dilluns, 8 de desembre del 2008

JOHN LENNON DIED 28 YEARS AGO TODAY

JOHN LENNON DIED 28 YEARS AGO TODAY

Today I was driving and listening to Oasis’s last record, “Dig out your soul”. I liked it, it’s rock, well played, strong, with some Beatles reminiscences: the melody and singing of “ I am out of”, with a few words of John Lennon’s last interview the 6th of December 1980, the drums of the track number 7 which remind me of “Tomorrow never knows”, the beginning of the 9th track that sounds like “Come Together”.

The Beatles were a strange phenomenon, an unlikelyhood of nature with two very special talents and a third one, George Harrison, acting as a glue.

John and George were my heroes. John represented the freedom, the opposition, the criticism, the pain, the missing father and mother, the broken family, the irony, the contradiction,.the honesty, the self acceptance. George , the inner life, the introspection, the intimacy, the sliding notes…

I still listen to many of the their songs, they are still fresh, both the lyrics and the melody, I still find their influence everywhere.. I very good friend of mine has told me many times that I haven’t overcome the 60s and 70s. I desagree as I enjoy Coldplay, Oasis, Luis Salinas, El Canto del Loco all of them different and posterior….. But the Beatles and specially John Lennon had something special. “I am the walrus” seems a song from the future. The same Lennon said that it would sound fresh in 25 years… from 1970… It’s very difficult to make a classic . John and the Beatles did it many times. Most of the music we are hearing nowadays it’s just tin music, nobody will listen to it in 5 years time. It’s a marketing product.

Songs like “Mother” and “Working Class Heroe” are crying monuments to motherhood and social manipulation awareness . “All you need is love” represents the top of the hippie culture.

Great artists like Robbie Williams, Oasis, Lenny Kravitz, even Coldplay have been influenced by the Beatles and specially John Lennon.

I was in London when John was killed. It struck me and still does. John, wherever you are, your spirit is in your music, forever.

Jordi Delcor

MEMES, GENES Y MEMECES


MEMES, GENES Y MEMECES.

El descubrimiento de loa Acidos nucleicos en la década de los 50 por Watson y Crick marcó el inicio de una nueva era El ADN es una molécula estable autorreplicante y que por tanto potencialmente perpetua, la base de la vida.

Para su propagación , las moléculas replicantes o “replicadores”, debían ser resistentes, con rápida capacidad de replicación y precisos al replicarse, sin errores ( es decir, capaces de producir copias idénticas). Con el tiempo las moléculas se agruparon en genes y llegaron a formar seres unicelulares y pluricelulares: bacterias, plantas, animales.. nosotros.

Dawkings formuló el concepto de gen egoísta : la prosperidad de un gen depende de su adecuación al medio. Los organismos son, pues, meras máquinas de supervivencia para genes. Un gen de un organismo sigue existiendo si dicho ser se reproduce

Dawkings también extendió el concepto de gen a la transmisión de la información, de la cultura, con el concepto de meme.. Un meme es un agente responsable de la transmisión cultural humana, de un individuo a otro o intergeneracionalmente. El meme es análogo al concepto de gen, y sujeto, pues, a las mismas reglas básicas evolutivas, entre ellas el egoísmo y la exigencia de longevidad (ha de durar mucho para poder reproducirse), fecundidad (capacidad de replicación ) y fidelidad de la copia (sin errores).

No puedo resistirme a realizar una broma fácil : el concepto de memez. Una memez es un agente responsable de la transmisión de subproductos culturales humanos, de un individuo a otro o intergeneracionalmente . Para que las memeces se transmitan han de ser longevas, fecundas y fieles.

Los memes han ido cambiando con los siglos. Como ejemplos notables podemos citar :

a) “La felicidad radica en el consumo ilimitado “ (eso es una memez).
b) “Las riquezas de la tierra están para el que las quiera conquistar y trabajar” (memez base de algunas ideas religiosas muy exitosas).
c) Los cánones de belleza: de Rubens a las tallas 36 “ (anorexia en lugar de michelines).
d) La conveniencia de la globalización (entendida como la libre circulación de capitales, personas, bienes y productos) frente a la protección arancelaria.
e) La substitución de la divinidad como centro de la existencia humana por el humanismo (Renacimiento), por el laicismo (Revolución francesa) , por el ateismo (Revolución Bolchevique) y por el consumismo (situación actual).

La publicidad y la propaganda han contribuido a extender estos memes y memeces de forma que son elementos de la cultura actual.

Como se puede comprobar, los memes no tienen ética, ni siguen reglas morales, simplemente se propagan supuestamente siguiendo las leyes que los rigen y favorecen su desarrollo.


Una cuestión interesante es ver la compatibilidad entre memes y genes :¿la propagación o éxito de un meme se debe a que de alguna forma responde a un gen?. Por ejemplo, el meme del éxito social y la ambición, ¿responden a un gen interno que nos lleva a querer éxito ?. Las personas que han alcanzado un nivel de desarrollo interno diferente (los “seres realizados”) y por tanto un sistema de memes distinto ¿tienen alguna diferencia genética con el resto de seres humanos?

En función del sistema de memes (¿genes?) que desarrollemos en el futuro, evolucionaremos como especie. Un gran reto y una gran amenaza... Se hacen apuestas.

Un consejo: no seamos memos.

Dr Jordi Delcor

dissabte, 6 de desembre del 2008

LA INSATISFACCIÓ DELS CIUTADANS

LA INSATISFACCIÓ DELS CIUTADANS .


L’enquesta sobre satisfacció ciutadana mostra uns resultats previsibles però contundents: gairebé el 70% dels catalans estem molt insatisfets amb els nostres polítics.

Per evitar-ho hi ha 2 solucions : a ) regenerar la classe política . Per això cal eliminar els personatges actuals i aplicar valors nous que de fet són els vells recuperats. Es tracte de recuperar l’estil, esperit i valors d’Acció Catalana i d’ Esquerra Republicana ( clarament, no els valors actuals).

