JOCS OLÍMPICS: LES RAONS D'UN ALTRE FRACÀS

He deixat d’escriure una llarga temporada però han passat tantes coses que crec que tinc quelcom a dir.

Sense cap ordre de prioritat més que la notorietat i la immediatesa, veig la noticia de l ‘eliminació de Madrid com a seu dels jocs Olímpics.

El fet que Istanbul desbanqués a Madrid en una primera ronda ha de fer reflexionar sobre la credibilitat de la proposta espanyola. Turquia és un gran país però la inestabilitat política és un gran obstacle potencial. L’eliminació de  Madrid indica la poca solidesa de la candidatura  i la seriositat dels inconvenients de l’oferta espanyola.

A banda del tema emocional, caldria analitzar per què ha estat eliminada Madrid . Crec ( és una opinió) que hi ha tres raons bàsiques.

a)      Espanya és el paradís del dopping, amb el Dr Fuentes i  la destrucció de mostres potencialment clarament incriminadors no ofereixen cap garantia als organitzadors sobre el respecte de l’esperit olímpic.

b)      Lligat amb el punt anterior, Espanya té poca credibilitat, és un país de dirigents corruptes i la seva paraula no dona cap garantía de compliment. Els casos de corrupció sense dimissions han creat una imatge  merescuda de país poc seriós.

c)       Espanya no té capacitat de finançament i treure els diners de l’educació, la sanitat i els menjadors socials o pujar els impostos per obtenir 1500 milions addicionals  no sembla una bona idea.

Alguns diaris lloen la presentació espanyola. Això demostra una profunda manca de coneixement de la cultura internacional i dels valores que dominen en un món global.  No és tracte de tenir una gran oratòria (que cap dels presents va tenir, malgrat la bona presència i solvència del Princep Felip) sinó de oferir garanties econòmiques, esportives i ètiques.

Les dues preguntes que qualsevol estudiant dels meus d’empresarials hauria preparat eren : com assegurar el control antidoping i com pagar la factura. Les respostes, a càrrec del President del COI i del President Mariano Rajoy van ser en espanyol (els meus alumnes parlen anglès)  i sense aconseguir parlar d’accions específiques. Es demanaven actes de fe, es feien declaracions retòriques. Aquest discurs caspós i antiquat no té cap valor en el món actual.

Els membres del COI han fet visites a les instal·lacions en repetides ocasions i s’han pogut fer una imatge clara de les ciutats candidates. La presentació final serveix per sumar els vots, ja decidits, i fer un acte públic. No depèn dels  discursos d’autoritat i “figurants

Ho lamento pels esportistes i treballadors de base que s’han esforçat molt però amb una mala direcció  en un entorn equivocat.

M’agradaria llegir el fracàs de Madrid com una forma de càstig a l’evolució del país: descrèdit, corrupció, atur, pèrdua de valors..... Quina lectura faran els polítics d’aquest nou fracàs?. Cap acte de contrició, imagino, com de costum.

 Considerar que s’han fet trampes és caure en la paranoia i complex espanyol històric. Una raó més per fugir.

PER QUÈ BAIXA LA PRIMA DE RISC ESPANYOLA?

                PER QUÈ BAIXA LA PRIMA DE RISC ESPANYOLA?

Dins aquest carroussel que són els “mercats”, la borsa i el Deute, xoca l’aparent distància entre el món real i l’evolució de l’economia. Mentre alguns països opten per crear diners (els Estats Units, pensant en crear monedes(per què no de xocolata?), altres tracten de reduir la despesa i estalviar, amb  obsessió, persistència i greus efectes col·laterals especialment a Grècia i Espanya: atur, retallades de tot tipus, contaminació mediambiental  a Grècia, desnonaments, desesperació i fam.

El PIB ha baixat a Espanya, de forma que el nivell de despesa és encara inassumible malgrat  les retallades: caldria fer moltes més retallades perquè el dèficit fos el 3-4% que exigeix Merkel- banca alemanya- UE. Si baixen els ingressos i la recaptació d’impostos, el dèficit expressat com a percentatge del PIB torna a pujar.

