive to say the least.

The more so when 500000 € have been paid by the Spanish Government. When criticized they have replied that this was demagogic. My question is how many people could keep their homes with this amount of money? Would they care for the sea ceiling or would they rather have a ceiling over their heads?

I heard a reporter saying that the same thing could be said about the Pope and his jewels that he does not donate them and everybody accepts it. He is right but two wrongs never make a right. So the Pope (and the Church ) are wrong because they do not follow their message (or rather Christ’s message) but I do not control the Church. On the other hand I am supposed to have a right to decide what should be done with my taxes and I do not want to contribute to a false marine bottom ceiling.

Some Spanish fundamentalists want a recognition for their country: Mr Zapatero and the G20 + 1 in Washington around King Arthur and the Round Table, now the UN stuff. As John Lennon put it “I ‘m sick and tired of schizophrenics , paranoids, prima donas …..”

If Mr Barceló wants to make a contribution to the humankind, if he wants to be remembered as somebody exceptional, he should donate all the money (less the expenses and a reasonable income) to a social cause. That would provide the whole true meaning to the Spanish King sentence about the UN spirit.

By the way, 35000 Kg of coating hanging on the ceiling will drop sooner or later so I would not go below the artwork just in case. I am sure that nobody would pay any compensation to injured people “because there are no funds available”.
Dr Jordi Delcor