Els polítics actuals no representen els interessos del poble i no saben fer compatibles la visió més general de país amb la realitat diària. No tenen les habilitats ni els coneixements per fer-ho i veient el que fan i el “clientelisme” que practiquen, dubto que la voluntat.

Els lideratges surten de la necessitat de la gent de tenir una visió creïble, de la capacitat del portador del missatge de transmetre aquesta visió i de la confiança que puguin generar de portar als seguidors al lloc descrit per la visió. Els lideratges són circumstancials i amb data de caducitat. I els seguidors validen periòdicament la confiança en el líder contrastant la realitat amb les promeses electorals.

El Sr Barak Obama potser representa aquest esperit perquè hi ha un poble que desitja un canvi, perquè els Estats Units ha estat sempre un lloc de destí i perquè el Sr Obama (i el seu equip) transmeten que saben el que volen i com fer-ho.

Aquí no tenim res d’això i per tant el Sr Obama o el seu equivalent català fracassaria . La seva visió és massa madura per un poble com el nostre. Estadísticament tenim els governants que ens mereixem.

La segona opció per evitar l’avaluació de la insatisfacció és més cínica : no fer enquestes. La ignorància ajudarà als polítics. Ben segur que algú ja ho ha pensat.

Dr Jordi Delcor

MENTIDES DE LA DRETA, MENTIDES DE L'ESQUERRA


MENTIDES DE LA DRETA, MENTIDES DE L’ESQUERRA.

Als Estats Units , l’augment del número d’aturats en mig milió, ha fet arribar l’atur al 6,5% de la població activa , una xifra desconeguda des del 1974.... i es calcula que el PIB baixarà un 5%.. El Govern americà reconeix que estan en recessió d’ençà l’1 de Gener d’enguany.

A Espanya, l’atur és del 11.3%. i arribarà al 15% l’any vinent, la construcció ha baixat un 80%, la venda d’automòbils més d’un 30%, la producció industrial un 11% . ¿I el PIB només ha baixat 1 punt? ¿No hem entrat en recessió?. Fa uns mesos ens varen dir que creixeríem menys del 2,8%... després que el 2%, que les estimacions de l’O.C.D.E eren pessimistes.. Després que potser no creixerem..... després.. que paciència.

O el programa de càlcul del Ministeri no funciona o ens tornen a mentir, una vegada més. Això em recorda un tret característic del tipus de mentida en el que és especialment hàbil cada partit: la dreta menteix sobre temes socials: per exemple, els autors de l’atemptat d’Atocha, i l’esquerra sobre la realitat econòmica. Per què? Perquè cadascú menteix sobre allò en el que és menys competent. I els ciutadans ens mereixem la veritat.


Dr. Jordi Delcor




divendres, 5 de desembre del 2008

LA CÚPULA D' EN BARCELÓ I L'ESPANYA ACRÍLICA

LA CÚPULA D' EN BARCELÓ I L’ESPANYA ACRÍLICA.

Bé, algun avantatge ha de tenir “ser de ciències” fins i tot en un país com Catalunya (Espanya) barallat amb la ciència i la tecnologia d’ ençà els Reis Catòlics quan varen expulsar i aniquilar les neurones del país. En una crítica molt criticada per alguns amics meus vaig dir que jo no passava per sota de la cúpula perquè cauria….

Els de ciències coneixem la llei de la gravetat d’en Newton i que 35000 Ks de pintura pesen . Els que a més a més som químics sabem que les estalactites no són acríliques i que la natura supera a la mànega i al compressor. .

Això em porta a un altre reflexió. Els governs estan constituïts per persones habitualment de lletres. Hi ha gent de lletres brillant però molta de la gent que ha fet lletres és negada per a les ciències i qualsevol relació amb els termes “axioma”, “procés”, “algoritme”, “lògica”, “quantitatiu”, “avaluació”, “lleis físic –químiques”, “matemàtiques (en particular l’estadística)”, “models”, els hi crea un bloqueig emocional- intel·lectual. I molt hi són als governs¡¡¡¡.

Aquesta gent confon retòrica amb dialèctica, models amb emocions, visions amb prejudicis, comunicació amb discurs, pragmatisme amb detall operatiu, treball en equip amb subordinació o assembleari, integració amb barreja, idees amb reiteració, no saben com fer les coses i parlen de quès retòrics quan no menteixen i manipulen voluntàriament. I són els que ens manen¡¡¡¡

Jo crec que els passa al mateix que a la cúpula d’en Barceló : objectius equivocats, diners mal empleats, molta pintura, molt pressupost, poca creativitat , una còpia dolenta de la realitat, inutilitat, incompetència en l’execució (que caigui és un signe de gran incompetència) i repetició de l’error : “sostenella y no enmendalla”

Els de ciències continuem a l’exili i molt em temo que sempre estarem així. D’ençà que els Reis Catòlics varen uniformar el pensament fa 500 anys fent una Espanya acrílica tot ha anat de mal en pitjor. I Espanya cau com la cúpula d’en Barceló. Serà premonitori? I els pocs homes de Ciència que ha donat Ibèria han hagut d’emigrar o han estat reconeguts quan morts o quan se’ls ha repescat en una altre operació de “pintura o maquillatge”. Recordeu al Dr. Oró?. Una excepció: la Medecina, hereva dels àrabs i especialment el treball de l´Hospital Clínic de Barcelona, raó per la qual la UB apareix dins les universitat millors del món.

Des del meu exili a L’Ametlla del Vallès.

Dr Jordi Delcor.

dimecres, 3 de desembre del 2008

ELS 8000 MILIONS DE RAONS EQUIVOCADES

ELS 8000 MILIONS D’ACCIONS EQUIVOCADES

El Govern ha decidit donar 10000 d’euros als ajuntaments per augmentar l’activitat econòmica .Una mostra més d’incompetència i de manca d’imaginació .