En aquest entorn, la prima de risc del país ha baixat sense que hi hagin signes de que l’economia espanyola millori ni ho faci de forma significativa en el futur. Les lectures simplificadores i manipuladores en el sentit de “les “exportacions creixen”, “la velocitat de destrucció dels  llocs de treball és menor”, “es creen llocs de treball” (clarament estacionals i temporals) no amaguen els desnonaments, l’existència de empreses asfixiades financerament malgrat ser viables, l’emigració  dels joves qualificats, el retorn al model de 3 generacions vivint juntes, el 50% d’atur juvenil, els 6 milions d’aturats.... Trigarem molts anys en crear 3 milions de llocs de treball i 400000 a Catalunya, per tenir tasses del 12% d' atur,    considerades“tradicionalment bones¡¡¡”.

La única bona notícia és que el cost financer del deute baixa molt i per tant no caldrà fer moltes  retallades socials addicionals. Una altre qüestió és si la societat pot acceptar més retallades, on està el punt de trencament i inestabilitat social.

Però, per què baixa doncs la prima de risc si l’economia està aturada, si, en el millor dels casos “hem tocat fons i ara gratem”?. La raó no pot ser la confiança que genera el país, que no genera cap.

 Una explicació  possible pot ser que “els mercats- Merkel- Alemanya” hagin decidit fer neteja de tots els polítics, regenerar el sistema i començar de nou. Tota aquesta informació  sobre corrupció que flotava dins l’ambient ha sortit a la llum però clarament la classe política no l’ha fet pública ja que viu amb i de la corrupció, ha d’haver estat algun altre per sobre dels polítics locals.

 Això explicaria l' onada d’escàndols polítics catalans i espanyols, monàrquics i de la cort, dels partits polítics i dels senyors feudals dels dos llocs, i el descobriment de que el feudalisme no és patrimoni exclusiu d’Espanya.

Aquesta explosió fora la condició sine qua non per enlairar-nos. La neteja dels paràsits i delinqüents que en governen amb total impunitat i cinisme fora el primer pas per ser un país democràtic. Molta gent ha descobert que no ho érem pas, que votar no és sinònim de democràcia. Nivell de P3, el del país, inclosa Catalunya mal que en pesi.

Si tot això serveix per sortir de la crisi, benvinguts escàndols i guillotina¡¡

CATALANITZAR ESPANYA CARRASCAL 1978

Això va escriure Jose Mª Carrascal en 1978. Uff. per què no es va dedicar a la política?


