LA CAIXA BUIDA: UN MODEL D’ACTIVITAT EMPRESARIAL.
Dimarts
A les 8: 30 del matí sona el telèfon. La Maria corre amb el cafè, ensopega amb la catifa i part del cafè li cau sobre la taula mullant l’informe sobre les trucades que el seu cap li ha demanat.
“Merda, l’hauré de tornar a imprimir. Amb la cua que hi ha a les impressores¡¡¡. Mentre recull el líquid sona el telèfon.
“Tot a l’hora..agg¡¡¡”. La Maria de KK S.A., com el puc ajudar?” respon mecànicament. Uns mesos després de fer el curs d’atenció telefònica encara li sonava molt estranya aquesta fórmula tan poc natural.
La Maria recull la comanda .El client no fa servir internet , ni tant sols les envia per fax, és dels antics i cal prendre nota en suport paper. La Maria escriu un email al departament de vendes..
Divendres
Sona el telèfon. El client del dimarts. La Maria l’atén. Un cop més la fórmula “com el puc ajudar?”. Maria s’ha d’apartar l’auricular. Gairebé l’esquitxa la veu del Sr Matias .
“Els hi vaig enviar la comanda urgent i m’han portat.. ¡una caixa buida¡¡
-Una caixa buida?” Com pot ser?. La Maria ha d’amagar el somriure i pren nota de la queixa l’envia al departament de Qualitat.
Quan penja truca es posa a riure. S’imagina la cara del client en veient el contingut de la caixa : aire.
Aquest petit incident va tenir moltes conseqüències. Es va fer un enviament urgent de la mercaderia per intentar arreglar el problema . Cost 300 euros, naturalment a càrrec de KK S.A..
El client va presentar una queixa i va amenaçar amb una demanda judicial per danys i perjudicis , ja que va perdre a un client com a conseqüència de la caixa buida. El procés es va allargar durant 6 mesos i es va resoldre extrajudicialment . El client havia fallat al seu client i KK S.A. va haver d’indemnitzar –lo amb 50000 euros . El més curiós és que, encara que va deixar de comprar productes a KK S.A. durant 6 mesos i aquesta empresa va perdre 16000 euros de venda , va tornar a comprar quan un altre proveïdor li va enviar un altre caixa ..plena d’aire . Aparentment hi havia una pandèmia de caixes buides.
El Departament de Qualitat de KK S.A. va fer una auditoria amb l’ajut d’una consultoria externa . Cost 5000 euros. Varen aprofitar per auditar el sistema de Qualitat. Es van crear nous procediments interns per assegurar que no s’enviaven més caixes buides. Es va redissenyar el sistema d’etiquetatge i es va establir una inspecció addicional abans de que el producte sortís.
La reclamació va generar una incidència i una acció correctora- preventiva. Els del Departament de Qualitat estaven molt enfeinats. També es va fer una acció formativa per sensibilitzar a tot l’equip sobre el tema de les caixes buides.
Internament es varen fer 5 reunions entre fàbrica, magatzem, vendes i la Direcció General. Pel que sembla, no era el primer cop que s’enviava una caixa buida a l’empresa. El Cap de Magatzem va ser sancionat, el noi que feia els embalatges va perdre el treball ja no li varen renovar el contracte temporal. Es volia anar a viure amb la seva novia i en pendent la feina ho varen posposar. El noi va trobar feina lluny de casa i va conèixer un altre noia trencant amb la primera que va tenir una depressió .
El Cap de Magatzem i el Director de Vendes van deixar de parlar-se, especialment després de les desqualificacions i insults intercanviats, del tipus “ els logístics no sabeu ni fer paquets”, “ vosaltres, els venedors sou uns xerraires amb el cul gras de seure tot el dia. Només sabeu donar preus. Jo us fotia a tots al carrer”.
El problema no es va solucionar. L’empresa va a tornar a enviar caixes buides. Ningú entenia res. El problema és que moltes empreses varen començar a enviar caixes buides també . Moltes empreses varen plegar augmentar l’atur. Als magatzems s’apilaven milers de caixes buides ben etiquetades. El problema va tenir repercussions nacionals. El Govern va intervenir i es fa elaborar fer una modificació al nou Pla de Comptabilitat l , incloent “l’stock de caixes buides” com una partida del balanç. Hisenda va crear un exercit d’inspectors de caixes buides. Qualsevol inconsistència entre el número de caixes buides declarades i l’ observat durant les inspeccions va ser motiu de greus sancions.
Les empreses no varen poder fer front a les demandes per enviar caixes buides i no satisfer als seus clients. Moltes tancaren . Finalment es va trobar una aplicació pels milions de caixes : amb una petita adaptació es van transformar en dormitoris i el problema de l’habitatge pel jovent es va acabar. El preu de les caixes es disparà. Una caixa ben etiquetada i homologada ,amb els permisos dels ajuntaments valgué 5000 euros. Els Municipis varen trobar una nova font d’ingressos , els impostos municipals sobre les HABICAIXES. Els mitjans de comunicació feien publicitat destacant la conveniència i efectes positius de viure dins una caixa.
El Govern i l’oposició s’atribuïren la paternitat de la creació i desenvolupament del nou model de l’ Economia. Les Escoles de Negocis desenvoluparen Postgraus i Masters en Gestió de Caixes buides i Habicaixes, el nou florint negoci.
Em vaig despertar, suant. Era un malson i Dissabte. Va sonar el timbre de la porta. Missatgers. -Signi aquí, si li plau- en va dir l’astronauta en moto. Em va donar un paquet voluminós. No volia creure el que sospitava. Vaig posar la caixa damunt la taula del menjador i finalment la vaig obrir. Era una caixa ..buida.
diumenge, 3 de maig del 2009
dimarts, 28 d’abril del 2009
DESPIDO BARATO, BARATO, BARATO
DESPIDO BARATO, BARATO, BARATO.
¿Abaratar el despido? ¿Es esa la salida de la crisis? Muchas voces lo piden guiadas más por su egoísmo o su bolsillo que por la realidad. Realmente hay que ser cínico o estar mal informado para exigirlo. Con la alta proporción de empleo precario, el 17% de paro y subiendo, la demanda por los suelos y sin ideas empresariales, bajar el coste del despido no sirve para nada.
Sobre una base de 19,1 millones de personas ocupadas (ver el último informe del INE sobre el empleo en España en el primer trimestre del 2009), 15 millones son asalariados ( 4 son autónomos) de los cuales, 4 M poseen contratos temporales. El “precariado” está constituido, pues, por 8 millones de personas.
¿Alternativas?: bajar el IVA ( lo acaba de hacer Sarkozy en la restauración francesa ) para aumentar el consumo, reducir los impuestos y las cotizaciones a la SS de las empresas de nueva creación. Eso sí , sólo un poco de inspiración adicional (supongo que después de ver sólo ladrillos durante tantos años, costará), nos podrá sacar de la crisis. Nada más. O sea, viviremos peor los próximos años, varios, muchos, no 1 ó 2, sencillamente porque no sabremos crear riqueza a menos que cambiemos de modelo. ¿Qué fuentes de riqueza alternativa existen? . Lo analizaremos en otro post.
¿Abaratar el despido? ¿Es esa la salida de la crisis? Muchas voces lo piden guiadas más por su egoísmo o su bolsillo que por la realidad. Realmente hay que ser cínico o estar mal informado para exigirlo. Con la alta proporción de empleo precario, el 17% de paro y subiendo, la demanda por los suelos y sin ideas empresariales, bajar el coste del despido no sirve para nada.