En primer lloc, aquest milions anirien molt bé a Catalunya per compensar no tan sols el dèficit de la balança fiscal si no per tenir en compte l’increment de la població de 6 fins a 8 milions. En segon lloc, no és tracte de fer més voreres , rotondes o asfaltar carrers. Això és diluir el problema de la pobresa entre tots. O pot ser simplement pagar sous a ajuntaments sobre poblats ?

En tercer lloc, 10000 milions dedicats a sectors claus tecnològics tals com la medecina, la salut, la robòtica, la millora de les energies renovables, els mitjans de transport sostenibles, els nous sistemes d’aprenentatge, nous materials reutilitzables, etc, poden donar molt de si a mig termini, generen una gran riquesa sostenible però clar, els polítics no volen sembrar a llarg termini. Imagineu que passaria si el seu treball produís fruits recollits pels seus “competidors” a les properes eleccions… I recordem que l’objectiu del polític és doble : agafar la cadira del poder i mantenir-la…

Com sempre, l’esquerra tradicional no sap generar riquesa i la dreta no sap repartir-la.
Caldrà fer alguna cosa diferent.. Pot ser haurà de dimitir aquesta generació de polítics?
O les circumstàncies els dimitiran.

Dr Jordi Delcor


dilluns, 1 de desembre del 2008

LES LLIÇONS DE FILOSOFIA DEL SR ZAPATERO I LA HISTÒRIA DEL FUTUR.

LES LLIÇONS DE FILOSOFIA DEL SR ZAPATERO I LA HISTÒRIA DEL FUTUR.

Quan es produeixen les crisis és quan es demostra la talla dels governants. Darrerament hi ha molta crisi mal resolta que posen en evidencia als Governs. El Sr Zapatero ha decidit dedicar-se a la filosofia ja que la gestió eficaç no és el seu fort. En general és més fàcil pontificar i teoritzar que posar solucions efectives. Dins d’aquest exercici pseudodidàctic està llançant el missatge de generar treball a Europa, que això ha de ser una gran prioritat. Potser fora més útil rellegir la Història.

Per començar el Sr Zapatero està oblidant vàries coses: a) que els treballs no seran mai els mateixos perquè Europa no és una zona per produir pels elevats costos laborals. B) Que no és qüestió de productivitat si no de valor afegit. Mai es podran fer cotxes tan barats com a altres zones del món. S’ha de generar tecnologia que no es pot copiar a curt termini c) Donant diners a la Banca no s’activarà el consum ni permetrà pagar les hipoteques als particulars. Els diners arribaran amb compte gotes als particulars i les empreses de forma que la falta de liquiditat continuarà sent patent. La Banca, després de regalar desenes de milions d’euros a immobiliàries insolvents només donarà crèdit a qui el pot pagar amb totes garanties. D) Els particulars i les pimes pagaran els excessos del sistema financer. I el Sr Zapatero continuarà pontificant.

Una darrera recomanació : pot ser fora convenient que estudiés els vídeos de què ha passat a França els darrers anys a nivell econòmic i social i tindrà una idea més clara del que està succeint. El Sr Sarkozy, el de les dues cadires, segur que té còpies. Una dada: està augmentant la delinqüència de no delinqüents, és a dir, persones que han de cometre furts per menjar. Endevineu qui és el col·lectiu que es troba especialment amb aquesta problemàtica? I Catalunya és un país on aquesta problemàtica social latent serà especialment greu.... mentre alguns pontifiquen i reparteixen els nostres diners sense cap fi que no sigui electoralista. Un difícil futur pel nostre país, especialment dins de l’Estat Espanyol. I això no es solucionarà l’any 2009.

Dr Jordi Delcor

dimecres, 26 de novembre del 2008

DEFLACIÓ : HA AUGMENTAT LA VENDA DE CAIXES FORTES?

DEFLACIÓ: HA AUGMENTAT LA VENDA DE CAIXES FORTES?

El terme deflació té un doble sentit : manca de liquiditat i baixada de preus. Totes dues situacions estan molt relacionades. Quan el crèdit està barat, s’activa l’economia productiva i la inversió en actius, la qual cosa genera una espiral inflacionista (pujada de preus). Com diu el Professor Sala i Martín , el Sr Greenspan va baixar els tipus d’interès fa 10 anys després de la crisi de les “dot.com”. Vàrem viure un període de gran creixement econòmic (i especulació). Això va genera inflació

Aleshores les autoritats monetàries pujaren els tipus d’interès per controlar la inflació i això ha fet que moltes persones i empreses, que s’havien endeutat molt, no puguin fer front als pagaments. Les entitats financeres poden donar més crèdits per pagar els anteriors fent la pilota més grossa. Tenim exemples propers: MARTINSA, SACYR...

Finalment forçats a vendre, els preus dels actius i les accions baixen, de forma que hi ha menys liquiditat circulant pel mercat. Les entitats financeres tanquen el crèdit (fet potenciat per la manca de cobraments dels seus deutors). Les entitats financeres es carreguen d’actius embargats de valor de marcat inferior al dels préstecs inicials. Per evitar la davallada de preus, aquestes entitats poden posposar el cobrament dels crèdits: els actius no baixen de valor, però els bancs no tenen líquid, no poden prestar-ho. Encara hi ha menys líquid al mercat, menys demanda, més baixades de preus, menys producció, menys beneficis empresarials, més acomiadaments, menys consum, menys producció, més acomiadaments.. S’atura l’economia

On són els diners ? Si els bancs fan fallida, el públic compra or, metalls preciosos, joies, com a refugi, de forma que aquests diners no circulen per l’economia .. O simplement els amaga sota el matalàs. M’agradaria veure com ha evolucionat la demanda de caixes fortes aquests darrers mesos..

Actualment, els crèdits suprime han exacerbat el procés anterior. Els bancs desconfien entre ells i es carreguen un tipus d’interès elevats per prestar-se diners. Puja l’EURIBOR encara que el Banc Central baixin els tipus d’interès.