"CATALANIZAR ESPAÑA



No se asusten. No se trata de abogar por el dominio del catalán sobre el resto de los españoles; no
se trata de sustituir la hegemonía madrileña por la barcelonesa. Además, dudo que a los catalanes
les interesase. Los catalanes perdieron, hace mucho tiempo, sus ambiciones hegemonistas - más o
menos desde aquel episodio fulgurante de los almogávares - y desde entonces se han dedicado a su
propio florecimiento, en vez de malgastar energías en subyugar a los demás. Tal vez porque fueron
los primeros, entre los pueblos de Europa, que comprendieron que imperialismo es contrario a
democracia. Hay que temer muy pocas cosas de los catalanes, y la que menos, afanes de señorío.
Lo que aquí sugerimos es cosa muy distinta y más profunda: que la catalanicidad pase a ser parte
operante del alma española, hasta ahora no fecundada por ella: que el hecho catalán no se reduzca
a aquella esquina, sino que se incluya en el resto de la nación, no para aplastar lo que es genuino
de cada tierra, sino para ensancharlo, potenciarlo y enriquecerlo, haciéndolo más apto para la
nueva situación que España inicia.
Una de las mayores desgracias que ha sufrido nuestro país, es lo que ha venido presentándose
como "espíritu español", apenas impregnado de catalanismo, cuando debería haber sido uno de sus
ingredientes principales. Bien distinto nos hubiera ido, muchas desventuras nos hubiésemos
ahorrado, de haber ocurrido así. Pues pudo haber tiempos en que, para ser algo en el mundo, lo
mejor era descabezar moros, cruzar cordilleras o conquistar imperios con una docena de hombres.
Pero esos tiempos han pasado hace muchos siglos, y al empeñarnos en sujetar el alma española a
tales características, la hemos empequeñecido, mutiladola y haciéndola poco apta para las nuevas
.
circunstancias.
No recuerdo quién dijo, que la única forma de hacer una nación moderna de España, era llenar el
país de suizos o ingleses. ¡Y eso teniendo al lado a los catalanes} ¡Qué ceguera¡ ¡Qué desatino¡
Cataluña ha sido la gran desconocida para el resto de España; desde luego más desconocida que
Francia, Italia, Inglaterra o la misma Alemania. Se conoce más la literatura rusa que la catalana, y
nuestro conocimiento de Cataluña, está hecho a base de cuatro lugares comunes, todos ellos
erróneos cuando no agraviantes. Sólo los que, por azares de la vida, hemos tenido la suerte de que
nuestras familias fueran a residir allí, pudimos darnos cuenta de las enormes diferencias que hay,
entre lo que se cree en el resto de España que son los catalanes, y lo que son en realidad. España
no tiene que ir fuera de sus fronteras a buscar virtudes cívicas modernas: las tiene dentro de ella
misma en Cataluña, y no me refiero sólo a la laboriosidad, al sentido organizador y de empresa, a
la iniciativa. Me refiero a algo más valioso y raro: a la mezcla de tradición y modernidad que hace
a los países a la vez estables y dinámicos, al espíritu de cooperación, sin el que una nación no pasa
de reino de taifas; al respeto a la intimidad ajena, algo prácticamente desconocido en el resto de
España, y que tal vez sea la cualidad más preciosa del espíritu catalán. Todo ello lo necesita
España, hoy más que nunca, pues es con esos mimbres con los que se teje auténtica democracia.
Sin ellos de poco sirven Constituciones, partidos, urnas.
Catalufia viene adelantándose durante los últimos siglos al resto de España, y la gran tragedia de
ésta ha sido no seguir la dirección que le marcaba la que, a fin de cuentas, era su avanzadilla
europea. ¿Ocurrirá otra vez algo parecido? ¿Se construirá la nueva democracia española con la
colaboración de los políticos catalanes, o seguirá ignorándoseles? Y cuando hablo de políticos
catalanes no me refiero a los de allí nacidos, para pasar luego por el filtro de Madrid: me refiero a
los catalanes cien por cien, gentes que nos digan las cosas un poco bruscamente, sin rodeos: que
nos transmitan su sentido común, su instinto práctico, su conciencia de responsabilidad individual
y colectiva. Algo que estamos necesitando cada vez más angustiosamente.
J
Cuando oigo decir a personas sensibles, inteligentes, que Cataluña no puede separarse "porque el
Ejército no lo permitiría", siento como un puñetazo en plena cara. ¿Pero todavía estamos con
éstas? ¿Todavía no hemos prendido?
No. Cataluña no puede separarse porque la necesitamos, hoy más que nunca, y hay que decírselo
cuanto antes, bien alto, sin rubores, sin vergüenzas. Necesitamos no sólo su industria, su arte, su
organización, su modernidad, sino también su espíritu, su ejemplo, sus líderes, su "seny".
Y espero que ella también nos necesite a nosotros, para ser algo más que un rincón delicioso,
cultivado y pintoresco en el Mediterráneo, y proyectar continentalmente, a través de España, el
espíritu catalán, que todavía tiene mucho que decir en esa Europa por hacer.
r
José María Carrascal
Periodista de «ABC" (Madrid)"

PER QUÈ FALLA EL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL SR WERT?

¿Per què falla el sistema educatiu espanyol?

                He llegit un article d’en Xavier Sala i Martin sobre ensenyament desqualificant el contingut de la proposta Wert de la Llei d’Educació. Sense conèixer els detalls de la mateixa, tant sols l’ intent d’assassinat del català queda clar que és una llei ideològica de to feixista i no una llei educativa. Veient les decisions polítiques d’aquest govern no em sorprèn, és absolutament coherent. Es tracte de mal formar estudiants, futur aturats professionals, carn de canó en molts sentits, inclús el literal. Les classes econòmicament poderoses ja portaran als seus fills a escoles on la pedagogia, els recursos i  les relacions socials, escala prèvia del nepotisme,  resolguin el tema de l’aprenentatge. Els “drop outs” (fracassats escolars) consumiran el que puguin.

