COSES A CANVIAR URGENTMENT

·        

Suggereixo unes quantes. Ja tenim feina. 

·         Acceptar el dret a decidir la identitat a Catalunya. Donar la possibilitat de sortir d’Espanya a qui vulgui.

·         Acceptar la diferència: no tots som iguals però hem de tenir igualtat d’oportunitats.

·         Reduir el número de polítics a 1/3. Hi ha masses, cars i dolents.

·         Crear llistes electorals obertes. Hem de tenir representants a qui responsabilitzar.

·         Impedir que qualsevol autonomia tingui un dèficit superior al 5% per una mala entesa “solidaritat”

·         Eliminar les autonomies que no vulguin ser-ho (amb les despeses associades).

·         Fer dimitir a tots els polítics imputats, Catalans i no Catalans.

·         Entendre que el poble és més important que els suposats líders.

·         Acceptar que 1.000.000 de firmes puguin forçar un referèndum. Les lleis es faran millor.

·         Retirar les indemnitzacions milionàries a polítics i banquers que han arruïnat el país.

·         Reduir la despesa militar a la meitat. Hi haurà menys retallades educatives,  sanitàries i socials.

·         Reduir els sous dels polítics al 60%, com el de la resta de ciutadans.

·         Eliminar les pensions vitalícies dels polítics.

·         Eliminar els caràcter d’aforat  (legal o real) dels polítics i de la Casa Reial.

·         Penalitzar als canals mediàtics que menteixen sobre Catalunya dient que som “feixistes”, “que no es pot parlar en castellà”, “que som uns lladres,etc” i que fomenten l’odi contra Catalunya.

·         Impedir que les grans empreses tinguin reduccions tant dràstiques del seu Impost de Societats (més de 4000 milions d’€).

·         Fer que les empreses no liquidin l’IVA si abans no han cobrat.

·         Concentrar tots els  ajuntaments de poblacions inferiors a 20000 habitants.

·         Acceptar que els idiomes creen riquesa: Emetre les sèries i programes en versió original subtitulada.

·         Tothom amb un ingrés mínim  a canvi de treballs socials.

·         Tothom amb un sostre: lloguers mínims per gent sense ingressos en els pisos desocupats dels bancs.

·         Acabar amb les subvencions culturals  i  per contra potenciar la cultura a les escoles. Es farà la cultura que la gent demana.

JOCS OLÍMPICS: LES RAONS D'UN ALTRE FRACÀS

He deixat d’escriure una llarga temporada però han passat tantes coses que crec que tinc quelcom a dir.

Sense cap ordre de prioritat més que la notorietat i la immediatesa, veig la noticia de l ‘eliminació de Madrid com a seu dels jocs Olímpics.

El fet que Istanbul desbanqués a Madrid en una primera ronda ha de fer reflexionar sobre la credibilitat de la proposta espanyola. Turquia és un gran país però la inestabilitat política és un gran obstacle potencial. L’eliminació de  Madrid indica la poca solidesa de la candidatura  i la seriositat dels inconvenients de l’oferta espanyola.

A banda del tema emocional, caldria analitzar per què ha estat eliminada Madrid . Crec ( és una opinió) que hi ha tres raons bàsiques.

a)      Espanya és el paradís del dopping, amb el Dr Fuentes i  la destrucció de mostres potencialment clarament incriminadors no ofereixen cap garantia als organitzadors sobre el respecte de l’esperit olímpic.

b)      Lligat amb el punt anterior, Espanya té poca credibilitat, és un país de dirigents corruptes i la seva paraula no dona cap garantía de compliment. Els casos de corrupció sense dimissions han creat una imatge  merescuda de país poc seriós.

c)       Espanya no té capacitat de finançament i treure els diners de l’educació, la sanitat i els menjadors socials o pujar els impostos per obtenir 1500 milions addicionals  no sembla una bona idea.

Alguns diaris lloen la presentació espanyola. Això demostra una profunda manca de coneixement de la cultura internacional i dels valores que dominen en un món global.  No és tracte de tenir una gran oratòria (que cap dels presents va tenir, malgrat la bona presència i solvència del Princep Felip) sinó de oferir garanties econòmiques, esportives i ètiques.