Què es pot fer davant d’això?: baixar el tipus d’interès ,activant la demanda (imaginació al poder¡)… Clar que això té un límit: quan els tipus d’interès són zero, com al Japó fins fa poc, ja no s’activa l’economia.

L’intercanvi de bens econòmics és una altre possibilitat. S’elimina el paper dels diners i es fixa el valor dels bens o serveis en funció de la utilitat per les parts.

L’alternativa sòlida, estratègia, és tenir sectors econòmics potents, de valor afegit que generin llocs de treball, amb marges elevats, menys sensibles a les baixades de preus i que per tant aporten beneficis empresarials.

Si els marges són reduïts, la baixada de preus de seguida produeix pèrdues a les empreses que tanquen....

Això és el que passa a Espanya i a Catalunya. Probablement entrarem en deflació reconeguda i la sortida serà ,molt dura i llarga

Dr Jordi Delcor

dilluns, 24 de novembre del 2008

RESOLUKOIL

REPSOLUKOIL.

Cada dia és més interessant el joc del Monopoly. Una constructora, SACYR, obté un préstec de més de 5000 milions d’euros per comprar un 20% de Repsol. Quan se’n adona que el seu passiu és de 18000 milions ven la seva participació.. a qui? És possible que a una empresa russa que segons algunes informacions tampoc té els diners per fer-ho … Qui posarà els diners? ...

Fa 3 anys es va vetar l’entrada de la Caixa a FECSA i es va preferir que una empresa alemanya fos el principal accionista. La lògica del mercat era que l’oferta de EON era millor que la de la Caixa. Ara és un altre empresa energètica i tampoc hi ha problemes per l’entrada un soci estranger.

Què queda a Espanya ? Immobiliàries com MARTINSA fallides i altres com SACYR amb uns deutes enormes. Empreses auxiliars d’automoció que tanquen per l’efecte dominó..

Qui va autoritzar aquests préstecs a empreses del maó? Quins criteris s’apliquen? Evidentment no la solvència d’ aquestes empreses, que són un exemple de mala gestió i pitjor visió estratègica. O pot ser són exemples d’una gran visió sabent qui pagarà la festa al final del recorregut? Qui té el poder suficient per aconseguir aquestes operacions tan arriscades? Quins mecanismes d’influència es fan servir per “persuadir” les entitats financeres?

Tot això em recorda l’Argentina de Menem. Ja només cal “el corralito”.

Jordi Delcor





dijous, 20 de novembre del 2008

INICIATIVA PER A LA RESTITUCIÓ DE 30 M D’ € PER A UNA CAUSA JUSTA.


REPRESENTA EL TREBALL D’ EN BARCELÓ A L' ONU L'ESPERIT DE LA INSTITUCIÓ?

Això és el que va dir el Rei d’Espanya sobre el famós treball presentat al públic. Malauradament té raó i això mostra la perversió dels valors.

In primer lloc, 30 M d’ € podrien ajudar a molta gent al Congo, Sudan, Etiopia i altres parts del món. La fam, el còlera, la malària, la matances ètniques podrien ser mitigades.

En segon lloc, la idea de recrear caves marines i el fons del mar no és molt creatiu. Jo prefereixo la realitat més que una copia sintètica. Més aviat ens hauríem d’ocupar del fons del mar enlloc de fer còpies delirants, cares i megalo maníaques.

I quan costa fer ho? 35 Tn de pintura a 3€/kg com a molt fan 100.000 €, molt menys que la quantitat esmentada a dalt. I a més a més, cobrir una superfície amb un compressor no val tant. Els costos operatius (bastida, vestits i roba de seguretat, et) sumen uns quants milers d’euros addicionals. Pagat 30 M d’euros per un dubtosa obra d’art amb poca creativitat és ofensiu com a mínim.

Encara més quan 500000 € han estat pagats pel Govern Espanyol. Quan ha estat criticat ha replicat que això era demagògia. La meva pregunta és quanta gent podria mantenir les seves cases amb aquests diners? Preferirien un sostre marí pintat o un sostre sobre llurs caps?

Vaig sentir un periodista dient que el mateix es podria dir del Papa i les seves joies que no lliure i que tothom ho accepta. Té raó, però com diuen a la Gran Bretanya “dues errades no fan un encert”. El Papa i l’ Església no segueixen el seu missatge (més aviat el de Crist) però jo no controlo (ni vull ) a l’Església. Tanmateix se suposa que tinc un cert dret a dir que s’hauria de fer amb els meus impostos i jo no vull contribuir al sostre del fals fons marí. No és solidari.

Alguns espanyols gairebé fonamentalistes volen el reconeixement del seu país : el Sr Zapatero i el G20 + 1 a Washington al voltant del Rei Artur i la Taula Rodona i ara, el tema de l’ONU. Com va dir el John Lennon “I ‘m sick and tired of schizophrenics , paranoids, prima donas …..”(“Estic fart dels esquizofrènics, paranoics, prima donas")

Si el Sr Barceló vol fer una contribució real a l’ Humanitat, si vol ser recordat com algú excepcional, hauria de donar tots els diners (excepte despeses i una retribució raonable) a una causa justa. Això aportaria l’autèntic sentit a la frase del Rei Espanyol sobre l’esperit de l’ONU

A banda d’això, 35000 Kg de pintura penjant del sostres cauran més tard o més d’hora de forma que jo no passaria mai per sota de l’obra per si un cas. Estic segur que ningú em pagaria cap compensació “perquè no hi ha diners disponibles”

Dr Jordi Delcor



INITIATIVE FOR THE 30M € RESTITUTION TO A FAIR CAUSE.

INITIATIVE FOR THE 30M € RESTITUTION TO A FAIR CAUSE.

DOES BARCELO’S WORK AT THE UN REPRESENTS THE SPIRIT OF THE INSTITUTION.?

This is what the Spanish King said about the famous work which has been presented to the public. Unfortunately he is right and it shows the perversion of values.