Sobre una base de 19,1 millones de personas ocupadas (ver el último informe del INE sobre el empleo en España en el primer trimestre del 2009), 15 millones son asalariados ( 4 son autónomos) de los cuales, 4 M poseen contratos temporales. El “precariado” está constituido, pues, por 8 millones de personas.
¿Alternativas?: bajar el IVA ( lo acaba de hacer Sarkozy en la restauración francesa ) para aumentar el consumo, reducir los impuestos y las cotizaciones a la SS de las empresas de nueva creación. Eso sí , sólo un poco de inspiración adicional (supongo que después de ver sólo ladrillos durante tantos años, costará), nos podrá sacar de la crisis. Nada más. O sea, viviremos peor los próximos años, varios, muchos, no 1 ó 2, sencillamente porque no sabremos crear riqueza a menos que cambiemos de modelo. ¿Qué fuentes de riqueza alternativa existen? . Lo analizaremos en otro post.
PERLITAS PERIODÍSTICAS, EXPERTOS Y DOSIS DE REALISMO
PERLITAS, EXPERTOS Y DOSIS DE REALISMO.
Yo hace tiempo que intento substituir la información de los autodenominados expertos por el sentido común. Buscando, he encontrado esta perla de información económica publicada en El País el año 2006.
La tasa de empleo en España supera por primera vez la media de la OCDE
Un informe de la OCDE augura que el paro en España bajará del 8,5% en 2006 hasta el 8,1% en 2008. ¡JA!¡JA!¡JA!
Por primera vez desde que existen datos estadísticos, la tasa de empleo en España se ha situado por encima de la media de la OCDE, un dato que indica que se va "por la buena senda", según el responsable de análisis y política de empleo de la organización, Raymond Torres. El mercado laboral español está "mejorando muchísimo" y logra niveles "históricos" de creación de puestos, pero mantiene algunos problemas y tiene que adaptarse a los desafíos de la globalización, según ha asegurado hoy el organismo.
Con semejantes expertos ¿qué credibilidad tiene la fecha de recuperación de la economía? Hace unos meses, que en el segundo semestre del 2009, ahora que en el segundo del 2010...
La solución real: que los contribuyentes paguemos 4.000.000.000.000 de euros (más intereses) en forma de deuda pública a la pobre banca para no arruinarla y evitar el colapso del sistema.
Yo propongo una idea: que los bancos saneen sus balances, que se nacionalicen (a nivel mundial el FMI asegura que debe provisionar pérdidas por valor aproximado de 2.700.000.000.000 euros) y que las Administraciones ( o sea nosotros, los contribuyentes) ayudemos ( = financiemos) a los que estén en bancarrota ( para evitar perder los ahorros de los impositores) y que los “impostores” e incompetentes gestores salten y queden inhabilitados para cualquier cargo de responsabilidad empresarial de por vida. Ah¡ y sin compensaciones millonarias simplemente por que su nivel de malversación supera con creces cualquier contrato blindado firmado por los amiguetes de turno.
Una vez saneados, se podrían volver a privatizar evitando todos esos abusos, pero no pasará. Seguirán habiendo abusos y las normas de control no servirán nada más que para complicar la gestión.
Etiquetes de comentaris:
DEUDA PÚBLICA,
FMI,
OCDE
dissabte, 18 d’abril del 2009
ALTERNATIVAS : LA EXPRESION ARTÍSTICA
ALTERNATIVAS: LA EXPRESIÓN ARTÍSTICA.
Hace un par de semanas asistí a una especie de vermissage (= cuadros + aperitivo) de un antiguo amigo mío, Ramón Fanés. Ramón es todo un personaje. Desde joven se diferenció de los demás por su originalidad, excentricidad y ciertas dosis de gamberrismo inocente.
Eso no es un insulto, sino un cumplido. Ramón ha sabido encontrar su sitio en el mundo. Eso tiene un gran mérito, especialmente porque te permite ser feliz, objetivo vital a pesar de que muchas creencias, especialmente religiosas, nos digan que hemos venido a sufrir. Es cierto que sufrimos pero pensar que ese es nuestro objetivo en la vida me parece, insultante, ofensivo y tóxico , más que los activos que Mesías Obama pagará a la banca con un préstamo apalancado encubierto a cargo de los ciudadanos estadounidenses (que lo ignoran). Pero eso es otro asunto, objeto de otro post.
Yo no puedo opinar sobre las habilidades de Ramón como pintor, sobre su dominio sobre la técnica. Ni lo pretendo ni me interesa. Pero Ramón hace arte.
¿Y qué es el arte? En un desayuno tardío tertuliano con un amigo y al que se ha añadido fugazmente el alcalde de L.A (L’Ametlla del Vallès, no los Ángeles) ha salido esta cuestión en relación con una exposición en la sala municipal. Para mi arte es la expresión del espíritu. Cualquier forma de expresión. El científico que diseña un modelo nuevo que predice la tasa de delincuencia en una sociedad o crea una teoría sobre el origen del universo, el jugador de fútbol que hace una jugada genial, el músico que interpreta y/o recrea una pieza musical, el bailarín, el pintor, el profesor que transmite conocimiento y curiosidad al alumno, el poeta, el actor, el grafitista , el cocinero de restaurante de lujo o el amo(a) de casa que cocina aquella receta ancestral con su matiz personal, el cuidador de ancianos, en la medida en que expresan su ser interior, hacen arte.
Algunas formas de arte son reconocidas y pagadas. El pintor especialista en, por ejemplo, marinas, quizás no sea un artista sino un buen pintor, porque probablemente no pone su espíritu en lo que hace. Me cuesta creen que pintar 4 marinas en una tarde exprese mucho espíritu. Le mueve lo que va a ganar no lo que tiene dentro.
Una cosa es la “percepción de la obra del “artista”” y su valoración como “me gusta “ , “no me gusta”, otra es la dificultad técnica de la creación o ejecución y otra es la expresión del espíritu del artista.
Existen creaciones muy complejas técnicamente pero que no expresan el ser interior, otras muy simples que tienen un gran espíritu y otras que además se cotizan mucho porque algún prescriptor-influenciador- creador de estados de opinión dice que vale la pena y consigue arrastrar a los posibles compradores, habitualmente más interesados en el valor económico y futura rentabilidad o en alardear de su buen gusto o bolsillo. Eso también es una forma de arte, como lo es la manipulación política, con un discurso falso pero convincente que expresa lo que siente el político.
Ramón es un gran artista porque expresa lo que siente en todo lo que hace y eso se nota en su pintura, en las caras de sus personajes, en las expresiones, en los tonos y colores. Me gustó especialmente el cuadro de la Casa de la Conchita (una escena de burdel con toques cubistas o al menos a mí me lo pareció), la partida de ajedrez con el derrotado implorante y el vencedor arrogante o el mosaico del coro musical. Los personajes son caricaturas porque Ramón ve así el mundo. Ramón se interpreta a sí mismo y se incluye como caricatura. Eso merece un aplauso.
En este mundo absurdo (utilizando la expresión de otro gran artista, Luis Eduardo Aute), se debe potenciar el ocio y la cultura frente al vicio. Mi enhorabuena a la honestidad consigo mismo de Ramón, el adolescente que ha madurado hacia su auténtico yo a diferencia de muchos postadolescentes cincuentones.
Hace un par de semanas asistí a una especie de vermissage (= cuadros + aperitivo) de un antiguo amigo mío, Ramón Fanés. Ramón es todo un personaje. Desde joven se diferenció de los demás por su originalidad, excentricidad y ciertas dosis de gamberrismo inocente.
