JORDI DELCOR : ALTERNATIVES

la bola màgica XII

2012-01-31T04:43:00.000-08:00

La bola màgica XII.

Sembla que ja no es parla només de retallades si no de generar llocs de treball. Ja era hora¡¡ Retallar significa menys poder adquisitiu entre els ciutadans que gasten menys i aturen l’economia una mica més. La recepta del retall és necessària però insuficient i sobre tot, una sobredosi pot matar al malalt.

Calen dienrs. La Sra Lagarde ha entès que calen 1.000.000 milions d’euros addicionals per reactivar l’economia, tal com fa 3 mesos va diagnosticar la BBC, la única font de premsa fiable . Sembla que no li donen aquest diners, però.

Protestaran els sindicats per les retallades? És possible però crec que serà poc útil, i no resoldrà cap problema. Només una mica de teatre dels dirigents sindicals. Té més sentit una protesta per condonar el deute dels desnonats que quedaran declarats insolvents la resta de la seva vida, una vegada han retornat la propietat immobiliària. O protestar perquè la banca fa servir els diners des fons europeus per comprar Deute públic que serà pagat amb els impostos de la degradada classe mitjana. O perquè els especuladors poden ajudar a enfonsar les economies. O per la corrupció dels polítics

Es possible que els funcionaris protestin. Habitualment el funcionari compra seguretat i estabilitat a canvi de sous inferiors als de mercat. Ara ni això.

Recuperació econòmica? Poca i lenta. Més aviat continuarem amb l’emigració de talents i de part de l’emigració recent que ja no confia en aquest país. Realment no sé que esperen de la Reforma Laboral. Més submissió? Fa anys que es pot contractar i acomiadar barat en aquest país.

El sistema es reajusta. Tots el sistemes es reajusten. No queda clar si a) podrem pagar el deute futur (que difícilment baixarà el seu pes sobre el PIB) b) si hi haurà nous llocs de treball a llarg Termini c) si la insatisfacció i especialment la desesperació de moltes famílies sense recursos produiran un esclat social d) què passarà amb l'euro i Espanya.

Mentrestant, els Senyors de Brussel·les continuen pontificant obvietats. Potser cal protestar per això també. Ara enviaran experts per veure com acabar amb l’atur juvenil¡¡

FELIÇ NADAL.. PER A LA BANCA

2011-12-23T02:26:00.000-08:00

FELIÇ NADAL.... PER A LA BANCA.

La situació no ha canviat: les famílies i les empreses estan endeutades i sense liquiditat, la qual cosa impedeix generar negoci i crear llocs de treball i limita les transaccions comercials. Els bancs han obtingut diners de les entitats europees i s’han dedicat a comprar Deute Públic al 6%, negoci rodó. Els Governs central i català pujaran els impostos i baixaran les prestacions per poder retornar el Deute amb els interessos. Les classes mitjanes pagaran la festa. La Banca guanya i els aturats perpetuen la seva condició. Allarguem el batxillerat per posposar un any més la incorporació a l’atur. Ah¡¡ fem un altre reforma laboral, que posi més por al cos milions de subempleats (els funcionaris i els autònoms ,9 milions en total, ja saben de que va la historia i no necessiten més reconversió). Mengem torrons i carn d’olla, que el Gener serà “más de lo mismo”. Feliç Nadal... per a gairebé tothom.

MORT LENTA

2011-12-14T11:37:00.000-08:00

EUROPA

El panorama es clarifica. El Regne Unit no vol que Alemanya controli les seves finances i les enquestes públiques li donen més suport als conservadors de Cameron. Hi ha qui diu que podria convocar eleccions anticipades per tenir majoria absoluta i no dependre del lliberals.

La resta de països europeus accepta la tirania i domini dels alemanys . Els pressupostos nacionals hauran de ser aprovats per l’EU ( Alemanya) i per funcionaris amb un poder que ningú els hi ha donat. però no hi hauran més Diners, la qual cosa vol dir que l’economia dels PIGS s’aturarà. Tractar els problemes del sud d’Europa en base al control de pressupost exclusivament és ignorar la realitat d’aquests països : l’atur i la manca d’activitat econòmica.

Als alemanys no els importa aquests problemes. Ells volen exportar i controlar el seu dèficit i no volen fer-se responsables de l’endeutament dels països més pobres.

L’atur a Espanya i a Catalunya augmentarà i a sobre tindrem multes per ser incompetents.

La Resposta d’Europa? Una reforma laboral, Cal? El país es mor. La Generalitat posposa pagaments, la gent comenta a no tenir líquid, les vendes baixen, les botigues de roba tanquen, excepte ZARA i Mango, l’ocupació hotelera és molt inferior respecte el darrer any,

La sortida? Devaluar i sortir de l’euro, acceptar que som de segona divisió.

I Catalunya? Portar al govern espanyol als tribunals és absurd, ja no toca fer jocs florals. Necessiten Diners, no que ens donin la raó .

El Sr Mas haurà de posar el bemolls damunt la taula o la situació se li escaparà de les mans. Cada cop hi ha més manifestacions i menys diners i el PP vol dir qui mana aquí.

Les explosions no avisen, són fenòmens descontrolats que venen sense avís. Deixar que tot passi i no prendre cap mesura, fer la política de l´ estruç no és el que toca. Prou de ser políticament correctes. El panorama es clarifica : mort lenta.

ATUR, FORMACIÓ, RETALLADES, CAIXA DEL PENEDES, REFORMA LABORAL I MERKOZY.

2011-12-02T02:58:00.001-08:00

ATUR, FORMACIÓ, RETALLADES, CAIXA DEL PENEDES, REFORMA LABORAL I MERKOZY.

El número d’aturats a Catalunya és de 616000 encara que hi ha 10000 renovacions menys de contractes.. l’explicació: els cursos de formació . quan un fa un curs no consta com aturat¡¡¡¡. Aquesta és la forma d’acabar amb l’atur¡¡¡ tothom a matricular-se a un curs de Formació ocupacional o de reciclatge.. Quin cinisme¡¡.

Aprofitant el caos, es vol fer una reforma laboral.. més encara? La raó per la que hi ha atur no és que acomiadar sigui car, només cal mirar al directius de Caixa Penedés. Haha. Si hi ha atur és per la suma de factors que van des de la venda de les empreses els darrers anys, la derivació dels ingressos cap a l’especulació immobiliària, la manca d’incentivació als emprenedors i a la recerca i desenvolupament tecnològic, la gestió dolenta i fraudulenta dels diners europeus, les administracions corruptes , etc.

Fer barat l’acomiadament posarà més por al cos del milions de treballadors, molts dels quals tenen sous de misèria i allargarà les jornades laborals per por a perdre el lloc de treball. Queda lluny allò de conciliar la feina i la vida familiar. Com sempre, mal diagnòstic i pitjor teràpia.

La Generalitat retallant despesa (860 milions més) i acomiadant als interins. Només cal apuntar-los a un curs de macramé i no constaran com aturats.

A Europa han decidit que per tenir moneda única cal política econòmica única, control pressupostari únic, poder polític únic, decisió a un centre únic, tots iguals .. Per això no cal tenir democràcia, ni parlaments. Potser molts comencen a pensar que això si que fora un estalvi....Fa por.

Catalunya, sense rumb, només amb la tisora. Paraules dient que si no hi ha concert haurem d’iniciar un altre camí, però quan algú parla d’espoli i robatori, la Presidenta del Parlament s’enfada... I aquests són els nostre líders?

Espanya tindrà un 23% d’atur i un 20% de mal pagats. Catalunya un 20% de pobres. Amb aquestes dades, només podem sortir de l’euro, devaluar, ser competitius amb les nostres exportacions, viure del turisme i viatjar a Andorra i Portugal, els únics llocs assequibles per preu i distància. Com en els anys 60. Retornem al franquisme, oi PP?

EL NOU MODEL

2011-11-17T15:44:00.001-08:00

Crec fermament en el fet de la necessitat d’un canvi de model que faci les coses adients en lloc de les políticament correctes.

Els parlaments varen superar les monarquies absolutistes, ara internet pot instaurar la democràcia i fer-nos oblidar la broma cara i poc útil dels parlaments endogàmics i alienats del poble que cerquen el seu benefici i els dels amics, fent-nos votar cada quatre anys i excloent-nos de les decisions.

El nou model inclourà el límit de l’endeutament de persones, empreses, bancs i estats, Ja no ens podrem gastar ni robar els ingressos dels nets no nascuts ni hipotecar les seves vides.

El nou model inclourà el suport a la cultura i la intel·ligència, el respecte als altres i a Gaia, a les diferències i a les igualtats. El nou model no podrà tenir un 1% de dominadors i un 99% d’ explotats.

El nou model no podrà mentir i difamar sistemàticament.

Serà aquest model o no serà.

PARADOS Y EUROPAYASOS

2011-11-11T05:34:00.001-08:00

La evolución del paro será más o menos neutra en el futuro inmediato. Si no hay dinero en circulación, no hay creación de empleo porque, simplemente, no hay negocio. Un tema no abordado es la calidad del trabajo existente. Existe mucho semiparado (incluyendo los millones de autónomos que ganan menos) y subempleado con sueldos miserables. Si no hay un estallido social es por el soporte que los abuelos y padres proporcionan a los hijos. La sociedad vive con el miedo en el cuerpo. ¿y pretendemos seguir en la primera división del euro?, nos toca la europeseta. Y los payasos siguen controlando la política europea y española

INFRAESTRUCTURES I COMISSIONS.

2011-10-25T12:15:00.000-07:00

Ara resulta que molts ajuntaments han construït infraestructures de milions d’euros que no es poden pagar ni mantenir. Es obvi que en molts casos es varen cobrar comissions . Un 10% de 5 milions d’euros són 500000 euros…..

Per què no s’investiguen i es demanen responsabilitats als alcaldes i/o Regidors d’aquests ajuntaments? Per què no es retornen els diners il·legals que s’han pagat en molts casos?.

A banda dels robatoris i incompetències, aquests diners representen una altre oportunitat perduda: es podrien haver fet servir per crear riquesa i llocs de treball.

Una altre vergonya sense responsables.

THE SHOW MUST GO ON.

2011-10-19T15:37:00.000-07:00

Mentre Grècia no pot pagar el seu Deute, els grecs rics han tret del país 200000 milions d’euros que han anat a Suïssa.

Paral·lelament la Hisenda espanyola permet la compra de Deute sense especificar l’origen (que pot ser un paradís fiscal).

La Unió europea vol fer nous tests d’estrès a la Banca espanyola i el Sr Botín s’enfada perquè diu que els bancs realment estressat són els francesos i els alemanys….

El Saló de l’Immobiliari intenta atraure a russos rics perquè comprin l’stock de pisos i apartaments estancats……

Sembla una broma de mal gust. On està el límit?. La festa continua.

LA VACUNA CONTRA LA MALÀRIA

2011-10-19T03:11:00.000-07:00

Agraïment al Sr Gates que intenta i fa el bé. Molt bona la notícia de l'efectivitat de la vacuna contra la malària que pot reduir la mortalitat en un 50% entre els infants, salvant al voltant de 500000 vides l'any. Ara cal que no morin de fam, guerres i altres malalties.

els diputats i les seves retribucions: un canvi, una rectificació

2011-10-19T03:07:00.000-07:00

El mateix dia que vaig escriure la darrera entrada al blog, els diputats varen decidir reduir-se la seva retribució. Això em va satisfer molt i va ser una mostra de coherència dins l'entorn tan negatiu actual amb més de 320000 desnonaments.

“ANDALUCES EN EL BAR”, DIPUTATS A L’HEMICICLE.

2011-10-11T05:00:00.000-07:00

“ANDALUCES EN EL BAR”, DIPUTATS A L’HEMICICLE.

Els polítics s’esquincen les robes per les declaracions del Sr Duran Lleida. Es evident que la cultura del subsidi li dona molts vots a la dreta i a l’esquerra espanyoles i no s’ho poden deixar escapar. Es evident que hi ha molta gent honrada a tot arreu i que hi ha molts aprofitats començant per la classe política. El Sr Duran ha dit un secret a veus que ningú havia volgut dir mentre aquest país era ric , arribaven els diners d’Europa per malgastar-los i el dèficit català era suportable encara que injust.