First of all, 30 M € could help a lot of people in Congo, Sudan, Ethiopia and other parts of the world : famine, cholera, malaria, ethnic killings could be mitigated.

Secondly, the idea of recreating the marine caves and sea bottom is not very creative in itself. I rather prefer the real item than a synthetic copy. We should better take care of the deep ocean than make a delirious, expensive and megalomaniac dummy.

And how much does it cost to do it ? 35 Tn of coating at 3 €/kg at the most make 100.000 € far less than the amount of money mentioned above. And covering a surface with a compressor is not worth of such expense. The total operational costs (
Scaffolding , safety dresses,etc) could amount for an additional few thousand euros. So paying almost 30 M for a very dubious piece of work which shows so little creativity is offensive to say the least.

The more so when 500000 € have been paid by the Spanish Government. When criticized they have replied that this was demagogic. My question is how many people could keep their homes with this amount of money? Would they care for the sea ceiling or would they rather have a ceiling over their heads?

I heard a reporter saying that the same thing could be said about the Pope and his jewels that he does not donate them and everybody accepts it. He is right but two wrongs never make a right. So the Pope (and the Church ) are wrong because they do not follow their message (or rather Christ’s message) but I do not control the Church. On the other hand I am supposed to have a right to decide what should be done with my taxes and I do not want to contribute to a false marine bottom ceiling.

Some Spanish fundamentalists want a recognition for their country: Mr Zapatero and the G20 + 1 in Washington around King Arthur and the Round Table, now the UN stuff. As John Lennon put it “I ‘m sick and tired of schizophrenics , paranoids, prima donas …..”

If Mr Barceló wants to make a contribution to the humankind, if he wants to be remembered as somebody exceptional, he should donate all the money (less the expenses and a reasonable income) to a social cause. That would provide the whole true meaning to the Spanish King sentence about the UN spirit.

By the way, 35000 Kg of coating hanging on the ceiling will drop sooner or later so I would not go below the artwork just in case. I am sure that nobody would pay any compensation to injured people “because there are no funds available”.
Dr Jordi Delcor

diumenge, 16 de novembre del 2008

LA CIMERA I ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA.


LA CIMERA I ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA.

Uns quants dies de silenci, per raons professionals i perquè estava pendent de la reunió dels Cavallers de la Taula Rodona a Washington

Cap mida concreta, la cimera es queda curta, parlen de regular el sistema financer.. Realment no cabia esperar gaire d’aquesta reunió. Els Caps de Vendes mai fixen les regles del joc i els Caps d’Estat són els Caps de Vendes dels seus patrons. Això si , a moltes convencions de vendes hi ha bons sopars i bon menjar.

En Zapatero ha revifat allò de “la reserva espiritual d’Occident” que alguns troben a faltar . Espanya no podia quedar fora d’aquesta convenció i la seva aportació conceptual (aprovisionar reserves anticícliques, per part de la Banca, que vol dir fer guardiola) és fonamental per futur de la humanitat i ningú mai ho havia pensat. (¡¡). El seu model de benestar social també és molt maco (sobre el paper però de mala qualitat a la pràctica).

A més a més existeix el problema de cóm aplicar-ho a la nostra dèbil economia maó- dependent, que és un altre tema. Que a Catalunya i Espanya hi hagi una taxa d’atur astronòmica i creixent no s’havia de debatre en aquest fòrum. Això són detalls operatius que s’han de deixar resoldre a l’Economia de Mercat. No podem fer intervencionisme¡¡¡ Bé, excepte quan tot s’ enfonsa . O sigui , que han de ser intervencionistes però no saben com.. Hi ha qui volia comprar deute dolent (tòxic), després han pensat que millor fer-se banquers.. Els Cavallers de la Taula Rodona s’han anat i el festival continua.

Quant a Catalunya, l’Honorable Montilla anirà al Japó a parlar amb els responsables de la Nissan que a ben segur canviarien la seva decisió i continuarien fabricant a Catalunya si hi hagués una generosa aportació financera, subsidis, exempcions fiscals etc. D’això ja tenim precedents. Això no resol el problema de manca de creativitat productiva al nostre país.

Ciutadans, salveu el que pugueu, treballeu del que sigui i com sigui, controleu la despesa i escolteu poc els missatges dels Caps de Vendes. No és època de compres, al menys per a la majoria.

Dr Jordi Delcor

diumenge, 9 de novembre del 2008

APRENENTATGE CREATIU I PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA

Joan

Encantat d'assistir a aquest cafè-debat a l'Ametlla del Vallès. Crec que el cafè ha inspirat sempre les millors idees.

Gràcies per la teva resposta. M'ha donat peu a un aclariment no explicat en el darrer blog: no proposo l'esforç (conseqüència immediata de la recomanació del Conseller Castells), si no i més aviat, la creativitat productiva, que vol dir treballar el que cal, dedicant temps a pensar de forma diferent.
Si féssim un símil artístic, “que la inspiración me coja trabajando”, com deia en Picasso . La producció requereix transpiració i la creació, inspiració.

La transpiració és esforç, valor que no s’ha de perdre. La manca de voluntat de part del jovent és un gran problema social.
I la creativitat? Es neix o es crea? La creativitat es pot treballar i desenvolupar: cal tenir estímuls de diferents àmbits i combinar-los creant realitats noves. Per exemple si sents per la televisió que els pagesos guanyen pocs diners per les seves collites degut als beneficis dels majoristes i tu ets pintor, se’t pot ocórrer passar dels distribuïdors (marxants) i crear el teu propi canal per distribuir el teu art. .
En els meus cursos dic que es tracte de treballar bé, no molt. Hem d'alliberar temps per una cultura d'oci, no de vici.. Treballar bé requereix un tipus diferent d’ aprenentatge que ensenyi a fer , a analitzar, a avaluar, a innovar, seguint les categories de Bloom.