Eso no es un insulto, sino un cumplido. Ramón ha sabido encontrar su sitio en el mundo. Eso tiene un gran mérito, especialmente porque te permite ser feliz, objetivo vital a pesar de que muchas creencias, especialmente religiosas, nos digan que hemos venido a sufrir. Es cierto que sufrimos pero pensar que ese es nuestro objetivo en la vida me parece, insultante, ofensivo y tóxico , más que los activos que Mesías Obama pagará a la banca con un préstamo apalancado encubierto a cargo de los ciudadanos estadounidenses (que lo ignoran). Pero eso es otro asunto, objeto de otro post.
Yo no puedo opinar sobre las habilidades de Ramón como pintor, sobre su dominio sobre la técnica. Ni lo pretendo ni me interesa. Pero Ramón hace arte.
¿Y qué es el arte? En un desayuno tardío tertuliano con un amigo y al que se ha añadido fugazmente el alcalde de L.A (L’Ametlla del Vallès, no los Ángeles) ha salido esta cuestión en relación con una exposición en la sala municipal. Para mi arte es la expresión del espíritu. Cualquier forma de expresión. El científico que diseña un modelo nuevo que predice la tasa de delincuencia en una sociedad o crea una teoría sobre el origen del universo, el jugador de fútbol que hace una jugada genial, el músico que interpreta y/o recrea una pieza musical, el bailarín, el pintor, el profesor que transmite conocimiento y curiosidad al alumno, el poeta, el actor, el grafitista , el cocinero de restaurante de lujo o el amo(a) de casa que cocina aquella receta ancestral con su matiz personal, el cuidador de ancianos, en la medida en que expresan su ser interior, hacen arte.
Algunas formas de arte son reconocidas y pagadas. El pintor especialista en, por ejemplo, marinas, quizás no sea un artista sino un buen pintor, porque probablemente no pone su espíritu en lo que hace. Me cuesta creen que pintar 4 marinas en una tarde exprese mucho espíritu. Le mueve lo que va a ganar no lo que tiene dentro.
Una cosa es la “percepción de la obra del “artista”” y su valoración como “me gusta “ , “no me gusta”, otra es la dificultad técnica de la creación o ejecución y otra es la expresión del espíritu del artista.
Existen creaciones muy complejas técnicamente pero que no expresan el ser interior, otras muy simples que tienen un gran espíritu y otras que además se cotizan mucho porque algún prescriptor-influenciador- creador de estados de opinión dice que vale la pena y consigue arrastrar a los posibles compradores, habitualmente más interesados en el valor económico y futura rentabilidad o en alardear de su buen gusto o bolsillo. Eso también es una forma de arte, como lo es la manipulación política, con un discurso falso pero convincente que expresa lo que siente el político.
Ramón es un gran artista porque expresa lo que siente en todo lo que hace y eso se nota en su pintura, en las caras de sus personajes, en las expresiones, en los tonos y colores. Me gustó especialmente el cuadro de la Casa de la Conchita (una escena de burdel con toques cubistas o al menos a mí me lo pareció), la partida de ajedrez con el derrotado implorante y el vencedor arrogante o el mosaico del coro musical. Los personajes son caricaturas porque Ramón ve así el mundo. Ramón se interpreta a sí mismo y se incluye como caricatura. Eso merece un aplauso.
En este mundo absurdo (utilizando la expresión de otro gran artista, Luis Eduardo Aute), se debe potenciar el ocio y la cultura frente al vicio. Mi enhorabuena a la honestidad consigo mismo de Ramón, el adolescente que ha madurado hacia su auténtico yo a diferencia de muchos postadolescentes cincuentones.
Etiquetes de comentaris:
ARTE,
RAMON FANES
divendres, 10 d’abril del 2009
EL G20, REUNIÓ D’EGÒLATRES I EL DEUTE PÚBLIC USA.
EL G20, REUNIÓ D’EGÒLATRES I EL DEUTE PÚBLIC USA.
Bé s’ha acabat el G-20 i no ha passat res nou. Simplement la decisió de “generar” X.000.000.000.000 d’euros de nou deute que pagarem els ciutadans amb els nous impostos futurs i que compraran alguns països asiàtics, la declaració de la Xina de que el dólar no és una moneda prou forta i les “suposades” bones intencions sobre el tercer món que simplement augmenten el número d’afamats. Ah, i més regulacions comptables i financeres que no compliran qui realment les ha de complir .
Aquest bilions d’euros de deute són l’equivalent a demanar més préstecs per pagar els anteriors¡¡¡. Això que no s’admet a nivell familiar si que es fa a nivell país.
Aquests milions serveixen, en part, per finançar un sector automobilístic caduc i poc rendible trencant les lleis del mercat i consagren la incompetència , la manca de competitivitat i la contaminació mediambiental. També són útils per donar suport a la pobre banca inclús a l’espanyola , que con “la aceituna, no hay más que una” , "la millor del món" i per contra, poc als morosos.
Res de canvi de model social de menys consum, o al menys de consum raonable, de solidaritat amb el tercer món. Els polítics han trobat en el Deute Públic la panacea a la seva incompetència i la possibilitat de perpetuar -se en el poder Que no hi ha diners? Cap problema, generem deute.. Fins quan? Fins que ningú ho compri (la Xina o el Japó ) o fins que no es puguin pagar els interessos. Fins que el Primer món sigui NINJA.
A un altre article analitzaré el Deute USA, un clar exemple de fugida cap endavant.
Jordi Delcor
Bé s’ha acabat el G-20 i no ha passat res nou. Simplement la decisió de “generar” X.000.000.000.000 d’euros de nou deute que pagarem els ciutadans amb els nous impostos futurs i que compraran alguns països asiàtics, la declaració de la Xina de que el dólar no és una moneda prou forta i les “suposades” bones intencions sobre el tercer món que simplement augmenten el número d’afamats. Ah, i més regulacions comptables i financeres que no compliran qui realment les ha de complir .
Aquest bilions d’euros de deute són l’equivalent a demanar més préstecs per pagar els anteriors¡¡¡. Això que no s’admet a nivell familiar si que es fa a nivell país.
Aquests milions serveixen, en part, per finançar un sector automobilístic caduc i poc rendible trencant les lleis del mercat i consagren la incompetència , la manca de competitivitat i la contaminació mediambiental. També són útils per donar suport a la pobre banca inclús a l’espanyola , que con “la aceituna, no hay más que una” , "la millor del món" i per contra, poc als morosos.
Res de canvi de model social de menys consum, o al menys de consum raonable, de solidaritat amb el tercer món. Els polítics han trobat en el Deute Públic la panacea a la seva incompetència i la possibilitat de perpetuar -se en el poder Que no hi ha diners? Cap problema, generem deute.. Fins quan? Fins que ningú ho compri (la Xina o el Japó ) o fins que no es puguin pagar els interessos. Fins que el Primer món sigui NINJA.
A un altre article analitzaré el Deute USA, un clar exemple de fugida cap endavant.
Jordi Delcor
Etiquetes de comentaris:
deute públic,
G20
dimarts, 31 de març del 2009
NOU MODEL?
Nou model social ?
Tothom parla de crear nous models, que el capitalisme està acabat, que el comunisme és una relíquia del passat, que l’Estat del benestar no és sostenible....
En la cerca de miracles, apareix en Messies Obama que ha de trobar la sortida a la crisi actual. Sento decebre les esperances dipositades en el Sr Obama però tot això són draps calents.. No és possible un món on 600 milions de persones viuen (vivim) molt bé, gasten(gastem) energia a dojo, amb més de 1000 milions passant gana diàriament i molts tenint dificultat per arribar a fi de mes. Tampoc espereu filòsofs amb noves idees: fa molts anys que tot això està escrit.
