QUE NO FALTIN ALIMENTS

Com no hi ha diners, la Generalitat no paga als treballadors socials  i el personal de tres hospitals , unes cent -mil persones i 350 milions d’euros. Els estrangers no es refien dels  espanyols i retiren 46000 milions d’euros deguts a Bankia. Fan bé, l ‘Estat no pot pagar perquè el PIB baixa i es recapten menys impostos.

Que la prima de risc baixi  aquests  dies és una broma del Sr Dragui, vinculat a institucions bancàries i que parla assumint  un rol  gairebé diví, dient que “es farà el que calgui per salvar l’euro” . Alemanya no compra Deute  espanyol i cada cop ens costa més trobar finançament. Estem a  punt de la suspensió de pagaments per si algú no ho sabia.

 A Catalunya 80000 aturats a Espanya 5700000  i pujant.. Si això no és el camí de Grècia…  El problema social serà real quan la gent no pugui menjar. Si et quedes sense sostre, gràcies als vincles familiars ( un dels 4 actius d’aquest país, els altres són el clima, el menjar  i la història) doncs la família et donarà un cop de ma. Però sinó pots menjar… Aquest va ser el detonant de les Revolucions  Francesa i la Russa. Que no faltin aliments.

El país aguantarà 6000000 aturats, 450000 polítics, 4 bilions de deute entre empreses, particulars, Estat i Banca, 165000 milions d’euros de capitals estrangers retirats , Catalunya arruïnada, però que no faltin els aliments….

Em sento molt trist i deprimit. Tot el que està passant està superant  de llarg el que vaig escriure  fa 4 anys en aquest blog . Em diuen que sóc un pessimista. Crec que són un realista raonablement ben informat i que sap sumar , restar, multiplicar i dividir, les quatre operacions que fan servir els economistes amb resultats dispars. Que no faltin els aliments.

INCENDIS A CATALUNYA I MANCA DE PREVENCIÓ

No existeix la desforestació  a Europa, això és un fenomen de l’Amazònia . La superfície dels boscos catalans creix un 17% cada 10 anys. El problema és que cal netejar-los per evitar l’ acumulació de combustible. Això és el que ha passat a Catalunya: la manca d’un pla de neteja de forma que cal esperar un desastre   a llarg termini,  com a conseqüència d’una llei estadística o del popular principi de Murphy (si una cosa pot anar malament, ho farà) . El temps necessari per tenir un incendi forestal és una incògnita però  acabarà succeint.

Cap govern català ha fet una política forestal. Del Govern d’en Montilla cabia esperar-ho però no de l’actual amb professionals potencialment més competents. Esperem que Catalunya entri en el món de la Prevenció.  Els boscos es refaran en 20 anys però quedaran les cicatrius que ens recordaran  els errors del passat. Lamentem la pèrdua de les vides humanes i la pèrdua material i  emocional dels habitants i visitants de les àrees afectades.

EL QUE CAL FER I NO ES FARÀ

 

Quan més llegeixo  la premsa més penso que no s’estan tocant els temes fonamentals de la crisi. Posar més pressió a la classe mitjana no arreglarà res, tot al contrari.

Les solucions racionals a nivell macroeconòmic que s’han de prendre   i per tant que no es faran (perquè les decisions són bàsicament emocionals) son:

a)      Reduir el número de polítics de 450000 a la meitat ( per tenir un número semblant al d’Itàlia per milió d’habitants) que ja és excessiu però representaria un gran estalvi-.

b)      Pagar l’atur als polítics con a la resta de mortals i que s’espavilin, perquè com diu el Gobierno de España, si cobres menys , et buscaràs feina.

c)       Eliminar les 14 autonomies inútils , quedant Catalunya, País Basc i Galícia. Aquesta és  una decisió molt racional  i per tant no es farà.

d)      Limitar l ‘aportació solidària de les  autonomies potents  de forma que no hi hagi dèficit.

e)      Eliminar el dret a pensió vitalícia dels diputats elegit dues legislatures.

f)       Crear llistes electorals obertes.

g)      Concentrar els ajuntaments fins assolir un mínim de 40000 habitants per ajuntament.

h)      Crear un escalat de sous i salaris dels alcaldes i regidors, amb un màxim de 80000 euros bruts anuals per a ciutats com Barcelona, Madrid, València i Sevilla . Com a orientació, una població de 10000 habitants  no hauria de retribuir a l’equip  gestor amb  més de 35000 euros bruts/anuals.