M’agradaria afegir algunes reflexions, però sobre l’educació:

a)      Si hi ha un 56% d’aturats no és perquè el sistema educatiu falli. Malgrat les seves mancances, els alumnes catalans i espanyols o al menys una part significativa, són bons, qualificats, exportables i exportats, encara que no sigui per un “esperit aventurer” com va dir una altre persona d’aquest desgovern espanyol.

b)      Si hi ha un 56% d’aturats joves és perquè el sistema empresarial espanyol no pot absorbir als llicenciats i enginyers que fabrica, en part degut al negoci del totxo i a la naturalesa especulativa i financera de la classe feudal dominant i de l’economia espanyola en general i en menor extensió la catalana, a la deslocalització i globalització de la que ens vàrem beneficiar entre els anys 50 i 80 i de la que ara som víctimes. No els hi cal tanta gent qualificada, només la que pertany als seus cercles d’escoles cares o “assimilats”. A més a més, els 3000 euros nets que guanyava un enguixador  eren suficient atractiu per deixar l’educació, prou avorrida.

c)       Quant a les modalitats formatives, repetir els apunts del professor és una mala pràctica però en la meva experiència, anar saltant de link en link, ha produït una generació d’alumnes acostumats al copy paste. Crec que un problema és el tipus de modalitats formatives aplicat, que  és molt restringit i un altre és la temàtica i com s’aborda. Particularment  en assignatures que podríem dir “de lletres” ( en el meu àmbit, el management, la qualitat, el  marketing, les vendes, els recursos humans, etc), els meus alumnes dramatitzen  les situacions i fan vídeos, realitzen brainstormings  pels projectes d’empresa i final de MBA ( i aquí si que els links són fonamentals), mapes mentals, esquemes causa efecte, algoritmes,etc. Els apunts són un element més que s’ha de treballar (jo els dono per llegits abans de cada classe). Però crec que hi ha un element que s’ha oblidat: l’esforç i la reflexió individual i sense tecnologia.

d)      La impaciència, la pressa, ha fet que  molts alumnes saltin de pàgina en pàgina web però no assimilin. No els hi agraden els temes que no tenen una resposta immediata. Els seu cap està ple de  multitud d’imatges però en general, poca associació d’idees i poca assimilació. La prova és que se’n obliden de gairebé tot i ràpid i no parlo de memoritzar. I he vist que falta criteri i seny. Aquesta hauria de ser la funció docent, la de facilitador. Aquest és el gran fallo dels docents: no ensenyem a pensar. Consultar què diu un altre suposat expert a internet no és estar informat, és tenir dades però si no hi ha criteri....

e)      Les famílies i l’entorn tampoc ajuden molt. Els joves prefereixen el twitter, el facebook, el whatsApp a estudiar el cicle de Krebbs  i això ni s’apren saltant de link en link.   Els pares ja fan el que poden, abans consumint desaforadament i ara intentant trobar semi feines. No entenen la meitat del que han d’aprendre els seus fills i no tenene l’estat d’ànim per ajudar-los.

f)       La modalitat formativa s’ha d’adaptar al contingut. Si vols dissenyar una columna de destil·lació, resoldre una equació diferencial cal paper, llapis i calculadora, no Internet.

g)      Si volem millor educació hem de canviar moltes coses: la docència, la decència, l’actitud dels estudiants, el model productiu , la banca, els polítics començant pel Sr Wert.

WERT I EL CATALÀ

WERT I EL CATALÀ

Els imperis són bàsicament monolingües . L’ idioma és un gran recurs per uniformar la cultura i els valors de l’imperi. La Xina (amb el xinès mandarí),  els Estats Units, la Gran Bretanya i Espanya són exemples.  Els imperis tenen la força per imposar l’ idioma i els sistemes de gestió, la legislació, els dirigents. Espanya ja no és un imperi però vol mantenir l’estil , especialment amb un territori colonitzat com Catalunya..