La crisi actual no és només econòmica o financera, això són aspectes parcials i per tant és perillós deixar- la en mans dels economistes. La Física més elemental (els economistes no saben Física i els polítics tampoc) ens diu que quan hi ha tanta diferència entre uns i altres es genera una diferencia de potencial i salta una espurna.... En el món social es diu emigració desesperada (prèvia a l’espurna), conflictes socials, guerres...
La única solució es consumir menys, gaudir en lloc d’acumular , tenir les necessitats bàsiques cobertes treballant per viure, cultivar la cultura de l’oci i no del vici, compartir, desenvolupar l’esperit fent activitats plaents , optimitzar l’ ús de l’energia , potenciar el transport públic i col·lectiu econòmic i sostenible, controlar la natalitat (amb condons i menys promiscuïtat), democratitzar l’energia, no deforestar massivament.
Com canviar la nostra mentalitat des del model actual? No es pot, estem massa condicionats pel nostre estil de vida. Només partint d’uns valors més austers podrà subsistir la Humanitat. Per començar cal canviar tot el model educatiu de les escoles i de les famílies. Això només es fa després d’una guerra. No espereu més Messies. L’evidència històrica és clara .
Etiquetes de comentaris:
MODEL DE PAÍS,
MODEL EDUCATIU,
OBAMA
dimecres, 25 de març del 2009
DEL MAGNETISME A LA GUERRA
DEL MAGNESTISME A LA GUERRA
A banda del irreal mon financer, ple de ludòpates institucionalitzats, dins el mon de l’economia real hi han possibilitats de negoci. En un post anterior assenyalava la possibilitat de fer servir els ajuts oficials a la industria de l’automoció per iniciar el canvi envers els automòbils híbrids combustible fòssil- electricitat.
Als EUA existeix un vehicle, el Tessla, totalment elèctric, de preu prohibitiu actualment (100000 euros) per a les butxaques mitjanes, amb una autonomia de 400 km , Car? Quan es produeixin en grans sèries, els costos baixaran. No contaminen, no fan soroll, amb menys potència donen les prestacions suficients: acceleració de 0 a 100 km/hr en 4 segons (degut a les propietats dels motors elèctrics que donen un par independent de les revolucions del motor a diferència dels motors d’explosió).
Ah¡¡ I en lloc de benzineres, s’endolla el cotxe a casa al vespre....
Per cert, Tessla fou un físic del segle XIX que va investigar el magnetisme, no penseu que aquest nom és la creació d’alguna agència publicitària.
Un país con el nostre que no té recursos petrolífers podria apostar per aquest tipus de tecnologia.. però no, apostem per anular el vot dels nacionalistes bascos, per no complir amb els compromisos amb el poble català (Estatut) i per recuperar hàbits apallissadors franquistes, inventant un altre forma de violència d’un nou gènere: la imbecil·litat.
Els que han de dimitir no ho fan , els que han d’exigir a en Zapatero els compliments dels seu discurs demagògic s’agafen a la cadira i parlen d’altres coses sense exercir el recurs de no donar suport al Parlament de Madrid Ben pensat si la gent pensa en els estudiants apallissats no parlen del robatori, de l’espoli, de l’engany sistemàtic.
Crec que s’haurà d’ampliar la legislació contra la violència de gènere, incloent la del gènere polític, que constitueix una forma de violència molt agressiva i tòxica. El mal que fan els polítics amb la seva incompetència es propaga durant moltes generacions i és en part responsable (per omissió de les seves responsabilitats, per deficiència de les seves decisions i en molts casos per manca d’honestedat) de moltes altres formes de violència domèstica, social i d’altres tipus.
Si dediquessin diners a fomentar un bon sistema educatiu, amb aprenentatges útils, amb la cultura de l’oci i no del vici, al desenvolupament de l’esperit i de la sensibilitat, a controlar als banquers insaciables enlloc d’estar posats per ells no passaria el que passa. Si fossin generosos, vocacionals, ferms,... no foren polítics.
Ningú dimiteix, ningú es fa responsable, però no patiu, com tot anirà a pitjor (i això és pura lògica, no fatalisme ni catastrofisme) quan les masses s’emprenyin de debò, quan s’acabin les prestacions de l’atur, tots aquests impresentables, inútils, paràsits, depredadors, patiran una mica.
Que com ho sé que anirem a pitjor? Tinc 4 sistemes: a) el sentit comú, ja quan tot es fa malament molt de temps, acaba malament, o si voleu, “es recull allò que es sembra”
b) L’anàlisi i l’encreuament DAFO (els meus alumnes ho recorden) que ens porta a una escenari catastròfic c) La història que és gairebé cíclica i que ens diu que estem a prop d’un gran conflicte. Si teniu dubtes llegiu al Sr Arnold Toynbee , fundador de la història moderna d) Observo la realitat: un indicador : el número creixent de conflictes arreu del món.
A nivell internacional la situació se sembla, encara que cadascú li posa la seva taca de color nacionalista. El Sr Strauss-Khan, del FMI ha dit que poden haver guerres. Mentrestant, en Lluis XVI, els Romanoff, Robespierre, en Companys, el Calvo Sotelo, en Lorca, els líders històrics assassinats i els milions de morts anònims a les guerres civils i mundials s’agiten a les seves tombes i ens diuen “no heu après res”...
Jordi Delcor
A banda del irreal mon financer, ple de ludòpates institucionalitzats, dins el mon de l’economia real hi han possibilitats de negoci. En un post anterior assenyalava la possibilitat de fer servir els ajuts oficials a la industria de l’automoció per iniciar el canvi envers els automòbils híbrids combustible fòssil- electricitat.
Als EUA existeix un vehicle, el Tessla, totalment elèctric, de preu prohibitiu actualment (100000 euros) per a les butxaques mitjanes, amb una autonomia de 400 km , Car? Quan es produeixin en grans sèries, els costos baixaran. No contaminen, no fan soroll, amb menys potència donen les prestacions suficients: acceleració de 0 a 100 km/hr en 4 segons (degut a les propietats dels motors elèctrics que donen un par independent de les revolucions del motor a diferència dels motors d’explosió).
Ah¡¡ I en lloc de benzineres, s’endolla el cotxe a casa al vespre....
Per cert, Tessla fou un físic del segle XIX que va investigar el magnetisme, no penseu que aquest nom és la creació d’alguna agència publicitària.
Un país con el nostre que no té recursos petrolífers podria apostar per aquest tipus de tecnologia.. però no, apostem per anular el vot dels nacionalistes bascos, per no complir amb els compromisos amb el poble català (Estatut) i per recuperar hàbits apallissadors franquistes, inventant un altre forma de violència d’un nou gènere: la imbecil·litat.
Els que han de dimitir no ho fan , els que han d’exigir a en Zapatero els compliments dels seu discurs demagògic s’agafen a la cadira i parlen d’altres coses sense exercir el recurs de no donar suport al Parlament de Madrid Ben pensat si la gent pensa en els estudiants apallissats no parlen del robatori, de l’espoli, de l’engany sistemàtic.
Crec que s’haurà d’ampliar la legislació contra la violència de gènere, incloent la del gènere polític, que constitueix una forma de violència molt agressiva i tòxica. El mal que fan els polítics amb la seva incompetència es propaga durant moltes generacions i és en part responsable (per omissió de les seves responsabilitats, per deficiència de les seves decisions i en molts casos per manca d’honestedat) de moltes altres formes de violència domèstica, social i d’altres tipus.
Si dediquessin diners a fomentar un bon sistema educatiu, amb aprenentatges útils, amb la cultura de l’oci i no del vici, al desenvolupament de l’esperit i de la sensibilitat, a controlar als banquers insaciables enlloc d’estar posats per ells no passaria el que passa. Si fossin generosos, vocacionals, ferms,... no foren polítics.