Ara ja no som rics, no arriben els diners d’Europa i hem de començar a repartir la pobresa. Tothom està tocat per la crisi en major o menor mida com assalariat privat , empresari, autònom, funcionari, aturat o marginat. Mentre Catalunya i altres paguin el subsidi per no fer res ens assemblarem més a Grècia. Jo no vull aquest model.

Llàstima Sr Duran que vostè no hagi dit això fa molts anys, quan tot anava bé. Era el moment per treure el PER o com a mínim, limitar-ho. Ara costarà més perquè molta gent està desesperada.

Espero que vostè també critiqui als diputats del Parlament de Catalunya que no es rebaixen el sou ni la paga de Nadal. Ells volen continuar tenint el seu PER. Ells no volen saber res de la crisi que és “pels altres”, pel poble. Han demostrat molt poca solidaritat des de la seva catalanitat o el seu espanyolisme. Quan es tracta de diners tots se semblen molt i l’ idealisme i el nacionalisme passa a segon terme.

Quin fàstic!!!

la gran comèdia: i tu quan t'indignaràs?

2011-09-28T02:39:00.000-07:00

La Gran Comèdia continua.

Finalment algú pagarà l’engany grec (nosaltres, els ciutadans, no ho dubteu). Les males inversions dels bancs francesos i alemanys no portaran les dimissions dels r(i) rresponsables gestors d’aquestes entitats si que en qualsevol cas cobraran les seves indemnitzacions milionàries quan els hi toqui.

El cas és que si Grècia no paga, el bancs perden i com costa molt d’acceptar, fan pressió política per que paguem les seves cagades/ immoralitat entre tots. Perquè Grècia pagui, el forat ha de ser més gran, se’ls hi ha de donar més diners, que no tornaran perquè no poden generar riquesa. L’escenari queda molt ben explicat per la BBC , mireu l’ enllaç al meu facebook.

Un broker diu que tot això serveix perquè Goldman Sachs (i d’altres) guanyin i la comunitat de ludòpates s’enfada. Ja era hora que algú dins del joc ho digui. Com pot ser que els economistes no ho vegin i ho denunciïn?. Cinisme o ignorància?.No estudien el que vol dir especular contra les divises? o comprar valors (bancs ) a preus baixos refinançats amb diners públics (vol dir de tots)?

Altres enganys, les metges no cobren, els professionals de la discapacitat tampoc i el Conseller diu que assabenten al personal perquè no hi hagi sorpreses. Què potser calia esperar a veure que no hi havia ingressos als comptes corrents?

La Generalitat no té diners. Deien que era mentida i veiem que mentien quan deien que mentia qui deia la veritat, el Sr Oriol Pujol. Quina colla de cínics¡¡¡

Per cert, quan s’abaixaran els sous els polítics? Per ells no hi ha crisi. I tu , quan seràs un indignat? Què cal perquè t’indignis? Et pensaves que la crisi afecta als altres? No ets conscient de que encara que tu siguis un afortunat per sobre del bé i del mal, els teus fills ho patiran?

Estem a punt de tenir un col·lapse a Europa, sanitat, educació ,feina, pensions, jubilació..... Te n’has adonat?

ESPANYA ÉS UNA DESGRÈCIA

2011-06-27T08:42:00.001-07:00

ESPANYA ÉS UNA DES-GRÈCIA.

Avui parlava amb una persona d’una institució universitària que em comentava la gairebé nul·la activitat. Se sent arreu. No hi han diners. La gent s’ha gastat les reserves i malgrat les declaracions cíniques i optimistes de la Vicepresidenta Elena Salgado no és generen llocs de treball excepte els habituals temporals de l’estiu pel turisme.

I quan s’acabi l’estiu què passarà? Doncs eleccions anticipades ja que aquest govern (espanyol) no va enlloc. Això no arreglarà res a nivell econòmic perquè manquen mecanismes per generar riquesa real. Inclús els indignats s’ han anat de vacances i els indignes continuen gaudint de les seves.

La única sorpresa pot ser que ens afegim al tren de morositat- insolvència de Grècia. De moment es compleixen els compromisos de pagament del deute però, fins quan? Si no hi ha activitat econòmica no es recapten impostos....

No penseu que un canvi de govern és la solució. Els governs no generen riquesa (tampoc és la seva funció) si no que poden afavorir-la o dificultar-la (con l’actual) això és tot. Tenim els fruits del que plantàrem i canviar de conreu collita requereix temps. No es pot passar del model de Paco El Pozero (diners fàcils amb aroma d’ignorància) al de Google en 4 o 5 anys. Calen molts anys de fer bé les coses per fer un canvi, començant per les escoles i les famílies. El 34% de fracàs escolar a Catalunya no queda explicat per l’atractiu del sector de la construcció que afavoria l’abandonament per la recompensa immediata d’un sou desproporcionat. Es una simple mida de la incompetència del sistema educatiu i de la deteriorada escala de valors socials. Els alumnes no entenen les assignatures de ciències i fan lletres que són més fàcils però que no generen llocs de treball suficients i no tens feina si no ets molt bo. Realment la Universitat és una fàbrica eficient de pre-parats i sots- empleats. Fa 5 anys un mileurista era un penjat, ara un afortunat.

Aquest model degradat, incompetent, inculte, és el que vàrem escollir (a les urnes) i ara tenim les conseqüències. S’ha fet tot molt malament durant molts anys. I els pares de la situació actual , especialment l’Aznar, fan conferències en anglès inintel·ligible(ja no el contracten i no li cal) després d’implicar-nos a la sagnant guerra d’ Irak i de fer la Llei del sol, causa fonamental de la situació econòmica actual . O el padrí del fracàs escolar, el Felipe González, amb els seu equip de pedagogs que varen canviar el sistema educatiu.

I què passa quan no hi ha feina i no es poden atacar les causes? Hi ha diferents alternatives amb graus, des de la des-grècia absoluta amb insolvència definitiva (malgrat la injecció a fons perdut de la Unió europea) fins a l’emigració espanyola que serà un degoteig llarg i dolorós per equilibrar el número de persones que treballen i cotitzen amb el de les classes passives. Clarament, a Espanya i Catalunya aquesta relació està desproporcionada. Sobre gent, algú ho havia de dir. Els joves emigraran.

Fins ara, el bon clima i la solidaritat familiar suavitzen el problema social però, cal preveure més aldarulls a la tardor. Els indignats seran més. Alguns els critiquen que no ho fan des del sistema, que no són demòcrates, que envaeixen l’espai públic , que embruten però això és típic de les revolucions, que són desagradables, que són brutes, que es fan al marge del sistema que volen neutralitzar i que ho fa se sent al marge i marginat.

Me’n vaig a prendre el sol. Carpe diem.

QUATRE IDEES EFECTIVES CONTRA LA CRISI.

2011-05-20T02:30:00.000-07:00

Després d’un llarg silenci, un apunt. Les pitjors profecies de la bola màgica s’han complert. Atur, déficit, deute, corrupció.

La gent, especialmente els joves, es queixen de la manca d’oportunitats laborals i socials . Gràcies al Facebook, s’organitzen i surten al carrer de forma pacífica. El seu lema és clar: fora els polítics corruptes (ells creuen que tots), fora els banquers, inductors del consum i de l’endeutament irresponsable i ara de la ruïna de milers de persones, fora un sistema polític que exclou als ciutadans de la participació real i la limita a votar als esmentats polítics incompetents (això és innegable) i probablement corruptes.

Aleshores, la Junta Electoral Central nega el dret de manifestació- concentració de la gent que diu que no li agrada el “sistema” actual, especialment el de participació.

Qui és la Junta per prohibir això? La Junta vol perpetuar una operativa que part de la societat no vol . I com no hi cap mecanisme per dir-ho, la societat opta per expressar-ho públicament. És això censurable? Es pot negar a la gent el dret a dir el que pensa? Es legítim un sistema que anomena a un guardians que impedeixen la crítica dient que s’ha de fer des de dins el sistema quan la realitat mostra que “els sistema” són una quants privilegiats, molts d’ells sense cap talent i dotats d’ambició, cinisme, hipocresia i que menteixen de forma sistemàtica, neguen avui el que varen dir ahir, diuen veritats a mitges (o sigui, mentides), roben el que poden ?

Si això és la democràcia, jo no la vull. Crec que reduir-la a votar a incompetents- corruptes és una mostra de degradació total.

Afortunadament, arreu del món, molts espanyols ( o catalans) es manifesten en contra d’aquesta democràcia en llauna.

Alguns em diran que no aporto idees ni solucions. Doncs quatre i ben clares:

a)Canviar el sistema d’eleccions, creant llistes obertes.

b) L’emigració. Espanya pot suportar 40 milions d’habitants i Catalunya 6. No sabem generar més riquesa i 1 persona treballadora no pot mantenir a 3, que és el que passa actualment. Així que milions de persones emigraran cercant millors oportunitats. Els que es quedin podran sobreviure amb una Sanitat i un sistema de Pensions dimensionat per a menys persones.

c) Canviar el sistema educatiu, pujant el nivell de l’ESO, potenciant als alumnes brillants i també als menys dotats. S’ha d’acabar el “café para todos” del injustament admirat Felipe González, el pare del fracàs escolar actual, més del doble del europeu.

d) Penalitzar realment als corruptes.

Un comentari final personal. Jo sóc Doctor en Ciències Químiques i era un estudiant brillant. En el seu moment vaig optar per quedar-me a Catalunya. Han passat 30 anys i res ha canviat. Una llàstima. Animo als meus fills a que emigrin. El gran ja ho ha fet.

CUTREFACCIÓ CATALANA

2011-02-15T02:19:00.000-08:00

CUTREFACCIÓ

Catalunya està dins un profund procés de cutrefacció, és a dir, putrefacció social. El fracàs dels partits polítics del tripartit , l’espoli català centenari, l’ambició de les entitats financeres que ens han endeutat a tots,la ignorància del poble, la manca d’estratègia de país a llarg termini no invertint en formació i R+D, la immigració indiscriminada i no integrada que ha rebaixat el nivell educatiu (perdoneu, algú ho havia de dir), el creixement dels països asiàtics i el desgast d’Europa, amb la cirereta de l’anticatalanisme espanyol i la incapacitat dels catalans per defensar-nos i emprenyar-nos ,són els elements clau per explicar on som.

Davant d’això cal ser molt més ferm. Demanem poder emetre deute públic i Espanya diu que no, que pugem els impostos. I la Generalitat calla.

No es tracte de demanar que ens deixin endeutar si no de tenir autofinançament. El Sr Mas és intel·ligent i té bons col·laboradors però dubto que sigui independentista. Seguirà la política del seu mestre, en Jordi Pujol. I és que molts convergents anteposen els interessos econòmics amb Espanya a la identitat catalana.

Una dada addicional. Les autonomies són cares, bàsicament perquè només tenien sentit la catalana, la basca i la gallega. La resta, un intent per diluir la identitat dels 3 països anteriors, generant un cost addicional amb funcionaris redundants. Si el Govern espanyol vol reduir costos que comenci per aquestes autonomies “fictícies”.

Sr Mas, una mica més de catalanisme (o sigui, independentisme). Ja veurà que passa quan vingui el PP....

els descontroladors aeris

2010-12-04T00:04:00.000-08:00

ELS DESCONTROLADORS AERIS

El país de la pandereta demostra que si les coses van malament, poden anar pitjor. El Govern espanyol publica la regulació dels controladors aeris que hauran de mostrar que estan malalts sinó treballen i ho fa abans del pont, clar... Reacció dels descontroladors: provocar el caos. Aquest col·lectiu de privilegiats milionaris, amb ingressos entre 150000 i 350000 euros anuals protesta i imposa la seva voluntat a milions de ciutadans soferts que esperen i desesperen.