Una de les idees claus per aprendre ràpidament és el concepte de procés, conjunt d’accions, decisions i iteracions connectats en el temps. Un altre aspecte és el sentit finalista dels aprenentatges, el per què de les coses. El dia que els professors ensenyin tenint en compte aquests conceptes, l’aprenentatge serà molt més ràpid, efectiu, motivador, engrescador, es perdrà la por a l’error i sortirà el millor que tots els alumnes porten dins... I també hi hauran emprenedors. Podem incorporar això dins d’un Pla Estratègic català?

Ens veiem agraint-te un cop més la teva resposta.

Salutacions molt cordials
Jordi Delcor

dissabte, 8 de novembre del 2008

ERNEST MARAGALL I LA INTEGRACIÓ

ERNEST MARAGALL I LA INTEGRACIÓ.

Felicitacions al Sr Maragall per la seva iniciativa de fer una immersió als emigrants joves nou vinguts a Catalunya en la llengua i la cultura del nostre país de forma que la seva integració dins els grups d’estudiants un cop començat el curs, és més ràpida i efectiva i no endarrereix als altres estudiants autòctons, evitant un efecte “llast” i fent que els més avançats s’avorreixin, baixi el nivell de la classe i els bons treguin super notes que tampoc són reals. De passada cal dir que aquesta immersió s’evita el dilema integració- no integració mal interpretat per l’informe Bofill que diu que les qualificacions dels grups segregats són més baixes que les dels grups no segregats. Això passa, com assenyala el Professor Xavier Sala i Martín, perquè les escoles amb més problemes (i per tant amb les notes més baixes) són les que han segregat als alumnes de diferents nacionalitats dels autòctons. A més a més, la baixada de nivell de les escoles no segregades “puja “ la nota dels bons alumnes en comparació amb els dolents, fent més patent la diferència entre els dos tipus d’escoles o grups d’alumnes.


El Sr Maragall ha potenciat una mida de sentit comú i que vol dir fer les coses bé , evitant la segregació (objectiu tradicional de l’esquerra ideològica) i evitant perjudicar als millors ( objectiu tradicional de la dreta competitiva).

Chapeau pel Sr Maragall. Li desitjo que tingui moltes iniciatives d’aquest estil que fan país, mantenen la identitat catalana i mostren que el debat de “en castellano (o cristiano) , por favor (o sin favor) “ és una reacció pròpia de conqueridors nostàlgics.


Dr Jordi Delcor

divendres, 7 de novembre del 2008

CATALUNYA ESTÀ SORTINT DE LA CRISI?



CATALUNYA ESTÀ SORTINT DE LA CRISI?

El Conseller Castells ha dit que les empreses catalanes han de millorar la productivitat..
Produir més barat té un límit i Catalunya és un país car comparat amb els països de l’Est d’Europa, Nord d’Àfrica i per descomptat la Xina, Extrem Orient. Recordo fa pocs anys, una conferència on un directiu de la SAMSUNG va dir que es tractava de millorar la productivitat catalana. Poc després varen tancar la planta per la impossibilitat de competir en costos.
El problema no és de productivitat, si no de diferenciació, de creativitat, d’innovació, de tecnologia, de nous projectes. No és tracte de produir el que fan altres països de forma més barata si no de fer coses diferents i per assolir-ho s’ha d’invertir en R+D, en Biotecnologia, Nanotecnologia, teràpies genètiques, nous materials, Química Fina, software, sistemes experts, medi ambient, energies alternatives....

Valor afegit vol dir allò que incorpora l’ésser humà, a banda de la primera matèria : intel·ligència, ingeni , creativitat, novetat. Produir més barat té sentit només per volums enormes i cada cop es desplaça més la producció d’aquests tipus de productes als països esmentats.

I els Governs no estan per la feina. Les empreses que realment innoven necessiten ajuts, crèdits tous, reducció radical d’impostos, poder compensar pèrdues actuals amb beneficis futurs pagant menys impostos.. Només així tindrem més emprenedors. Empresari, espècie protegida . Ho enteneu, polítics? Cal anar a la cimera de New York per entendre que aquest és el motor de l'economia?

Dr Jordi Delcor

dimecres, 5 de novembre del 2008

EL PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA


EL PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA.

Catalunya és un país de destí, format per la barreja de molts pobles. En aquest sentit, els EUA són una versió magnificada d’aquest fenomen. Estan formats per gent que va emigrar voluntàriament, gent que va ser exiliada i esclaus africans. No cal dir que tot aquest procés es va fer amb un autèntic genocidi dels indígenes . Els pocs que queden viuen en “reserves” protegides , semblants a zoològics.

A Catalunya no va passar això, La població va immigrar voluntàriament i es va integrar, en general, molt bé, contribuint a la riquesa del país, que ells mateixos han compartit. La immensa majoria dels catalans tenim sang d’altres parts d’Espanya o altres països.

Històricament, els Estats Units han tingut problemes de racisme però ara han donat una lliçó important elegint un president negre, culte, educat, americà , que té la tasca de sortir del model ultra lliberal dels darrers anys. No sé si el Sr Obama i el seu equip seran
n capaços de materialitzar aquesta nova visió, probablement només ho assolirà en part. Ell no pot arreglar les diferencies socials de 350 milions de persones i potser aquesta feina l’haurà de compartir amb els governadors dels 51 Estats de la Unió.

Però aquí s’acaben els paral·lelismes entre Catalunya i USA.A Catalunya no tenim un President (català) que quan parla transmeti un missatge . De fet, no parla gaire i quan ho fa, no em sento representat, ni veig cap visió de futur. Veig un funcionari, una mena d’antic “Presidente de la Diputación”.

Els països acaben sent el que fan, en el bo i el dolent: Argentina, Alemanya, EUA, Espanya, la Xina, el Japó, l’Iran, Suïssa, Suècia, Itàlia, França...són exemples clars de diferents models . Per arribar on sigui cal tenir una estratègia de país, analitzar els punts Forts i els Febles (Debilitats), les Oportunitats i les Amenaces, mètode que es coneix com a D.A.F. O (inicials dels quatre conceptes esmentats) i que jo explico als meus alumnes de M.B.A.