Ningú dimiteix, ningú es fa responsable, però no patiu, com tot anirà a pitjor (i això és pura lògica, no fatalisme ni catastrofisme) quan les masses s’emprenyin de debò, quan s’acabin les prestacions de l’atur, tots aquests impresentables, inútils, paràsits, depredadors, patiran una mica.
Que com ho sé que anirem a pitjor? Tinc 4 sistemes: a) el sentit comú, ja quan tot es fa malament molt de temps, acaba malament, o si voleu, “es recull allò que es sembra”
b) L’anàlisi i l’encreuament DAFO (els meus alumnes ho recorden) que ens porta a una escenari catastròfic c) La història que és gairebé cíclica i que ens diu que estem a prop d’un gran conflicte. Si teniu dubtes llegiu al Sr Arnold Toynbee , fundador de la història moderna d) Observo la realitat: un indicador : el número creixent de conflictes arreu del món.
A nivell internacional la situació se sembla, encara que cadascú li posa la seva taca de color nacionalista. El Sr Strauss-Khan, del FMI ha dit que poden haver guerres. Mentrestant, en Lluis XVI, els Romanoff, Robespierre, en Companys, el Calvo Sotelo, en Lorca, els líders històrics assassinats i els milions de morts anònims a les guerres civils i mundials s’agiten a les seves tombes i ens diuen “no heu après res”...
Jordi Delcor
Etiquetes de comentaris:
ARNOLD TOYNBEE,
STRAUSS-KHAN,
TESSLA,
Zapatero
dimecres, 18 de març del 2009
LA CEGUERA SELECTIVA
El Sr Juan Ramón Quintás va aparèixer ahir davant la Comissió d’Economia del Congrés i va dir clarament que les mides preses pel govern central contra les probables insolvències dels espanyols hipotecats són clarament insuficients i com les caixes han prestat molt a gent potencialment insolvent / més que la banca, que és més exigent (o sigui menys social) , centenars de milers de persones es poden quedar sense sostre i algunes caixes poden perillar , especialment si augmenta l’atur, s’acaben les prestacions socials i la gent no pot pagar…
En Zapatero prendrà “medidas de calado”(sic¡¡) especialment després de que el Sr Obama li doni lliçons.. Cal que li expliqui en persona? Per un altre banda, tant mana el Sr Botín que no vol ser un co- instrument per ajudar a salvar al país que l’ha fet bilionari? Cal refinançar els crèdits amb l’ICO i la banca, co-responsable del problema actual, s’ha d’implicar en la solució.
No cal ser un geni per veure que el Sr Quintás té tota la raó del món i que el duo Zapatero Solbes nega la realitat com en el seu dia la varen negar els dirigents del PP en relació amb l’autoria del tristament famós 11-M.
La dreta no veu la realitat social i l’esquerra no veu la realitat econòmica. Aquesta ceguera selectiva ens pot portar a tots a la ruïna especialment quan la realitat econòmica generi problemes socials…. Uns mesos.
En Zapatero prendrà “medidas de calado”(sic¡¡) especialment després de que el Sr Obama li doni lliçons.. Cal que li expliqui en persona? Per un altre banda, tant mana el Sr Botín que no vol ser un co- instrument per ajudar a salvar al país que l’ha fet bilionari? Cal refinançar els crèdits amb l’ICO i la banca, co-responsable del problema actual, s’ha d’implicar en la solució.
No cal ser un geni per veure que el Sr Quintás té tota la raó del món i que el duo Zapatero Solbes nega la realitat com en el seu dia la varen negar els dirigents del PP en relació amb l’autoria del tristament famós 11-M.
La dreta no veu la realitat social i l’esquerra no veu la realitat econòmica. Aquesta ceguera selectiva ens pot portar a tots a la ruïna especialment quan la realitat econòmica generi problemes socials…. Uns mesos.
dimarts, 17 de març del 2009
ESQUERDA REPUBLICANA I AL ANDALUS
Andalusia rep 1200 d’euros per a cancel·lar el deute històric
Fàcil, ràpid, dins els terminis, sense soroll. I a Catalunya res, com a molt 1400 milions després de grans incompliments d’un Estatut ridícul i inútil. Crec que els partits catalanistes (Esquerra) hauria de trencar el tripartit. És comprensible que el PSC li segueixi el corrent al PSOE, ja que és la sucursal dels espanyolistes a Catalunya . En Zapatero ha d’assegurar els vots de l’Andalus (8 milions) sap que el PSC s’ho empassarà tot i no farà res en contra del PSOE.. però Esquerra?. Tant enganxa la cadira?.
Crec que els polítics actuals d’aquest partit no estan a l’alçada de l’il·lustre nom . Han robat una marca. Haurien de canviar el nom del partit : Esquerda Republicana. Això és el que estan fent. Produir esquerdes a Catalunya.. L’espoli no és només centralista, hi ha molts catalans espoliadors ,yonkies del poder, de l’ estatus, del seu ego.
El tripartit es trancarà i haurà eleccions anticipades. L’atur serà el detonant, no el PSC ni Catalunya, ni els catalans.
Fàcil, ràpid, dins els terminis, sense soroll. I a Catalunya res, com a molt 1400 milions després de grans incompliments d’un Estatut ridícul i inútil. Crec que els partits catalanistes (Esquerra) hauria de trencar el tripartit. És comprensible que el PSC li segueixi el corrent al PSOE, ja que és la sucursal dels espanyolistes a Catalunya . En Zapatero ha d’assegurar els vots de l’Andalus (8 milions) sap que el PSC s’ho empassarà tot i no farà res en contra del PSOE.. però Esquerra?. Tant enganxa la cadira?.
Crec que els polítics actuals d’aquest partit no estan a l’alçada de l’il·lustre nom . Han robat una marca. Haurien de canviar el nom del partit : Esquerda Republicana. Això és el que estan fent. Produir esquerdes a Catalunya.. L’espoli no és només centralista, hi ha molts catalans espoliadors ,yonkies del poder, de l’ estatus, del seu ego.
El tripartit es trancarà i haurà eleccions anticipades. L’atur serà el detonant, no el PSC ni Catalunya, ni els catalans.
Etiquetes de comentaris:
ESQUERDA REPUBLICANA
dilluns, 16 de març del 2009
FORMES BANANERES AL PAIS BASC
Quants vots han quedat exclosos al País Basc de l’esquerra abertzale a les darreres eleccions ? D’aquesta manera desapareixen vots nacionalistes i guanyen els espanyolistes.. Això complicarà més les coses i radicalitzarà les posicions nacionalistes. És qüestió de temps..
Constitueix una forma de fer política molt bananera que ha produït fins i tot la crítica de l’O.N.U. tan refractària a fer declaracions d’aquesta mena.
Constitueix una forma de fer política molt bananera que ha produït fins i tot la crítica de l’O.N.U. tan refractària a fer declaracions d’aquesta mena.
Etiquetes de comentaris:
país basc
AJUTS DEL GOVERN CENTRAL PER A L'AUTOMOCIÓ
AJUTS DEL GOVERN CENTRAL PER A L’AUTOMOCIÓ.
Si cal que el Govern Central ajudi a la industria de l’automoció, si hi ha 450000 vehicles en stocks, que es venguin però per què no es condiciona l’ajut al desenvolupament de vehicles híbrids (elèctric i benzina o gas oil).
Si els nostres diners han d’ajudar a indústries deficitàries al menys que serveixin per assolir altres objectius com per exemple la conservació del medi ambient...
Però ,clar això implica un model, una visió, una estratègia, uns objectius, idees clares, valors, prioritats, honestedat i els nostres dirigents van curts d’aquests termes.