Sort de la Ministra Chacón, Ministre de Defensa que militaritza el control de l’espai... hahaha. Inútil i tard. Les vacances de centenars de milers de persones perdudes... El Sr José Blanco demana disculpes, recurs dels polítics que consideren que aquesta acció és suficient per satisfer als emprenyats ciutadans.

I qui es fa responsable de tot això? Ningú. A aquest país no hi ha dirigents responsables. Encara que la vaga sigui il·legal amb responsabilitats penals, no passarà res, en aquests país només paguen els ciutadans, els poca vergonyes sempre se n’ en surten.

Aquesta és la democràcia que tenim i paguem. En Zapatero té els dies comptats. L’alternativa ,el PP, quina por, especialment per a Catalunya.

Quant et queixes, et diuen que has de tenir paciència i ser tolerant, flexible... Jo diria més aviat mediocre, servil, sotmès, esclau, resignat.Ningú protesta. Espanya i Catalunya són un “chollo” pels polítics, lladres i estafadors.

No hi ha sortida,

VOTEM ..A QUÌ?

2010-11-21T16:40:00.000-08:00

VOTEM, VOTEM.. A QUI?

Fa molt temps que no escric en aquest blog. El sentiment de dejà vue, de “más de lo mismo”. Els polítics incompetents, els lladres institucionals ( timofòniques, institucions financeres, Millets, Fundacions), tots ens porten a un mal destí.

Els problemes reals, atur, jovent mal preparat, sanitat deficitària, pensions insuficients en el futur, incapacitat per crear llocs de treball qualificats i un llarg etcètera fan que qualsevol diagnosi sigui negativa i la teràpia poc menys que desesperada. Ja no viu aquell vell dictador que va fer patir a milions de ciutadans. Fa 35 anys que som els propietaris del nostre destí i francament, ho hem fet molt malament.

El meu consell és molt clar: si ets jove, científic o enginyer (no de lletres), tens un bon expedient i ganes, emigra a països més desenvolupats i on el talent es valori. Si tens més de 55 anys aguanta fins a la jubilació (ha,ha) i si estàs entre les dues edats, mala sort.

Dins aquest panorama, cal exercir el dret de vot, especialment sinó pots emigrar. A qui votar doncs ?

Un cop eliminats els incompetents (PSC i IU), els que han traït els seus principis independentistes (ERC) i els espanyiolistes anticatalans (PP i Ciutadans) , només queden dos partits :CiU i Solidaritat (Laporta).

No tinc cap dubte de que el Sr Mas serà el nou President però això és bo per a Catalunya? Penso que només si té una majoria relativa, controlada per un partit català, qualificat, amb gent que ha demostrat la seva habilita gestora i el seu catalanisme fos o no popular : El Sr Laporta.

Fa 18 mesos vaig escriure dins aquest blog un article titulat LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT.

Crec que ara és el moment. La resta, Concerts econòmics, convèncer al Govern Central, pactar, etc és inútil, ja ho hem intentat masses cops sense cap resultat pràctic. Cal ser mol ferm. CATALUNYA HA DE SER INDEPENDENT. Ara o mai.

toros espanyols

2010-07-29T07:23:00.001-07:00

TOROS.

Es evident que matar toros pot produir una gran satisfacció a moltes persones sota la disfressad’una forma d’art, suposo que no massa diferent que la dels gladiadors lluitant entre ells i amb les feres de l’imperi romà.

Hauríem d’haver evolucionat una mica des de les hores però a molta gent si li ha atorat el rellotge (de sorra), no han evolucionat. La sang, el patiment dels altres, tenen morbo. Existeixen moltes formes de maltractament: la guerra “justa”, la guerra “santa”, l’explotació laboral , la violència de gènere , l’ esclavitud, la pederàstia, el proxenetisme.... Aparentment tot gravat al nostre ADN o a la (in)cultura. Jo personalment vull mutar, deixar enrere aquestes formes d’expressió de la “nostra” cultura i crec que molta gent també.

Em costa entendre què pot portar a una persona a voler lluitar contra un animal de 600 krs i banyes i em costa més encara que alguna d’aquestes persones ataqui la seu d’ERC, com a botxí de les seves desgràcies.

Pot haver una confusió identificant catalanisme i la prohibició de les curses de braus però ben pensat, m’agrada aquesta confusió, especialment quan veig les banderes espanyoles amb el toro Osborne. Crec que Catalunya ha de liderar moralment als estats ibèrics. Per. aquesta raó em preocupa l’actitud del Sr Montilla ( i el PSC) que diuen que els hi agraden els toros. Aquest és el President del meu país? No.

TOROS I CABRONS

2010-07-28T01:48:00.000-07:00

El debat sobre els toros està servit.El país fa aigües però tenim un gran debat parlamentari sobre el tema. Ens aturen les obres públiques, l'Esta(fu)tut i ara discutim sobre toros.. Tema fàcil, polèmic, opinàtic (tothom pot dir quelcom sobre els toros) Serveix per a capitalizar sentiments i passions.

És evident que maltractar animals no és un costum massa civilitzat encara que sigui històric però a mi personalment em preocupen més els cabrons. N'hi ha molts i el problema no és que estiguin maltractats sinó que ells són els maltractadors. Els polítics no fan gairebé res per aturar-los. Serà perquè els cabrons s'han infiltrat a la classe política? Els haurien de prohibir als cabrons. Però no faran un debat .

RETALLADA D'OBRES PÚBLIQUES A CATALUNYA

2010-07-25T03:56:00.000-07:00

Retallada d'obre públiques

El Govern Espanyol no té un euro i clar, retalla les despeses i les inversions. Com Catalunya anava endarrerida en el tema inversions en Zapatero ens va "compensar". Ara que no hi ha diners ens ho treuen. I ningú protesta. Fem una manifestació per l'Estatut que era clarament insuficient i no la fem per la retallada d'obres públiques? I què fa en Montilla? Calla.

LIDERATGE?

2010-07-23T02:47:00.000-07:00

Hola

Vaig recuperant les ganes d'escriure. Estic iniciant un altre novel·la¡¡¡.

Dins un grup de Recursos Humans hi ha una qüestió que he llegit durant molts dies i que finalment avui he contestat amb el meu to habitual...

¿Porqué habiendo tantos libros, talleres y debates sobre liderazgo, hay tan pocos líderes?

La meva resposta:

En mi opinión para ser líder se requiere visión, capacidad de conexión emocional con el receptor del mensaje, coherencia entre el mensaje y el comportamiento del líder, capacidad para llegar a la meta y encima que la propia visión encaje con la de la organización que sólo suele tener como visión montañas de beneficios de los que la fuerza laboral suele quedar excluida así que ser líder suena a un imposible patológico. O cambiamos el paradigma o no habrá líderes sino enfermos que nos dirijan al desastre (soy un positivo pesimista).

En Laporta té totes les condicions per a ser líder de Catalunya¡¡¡

ELS CATALANS SOM EL MODEL DE REFERÈNCIA ENCARA QUE HO NEGUIN

2010-07-14T08:49:00.000-07:00

Benvolguts
Fa molt temps que no escric res. Les raons són múltiples: barreja d'avorriment, de reiteració dels temes, sentiment d'impotència... S'ha complert i superat amb escreix allò que deia la secció de la Bola Màgica : L'economia enfonsada, l'atur el fracàs escolar i el jovent desocupat, els sis cent euristes, la corrupció ,l'incapacitat, la incompetència, l 'Estatut capat i ara negat, l'Estat insolvent, l'edat de jubilació allargada, la fi de l' Estat del Benestar.... Veient aquest panorama m'he dedicat a la meva feina, a gaudir de la vida que són quatre dies.
Malgrat el meu excepticisme davant la realitat vaig anar-hi a la manifestació milionària amb barreja d'origens nacionals, colors i inclús idioma però tots amb un denominador comú : sentit de país i de fer les coses d'una forma, la forma que els espanyolistes diuen "la Roja" que no és més que "La Catalana", feina contínua, sòlida enlloc de la fúria inútil, barreja d'adrenalina, histèria i por que no ha donat gairebé mai fruits.

Els mitjans de comunicació amb minimitzat el número d'assistents a la manifestació i han magnificat el paper de Del Bosque i Luis Aragonés amb la selecció quasi catalana. Bàsicament han copiat l'esquema de joc d'en Guardiola i del Mestre Cruiff, negant la identitat catalana, la influència catalana, la realitat catalana.

Enteneu per què molts catalans ens mostrem indiferents sinó insatisfets davant la victòria de la roja espanyola?
Res ha canviat. Només cal que guanyi les eleccions el PP i i tindrem un gran problema afegit.

BAIX PRESSUPOST PER A R+D

2010-03-16T17:43:00.000-07:00

Vaig llegar amb sorpresa que el 22% del pressupost del Ministeri de Ciència i Tecnologia corresponent al 2009 no s’ha fet servir...

Si ja anem justos de tecnologia i no fem servir els fons disponibles... què serà de nosaltres? D ’ on sortirà la riquesa futura del país?

Es aquest el tall de pressupostos de l’Estat? Es aquest un exemple de control pressupostari? I què fa la Sra. Ministre? Res notable, probablement, com correspon al polítics.

GIRONA I ELS BOLQUERS

2010-03-15T16:23:00.000-07:00

GIRONA I EL CORRENT ELÈCTRIC

Va uns quants dies que no escric res. He preferit gaudir d’altres activitats, per exemple un dinar a un xiringuito a la platja el Diumenge, una bona pel·lícula, Corazón Salvaje, protagonitzada per l’immens Jeff Bridges i molta música.

Això, un cop fosa la neu i el gel que ens ha envaït aquests darrers dies "d’escalfament" global i de canvi climàtic. Sembla que no feia tan fred des del 1946...

A Girona encara no poden fer les coses habituals com treballar, desplaçar-se en cotxe. Han hagut de llançar menjar, passar fred, quedar-se a casa..... i tenir paciència.

La paciència diuen que és una virtut. La intel·ligència també. N’hi ha poca d’intel·ligència.

Els polítics d' uns quants municipis de Girona han estat discutint durant anys per on passava la terrible línea d’alta tensió. Aquesta línia no te res a veure amb la caiguda de baixa tensió d'aquests dies. però pot tenir a veure amb les previsibles caigudes a l'estiu, quan hi hagi molta demanda en plena època turística i l'oferta no sigui suficient, es sobrecarregui la línia i tall de corrent¡¡

A banda de la incompetència de les elèctriques que instal·len torres que cauen quan neva, a banda la irresponsabilitat del govern que manté el cap cot i no demana compensacions i mides urgents, tenim uns municipis i/o polítics municipals que no volen la línea d’alta tensió. I que passarà?. Que hi haura talls de corrent elèctric amb les conseqüències sabudes per a empreses, turistes i particulars...

No saber identificar el que és important del que és secundari és una mostra aguda de manca d’intel·ligència . Ja tenim suficients mostres de la incompetència crònica de capacitat i no calen les mostres agudes. Què és més important, un traçat ideal, irreal d’una línia d’alta tensió, que no pot complaure a tothom o no tenir corrent elèctric?.

No és correcte que els ciutadans haguem de fer un exercici de paciència per superar la manca d’intel·ligència dels nostres polítics, aquí, a Madrid i a Europa.

Com deia en Bernard Shaw, “els politics i els bolquers s’han de canviar sovint .. I per les mateixes raons”… No és un tema de paciència si no d’higiene. Serà per això que formen part dels PIGS? (Portugal, Itàlia, Grècia, Spain)

BRAUS I FORATS

2010-03-05T01:03:00.001-08:00

Ahir un amic proveïdor no català, força agut em va fer la predicció económica dels propers anys: “AHORA QUE YA HEMOS TOCADO FONDO, HAY QUE PONERSE A ESCARBAR”.

Tot pot anar pitjor. (llei de Murphy) Algú es pensa que tocar fons, és arribar al fons? NOOOO. Hi ha fons més fondos..