i)        Reduir el número de funcionaris que no siguin sanitaris, assistencials, docents i  bombers amb un preavís de 6 mesos si hi ha acomiadament. Reduir especialment els de les autonomies fictícies.

j)        Tancar els bancs en fallida assegurant els dipòsits dels clients. 
      Obligar a que el 20% dels prèstecs obtinguts pels bancs arribin a les pimes.

k)      Re negociar lloguer baixos (orientativament 300 eruos/mes)  per evitar desnonaments

l)        Reduir les quotes patronals a la SS de les empreses de menys de 50 persones en un 75% durant dos anys, condicionat a que no acomiadessin a ningú.

m)    Augmentar l’impost de societats de les empreses de l’IBEX  fins al 30% real evitant el canvi de seu social a un altre país amb tipus impositiu més baix.

n)      Augmentar fins al 50% el tipus impositiu de les persones físiques amb més de 500000 euros d’ingressos anuals.

o)       Reduir el número de soldats de l’exèrcit espanyol en 30000 efectius, fins els 100000.

p)      Portar als tribunals als executius que han arruïnat a les entitats financeres previ embargament dels seus bens per un import igual al sostret.

q)      Portar al tribunal  als empresaris que han obtingut crèdits  milionaris en el sector de la construcció i  han fet fallida. Embargar el seus bens.

r)       Embargar el bens del polítics del  País Valencià i  Balears implicats en les requalificacions i operacions especulatives immobiliàries i d’infraestructures.

Amb aquestes reduccions podem començar el camí de la recuperació.

BONES I MALES NOTÍCIES

Una mala noticia és que aparentment el nom i identitat de les fortunes espanyoles que amaguen els diners a Suïssa no es faran públiques perquè el Parlament no ho vol.

Una pitjor notícia és la causa d’això: els polítics pugen  a posicions de poder si segueixen les directrius del partit, és a dir, dels poders que els financen: la banca. I la banca finança a determinats empresaris de Madrid com ja hem comentat. Quan els seus negocis s’enfonsen (Caixa Madrid i  Caixa de València) ho paguem entre tots i els polítics pagats no gosen queixar-se.

La bona notícia serà que Europa controlarà directament a la Banca sense passar pel govern espanyol i per tant evitarà part del abusos.

Una mala notícia és que, com el PIB baixa (malgrat les tonteries /ignorància de molts  economistes mediàtics) el dèficit puja i calen més retallades: es parla de 30000 milions d’euros addicionals.

Per on es tallarà?: pensions, atur,  sanitat, educació. I pujaran els impostos : l’IVA ( més economia submergida)

La solució final : acabar amb la classe feudal que ens mana i ens ha manat.  Això demana una revolució i totes les revolucions tenen en comú 3 coses : són destructives, no avisen i passen  quan molta gent, la majoria, està desesperada. No és ni serà el cas. Una altre bona notícia (no passarà un cataclisme). Una mala notícia, no s’arreglarà res.

I Catalunya què pot fer?. Doncs ser independent per a generar riquesa industrial i tecnològica : alimentació, biociències, enginyeries , turisme  de qualitat. Mentre siguem lligats a Espanya anirem baixant, degradant-nos, discutint inútilment, víctimes de la maledicció bíblica d’un ignorant molt culte : Miquel de Unamuno amb la seva frase, "que inventen ellos".

Crec que tots els que creguin en aquest model haurien de venir a Catalunya perquè són catalans encara que no ha saben  i els que no hi creguin, els que neguin la catalanitat, els que ens envegen i critiquen, que se’n vagin  i cerquin  un lloc més adient a la seva mentalitat medieval i servil .

I una frivolitat: l’ espanyolitat és tan envejosa i incompetent que no reconeix que el futbol  Campió d’Europa i del Món és el Barça. Espanya mai ha sabut jugat al futbol. L’ únic valor era la rauxa, la mala llet. Res de treball en equip. I Espanya no sap treballar en equip ,aquest és un valor català.

Fins que els espanyols no acceptin que la forma de ser catalana és millor i superior perquè dona millors resultats , fins que els catalans no ens plantem, amb collons, com diu el President extremeny  i deixem de “negociar” amb el senyor feudal central i centralista, fins que  no intentem deixar de convèncer dels nostres drets, fins que no ens emprenyem o oblidem les derrotes de setanta anys seguits, no ens en sortirem.