Si cal que el Govern Central ajudi a la industria de l’automoció, si hi ha 450000 vehicles en stocks, que es venguin però per què no es condiciona l’ajut al desenvolupament de vehicles híbrids (elèctric i benzina o gas oil).
Si els nostres diners han d’ajudar a indústries deficitàries al menys que serveixin per assolir altres objectius com per exemple la conservació del medi ambient...
Però ,clar això implica un model, una visió, una estratègia, uns objectius, idees clares, valors, prioritats, honestedat i els nostres dirigents van curts d’aquests termes.
Etiquetes de comentaris:
ajuts,
automoció,
vehicles híbrids
dilluns, 9 de març del 2009
ZAPATERO VOL CANVIAR EL GOVERN
ZAPATERO VOL CANVIAR EL GOVERN..
Fa uns mesos vaig apuntar que en Solbes deixaria el Ministeri d’Economia i agafaria una cadira còmoda, que només era qüestió de trobar l’autopista sense president.. Fa vàries setmanes que no diu res. Millor, la seva aportació com a ministre ha estat nul·la o pitjor, negativa. S’ ha equivocat en totes les prediccions de (de) creixement econòmic, atur, durada de la crisi i no ha pres cap mida, com la reducció de l’IVA, de la quota patronal i de l’IRPF.
Ara ha de passar desapercebut unes setmanes i negociar una còmoda presidència. Veiem.. un banc? No, no té el perfil i fóra molt irònic. Telefònica, Repsol, i Gas Natural tenen propietaris, les hidroelèctriques? Iberia?...hummm, no sé.
Una cadira al Banc Central Europeu?.. això té sentit, total pel que fan tots aquests personatges. Solbes continuaria amb la seva línia d’ineficàcia i indiferència. No desentonaria ... El dubte és si abans de l’estiu o després, just després.
Fa uns mesos vaig apuntar que en Solbes deixaria el Ministeri d’Economia i agafaria una cadira còmoda, que només era qüestió de trobar l’autopista sense president.. Fa vàries setmanes que no diu res. Millor, la seva aportació com a ministre ha estat nul·la o pitjor, negativa. S’ ha equivocat en totes les prediccions de (de) creixement econòmic, atur, durada de la crisi i no ha pres cap mida, com la reducció de l’IVA, de la quota patronal i de l’IRPF.
Ara ha de passar desapercebut unes setmanes i negociar una còmoda presidència. Veiem.. un banc? No, no té el perfil i fóra molt irònic. Telefònica, Repsol, i Gas Natural tenen propietaris, les hidroelèctriques? Iberia?...hummm, no sé.
Una cadira al Banc Central Europeu?.. això té sentit, total pel que fan tots aquests personatges. Solbes continuaria amb la seva línia d’ineficàcia i indiferència. No desentonaria ... El dubte és si abans de l’estiu o després, just després.
dimecres, 4 de març del 2009
DESDE RUSIA CON AMOR
ZAPATERO Y SU ACUERDO PARA FOLLAR.
Mi hijo mayor que está muy al corriente de la política internacional que ha comunicado esta gran noticia...
¿Quien dice que el Presidente del ejecutivo español no se ocupa de los acuerdos internacionales y de la felicidad de los españoles, especialmente de los que van a Rusia?
Observad este vídeo y lo comprobareis
http://www.youtube.com/watch?v=E6pCmwbcFPk
Crisis, crisis. Muchos ya quisieran un presidente que se ocupase tanto de que sus compatriotas follen..
Jordi Delcor
Mi hijo mayor que está muy al corriente de la política internacional que ha comunicado esta gran noticia...
¿Quien dice que el Presidente del ejecutivo español no se ocupa de los acuerdos internacionales y de la felicidad de los españoles, especialmente de los que van a Rusia?
Observad este vídeo y lo comprobareis
http://www.youtube.com/watch?v=E6pCmwbcFPk
Crisis, crisis. Muchos ya quisieran un presidente que se ocupase tanto de que sus compatriotas follen..
Jordi Delcor
dissabte, 21 de febrer del 2009
REMEDIOS CONTRA LA CRISIS
EL Informe mensual de La Caixa del mes de febrero resume de forma muy didáctica la gestión macroeconómica de crisis. Existen 3 formas de combatir una crisis económica:
a) La keynesiana: gasto e inversión pública para activar la economía y evitar el paro. Se dedican recursos públicos, obtenidos directamente de las arcas del Estado o mediante financiación (endeudamiento). Este sistema es positivo si se genera riqueza indirecta: inversiones que generen más riqueza. Lo que no se aconseja es endeudarse para que los ayuntamientos asfalten autopistas que no van a ningún sitio , aceras o rotondas. Lo que hace el gobierno de Zapatero. La ortodoxia keynesiana dice que 1 euro invertido/ gastado de esta manera genera un euro del PIB.. A corto plazo puede ser efectivo pero si no se genera riqueza simplemente se está desplazando el problema con más endeudamiento .
b) La transferencia de recursos del sector público al privado. El peligro es que estos recursos se utilicen para ahorrar o reducir deuda por parte de personas y empresas, lo cual sería bastante probable actualmente.
c) La reducción de impuestos. Aunque puede pasar como en la opción b) , es decir que se ahorre o reduzca endeudamiento, en general se genera consumo y se evita paro. Lo que el Estado deja de recaudar lo compensa al tener que pagar menos subsidio de desempleo . La reducción del impuesto de sociedades, del IRPF y de la Cuota Patronal podría ir en la misma línea.
¿Qué forma es la más adecuada?
Existe la cuestión de la temporalidad:¿cuándo se empezarán a notar los efectos de las medidas anteriores?. La opción a) el gasto público, parece más efectiva a corto plazo por su aparente inmediatez de aplicabilidad pero tiene 3 limitaciones : a) el periodo de implantación de las acciones b) la posible improductividad (inutilidad ya mencionada del gasto realizado) y c) la “herencia” de endeudamiento.
Por otro lado, la reducción de impuestos históricamente ha beneficiado a unos grupos muy determinados, los de mayor poder adquisitivo, de forma que puede perder parte de su atractivo para toda la sociedad. Si además como consecuencia de la reducción no se genera nueva actividad empresarial, se producirá un déficit fiscal difícil de corregir cayendo de nuevo en más endeudamiento. Para que la reducción de impuestos sea efectiva, se debería acotar a la creación de nuevas empresas, apoyos a jóvenes empresarios, controlando el “desplazamiento” de unas empresas ya existentes a otras.
La utilidad de las medidas exige que sean rápidas en su implantación , duraderas, porque la crisis será larga, diversificadas (combinando los 3 tipos de acciones mencionados) y sostenibles (es decir que no generen un endeudamiento exagerado).
Argumentando el limitado efecto de la inversión y gasto público , el Presidente Obama ha decidido aplicar un plan mixto de inversión y gasto público junto con reducción de impuestos.
En otro orden de cosas el Gobierno Obama ha creado un paquete para evitar que 9 millones de familias pierdan sus casas, limitando la cuota mensual a un máximo del 31% de los ingresos, actuando el Estado como co-pagador de la deuda hipotecaria....Todo un ejemplo de traspaso del sector público al privado, buscando no precisamente activar la economía sino reducir el endeudamiento. Una muestra de pragmatismo : espíritu empresarial y valores sociales.. En España , gasto público inútil. ..
En otro orden de cosas el Gobierno Obama ha creado un paquete para evitar que 9 millones de familias pierdan sus casas, limitando la cuota mensual a un máximo del 31% de los ingresos, actuando el Estado como co-pagador de la deuda hipotecaria....Todo un ejemplo de traspaso del sector público al privado, buscando no precisamente activar la economía sino reducir el endeudamiento. Una muestra de pragmatismo : espíritu empresarial y valores sociales.. En España , gasto público inútil. ..