Gratar és el nostre destí així que tenim vocació per anar pitjor. El Govern no ajuda massa. Activarem l’economia fent obres a la cuina o al bany? Jo no crec que ningú es gasti milers d’euros si no els té simplement per un IVA reduït o una desgravació fiscal. L’IVA és pot reduir del tot, de fet érem especialistes en treballar sense IVA i per això no calen lleis..

A Grècia s’han posat les piles: reducció de les despeses del Govern, dels sous dels funcionaris. Aquí ningú parla d’això. L’austeritat és pels altres. Els “administradors governamentals” continuen amb les seves despeses.

Home, cal dir que bona voluntat no falta. D’acord amb la llei de sostenibilitat que em vaig llegir i comentar (i encara sóc viu malgrat tanta bestiesa ), les institucions públiques volen pagar a 30 dies als proveïdors... Deu ser per això que grataran el fons, per cercar els diners que no tenen i amb qui pagar als soferts proveïdors.. potser trobaran algun vaixell espanyol enfonsat de les Amèriques. De fet confio més en aquest improbabilitat que en la seva capacitat per complir els seus compromisos.

És coll.. l’Administració no ha pagat mai a 30 ni a 60 dies i ara que no hi ha diners , ho començaran a fer? Serà la Banca que no te diners que els finançarà?

En el fons els entenc. Estan molt amoïnats pel tema dels braus i per això discuteixen al Parlament de forma tan acalorada. El tema econòmic, l’atur, el jovent , no genera aquesta passió perquè ells no tenen aquests problemes.. Feina ja en tenen i els seus fills ja estan col·locadets o ho estaran, només cal mantenir la cadira uns anyets. Ara entenc al Sr Carod Rovira i la seva NO DIMISSIÓ quan Catalunya no va tenir el finançament promès. El Sr Rovira ja tenia els seu finançament particular, el seu STATUS, variant de l’ESTATUT

Seguint amb els braus. Els polítics deuen d’estar molt preocupats pels braus . Els braus estan presents a la nostra vida cada dia. La veritat surts al carrer i tot són braus¡¡¡

Crec que s’han equivocat d’animal. EL CABRÓ ÉS L’ENEMIC SOCIAL però clar, ells no poden fer una Llei anti cabrons..... continuarem fent forats.

Posats a fer forats, anem a Nova Zelanda, les nostres antípodes en molts sentits (començant pel baixíssim nivell de corrupció)

EN QUÈ SE SEMBLA L'AZNAR I UNA CONFERÈNCIA INDEPENDENTISTA

2010-02-20T16:48:00.000-08:00

CONFERÈNCIES INDEPENDENTISTES

Vaig assistir a la conferencia de l' Oriol Junqueras, eurodiputat per ERC. En un to desenfadat va dir que nosaltres, els assistents a la conferencia , independentistes, teníem a les nostres mans la independència de Catalunya, que hi haurien moments difícils i que s’havien perdut oportunitats en el passat. Dins la nostra lluita per la independència ,qui semblava que ens feia costat defalliria, que no ens desaniméssim, que érem una terra de gegants¡¡¡

La seva definició d’Estat ( una organització que monopolitza la violència i els diners) em va semblar molt adient (encara que als Estats Units, la població té dret a l´ ús de les armes, la qual cosa trenca el monopoli de la violència).

En el darrer torn d’intervencions vaig dir el que pensava: que els polítics ens havien decebut, que quan l’Estatut no s’havia aplicat, ERC havia d’haver trencat la coalició de Govern i no ho va fer perquè la cadira i la poltrona eren molt còmodes. Dins la meva opinió, l´únic article de l’Estatut ha de ser l’autofinançament amb una aportació a l’Estat que no superi mai un dèficit raonable i un 12% no és raonable. Amb aquest percentatge es deteriora la qualitat de vida dels catalans.

Entenc que els països han de tenir una “visió” o descripció d’un lloc que arrossegui la gent i els polítics han de crear aquesta visió i no ho fan.

La resposta del Sr Junqueras va ser que “fes un partit polític però no siguis gaire exigent perquè et trobaràs sol”. Em va recordar que les urnes havien decidit qui ens representava.

“Jo no tinc cap intenció de fer un partit polític, no em dedico a això” -li vaig aclarir. Entre altres raons perquè cal tenir una “marca” i jugar les regles de la política, és a dir, favors als amics i coneguts finançadors, clientelisme i autoprotecció de la classe política. Totes les marques estan agafades. ERC va agafar una de molt prestigi els anys 30 i ja sabem que ha fet amb ella.

Per altre banda, votar no és sinònim de democràcia. Cal molt més que anar a votar cada quatre anys i oblidar-se’n de la resta per a tenir un sistema democràtic, calen polítics responsables, vocacionals i amb vocació de servei, honestos i competents . Amb personatges com els que tenim portant el país, poca democràcia, poca visió, poca vocació, poca responsabilitat , poca capacitat i menys honestedat i menys autocrítica.

El Sr Junqueras va criticar als espanyols pel seu caràcter histriònic i intolerant segons ell. Fa pocs dies que l’ex president Aznar va aixecar un dit quan va sentir les crítiques als seus discursos- conferència en una mostra de poca acceptació de la crítica. El Sr Junqueras tampoc va acceptar les crítiques que jo vaig fer al seu partit, l´ únic teòricament independentista (i que molta gent comparteix) . En aquest sentit se sembla molt a l’ espanyolíssim Aznar, la diferència és pur llenguatge, un dit aixecat o una negació de les errades però en el fons, se semblen molt "sostenella y no enmendalla".

Si els polítics no entenen quina és la raó de la seva existència i no actuen en conseqüència, ens portaran al desastre a la catalana o a la castellana. Es qüestió de temps. I la solució no passa per convèncer a Europa de que som un poble si no de projectar una manera de fer arreu, amb esperit empresarial i emprenedor, amb vocació universal, exportant el que produïm , inclòs el cava.

PER QUÈ HI HA TANTS TERRORISTES ISLÀMICS (I PER QUÈ ELS POLÍTICS HO FAN TAN MALAMENT?)

2010-02-18T14:40:00.000-08:00

El meu fill m’ha fet arribar aquest article de El País publicat el dia 14 de febrer amb el títol ¿por qué hay tantos terroristes islámicos?.

L’article es pot trobar a http://www.elpais.com/articulo/internacional/terroristas/ingenieros/elpepiint/20100214elpepiint_5/Tes .

Com a conclusió principal és que ni la religió, ni la pobresa són causes fonamentals perquè a) hi hauria molts terroristes al Brasil b) la immensa majoria dels terroristes tenen una educació religiosa molt limitada i només una minoria practica la seva religió (un 5%). El que sorprèn és l’elevat percentatge d’enginyers( un 44%) entre els terroristes en països on només representen el 3,5% de la població . A un article publicat al European Journal of Sociology, titulat "Por qué hay tantos ingenieros entre los islamistas radicales". Diego Gambetta i Steffen Hertog conclouen que l’estructura mental dels enginyers, amb models clars, creences clares, poca ambigüitat i enfocada a la solució de problemes, és molt adequada per ser reclutada com a terroristes..

Segons aquests autors, aquest col·lectiu, qualificat, ambiciós i amb poques possibilitats professionals per a ells i el jovent identifica el terrorisme com un mètode per a canviar les coses.

Se m’ ocorre una reflexió: quina formació tenen els polítics actualment ? La resposta és òbvia: cap, lleis i economia . I una altre qüestió: hi ha alguna diferència fonamental entre aquestes formacions i la dels enginyers? Clarament, s’enfronten l’ ambigüitat, la indefinició, en molts casos una manca de model clar, pròpies d’aquestes altres formacions en contrast amb la mentalitat binària (si,no) ,sistemàtica, lògica, de les enginyeries i en general de les ciències.

Aquests dos mons són irreconciliables . Des del punt de vista d’un enginyer, no és possible estar semi embarassat però un polític no té cap problema en admetre un embaràs al matí i negar-ho al vespre amb la qual cosa tenim un semi embaràs (el famós consens polític).

Hi ha conflicte per a llarg. Els qui manen no saben resoldre els problemes i pitjor encara, no tenen un model, ni visió cap a on s’ha d’anar i els terroristes, que tenen model, volen destruir el sistema actual...

Què passaria si manessin els enginyers i els terroristes fossin els polítics? (alguns ja ho són i no ho saben). Potser una inversió de rols produiria una societat més ben gestionada, per tècnics, més lògica , probablement més justa i per una altre banda, els polítics demostrarien un cop més la seva ineficàcia així que, poc terrorisme..

Cinisme a banda, si no s’ataquen les arrels dels problemes, aquests augmenten fins que es ressolen encara que no de la millor manera. Es produeix una explosió social..

Parlant de polítics, en el proper post us explico una breu conversa amb un eurodiputat. Sense cap sentiment terrorista per part meva, vaig sentir el profund contrast entre la meva mentalitat i la d`un polític..

PER QUÈ HI HA TANTS TERRORISTES ISLÀMICS (I PER QUÈ ELS POLÍTICS HO FAN TAN MALAMENT?)

2010-02-18T12:55:00.001-08:00

ELS INTOCABLES

2010-02-15T04:04:00.000-08:00

ELS INTOCABLES.

En aquest país es cobra tard i malament. Hi ha un problema de liquiditat i vergonya absolut. Aquest matí m’he aixecat disposat a esbrinar quan cobraria per un projecte docent. Moltes institucions acadèmiques que han cobrat per avançat als seus alumnes triguen molt en pagar als seus docents. Molt vol dir 90 dies. Entenc que si vens maquinària ( Espanya i Catalunya ja no tenen aquest problema) cobris a 90 dies (encara de fet a Europa, es paga a 30 -60 ) però en el cas d’un docent pagar a 90 dies...

Les institucions estan dirigides per criteris financers que pensen que pagant malament als proveïdors fan una bona gestió, una gestió de qualitat i l’únic que aconsegueixen és emprenyar i desmotivar als professionals. El significat dels mots es prostitueix en consonància amb el gran prostíbul que és aquest país. Qualitat vol dir ”enquesta”, “satisfacció” que “et deixo parlar però no t’escolto”, “riquesa” vol dir “la meva”, “benestar” vol dir “el meu”, “banca” significa “negrero”, “sistema educatiu” sinònim “d’ignorància generalitzada”, “ i+d+i”, “idiota, deficient, incompetent”.

Tornem al tema financer. Aquesta roda malpagadora s’estén a tot el sistema financer. Les institucions financeres retenen els immobles embargats per a no tenir pèrdues, no tenen liquiditat i tot està mig paralitzat. La gent no pot fer front als seus deutes. Només cal afegir el personal que porta dècades dins les empreses i que desitja l’acomiadament que no arriba i multiplica els anys "treballats" per 45 dies d’indemnització dins les seves pregàries.

Potser no us ha passat desapercebut això de “a Europa es paga a 30- 60 dies”. No som Europa? Doncs no, al menys no l’Europa desenvolupada, tecnològica, investigadora, socialment avançada que algú ens va dir que assoliríem en el futur gràcies a la democràcia. Us enrecordeu d’en Felipe González, el Profeta de la democràcia, l’amic d’en Cisneros que va comprar a preu de saldo Galerias Preciados, embargada a Rumasa per en Boyer, el de Villameona, el de la Preysler, el mateix Boyer que va anar de vacances en el yacht d’en Cisneros., tancant el circle? La terra promesa de la democràcia d’en González és ara un prostíbul decadent i molts no ho saben, la qual cosa és encara pitjor. Innocència, debilitat mental, ignorància?.

Dins l’àmbit social europeu, hem de reconèixer al Sr Zapatero que malgrat la situació, està fent el possible per mantenir les prestacions socials, cosa que amb el PP i la Banca , probables propers ocupes /llogaters de la Moncloa, no passarà, però aquests voluntarisme – voluntat socials no són suficients per a homologar-nos com a europeus.

Mantenim la mateixa distància respecte a Europa que fa 30 anys perquè ells han avançat també. L´únic país en clar retrocés és França i nosaltres estem copiant el seu model. Bé, no és cert del tot. Els PIGS (Portugal Itàlia, Grecia, Spain) estem dins el mateix model. Això no és un consol, és una realitat que ens diu a quin col·lectiu demogràfic i cultural pertanyem. Qui diu que la cultura és mediterrànea deu d’està pensant en el Renaixement o els grecs.