 La realitat diu que Espanya és un valor a la baixa econòmica, social, ètica, moral, tècnica i científicament.  Internacionalment produeix una barreja de llàstima i burla. Només es mantenen  la cuina, el clima , l’art de nivell i els emigrant qualificats.

Intentar eliminar els idiomes alternatius/ nadius és una forma desesperada de control d’una realitat que no existeix, d’un temps nostàlgic que recorda els vaixells plens d’or i plata de les Amèriques que arribaven sense cap esforç  i mantenien una classe paràsita. La classe encara existeix.

  Aquest comportant  és un gran  exemple d’ignorància, de defensa d’un passat més o menys gloriós, sempre explotador típic dels imperis. El ministre Wert és l’exponent d’aquesta mentalitat tancada, fosca, tosca, medieval,  inquisitora, menyspreadora .

Espanya no té encara democràcia. Dubto que la tingui mai..

Venècia no s’enfonsa, Espanya si.

Venècia no s’enfonsa, Espanya si.

He estat uns dies a Venècia.. Molta calor i suor però uns grans palaus: Rizzonico, Mucenigo, Pessaro, Correr, San Marcos, Palau Ducal. Història, sofisticació, història i cultura. El menjar fluix i car, ja ho sabia.  Bona estada. No aneu a Burano, sobre tot.

Venècia  no s’enfonsa, és un gran mite que augmenta la demanda turística. El que  si s’enfonsa  és Espanya i Catalunya amb total passivitat. Ja parlen de rescat , suau, això si.

El rescat “suau” vol dir retallades  per els aturats, per els  discapacitats, per els funcionaris però no per els polítics que ens continuen explotant.   Aviat tocaran les pensions. Més atur, més mala llet, més mentides.

Quan falti  l’accés als aliments per a una part significativa de la població  i sembla que no trigarà  gaire, hi haurà més violència social, més robatoris i més protestes. Al setembre. De moment, anem a la platja o  a Venècia. Venècia no s’enfonsa, Espanya si i molta gent ja s’ha assabentat.

QUE NO FALTIN ALIMENTS

Com no hi ha diners, la Generalitat no paga als treballadors socials  i el personal de tres hospitals , unes cent -mil persones i 350 milions d’euros. Els estrangers no es refien dels  espanyols i retiren 46000 milions d’euros deguts a Bankia. Fan bé, l ‘Estat no pot pagar perquè el PIB baixa i es recapten menys impostos.

Que la prima de risc baixi  aquests  dies és una broma del Sr Dragui, vinculat a institucions bancàries i que parla assumint  un rol  gairebé diví, dient que “es farà el que calgui per salvar l’euro” . Alemanya no compra Deute  espanyol i cada cop ens costa més trobar finançament. Estem a  punt de la suspensió de pagaments per si algú no ho sabia.

 A Catalunya 80000 aturats a Espanya 5700000  i pujant.. Si això no és el camí de Grècia…  El problema social serà real quan la gent no pugui menjar. Si et quedes sense sostre, gràcies als vincles familiars ( un dels 4 actius d’aquest país, els altres són el clima, el menjar  i la història) doncs la família et donarà un cop de ma. Però sinó pots menjar… Aquest va ser el detonant de les Revolucions  Francesa i la Russa. Que no faltin aliments.

El país aguantarà 6000000 aturats, 450000 polítics, 4 bilions de deute entre empreses, particulars, Estat i Banca, 165000 milions d’euros de capitals estrangers retirats , Catalunya arruïnada, però que no faltin els aliments….

Em sento molt trist i deprimit. Tot el que està passant està superant  de llarg el que vaig escriure  fa 4 anys en aquest blog . Em diuen que sóc un pessimista. Crec que són un realista raonablement ben informat i que sap sumar , restar, multiplicar i dividir, les quatre operacions que fan servir els economistes amb resultats dispars. Que no faltin els aliments.