Y si alguien quiere inversión pública que no se queje: el gobierno Zapatero ha aprobado una inversión de 4000 millones de euros para la mejora de la red ferroviaria de Catalunya, especialmente cercanías. Tendremos la doble vía en las líneas de mayor dinamismo y de mayor afluencia de público.. el año 2020¡¡¡¡. ¿Qué hemos hecho para merecer esto?
Los interesado pueden consultar, http://www.change.gov/ donde se explica el efecto de la reducción de impuestos y del gasto público.
Etiquetes de comentaris:
crisis financiera,
endeudamiento,
keynes
dijous, 12 de febrer del 2009
CONTRACTES BLINDATS
El Messies Obama ho ha dit : els bancs són els culpables de la situació financera present. El Sr Gordon Brown està irat pel comportament dels directius bancaris : pèrdues milionàries (32000 milions de lliures esterlines) i 1000 milions en premis ¡¡¡ .
Els contractes estan blindats... blindats? Qui va signar aquests contractes? Altres directius que tenien els seus contractes blindats per altres persones blindades?.
Davant de tant blindatge legal se m’acut el blindatge moral. Potser que cremem aquest contractes, potser que obliguem a aquests personatges blindats a que renunciïn als seus avantatges.. Segur que existeixen mecanismes persuasius per fer-ho.
Quina credibilitat té un sistema que permet aquest nou robatori? Com explicar als milions d’aturats que un directiu desaprensiu i incompetent s’ha fet ric mentre ells estan a l’atur?
Això fa tant mal com quedar-se sense feina, convida a la delinqüència, a la degradació moral i social, fomenta la insolidaritat i l’enveja, el ressentiment, el cinisme, la pèrdua de fe en el sistema. I aparentment és legal..
Els contractes estan blindats... blindats? Qui va signar aquests contractes? Altres directius que tenien els seus contractes blindats per altres persones blindades?.
Davant de tant blindatge legal se m’acut el blindatge moral. Potser que cremem aquest contractes, potser que obliguem a aquests personatges blindats a que renunciïn als seus avantatges.. Segur que existeixen mecanismes persuasius per fer-ho.
Quina credibilitat té un sistema que permet aquest nou robatori? Com explicar als milions d’aturats que un directiu desaprensiu i incompetent s’ha fet ric mentre ells estan a l’atur?
Això fa tant mal com quedar-se sense feina, convida a la delinqüència, a la degradació moral i social, fomenta la insolidaritat i l’enveja, el ressentiment, el cinisme, la pèrdua de fe en el sistema. I aparentment és legal..
Etiquetes de comentaris:
Contractes blindats,
GORDON BROWN,
OBAMA
dimarts, 10 de febrer del 2009
el quixot està viu
El Quixot , chauvinisme i altres formes de nacionalisme
El Govern francès aportarà 6500 milions d’euros a la indústria de l’automoció amb la condició de que no hi hagin més acomiadaments. Quan les coses es posen difícils surt l’ instint de conservació . Cada país protegeix el que és seu. Per cert, en el nostre país què es pot protegir? Suposant que ho sàpiguen , ho faran? Ens queda el turisme i les neurones però aquest país mai ha cuidat massa la intel·ligència , per què ho haurien de fer ara?. Més fàcil endeutar-se i fer voreres, com al Japó durant 20 anys.
El Govern Central espanyol donarà 800 milions d’euros per l’ esmentada indústria automobilística .. xavalla ... La SEAT ha estat capaç de vendre molts IBIZAS a Alemanya (potser efecte de la nostàlgia de les “festetes” de l’ illa , de la competitivitat del vehicle o de la subvenció del govern alemany per protegir el medi ambient ).
El Govern francès aportarà 6500 milions d’euros a la indústria de l’automoció amb la condició de que no hi hagin més acomiadaments. Quan les coses es posen difícils surt l’ instint de conservació . Cada país protegeix el que és seu. Per cert, en el nostre país què es pot protegir? Suposant que ho sàpiguen , ho faran? Ens queda el turisme i les neurones però aquest país mai ha cuidat massa la intel·ligència , per què ho haurien de fer ara?. Més fàcil endeutar-se i fer voreres, com al Japó durant 20 anys.
El Govern Central espanyol donarà 800 milions d’euros per l’ esmentada indústria automobilística .. xavalla ... La SEAT ha estat capaç de vendre molts IBIZAS a Alemanya (potser efecte de la nostàlgia de les “festetes” de l’ illa , de la competitivitat del vehicle o de la subvenció del govern alemany per protegir el medi ambient ).
El somni ( malson?) de la globalització, és a dir, la lliure circulació de capitals, persones i mercaderies sense restriccions aranzelàries (bé, només les que beneficien als EUA) s ‘ha acabat. Com deia en John Lennon, “the dream is over”. A l’hora de la veritat tothom protegeix el que és seu i se salta els discursos visionaris i les filosofies més avançades, excepte aquí ...
Per cert, qui estava interessat en la globalització? Les grans multinacionals i els bancs que augmentaven els seus beneficis , els dividends dels seus accionistes - persones hiper riques i els propietaris dels fons d’ inversió, els jubilats ambiciosos- sense oblidar els dels directius d’aquestes institucions, clar. La gran majoria de treballadors no estava massa seduïda per aquest nou model- engany.
Per cert, qui estava interessat en la globalització? Les grans multinacionals i els bancs que augmentaven els seus beneficis , els dividends dels seus accionistes - persones hiper riques i els propietaris dels fons d’ inversió, els jubilats ambiciosos- sense oblidar els dels directius d’aquestes institucions, clar. La gran majoria de treballadors no estava massa seduïda per aquest nou model- engany.
A partir d’ara, a molts països d’Europa hi haurà proteccionisme a dojo, reducció de la despesa personal i aguantar. Un amic meu, executiu d’una multinacional, va veure com l’oferta de la seva empresa, notablement més barata que la de la competència francesa i presumiblement d’un estàndard de qualitat semblant era derrotada en un concurs públic per “raons d’Estat”. Globalització?, competitivitat?. No, instint de supervivència, primer menjar després construir macroestats per macro funcionaris macro inútils i macro cars.
Aquí, continuarem volent donar lliçons d’ europeisme, de capdavanters , de Quixotisme, respecte a les regles del joc. De quin joc? Del que ja ningú pot ni vol jugar.
Un consell: per començar, podrien llegir el blog del Dr. Greg Mankiw, de la Harvard University, que ens explica els resultats d’estudis estadístics d’ençà la segona Guerra Mundial que demostren que 1 dolar gastat pels Govern genera 1 dolar d’increment del Producte Nacional Brut (PIB) i 1 dolar de reducció d’impostos genera 3 dòlars de PIB. Les teories keynesianes d’intervencionisme estatal en temps de crisi no han tret al Japó de la profunda recessió ,com explica el Dr. Sala i Martín.
Dubto que els Srs del Govern coneguin al Dr. Mankiw (1) i molts d’altres experts que pensen com ell.. Estan massa ocupats fent simulacions errònies del que pot passar amb models molt deficients d’una realitat que se’ls hi escapa . Quan es perd el seny res funciona i el seny diu que la única forma per generar riquesa és fent empresa i per això calen inversors i en època de crisi la forma d’estimular als inversors és amb desgravacions fiscals.
Cal dir que no considero la Banca com un inversor si no com un prestamista que sempre vol guanyar
En conclusió, ni cuidarem les neurones, del país, que són les úniques que ens poden fer anar cap endavant , ni als emprenedors, ni protegirem els productes nacionals , ni baixarem els impostos. Farem ..voreres.. La meva idea “no impostos nova empresa” no quallarà . Campi qui pugui.