Francament, la sensació d’impotència és tremenda. Fent autoanàlisi penses en el “què pots fer per a Catalunya enlloc de que Catalunya pot fer per a tu”, parafrasejant al President Kennedy i veus que si vols canviar quelcom acabes sol o mort. Gairebé tots els líders que han canviat alguna cosa han estat assassinats o al menys arraconats.

Jo sóc independentista perquè el tren d’Espanya no porta a cap lloc bo. Però no crec que ho aconseguim. Som pocs i aquesta minoria no pot fer res davant l’ ona majoritària dels qui manen, els financers malpagadors, els estafadors, els especuladors, els lladres particulars i institucionals , els delinqüents socialment aplaudits, els banquers i els polítics oportunistes.

Algú dirà i m’ho ha dit: per què no fas un nou partit polític? Per dues raons : cauria en el parany del clientelisme, en les normes internes, les lluites de poder, fins que, amb “sort”, arribés a la poltrona (difícil en el meu cas perquè pocs em seguiran) i no aconseguiria res. Si vols tenir èxit polític has de renunciar als teus principis, entrar dins la roda d’un sistema podrit i finalment no et reconeixeràs a tu mateix.

En el camí et contaminaràs dels que porten el país, fills dels que el portaven més els nouvinguts polítics, esquerrans, verds, sociates, convenients, unionistes, peperos..

Alternatives?. Cap, jo no veig cap i això no és negativitat, és pura evidència, experiència i impotència. Llavors me’n recordo de Goethe i de la seva definició de felicitat : “l’absència de desig”.

Esperarem que els financers ens “reguin “ gota a gota amb els diners que ens deuen (si, que ens deuen) i aniré a les conferències sobre la Independència de Catalunya, més com un exercici terapèutic o potser de mostra d’impotència o d’ empipament o de què sé jo. . Crec que s’ha de votar per a demostrar als “amos” que tenim veu.

Jo pensava que ser independentista m’ajudaria a evitar escàndols “espanyols”com el del Sr Roldan, el ex Cap de la Guardia Civil , que després de 15 anys al trullo , ha sortit amb 10 milions d’euros i dos propietats immobiliàries valorades en 3,7 milions d’euros. Però es fals. El nostre Roldan se’n diu Millet . Estem massa contaminats.

Jo visc a L’Ametlla del Vallès, encantador poble del poeta Maragall i de la família Millet, entre molts altres. Aquest senyor, amb barba “sociata” per a donar una imatge de “pobre” menja els dilluns a un restaurant acompanyat de familiars amb una cara de felicitat i seguretat completes. Sap que és un “intocable” perquè els seus secrets arrosseguen als catalans venuts a les institucions financeres, als dels partits polítics, als estafadors, als mentiders. S’ha creat una nova casta de lladres intocables. Aquesta és la nostra democràcia.

Aquest senyor no té el problema dels 90 dies, ja ho ha cobrat tot. I els patrons del Palau amb un pam de nas, amb els seus diners en mans de tots sabem qui però que ningú s’atreveix a dir.

Aquest país sense cap moral i cap ètica que es diu Espanya ens ha envaït. Em perdut els nostres valors catalans , la nostra moral, els principis hanseàtics de l’esforç i tot ha quedat immers en la vulgaritat, l’enveja, la mentida, la hipocresia.

Malgrat això, crec que s’ha de votar per a una Catalunya independent, sabent que no ho serà mai perquè qui ho podia haver aconseguit en el passat , s’ha apuntat al carro espanyol centralista o ha prevaricat i “col·locat” a familiars i amics i ara calla . Els successors han fet de la política una forma de vida, no una missió. Botiflers del segle XX i XXI.

En aquest país de malpagadors, els catalans, pagadors tradicionals tenim mala premsa. En un país de malpagadors, el pagador és una mena d’alien. Malgrat els Millet, els Pujol, els Aznar, els Roca, els Montilla, els Carods, els Coloms, les Raholes, jo votaré perquè vull dir el que sento i desitjo no perquè sigui útil que no ho serà. Els referèndums són una teràpia col·lectiva, substitut deficient de la democràcia inexistent. Pensem que compartint els sentiments fem país. Innocent rèplica en prosa dels jocs florals.

S’ha acabat el somni . Un consell: si ets jove i ben preparat, especialment amb una carrera científica i/o tecnològica, fot el camp d’aquest desert intel·lectual i moral. Parafrasejant a Marc Aureli, identifica allò que no pots canviar i separa-ho, identifica allò que pots canviar i fes-ho i jo et diria, sense donar gaires explicacions. No s'ho mereixen.

MACRO BURDELLS A MATARÓ.

2010-02-14T14:32:00.000-08:00

MACRO BURDELLS A MATARÓ

Anant en cotxe vaig sentir la noticia a CATRADIO del permís per a 2 nous macro burdells a Mataró. L’Ajuntament d’aquesta localitat diu que el permís ho dona la Generalitat i per tant no es pot negar la llicència municipal.

Aquesta noticia em va portar a esbrinar quantes dones es dediquen a la prostitució a Espanya.

Segons Telecinco (segur que aquests estan ben informats) http://www.informativos.telecinco.es/prostitutas_prostitucion/espana/medicos/dn_60908.htm , hi ha 600.000 de les quals el 90% són estrangeres (sic¡¡) i facturen 18000 milions d’euros, el 2% del PIB, uns 30000 euros d’ingressos mitjans l’any. Segons Telecinco aquestes dones tenen 1milió de clients la qual cosa indica que es gasten 18000 euros per any de mitjana. Francament, em costa de creure, em sembla una barbaritat, especialment en temps de crisi. Probablement hi ha més d’un milió de clients. Encara que la fiabilitat d’aquestes dades sigui molt dubtosa ja que no crec que la gent digui el que es gasta en sexe, xoca la importància d’aquest negoci dins l’economia nacional i les conclusions sobre les activitats laborals d’algunes dones i els hàbits sexuals dels homes.

El VIII Informe de Exclusión Social presentado por Médicos del Mundo, http://cajamadrid.cronicasocial.com/anteriores/pg031201/nacional/inmigracion/inmigracion6.htm , indica que la prostitució és exercida bàsicament per dones de l’ Àfrica Subsahariana i de l’Est d’Europa.

Un altre conclusió és que la ma d’obra arribada per recolzar el creixement de l’economia espanyola, té altres connotacions més fosques. Veiem , si hi ha 5 milions d’emigrants a l’Estat espanyol i la meitat són dones (probablement menys), vol dir que com a mínim, una de cada 4 exerceix la prostitució... Per altre banda si només 50000 (el 10%) són “nacionals” sobre un total de 20 milions de dones d’origen espanyol, això representa el 0,25% de les dones. En conjunt i segons aquestes dades una dona de cada 30 és prostituta, el 3% de la població femenina...

Potser Espanya serà (és) el prostíbul d’Europa. És aquest el futur de l’economia? És així com ens posicionarem en el futur? És molt probable que a mida que les coses es compliquin més dones completin el sou fent hores extres, tant nacionals com estrangeres. Entrarem en un mon molt més fosc de marginació, toxicomania (relacionada amb la prostitució segons el mateix informe de Médicos del Mundo) i marginació.

El Govern espanyol està finalitzant el Plan de Acción Nacional contra la Trata de Mujeres, dissenyat

pels Ministeris d’ Interior, Treball i Justícia . Com és possible que aquest negoci hagi passat “desapercebut” sense el control de les autoritats fins ara ?. Com sempre tard.

A VACA FLACA TODO SON PULGAS: LA REFORMA DEL MERCADO LABORAL

2010-02-11T04:56:00.000-08:00

REFORMA DEL MERCADO LABORAL.

Es posible clasificar a las personas en 5 categorías dependiendo de su relación con el trabajo:

a) Los parados.

b) Los jubilados.

c) Los funcionarios

d) Los temporales (el precariado).

e) Los indefinidos (asimilados a “eternos”).

Si aceptamos una población total de 45 millones de habitantes en España y que están activos unos 16 millones, una persona se mantiene a ella misma y a 2 más.No está mal . De los 16 millones de activos, 4 poseen contratos temporales (incluidos los basura) y 4 son autónomos. Quedan 8 millones entre indefinidos y funcionarios.

Entre los millones de indefinidos existen los “fosilizados”, que llevan muchos años en las empresas, no aportan valor y realizan cada día la multiplicación del número de años trabajados, por 45 días de salario.....algunos hasta rezan para que los despidan y poder cobrar el paro, la indemnización ya hacer “chapucillas”. Esas personas son “indespedibles” por el coste que representaría para el empresario (pequeño mediano en su mayoría).

Abaratar el coste del despido ( reduciendo el número de días por año o poniendo un tope de años para el cálculo de la indemnización) supondría:

a) Un estímulo para que los fósiles se reciclen en lugar de esperar el despido.
b) Una reducción del coste de despido que sería asumible por el empresario que podría contratar a otras personas más jóvenes / preparadas incorporándose la juventud al mercado laboral. Alrededor de un 40% de jóvenes, el doble que en el resto de Europa, está parado.
c) Una reducción del coste salarial para las pymes, que podrían asumir inversiones y creación de riqueza.

No se trata de despedir sin indemnizar, criterio antisocial y salvaje a todas luces excepto para algunos hiper liberales, sino de reducir el importe y la inasumible carga financiero económica a pagar por las empresas. Si, por otro lado, el Estado quiere asumir la diferencia entre los días pagados por la empresa hasta los 45 días actuales, bienvenido sea.

Existen muchas fórmulas para reducir el coste del despido para las empresas:

a) La mencionada reducción del número de días por año.

b) La creación de un escalado del número de días por año trabajado en función de la antigüedad en la empresa.

c) La creación de un tope en el número de años trabajados válido para el cómputo de la indemnización.

d) El copago empresa- Estado condicionado a que los despedidos se reciclen profesionalmente. Eso es mejor, más efectivo y estratégico que hacer rotondas y aceras.

Por otro lado, al Gobierno no le interesa un descenso brusco del coste de la indemnización porque se generaría un paro adicional rápido y brusco con efectos en a) la imagen de solvencia de país, ya muy deteriorada, con el consiguiente impacto en la colocación de Deuda Pública a mayor coste financiero. b) El coste del subsidio de paro. c) La gran dificultad para recolocar a esos parados d) La inestabilidad social resultante. Por tanto, cualquier reforma ha de ser progresiva para diluir el paro adicional resultante. Una especie de “cachapapote laboral”. Uno más no importa.

Los deberes pendientes son una característica genética colectiva de la españolidad rancia y profunda. Se nos acumulan los males. A vaca flaca todo son pulgas.

¿Resuelve la reforma del mercado laboral la crisis?. No , pero ayuda a reactivar a las empresas.

Para acabar, conviene recordar que la indemnización elevada es una herencia franquista. Eso y el fútbol. Como vemos, poco ha cambiado. A sí, que el Madrid ya no gana las ligas de oficio y que la tele es en color.... Pero sigue habiendo chupópteros (votados). En el fondo, pocas cosas han cambiado.

TOTHOM CULPA EN ZAPATERO

2010-02-09T10:41:00.001-08:00

TOTHOM CULPA EN ZAPATERO

Zapatero és el penúltim element dins una cadena d’esdeveniments molt desafortunats: la política de les entitats financeres concedint crèdits sobrevalorant immobles amb el vist i plau del Banco de España i el PP d’Aznar i Rato, els de la Guerra d’Irak i la Caja Madrid de l’Esperanza Aguirre, respectivament

En els moments àlgids, el sector immobiliari pesava directament un 19% dins el PIB espanyol i qualsevol anàlisi DAFO de segon curs d’empresarials indica que això és un gran risc per un país.