Les dues preguntes que qualsevol estudiant dels meus d’empresarials hauria preparat eren : com assegurar el control antidoping i com pagar la factura. Les respostes, a càrrec del President del COI i del President Mariano Rajoy van ser en espanyol (els meus alumnes parlen anglès)  i sense aconseguir parlar d’accions específiques. Es demanaven actes de fe, es feien declaracions retòriques. Aquest discurs caspós i antiquat no té cap valor en el món actual.

Els membres del COI han fet visites a les instal·lacions en repetides ocasions i s’han pogut fer una imatge clara de les ciutats candidates. La presentació final serveix per sumar els vots, ja decidits, i fer un acte públic. No depèn dels  discursos d’autoritat i “figurants

Ho lamento pels esportistes i treballadors de base que s’han esforçat molt però amb una mala direcció  en un entorn equivocat.

M’agradaria llegir el fracàs de Madrid com una forma de càstig a l’evolució del país: descrèdit, corrupció, atur, pèrdua de valors..... Quina lectura faran els polítics d’aquest nou fracàs?. Cap acte de contrició, imagino, com de costum.

 Considerar que s’han fet trampes és caure en la paranoia i complex espanyol històric. Una raó més per fugir.

PER QUÈ BAIXA LA PRIMA DE RISC ESPANYOLA?

                PER QUÈ BAIXA LA PRIMA DE RISC ESPANYOLA?

Dins aquest carroussel que són els “mercats”, la borsa i el Deute, xoca l’aparent distància entre el món real i l’evolució de l’economia. Mentre alguns països opten per crear diners (els Estats Units, pensant en crear monedes(per què no de xocolata?), altres tracten de reduir la despesa i estalviar, amb  obsessió, persistència i greus efectes col·laterals especialment a Grècia i Espanya: atur, retallades de tot tipus, contaminació mediambiental  a Grècia, desnonaments, desesperació i fam.

El PIB ha baixat a Espanya, de forma que el nivell de despesa és encara inassumible malgrat  les retallades: caldria fer moltes més retallades perquè el dèficit fos el 3-4% que exigeix Merkel- banca alemanya- UE. Si baixen els ingressos i la recaptació d’impostos, el dèficit expressat com a percentatge del PIB torna a pujar.

En aquest entorn, la prima de risc del país ha baixat sense que hi hagin signes de que l’economia espanyola millori ni ho faci de forma significativa en el futur. Les lectures simplificadores i manipuladores en el sentit de “les “exportacions creixen”, “la velocitat de destrucció dels  llocs de treball és menor”, “es creen llocs de treball” (clarament estacionals i temporals) no amaguen els desnonaments, l’existència de empreses asfixiades financerament malgrat ser viables, l’emigració  dels joves qualificats, el retorn al model de 3 generacions vivint juntes, el 50% d’atur juvenil, els 6 milions d’aturats.... Trigarem molts anys en crear 3 milions de llocs de treball i 400000 a Catalunya, per tenir tasses del 12% d' atur,    considerades“tradicionalment bones¡¡¡”.

La única bona notícia és que el cost financer del deute baixa molt i per tant no caldrà fer moltes  retallades socials addicionals. Una altre qüestió és si la societat pot acceptar més retallades, on està el punt de trencament i inestabilitat social.

Però, per què baixa doncs la prima de risc si l’economia està aturada, si, en el millor dels casos “hem tocat fons i ara gratem”?. La raó no pot ser la confiança que genera el país, que no genera cap.

 Una explicació  possible pot ser que “els mercats- Merkel- Alemanya” hagin decidit fer neteja de tots els polítics, regenerar el sistema i començar de nou. Tota aquesta informació  sobre corrupció que flotava dins l’ambient ha sortit a la llum però clarament la classe política no l’ha fet pública ja que viu amb i de la corrupció, ha d’haver estat algun altre per sobre dels polítics locals.

 Això explicaria l' onada d’escàndols polítics catalans i espanyols, monàrquics i de la cort, dels partits polítics i dels senyors feudals dels dos llocs, i el descobriment de que el feudalisme no és patrimoni exclusiu d’Espanya.

Aquesta explosió fora la condició sine qua non per enlairar-nos. La neteja dels paràsits i delinqüents que en governen amb total impunitat i cinisme fora el primer pas per ser un país democràtic. Molta gent ha descobert que no ho érem pas, que votar no és sinònim de democràcia. Nivell de P3, el del país, inclosa Catalunya mal que en pesi.

Si tot això serveix per sortir de la crisi, benvinguts escàndols i guillotina¡¡