Un altre consell: compreu productes nacionals (jo sé quina és la meva nacionalitat, que cadascú defensi la seva).
Etiquetes de comentaris:
crisi catalunya r+d,
crisis PIB PNB paro,
keynes,
Mankiw,
SARKOZY,
XAVIER SALA I MARTÍN
dilluns, 9 de febrer del 2009
ANIVERSARIS :L' INCOMPLIMENT DE L'ESTATUT
ANIVERSARIS :
L’ INCOMPLIMENT DE L’ESTATUT COMPLEIX 6 MESOS
L’ INCOMPLIMENT DE L’ESTATUT COMPLEIX 6 MESOS
Ahir va ser el meu aniversari i també el de l’ incompliment del finançament de l’Estatut (1/2 any). Jo vaig fer 54 anys. Desitjo que el finançament no arribi a la meva edat.
Variarà aquest incompliment flagrant les relacions del PSC amb Madrid i el President Rodríguez? Ho dubto, ja hi ha hagut motius suficients i no ha passat res així que per què hauria de succeir ara? Per altre banda amb la primavera vinent amb aturats sense atur, EROs , inestabilitat social ,etc, el President Rodríguez ho té molt bé per posposar el tema dient que “hi ha qüestions més urgents i importants.." .
Crec que el No Finançament i jo potser celebrarem un altre aniversari plegats...
Jordi Delcor
Etiquetes de comentaris:
finançament
divendres, 6 de febrer del 2009
PETITS REPRESENTATS, GRANS IGNORATS
Avui us reenvio un missatge que crec interessant
"Si us plau, entreu a la pàgina web del Parlament Europeu i cliqueu a la pestanya del català, i després reenvieu el correu. Si la visita molta gent no eliminaran la versió catalana! Web del Parlament Europeu . http://www.europarl.cat/ <http://www.europarl.cat/>
Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el catal (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: quantes més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin!
Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només un s 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu."
Jo ha ho he fet
Jordi Delcor
dimarts, 3 de febrer del 2009
ALBERT BOADELLA I ESPERANZA AGUIRRE
ALBERT BOADELLA
El Sr Boadella se sent molt feliç a Madrid. Me'n alegro molt per ell, vull que la gent sigui feliç però no puc estar d'acord amb la seva afirmació de que Barcelona sigui una capital de província. Crec que això és el fruit d'alguna rancúnia no superada. Madrid és una ciutat de "Corte y villa" que sempre ha volgut emular Barcelona i amb força , les maniobres polítiques i la poca energia reivindicativa dels catalans ho ha aconseguit. Però això és un altre problema.
Crec que el Sr Boadella té talent i no està dimonitzat per part dels catalans. Un altre cosa és que ell no accepti les crítiques i se'n vagi amb "la competència". Això no afavoreix als catalans ni a Catalunya. Si vol treballar a Madrid que ho faci però que no ens critiqui ni ho faci servir com argument per atreure anticatalans, que n'hi ha molts i menys ell que va fer-se un nom amb nosaltres, el seu poble d'origen encara que no de destí.
Jordi Delcor
Etiquetes de comentaris:
BOADELLA
dilluns, 2 de febrer del 2009
CREDITOFÒBIA, UNA NOVA MALALTIA
CREDITOFÒBIA, UNA NOVA MALALTIA?
Les vendes de cotxes han baixat un 43% al Gener, un altre notícia econòmica que confirma la situació actual. Com ja hem dit a LA BOLA MÀGICA d’ençà fa uns quants mesos, això serà llarg, especialment a Espanya i Catalunya. El 2009, dolent, molt dolent i el 2010?: semblant. Malgrat les voreres, les rotondes i la gespa artificial dels camps de futbol. Amb això no s'aixeca in país
El President Zapatero ha dit als bancs que donin préstecs a empreses i particulars. El problema és doble. Dubto que les entitats financeres ho facin, a menys que s’aportin moltes garanties, és a dir, que en molts casos ho demani que no ho necessita. Per altre banda, molta gent està tremolant i no demana crèdits, ni s’apropen a les entitats financeres. Creditofòbia, una nova malaltia.
Més que demanar crèdits han d' eximir de pagar impostos a les PIMES de nova creació . Insisteixo, sí al pagament d’ IVA, però reducció de la Quota Patronal, i de l’ Impost de Societats durant 5 anys. Només per PIMES noves.
Em sobte que quan parlo de no impostos per empreses de nova creació, poca gent s’hi apunta. Què vol dir això?, que no hi ha emprenedors en aquest país? que no s’hi confia en que prosperi la idea? que fa molt fred i millor a casa? que viurem dels papers de Salamanca? que la idea d’exempció fiscal fóra un altre fiasco com l’Estatut?. Si renunciem tan fàcilment a tot, si ens manifestem tan sotmesos, potser si que ens mereixerem el que tenim.
Si ens avorrim , sempre ens queda el consol de sortir al carrer i recolzar en Fidel Castro o algun altre dictador d’esquerres. Els dictadors d’esquerres són molt més païbles per molta gent. Deu ser que morir assassinat per l’esquerra és molt més plaent... Clar que no li podem preguntar als morts.
Mentrestant , els vius a passar fred. Davos ha confirmat el mal moment mundial, les fosques perspectives i ha establert càtedra amb la seva bola: malestar social quan se’n vagi el fred que s’allarga, s’allarga....
Sort del Barça.
Jordi Delcor
Les vendes de cotxes han baixat un 43% al Gener, un altre notícia econòmica que confirma la situació actual. Com ja hem dit a LA BOLA MÀGICA d’ençà fa uns quants mesos, això serà llarg, especialment a Espanya i Catalunya. El 2009, dolent, molt dolent i el 2010?: semblant. Malgrat les voreres, les rotondes i la gespa artificial dels camps de futbol. Amb això no s'aixeca in país
El President Zapatero ha dit als bancs que donin préstecs a empreses i particulars. El problema és doble. Dubto que les entitats financeres ho facin, a menys que s’aportin moltes garanties, és a dir, que en molts casos ho demani que no ho necessita. Per altre banda, molta gent està tremolant i no demana crèdits, ni s’apropen a les entitats financeres. Creditofòbia, una nova malaltia.
Més que demanar crèdits han d' eximir de pagar impostos a les PIMES de nova creació . Insisteixo, sí al pagament d’ IVA, però reducció de la Quota Patronal, i de l’ Impost de Societats durant 5 anys. Només per PIMES noves.
Em sobte que quan parlo de no impostos per empreses de nova creació, poca gent s’hi apunta. Què vol dir això?, que no hi ha emprenedors en aquest país? que no s’hi confia en que prosperi la idea? que fa molt fred i millor a casa? que viurem dels papers de Salamanca? que la idea d’exempció fiscal fóra un altre fiasco com l’Estatut?. Si renunciem tan fàcilment a tot, si ens manifestem tan sotmesos, potser si que ens mereixerem el que tenim.
Si ens avorrim , sempre ens queda el consol de sortir al carrer i recolzar en Fidel Castro o algun altre dictador d’esquerres. Els dictadors d’esquerres són molt més païbles per molta gent. Deu ser que morir assassinat per l’esquerra és molt més plaent... Clar que no li podem preguntar als morts.
Mentrestant , els vius a passar fred. Davos ha confirmat el mal moment mundial, les fosques perspectives i ha establert càtedra amb la seva bola: malestar social quan se’n vagi el fred que s’allarga, s’allarga....
Sort del Barça.
Jordi Delcor
Etiquetes de comentaris:
creditofòbia,
davos,
fidel castro
Subscriure's a:
Missatges (Atom)