Per suportar el creixement es va deixar venir milions de persones molts d’ells en situació irregular. Quan ha explotat el tema ( i molts ja ho preveien fa anys) tot s’ha tornat en contra nostra: manca de sectors econòmics potents alternatius a la construcció, endeutament de les persones i famílies, emigrants desarrelats, atur galopant, les entitats financeres transformades en immobiliàries, propietàries de bens immobles a preus inflats dins els seus balanços. Com no poden posar el preu real per a no tenir pèrdues amb les conseqüències en els mercats borsaris, no els poden vendre massivament. Com no els venen no hi ha activitat ni liquiditat i això ofega les empreses i l’activitat econòmica en general. Per altre banda per a que l’Estat pagui l’atur, la sanitat, les pensions i els sous dels funcionaris, s’ha augmentat el Deute Públic, a interessos més elevats pel risc del país. Tenim totes les mancances: manca de sectors econòmics alternatius, manca de liquiditat, manca de crèdit internacional i manca de lideratge.

Com no tenim credibilitat, el secretari d’Hisenda ha anat a Paris i Londres a defensar la solidesa financera del nostre país. “Serem bons pagadors” . El nostre Deute són 550.000 milions d’euros, un 12000 euros per persona. Suportable (que vol dir retornable amb interessos als inversos, especialment els estrangers) segons el Secretari d’Economia, el Sr Campa.. Suportable si el país pot generar suficient riquesa.¡¡¡¡

Si no ho fa, l’alternativa és retallar prestacions socials. En Zapatero no les retallarà per convicció personal (lloable) i per la pèrdua de vots. A les hores? D’on retallar? De les autonomies. Quants dies fa que no es parla de l’Estatut? Per què?

El PP, co- culpable del desastre acusa en Zapatero de no fer res. A diferència de l’ actitud farisaica del PP, en Zapatero no és competent però el seu comportament no és immoral. Els immorals són a un altre lloc, al carrer, a les institucions polítiques i financeres, a les poltrones, a l’oposició.. No tots, només alguns però molt importants, amb total impunitat.

Veient tot això en Zapatero ha fer esmenta de la conspiració en contra seva. Cal dir que aquesta no és jueu masònica.

Per què he dit “penúltim element”? El proper s’està coent ara..... Quines alternatives: en el proper blog proposaré unes quantes.

LA FLOR AL C.. S'HA ASSECAT.

2010-02-05T06:26:00.000-08:00

LA FLOR AL C...S'HA ASSECAT.

El 6 de juliol vaig escriure la possible evolució de l’Ibex. Us poso el gràfic. Tenint en compte que els estius són “baixistes” i l’evolució de l’economia real, era dubtosa l’evolució de l’índex que havia arribat als 15000. Bé, tots sabem que l’índex va arribar fins els 12000 punts a la fi de l'any esperonat per la manca d’alternatives d’inversió reals, a banda de l’or.

Un cop finalitzat l’any els ludòpates han decidit desfer posicions. L’ Íbex ha arribat als 10000 punts i baixant..

Ha canviat la situació econòmica? No, tot s’està complint segons el guió: atur al 20%, dèficit públic del 11,4%, Deute Públic del 60% del PIB, contracció del PIB per setè trimestre consecutiu, pèrdua de la imatge de solvència d’Espanya a nivell internacional....

En aquest entorn, ni els ludòpates poden jugar. L’escenari futur? A nivell economia real, igual, és a dir, atur, inici dels conflictes amb els sindicats, embargaments i desnonaments, destrucció de llocs de treball que aporten valor, substitució per ma d’obra més barata, manca de finançament autonòmic.

A nivell borsa... ummmm.. moviments laterals, l’índex baixant fins els 6800 punts I llavors, ludòpates a jugar¡¡¡

La flor al c… del Sr Rodríquez (Zapatero) s’ha assecat. Les seves aparicions publiques recordaran cada cop més a les d’en Felipe González. La Sra Esperanza Aguirre ( el seu nom sembla pura ironia), rient, fregant-se les mans i pensant en el “full de puta”( quin d’ells?)

Eleccions anticipades? Probablement, a la tardor? Dins de 14 mesos. L’any 2010 tampoc serà bo econòmicament parlant.

l'evolució de l'íbex 35 els darrers mesos

PRESSUPOSTOS DE VENDES EN TEMPS DE CRISI: UNA REGLA APROXIMADA.

2010-02-04T04:55:00.000-08:00

PRESSUPOSTOS DE VENDES EN TEMPS DE CRISI: UNA REGLA APROXIMADA.

Moltes empreses tanquen i fer pressupostos de vendes es fa molt difícil. En general l’elaboració de pressupostos té una base històrica. Si fa 2 anys vàrem vendre 90 ,i l’any passat 100.. quan vendrem aquest any? .. la resposta més obvia fora..110¡. Aquest raonament és cert quan els entorns són estables, fent un símil nàutic, quan es navega amb vent constant i favorable.

Què passa quan les condicions són canviants? Que les eines de pronòstic són poc útils, especialment les endivinatòries (inclosa la Macro i la Microeconomia). Conèixer el futur dels fenòmens socials de forma quantitativa és fa sovint molt difícil.

La natura del negoci determina el pressupost. La crisi no afecta a tothom per igual. Parlem de sectors. Per començar, el sector serveis té unes característiques diferents: per exemple, les companyies de telefonia no perdran gaire facturació ni tampoc el establiments turístics ( en aquest cas determinats molt per l’entorn mundial en millor situació que el nostre) o el sector sanitari o els centres educatius, incloses les escoles de negocis.

Per a qualsevol empresa del sector industrial multipliqueu totes les xifres per 0,80 i us equivocareu poc. Pressupost de vendes del 2010?: el 80% del màxim, que pot ser es va assolir el 2007. Per què aquest valor? Perquè el creixement de l’economia dels darrers anys era fals, estava inflat artificialment per l´ efecte de la bombolla financera- especulativa. L’ índex de producció industrial va variar del +5% el 2007 fins el -25% el 2008 segons l’ Institut Nacional d’Estadística i va repuntar fins el -10% el 2009. Aquests 15 punts, amb un factor de seguretat donen el factor corrector del 80%.

Amb aquesta premissa, és fàcil calcular en quina quantitat s’ha de reduir les despeses per continuar tenint “certa rendibilitat” o com a mínim “viabilitat” ( subsistència) de les activitats empresarials. La reducció de despeses és gairebé sinònim d’acomiadament- ERO. L’increment d’atur és conseqüència de l’aplicació del factor corrector.

L’excepció a aquesta regla és l’immobiliari: es trigarà 5 anys en pair els habitatges construïts així que, el número d’habitatges nous el 2010 serà del 20% del màxim , uns 120000 a tot l’Estat.

Sembla arbitrari aquest factor corrector? És un promig estadístic, no més fals que les previsions macroeconòmiques. Naturalment, els gestors de les empreses saben o haurien de saber fins quin punt la seva realitat es afectada per la crisi i no realitzar pressupostos voluntaristes o declaracions de desitjos.

LIDERATGE SITUACIONAL: CARRETERO LAPORTA

2010-02-04T04:08:00.001-08:00

LIDERATGE SITUACIONAL

La teoria clàssica d’organitzacions explica que davant una crisi, és més important la resolució que la unanimitat, el consens o la majoria. Què faríeu si hagués una via d’aigua en un vaixell? Una assemblea per decidir si cal taponar-la? O qui ho ha de fer?. Suposo que algú amb sentit comú diria, que “qui tingui més experiència o capacitat ho faci”.

La situació catalana actual és molt semblant a la descrita, el que passa és que molts viatgen dins el Titanic i no se’n adonen que s’ enfonsa.

Qui són les persones més adients per sortir de la crisi de país? El Sr Carretero vol portar bons “taponadors” de vies d’aigua i el Sr Laporta ho és. El President de l’ entitat catalana més universal, que més triomfs ha aconseguit en menys temps i millor imatge del club projecte és un bon candidat a la Presidència de la Generalitat. Ja vàrem comentari fa molt mesos, abans de que el Sr Laporta insinués la seva intenció política.

El Sr Laporta no és sempre políticament correcte, cosa que personalment valoro molt. Estic fart dels correctes que fan demagògia. Cal algú que li digui a les coses pel seu nom independentment de que siguin populars o no. El Sr Laporta ho fa.

Finalment hi ha aquells que es queixen de la seva imatge, del seu ego. Sincerament, la seva vida privada és seva i no l’amaga com fan altres molt hipòcrites. A tots aquest crítics els hi recordo que una “farra” amb aquest senyor deu ser molt terapèutica i probablement molts crítics amb moral no victoriana envegen la seva actuació.

I si el ego se li escapa, ja cercarem un terapeuta. És un element associat de forma natural als polítics i majoria de personatges públics, aquest “descontrol” de la personalitat. Siguem pràctics, no ens cal un líder virtuós, sinó efectiu, que no s’amagui darrera la demagògia, que sàpiga envoltar-se de gent vàlida i amb projecció mundial.

Jo recolzo el Sr Carretero, totalment.

LLIBERALISME RADICAL , CONSEQÜÈNCIES PERILLOSES.

2010-02-03T03:21:00.000-08:00

LLIBERALISME RADICAL , CONSEQÜÈNCIES PERILLOSES.

Algun economista molt lliberal ha indicat que per a sortir de la crisi cal generar més riquesa o cobrar menys. Obvietat a banda, això és un reduccionisme perillós. Generar riquesa és l’ideal i per això calen micro economistes, emprenedors i no macro economistes. En quant al sous, no tothom cobra igual. Reduir el sou un 20% no té el mateix efecte quan es guanyen 6000 € mensuals que quan s’ingressen 1000. Hi ha una línia de dignitat i pobresa.

El mercat laboral s’autoregula i molts sous han baixat. De fet molta gent ha passat a sou zero, o sigui a l’atur.

El problema és la quantitat de gent que cobra i no aporta valor, alguns d’ells funcionaris. Molts funcionaris són imprescindibles, com els sanitaris i els docents però la multiplicació de les administracions, central, autonòmica, local amb els ajuntaments, consells comarcals i ara, les vegueries, els polítics, parlamentaris, assessors, exèrcits a l’ Afganistan ,etc suposen un cost que aporta poc valor i molt de cost. Aquí si que es pot aplicar l’anàlisi de rendibilitat.

No baixem sous de forma indiscriminada, analitzem si un lloc de treball aporta valor i si no ...

Ja sé que aquest anàlisi no és popular ni populista però jo no he de guanyar cap elecció i puc dir algunes veritats i obvietats.

LA BOLA MÀGICA XI: LLUITAR SI, PERÒ PER A QUÈ, QUI I ON?

2010-01-30T16:57:00.000-08:00

Hi ha força moviment aquest dies. L’atur continua pujant encara que la velocitat de destrucció sigui menor. El Govern espanyol ha assolit un record del 11,4% de dèficit superant les hipòtesis més pessimiste. Com per a ser europeu cal un dèficit igual o inferior al 3%, s’ha d’augmentar els ingressos i/o reduir les despeses.. Difícil. Per incrementar els ingressos s’han de recaptar més impostos. Els indirectes que graven el consum poden augmentar si ho fa el consum ( impossible durant molt de temps donada la situació econòmica i financera de l’Estat espanyol) o pujant el tipus percentual (bàsicament, el tipus d’IVA). El Govern ho farà . Clar que això augmentarà el preu final que haurà de pagar el consumidor, baixant el consum perquè no es pot gastar més del que es té, sigui el preu del bé o l’impost.

I què dir dels impostos directes (renda i patrimoni i benefici d’empreses). Si cada cop queden menys empreses pujar els impostos sobre beneficis no ajuda gaire a la seva sostenibilitat. Si les persones i famílies tenen menys ingressos, hauran de pagar menys, excepte les macro rendes de les grans fortunes que ja sabem què fan...

I què dir de la reducció de Despesa Pública? Les pensions, la despesa sanitària, l’educació, les prestacions de l’ atur, els interessos del Deute Públic i les nòmines dels milions de funcionaris (incloent personal sanitari i docent, els menys funcionaris dels funcionaris) signifiquen una gran part del pressupost de l’Estat i hi ha poc marge de maniobra, excepte a) pagant menys als pensionistes b) retardant el pagament de les pensions de jubilació c) co-pagant la sanitat (despesa farmacèutica) d) pagant menys al aturats.