El mètode permet definir estratègies (és a dir, fixar objectius i definir què convé fer per assolir-los ).

Cap Govern espanyol ha fet cap DAFO i si n’han fet, l’han oblidat. Espoliar (robar) l’or i la plata de Sud Amèrica durant segles oblidant-se de la resta no obeeix a cap Estratègia sinó a una desídia. Mentre els britànics (que també han robat molt) tenien a Newton, creador de la Ciència moderna i Watt, inventor de la màquina de vapor, i s’afanyaven en la Revolució industrial, a Espanya la Cort Reial vivia en el més estil despòtic (excepte un tal Carles III, del que ha quedat un notable cognac (sic¡¡) i algun que altre pont) , amb un poble ignorat i ignorant, afamat, explotat i míser.

L’actual govern espanyol continua sense fer cap Anàlisi DAFO ni elaborar cap Estratègia. Quan el Sr Aznar diu que els socialistes estan dilapidant l’herència econòmica del PP, mostra una vegada més un cinisme espectacular o una patologia preocupant, conseqüència de l’orgull i l’ego. L’estratègia del PP va ser construir a dojo, fer creure a la gent que els pisos pujarien indefinidament i quan això s’ha acabat, no queda res.

Espanya ho passarà molt malament per què “sense saber on vas et pots trobar a qualsevol lloc”, com deia en Groucho Marx. I Catalunya?. Catalunya no farà res amb Espanya, mai ho ha fet ni mai ho farà perquè son països, visions i identitats diferents.
El problema és que ens han arrossegat i ens hem deixat arrossegar per la seva No- Estratègia. Som culpables de ser “pesseters” (eurers?)

Així doncs, què podem fer? Doncs desenvolupar una visió de país educat, creatiu, que aposta pel futur i l’excel·lència, amb empreses de tecnologia, que dona facilitats als emprenedors, de qualitat, un medi ambient, les energies renovables, el transport públic (trens), que aposta per una educació exigent amb els alumnes però engrescadora alhora. Diguem a les coses pel seu nom, fem-les perquè són adients i no només perquè donen vots o són l’oposat del que proposa el meu “enemic” polític. I d’on sortiran els diners per finançar tot això? Del nostre compromís com a catalans en un projecte de país.

Mirem cap el Mediterrani, el Nord d’Àfrica, Europa, Àsia, Amèrica. Si a Espanya no ens compren el cava, exportem-lo a d’altres indrets, perdem la por als Governs centrals , a unes quantes vendes menys. Desenvolupem tecnologia. Hi ha molta gent preparada, científics i enginyers, però els manca recolzament i es cremaran o fugiran a altres llocs on es valori la seva competència. Si ho fem, ens copiaran, ens envejaran però en el fons els hi agradarà ser com nosaltres.

No tindrem un Estat, no es deixaran. Deixem-nos de discussions filosòfiques sobre la Nacionalitat Catalana dins el preàmbul de l’Estatut. L’Estatut serveix de ben poc. L’únic article important hauria de ser el finançament i els governants actuals no saben, ni poden, ni volen aconseguir-ho perquè valoren més la seva cadira. Ni tant sols tenim l’esperança messiànica d’un Obama català perquè no hi ha visió, ni lideratge, ni autoritat moral, ni talla intel·lectual, ni formació.

Què fan els pobles sense Estat? Formen lobbies. Convido als ciutadans a participar en un lobby català dedicat a crear riquesa compartida, convivència compartida però no dins un partir polític. El lobby que li convé a Catalunya tampoc és el d’un grup d’empresaris castellanitzats culturalment, “digeribles” a Madrid pel seu catalanisme diluït i descafeïnat, que només volen el seu profit econòmic i que es venen pel tradicional plat de llenties (la “comanda” o “pedido”).

Jo encara vull tenir la meva identitat catalana. Amb una barreja d’ingenuïtat i idealisme, em resisteixo a perdre-la . Voleu fer un país ?.

Ah, un suggeriment, deixem de celebrar la Diada el dia 11 de Setembre i de parlar del Sr Rafael de Casanovas. No cal recordar una derrota ni fer homenatges a un senyor que estava al llit tal data i que al cap de dos anys exercia d’advocat a Barcelona a diferència dels 35.000 catalans que varen emigrar a Àustria i altres llocs d’Europa.

Visca Catalunya¡¡ (Estat).

Jordi Delcor PhD
Un català exiliat a L’Ametlla del Vallès




UN VIDEO I UNA MICA DE SENTIT DE L'HUMOR

Benvolguts

Si voleu riure, encara que sigui un drama, mireu això.
Crec que defineix bé el cinisme del sistema.. M'ho ha enviat el meu fill i és humor anglès en estat pur.


http://www.dailymotion.com/relevance/search/george%2Bparr/video/x684wa

HIPOTEQUES CONGELADES

HIPOTEQUES CONGELADES.. DIU EN SOLBES.

Em sembla molt bé, finalment una mesura real, però llegint el text del Sr Solbes no queda clar què vol dir “la banca no està obligada”, “en alguns casos”, “garantia de l’estat”?

En quins casos? Quina banca ho accepta? Quina garantia dona l’Estat? No estem parlant de les clàusules habituals que inclouen moltes hipoteques de períodes de carència? Si és així, quina és l’aportació de l’Estat? I si l’Estat “garanteix” el posposar part del pagament, en quines condicions i a qui ho fa?

Amb un 15% d’aturats estimats l’any vinent (m’ho crec perfectament) , quants d’ells tenen hipoteques? Quant s’acolliran a aquesta mida, si és que és real? Estan disposades les entitats financeres a fer-ho? És un tema de bona voluntat? Sona a mida electoralista, populista, demagògica, desesperada, "marquetinera".

Cada cop més confusos, mentre tant , els deures del Govern espanyol a llarg termini que són fer un Pla estratègic , definir un model de país, queda pendent..... com sempre....