PAGUEM QUADRES DE POLÍTICS

M'ha arribat  aquest link

El famoso retrato de Cascos y otros.

Sanidad no tiene 9000 euros para prevenir el sida pero sí hay 190.000 para retratos de los políticos

www.elsoplon.net

Sanidad ha decidido no repartir 100.000 preservativos donados por una empresa junto a folletos de prevención

El meu comentari:
Más de lo mismo. jo crec que la protesta ha de ser molt forta. Com deia en Churchill "només hi ha una cosa pitjor que l´ús de la força: l`ús de la força insuficient" i crec que el tipus de respostes que donem en aquest pais estan dins aquesta categoria.. manifestacions descafeinades, no al peatges que només fan que ingressin més diners en forma de multes, finançament insuficient amb tímides protestes, crítiques dels extermenys mantinguts que no tenen cap resposta.. hem de ser més "radicals" però encara no som prou pobres ni estem prou desenperats per fer-ho. continuarem pagant quadres.

60000 MILIONS? NO, UNA ALTRE MENTIDA.

Fa uns deu vaig llegir  un informe de  Credit Suisse, http://ftalphaville.ft.com/blog/2012/06/11/1036571/the-e249bn-hole/ ) on, entitat per entita,t es detallaven les necessitats de re- capitalització del sistema financer espanyol: 250000 milions d’euros si es vol complir amb els criteris de Basilea III. Els bancs de Santander, BBVA i  Caixa Bank necessitaven re- capitalització, específicament el Banc de Santander, 29000 milions d’euros.

El sentit comú diu que els actius dels bancs estan sobrevalorats, per la cartera immobiliària (una part dels immobles no valen res)  i per la morositat que aviat serà insolvència.  Un 8% de morositat actual sobre gairebé 2.000.000 (2 bilions d’euros) representen 160000 milions de pèrdues, a banda dels immobles...

Els 100000 milions del rescat bancari són insuficients i no arribaran a les famílies i empreses. Com tancaran més empreses, pujarà l’atur. Com  acomiadaran funcionaris (més atur), pujaran el tipus d’IVA (i augmentarà l‘economia submergida), es recaptaran menys impostos i no es podran pagar els nous préstecs i/o deute. El dèficit és dispararà. Potser retallaran pensions. Mes fugues de capital.

La conclusió està clara: intervenció total, l’atur disparat, retallades, Alemanya controlant Espanya, el Gobierno Español absolutament perdut  dient mentida darrera mentida. El nostre camí és el de Grècia. Com diu Anthony Quinn a Zorba el Grec, tot mirant les runes del Partenon, “és una desgràcia majestuosa”.

Un apunt final: el forat de Bankia té una dimensió desconeguda degut a les misèries del PP, als préstecs a les empreses de l’Ibex, a la llotja del Real Madrid i als negocis de MARTIN FADESA ( 5100 milions d’euros de crèdits) , Florentino Pérez i ACS (9000 milions) i d’altres a València.

Com fa sol, ara ens deixaran  respirar una mica. Es possible que facin  canvis a l’Agost, quant tothom està adormit amb paella i sangria. Dolor a la tardor. “Es una desgràcia majestuosa, Majestat”.

LA VAGA PER MOTIUS EQUIVOCATS.

El dia 29 s’ha convocat una vaga però entenc que pels motius equivocats. Es evident que s’han de fer retallades, que la quantitat i aplicació són discutibles i en ocasions errònies i injustes. Però  cal també activar l’economia i això no es fa canviant lleis laborals si no injectant diners en el sistema que arribin a empreses (pimes) i famílies i no serveixi tan sols perquè els bancs demanin diners al 1%, comprin deute pública al 5% i el poble pagui  la festa  en forma d’impostos per poder tornar el deute i els interessos mentre la banca  tanca oficines i acomiada al personal.

Cal sortir al carrer però per  demanar diners pel sistema famílies i empreses  que generin llocs de treball, dignitat i acabin amb la depressió del país. Ningú ha convocat la vaga amb aquest criteri.  La banca sempre guanya i els polítics són tan incompetents com habitualment. Una llàstima  que demostra el baix nivell dels nostre país.