En certa forma aquestes opcions han estat posades en marxa : es pugen les pensions però s’augmenten les retencions, es retarda l’edat de jubilació i fa temps s’ha aplicat el copagament farmacèutic.

La cinquena opció és el No finançament a les autonomies. Jo no tinc clar quants diners rebrà realment Catalunya. Probablement sortiran notícies contradictòries als diaris per a confondre al ciutadà.

Però tot això no arregla el problema d’aquest país. La solució és generar riquesa “sostenible” i aquest Govern no sap crear l’entorn per fer-ho. Tampoc crec que entengui què vol dir “sostenible”. I el PP, amb el Sr Aznar i el Seu ministre Sr Rato varen permetre que les entitats financeres sobrevaloressin els immobles, donessin préstecs per comprar vehicles de luxe i varen permetre l’entrada de milions d’immigrants mal pagats, gens integrats en molt casos, que ara “floten” en el marasme que tots aquest irresponsables han creat afegint un problema i un debat sobre l “empadronament” totalment hipòcrita.

A propòsit, el Sr Rato va passar de Ministre d’Economia a Director General de FMI i ara a President de Caja Madrid sense l’oposició efectiva del “otro hijo de puta” (segons la nomenclatura de l’Esperanza Aguirre, senyora amb una pijeria només superada per la seva ambició i “mala llet” patològiques). Hem de suposar que aquesta entitat tindrà molts beneficis. Però qui és realment aquesta entitat? Deu ser magnífic dirigir una entitat financera sense propietari, a anys llum de l’esperit que les va crear (ajudar als impositors) que han quedar substituïts pels impostors. Els impostors es deixen ajudar.

El panorama futur és alarmant : o bé ens governen incompetents o aprofitats peperos (que tenen més pedigree, descendents de hiper conservadors franquistes, amb universitat pija) o socialistes ( alguns reclutats en els grups anteriors o bé entre els afamats de llarg termini) ...

Què es pot fer a nivell individual? Què pot fer cada ciutadà? Al meu entendre l’estratègia depèn de l’edat, la formació i la fortuna personal.

Si tens fortuna personal no la malgastis però “carpe diem”, directament. A fi de comptes aquest país té bon clima i amb diners es viu bé.

Si ets jove, format , gasta poc, comparteix les despeses amb els amics, ves-hi de lloguer i no de compra ( de fet no podràs plantejar-t’ho ) quedat a la llar familiar, sense formar una família amb descendència. És molt car, especialment el divorci. Les estadístiques parlen d’un 80% de trencament dels matrimonis. Si algú pensa que sóc pessimista o negatiu , que parli amb qualsevol jove no qualificat menor de 30 anys i escolteu el que diu o mireu què fan els caps de setmana, el consum d’alcohol i altres drogues.

Si ets jove i molt qualificat en carreres tècniques i científiques, busca un altre país on es valori el coneixement, la ciència i la tecnologia. Potser podràs formar una família i venir de vacances. El perill es que no coneguis a ningú quan tornis.

Si ets madur, amb poques obligacions familiars, enhorabona . Carpe-diem , exercici, salut, hobbies, cultura i relacions. No et cremis lluitant per aquest país. No té futur. S’ha acabat. Game over. Què vols canviar? Fer un altre partit polític? Encara no has entès que la política és una forma de vida per a vividors incompetents/ ambiciosos? (no ho dic jo sol, sinó les enquestes socials que consideren als polítics con el tercer problema més seriós). Teniu algun dubte?: Ja heu oblidat a l’Aznar, en Felipe González i el mal que varen fer?

I en clau catalana què ha fet en Carod Rovira, l’esperança nacionalista, amb les seves ambaixades, la seva macro casa a Tarragona, “l’endoll “ del seu germanet que recorda al del Sr Guerra els anys 80? Per què no ha trancat el tripartit quan Catalunya no ha tingut el finançament promès/decidit pel poble? I què del nostre Cap d’Escolta, president del Parlament i dels seus cotxes “tunejats” .. I abans, d’en Colom, dels seus deutes “pagats” per en Millet, i de la Sra Rahola, ara reciclada a folklorico tertuliana.

Catalunya és una ficció que només queda a la ment dels romàntics. Des de la batalla de Muret al 1213 tot ha estat davallada, sense conya. Els valors tradicionals catalans, l’esforç, l’estalvi, són patrimoni d’una minoria colonitzada per valors aliens, diluïda dins la mediocritat celtibèrica. I els personatges com els Millet, les Prenafetas, els Alavedras.. han estat “la puntilla”. I què dir dels Pujol, dels Roca, que aparentment han fet tant per Catalunya i que són co- responsables de la manca de finançament i del nostre gris futur?

Poca cosa més puc afegir. Crec que aquesta secció, la bola màgica, serà repetitiva en el futur. Quan les coses es fan tan malament com s’han fet durant 400 anys (no sobre cap zero) i hem deixat que es facin, abdicant en irresponsables, lladres, mentiders i manipuladors, la solució és a molt llarg termini i francament, no crec que hi hagi cap solució per aquest maleït país. Abans teníem al dictador com a explicació però fa 35 anys que va morir.. quina excusa hi ha ara?

He arribat a la indiferència, el passotisme, el menyspreu envers les institucions polítiques, socials, pseudo democràtiques. Només crec en algunes persones, triades individualment. I en mi mateix. Quan no quedi ningú més , em semblaré en el John Lennon, quan era viu, realment viu.

VIC SI ,VIU NO

2010-01-16T17:09:00.000-08:00

VIC SI VIU NO.

VOT IMMIGRANT CONDICIONAT (VIC).

Aquests dies hi ha hagut molta polèmica sobre el vot dels immigrants. És evident que tothom té drets i quan una persona està arrelada a un país sembla lògic que pugui expresar la seva opinió a les urnes.

Aquesta és la qüestió fonamental: què vol dir "arrelat"? Portar un cert número d’anys vivint al país?. Parlar l’idioma? Conèixer, compartir i acceptar l’estil de vida del país d’adopció? Participar de la vida social enlloc de viure en ghettos?

Aquests aspectes són de difícil valoració, però crec molt pitjor no fer-ho i permetre que tothom voti simplement perquè “viu en un lloc". Aquest criteri és demagògic i pot portar rèdit polític (votants) especialment a l’esquerra no nacionalista que vol un model no català. Potser cal mirar què fan països demòcrates del nostre entorn....

Sí al vot immigrant condicionat (VIC), no al Vot Immigrant Universal (VIU). Cal posicionar-s'hi pel nostre futur.

L'EFECTE PAPALLONA

2010-01-07T06:52:00.000-08:00

LA NOSTRA VIDA ESTÀ PLENA DE PAPALLONES

A començament d’any tothom fa propòsits de canvi i penso que és molt positiu. De tota manera la realitat ens recorda el paper de l’atzar a la nostra modesta existència. Milers de petits fets que canvien la nostra vida,alguns de forma intrascendent i altres de forma dramàtica: la trucada telefònica que ens entreté i ens fa perdre el taxi , arribant tard a l’aeroport i perdent un avió que té un accident. Aquest fet es coneix com l’efecte papallona i és prou conegut.

L’efecte papallona té un altre significat: la suma de petits fets minúsculs que sumats fan un munt. Alguns deguts a l’atzar i altres estudiats a fons. Hi ha molts exemples patents a la nostra vida, minúsculs, però que agregats són rellevants. Us poso uns quants: quan he presentat la declaració anual d’IVA telemàticament , l’Agència Tributària no l’ha acceptada. Després de revisar les dades mil cops i parlar amb 3 experts, la raó era que el nom donat al fitxer tenia espais en blanc i el sistema no ho accepta. Això no passava amb la declaració de l’any 2008.

Conseqüències: 10 minuts al telèfon 901 i no precisament a preu de tarifa plana ( la connexió amb Skype que comenta Hisenda no està activada).

Aquesta deficiència addicional generada per Hisenda de forma involuntària pot multiplicar els ingressos de Telefònica enormement, si multipliquem pel número d’usuaris que la poden patir si deixen espais en blanc en la nom del fitxer que Hisenda recull.

De sobte, me ‘n recordat de la quantitat de papallones que ens envolten a tots. Ni ha tantes que ningú no les veu.. Voleu exemples?: els peatges a les autopistes catalanes amb la recaptació milionària, els cèntims carregats als comptes corrents per gestions gairebé inexistents, el pes del cartró i els embalatges a les botigues d’aliments pagats a preu de menjar, el sobrepreu del kilo de fruita per l’intermediari en lloc del pagès, els imports fixos del rebut de l’aigua, el gas i l’electricitat, les barres de pa de ½ kg que pesen 400 gr, les zones verdes i blaves de parking (sense transport públic alternatiu en molts casos).

Aquest tipus de papallones són autèntics depredadors, paràsits, enemics de la gent però acceptats per tothom. Ens hem acostumat a ser hostes i ja no protestem. La nostra sensibilitat a les papallones ha disminuït enormement. Alavedres, Prenafetes, Muñoces ( el de Santa Coloma i l’andalús) i Millets belluguen les seves ales i produeixen tempestes i huracans però ja no notem l’aire. Uns quants calerons a compte del que robaren i al carrer. Ningú no en parla d’ells.

Dins aquest context, no ens ha d’estranyar les papallones dialèctiques, els polítics que diuen que no convocaran eleccions si el Tribunal constitucional ens retalla l’Estatut, que els són molts seriosos i faran la seva feina. Aquestes papallones semblen més aviat rates pinyades però tampoc els veiem.

Estem insensibilitzats, adormits, anestesiats, plens de torrons i alcohol. I les papallones, les rates pinyades i la resta rient i multiplicant-se.

MENYS MORTS PER ACCIDENT DE TRÀNSIT, ALCOHOL I VEHICLES CAMUFLATS

2010-01-02T08:29:00.001-08:00

Bona notícia.: un descens del 13% respecte al número de morts per accident de trànsit respecte l’any 2008. Les dades són encara més impressionants si tenim en compte el número de vehicles : l’any 1964, amb 2 milions de vehicles, van haver 1997 morts (1000 morts per milió) I actualment, amb 31 milions i 1897 morts, la taxa és de 61 morts/milió.

Hi ha gent que es queixa de la baixa taxa d’alcohol permesa, 0,20 gr/litre. Molts bevedors habituals diuen que ells “controlen”. Mostren una lamentable manca de maduresa i responsabilitat. Els accidents obeeixen a una sèrie de causes : alcohol, velocitat inadequada, estat de les carreteres, climatologia i estat del vehicle. Eliminar factors de risc “controlables”, tals com l’alcohol i l’excés de velocitat, redueix el número d’accidents i això és una veritat incontestable , confirmada per l’Estadística ( una Ciència) i no l’opinàtica, tan habitual a la política i l’ Administració. És cert que 120 Km/hr a algunes autopistes pot semblar massa baix però la llei és útil en qualsevol cas i ja sabem que de fet 120 són 129 a la pràctica..

Un altre tema és la presència de vehicles de trànsit camuflats que permeten la infracció i la multen. Si l’objectiu és evitar la infracció ( i possible accident), la clara identificació dels vehicles de trànsit és efectiva com a dissuasori . Si l’objectiu és recaptar impostos, que amaguin tots els vehicles però serà una clara mostra de cinisme i d’incoherència amb la reducció d’accidents.

En qualsevol cas, controlem l’alcohol i la velocitat. Si algú ha de conduir que no begui i si veu, que no condueixi i si no pot deixar de beure, que si faci mirar per un especialista, que no pretengui que canviïn una de les poques legislacions que és efectiva perquè “ell (o ella) controlen quan beuen”.

És evident que l’estat de les carreteres és un altre factor a corregir i si es fomentés l’ús del tren ( puntual i freqüent) encara hi hauria menys accidents i menys contaminació. Lamentablement la inútil i retòrica Llei de Sostenibilitat Econòmica no recull aquests aspectes.