Jordi Delcor PhD.

divendres, 31 d’octubre del 2008

MAS MENTIRAS :S.I.V. D.V.C.


MÁS MENTIRAS : S.I.V Y D.V.C

El PNB se calcula de 3 formas diferentes : mediante la suma del valor añadido de las empresas (ventas menos sus compras) evitando la doble contabilización : lo que yo te vendo es lo que tú me compras así que debería cancelarse. Oro sistema es a partir del consumo privado, más la inversión bruta , el gasto público y la diferencia entre exportaciones e importaciones. El tercer método es a través de las rentas : sueldos, salarios, cotizaciones a la seguridad social , alquileres, beneficios, amortizaciones e impuestos indirectos. Ni que decir tiene que los tres métodos no coinciden entre sí pero es de suponer que cada uno es comparable con si mismo entre años sucesivos.

La diferencia entre el PIB y el PNB son las debidas a los españoles residentes en el extranjero.

Perdón por el rollo. Pero era necesario para lo que sigue . Nos dicen que el sector de la construcción representa un porcentaje muy importante del PIB y que ha disminuido el número de viviendas construidas. Que el turismo está estancado. Sabemos que cuando se para la construcción, se reduce el consumo (no se venden coches, menos gastos en restaurantes, ropa, etc). Existe muy poca actividad constructora ya que de 110000 viviendas anuales construidas en Catalunya hemos pasado a 18000 y parecida proporción existe en España.

Y con esta realidad ¿el PIB todavía crece?. Si el paro aumenta en 500000 personas en 1 año, ¿es que esas personas no aportaban apenas valor al PIB? Cuando el paro suba 500000 personas más ¿ el PIB seguirá creciendo?.

O las empresas calculan muy mal sus recursos humanos y contratan gente que no aporta nada pues el cálculo del PIB sigue mostrando valores parecidos o los datos del gobierno son una mentira contumaz. En el primer caso deberán echar a los responsables de contratar a personas que no aportan valor. Conociendo como funciona la empresa privada dudo mucho que se contrate porque sí, especialmente hoy día. Hablamos siempre del sector privado ya que en sector público no te despiden aunque no aportes valor….

En el segundo caso los S..I.V.(SUMINISTRADORES DE INFORMACION NO VERAZ , eufemismo de mentirosos) deberían irse aplicando la DVC (Dimisión Voluntaria Coherente ).

Pero no lo hacen

Jordi Delcor PhD



dijous, 30 d’octubre del 2008

RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES A DOJO


RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES A DOJO .

El Govern Italià ha decidit reduir el pressupost educatiu en 8000 milions d’euros, eliminar uns 100.000 llocs de treball d’interins i augmentar la disciplina a les classes(sic¡¡). Sembla que per tenir més disciplina cal tenir menys professors. Posaran pot ser agents antidisturbis que estovin als alumnes indisciplinats? .

Quan un país retalla el pressupost de formació s’inicia una decadència. Suposo que al Sr Berlusconi no li deu d’importar massa perquè té altres prioritats.

No sabem que en pensa d’una possible retallada de fons per a l’educació l’honorable Montilla que envia els seus fills a una escola privada. Coneixem, però la proposta del co-pagament dels aliments i medicaments de la Sanitat Catalana segons la qual els malalts pagarien el menjar perquè “quan estan bons i viuen a casa seva també mengen i ningú els hi paga el menjar” que és una necessitat bàsica independent de malalties .El que no queda clar és per què haurien de pagar els medicaments si quan estan bons no els han de prendre a casa seva donat que són una necessitat i una prestació sanitària que ja han pagat.

I per què no es poden pagar els medicaments i els aliments hospitalaris? Perquè falten diners i perquè som 7,8 milions d’habitants en lloc de 6. On són els diners? Por ser alimentant a malalts d’altres comunitats ? O pot ser rescatant a entitats financeres en crisi?

Bé, afortunadament, els representants de qui realment mana al món, es reuniran als EUA per reinventar el capitalisme.. Pot ser per crear formes més subtils encara de esmicolar al personal? Jo crec que a Catalunya estan inventades del tot: transports públics deficients, sanitat pagada dos cops pels usuaris, ensenyament públic dolent, contaminació, deforestació, (probable) canvi climàtic, hipoteques i lloguers pels núvols, infra-sous, polítics poca vergonyes (no tots)....

Aquest mateix matí es publicava la notícia de l’absència de la meitat dels diputats a l’hemicicle espanyol, per parlar de la crisi econòmic- financera. És lògic, ells no tenen crisi. Es beneficien del “co- pagament.”. Altres es dediquen a”tunejar” cotxes ( això és la xocolata del lloro, complex de nou ric), a arreglar despatxos per 2 milions d’euros (Galícia), que ja pica més, o a tenir ingressos no justificats (Balears). L’Espanya plural (i Catalunya ) són rics mosàics de desfetes i excessos de tot tipus. Mentre ens ho empassem tot, aniran pressionant, no ho dubteu.
Aquests 2 milions d'euros són la meitat dels diners que la Unió europea ha donat al Congo pel problema de la fam dels refugiats.... No sé que dir. Podríem agafar ,per exemple, 10 milions d'euros dels 1.700.000.000.000 per tapat el Chapapote financer? Quedarien 1699.990.000.000 milions. I que tal si agafem 1000 milions?.. Hummmm, encara hi queden 1699.000.000.000. A compte del deute públic comprat per la Xina.
Ah, m’oblidava, el Sr Zapatero vol anar a la cimera dels EUA, com sigui. Té, pot ser, alguna idea meravellosa que pot ajudar a solucionar aquest desastre de model? O és, simplement una qüestió de prestigi personal, un tema de post imperialisme nostàlgic, un problema d’ego que se li escapa del cos físic?.

He d’aturar-me. Són masses coses impresentables. Quan vulguem reaccionar serà massa tard.

Jordi Delcor PhD.