EL PRINCIPI D’IRRESPONSABILITAT I ELS INNOCENTS .

2009-12-30T04:58:00.000-08:00

Les típiques bromes dels innocents estan desapareixent. Té la seva lògica perquè poca innocència ens queda. Malgrat això , la Generalitat i el Govern espanyol ens han fet una innocentada : la gestió de rodalies ha quedat transferida a la Generalitat, excepte els trens i les vies¡¡¡¡¡¡¡¡.

Quan hi hagi una queixa per retard, ens haurem de queixar a la Generalitat, que dirà que lamentablement no gestiona les vies ni els trens, només les queixes.

El Govern espanyol i la Generalitat han aplicat el Principi d’Indeterminació de Heisenberg, que implica no poder determinar simultàniament la posició i la velocitat d’un electró . L’electró s’escapa . Aquest famós principi de la Física Quàntica ha estat estès a l’àmbit polític i s’hauria d’anomenar el Principi d’Irresponsabilitat Montilla- Zapatero. En el cas de rodalies no sabem qui té la pilota. Aquest nou Principi diu ” és impossible determinar la responsabilitat de la Generalitat i del Govern espanyol en el tema rodalies”.

Suposo que la gestió dels bars i dels w.c. seran la gran prioritat de la nova gestió transferida. Veient com van les coses, la Generalitat tindrà molta feina, especialment amb els w.c. .Els soferts usuaris els haurem de fer servir cada cop més. Estaran prou nets? Oferiran la garantía sanitària suficient?. Hi haurà paper o aplicant la llei de Sostenibilitat mancaran els rotllos per a no deforestar?.

Tal com van les coses em sembla que haurem de fer les nostres necessitats a casa perquè ni els w.c. estaran ben gestionats. Aplicant la lògica ,si cada país té el Govern que es mereix i aquest Govern ens dona aquests serveis, vol dir que nosaltres tenim els w.c. i les rodalies que ens mereixem.

Bé, vaig a dinar perquè he de sortir en cotxe i pagar el peatge de la “meva autopista” catalana. En aquest cas, no s’aplica el Principi d’Irresponsabilitat Montilla Zapatero. Tot està molt determinat : “si ets català, paga i calla”.

LA LLEI DE SOSTENIBILITAT DE L’ECONOMIA III

2009-12-25T15:30:00.000-08:00

Finalment arribem a la Ciència I Tecnlogia, al capítol VI¡¡¡¡

CAPÍTULO VI

Ciencia e innovación

Sección 1ª

Transferencia de resultados en la actividad investigadora

Artículo 63. Titularidad y carácter patrimonial de los resultados de la actividad investigadora ..

1. Los resultados de las actividades de investigación, desarrollo e innovación a las que se refiere el artículo anterior, así como el derecho a solicitar los títulos de propiedad industrial adecuados para su protección jurídica pertenecerán a las entidades cuyos investigadores los hayan obtenido en el ejercicio de las funciones que le son propias

Està clar, oi?. Quan treballes per a una entitat, aquesta és la propietària de la feina feta.

Ara que tot sembla clar , ens diuen que els drets es poden transmetre, cosa que ja sabíem

Artículo 64. Aplicación del derecho privado a los contratos relativos a promoción, gestión y transferencia de resultados de la actividad investigadora.

1. La transmisión a terceros de derechos sobre los resultados de la actividad investigadora a que se refiere el artículo anterior requerirá la previa declaración, por el titular del Ministerio a que esté adscrita o vinculada la entidad investigadora, o por el órgano competente de la Universidad, de que el derecho no es necesario para la defensa o mejor protección del interés público.

2. La transmisión se regirá por el derecho privado, en los términos previstos por esta Ley y las disposiciones reguladoras y estatutos de las entidades a que se refiere el artículo 60, aplicándose los principios de la legislación del patrimoniode las Administraciones Públicas para resolver las dudas y lagunas que puedan presentarse.

Què té a veure tot això amb la sostenibilitat econòmica?. Quin valor econòmic té aquesta “cessió” a terceres parts?

5. En todo caso, la transferencia o cesión de uso a terceros de los derechos sobre estos resultados se hará con una contraprestación que corresponda a su valor de mercado.

Com es fixa el valor de mercat? Habitualment el que les dues parts estiguin disposades a pagar i cobrar. O potser s’anomenarà una altre Comissió per a fixar el valor de mercat?. O algun “acord extra oficial”, del tipus adjudicació de llicències de telefonia mòbil?

De tota manera, no sabem encara de quines activitats de recerca ni àrees prioritàries s’està parlant.. De moment repartim la pell de l’os.. I l’Administració vol la seva part..

6. Cuando la enajenación se efectúe a una entidad privada deberá preverse, en la forma que reglamentariamente se determine, la inclusión en el contrato de cláusulas de mejor fortuna que permitan a las entidades públicas recuperar parte de las plusvalías que se obtengan en caso de sucesivas transmisiones de los derechos o cuando debido a circunstancias que no se hubieran tenido en cuenta en el momento de la tasación, se apreciase que el valor de enajenación del derecho fue inferior al que hubiera resultado de tenerse en cuenta dichas circunstancias.

Això en el supòsit de que l’Administració Pública generi tecnologia però retallant el pressupost d’aquest trist Ministeri de Tecnologia en gairebé 800 Milions d’euros l’any 2010, no crec que hi hagi molta transferència.

L’Estat vol ser soci d’aventures empresarials i la llei deixa la porta oberta.

Los Organismos Públicos de Investigación, previa autorización de los Departamentos Ministeriales a que estén adscritos, las Universidades y los demás agentes incluidos en el ámbito de aplicación de este capítulo, podrán participar en el capital de sociedades mercantiles cuyo capital sea mayoritariamente de titularidad privada y cuyo objeto social sea la realización de alguna de las siguientes actividades:

Bona idea sobre el paper . Cal veure com s’aplica a la pràctica: en quin moment s’incorporen les entitats investigadores?. Quin percentatge màxim tenen i quina és la seva aportació tan econòmica com tecnològica?

La gran incògnita persisteix: quines són les àrees /sectors de desenvolupament?quins recursos humans i tècnics es posaran en marxa?. Primer, impliquem les universitats:

Universidad, investigación y transferencia

Artículo 69. Objetivos en materia universitaria La contribución del sistema universitario a la implantación de un modelo económico basado en el conocimiento y la mejora de la innovación se basarà en la consecución de los siguientes objetivos:

a) Promover la competitividad e internacionalización de las universidades mediante la modernización de sus infraestructuras.

b) Incentivar la productividad científica y la transferencia de conocimiento ytecnología e innovación, en todas las ramas del saber

Però, això ja ho feien des de l’Edat Mitjana ¡¡¡ i ara és llei?.

Alguna cosa ha canviat : les Universitats entraran en competició i es crearà un Campus d’Excel·lència Internacional (denominació molt en la línea d’aquest Govern).

Artículo 70. Competitividad universitaria

1. El Gobierno, en el ámbito de sus competencias y en el marco de la Estrategia Universidad 2015, promoverá la competitividad de las universidades españolas y su progresiva implantación en el ámbito internacional, mediante la mejora de la calidad de sus infraestructuras y su agregación con otros agentes y actores, públicos y privados, que operan en la sociedad del conocimiento. Estas iniciativas se articularán a través del programa Campus de Excelencia Internacional.

2. En el marco de este programa, el Gobierno, a través del Ministerio de Educación, priorizará aquellos proyectos que persigan las siguientes finalidades:

a) Generar campus universitarios altamente competitivos de reconocido prestigio internacional y con un elevado nivel de diferenciación, al potenciar sus fortalezas y actividades más excelentes.

b) Fomentar Campus donde exista una mejor investigación, transferencia de conocimientos y especialización. Se potenciarán la mayor especialización y diferencias dentro de los mismos.

c) Promover la agregación de instituciones que elaboren un proyecto estratégico común y desarrollen un entorno académico, científico, emprendedor e innovador de calidad.

d) Mejorar las infraestructuras universitarias, en general, y las relacionadas con la investigación e innovación, en particular.

e) Generar un alto nivel de prestaciones de servicios públicos dirigidos a la comunidad universitaria, promoviendo un nuevo urbanismo que tenga en cuenta también mejoras energéticas y medioambientales.

f) Concentrar en un mismo espacio urbano o periurbano los centros docentes, los servicios de apoyo, unos entornos y servicios que fomenten el desarrollo sostenible medioambiental, social y económico, y la residencia de estudiantes, profesores, investigadores, de institutos de posgrado con vocación internacional.

g) Potenciar la cooperación al desarrollo, configurando los Campus de Excelencia Internacional como espacios de socialización, transmisión de valores humanos y de garantía de la igualdad de oportunidades, igualdad de género, y la plena integración de las personas con discapacidad

h) Incorporar fórmulas flexibles de organización del trabajo, es decir, la asunción de medidas que permitan conciliar la vida personal, familiar y laboral.

I això com ho faran si retallen el pressupost per a la recerca?

Per una altre banda, si es vol conciliar la vida familiar, una recomanació : teletreball, càmera web per a controlar el treball a domicili ( és una mica paranoic i no cal, el que importa és la feina ben feta i a temps) , processos administratius mitjançant internet i poc desplaçament en vehicles. Això si que és sostenible.

En aquest sentit, quan es parla de la reducció de les emissions de CO2, el fet de que milions de persones poguessin treballar des de casa seva part del seu temps laboral aprofitant internet, reduiria dràsticament les emissions de gasos contaminants.

Artículo 97. Objetivos nacionales en materia de ahorro y eficiencia energética y energías renovables

1. Se establece un objetivo nacional de energías renovables del 20% en el consumo de energía final bruto en 2020, que deberá alcanzarse con, al menos, el 10% de energías renovables en el consumo del sector transporte.

El segon paràgraf és pura retòrica:

2. Del mismo modo, se adoptarán las estrategias y las medidas necesarias para lograr un objetivo general de reducción de la demanda de energía primaria, sobre el escenario tendencial en ausencia de políticas activas de ahorro y eficiencia energética, coherente con el objetivo establecido para la Unión Europea del 20% al 2020 y con los objetivos de reducción de emisiones de gases de efecto invernadero asumidos por España.

Tot aquest redactat ho signava el mateix Don Luis de Góngora y Argote

LA LLEI DE SOSTENIBILITAT DE L’ECONOMIA II

2009-12-25T14:34:00.000-08:00

Seguim llegint el text de l'avant projecte d'aquesta llei

Artículo 36. Sostenibilidad en la gestión de las empresas públicas

Dins la llei destaca un paràgraf que haurien signat els culteranos espanyols dels segle XVII : “ Identificar líneas de actuación asociadas a procesos de investigación, desarrollo e innovación relacionadas con las actividades del objeto social o estatutario de la entidad, orientadas a obtener tecnología no existente en el mercado susceptible de contribuir a mejorar sus procesos

productivos.

O sigui, disseny de processos efectius ( mínim cost) amb la tecnología necessària. Però qui farà això?. Aquí si que cal responsables amb mentalitat de canvi.

Pel que sembla, les administracions locals són poc sostenibles

Artículo 37. Incumplimiento por las Entidades Locales de la obligación de remitir la liquidación de sus presupuestos a la Administración General del Estado.

En el supuesto de que las Entidades locales incumplan la obligación de remitir al Ministerio de Economía y Hacienda la liquidación de sus respectivos presupuestos de cada ejercicio, de acuerdo con lo establecido en el artículo 193.5 del Texto Refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales aprobado por Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, la Dirección General de Coordinación Financiera con las Comunidades Autónomas y con las Entidades Locales procederá a retener a partir del mes de septiembre del ejercicio siguiente al que corresponda aquella liquidación, y hasta que se produzca la citada remisión, el importe de las entregas mensuales a cuenta de la participación en los tributos del Estado que les corresponda.

Però,no ,no cal fer-ho per què : “ En el supuesto de que las Entidades locales justifiquen razonadamente la imposibilidad material de dar cumplimiento a la obligación mencionada en el apartado anterior, la Dirección General de Coordinación Financiera con las Comunidades Autónomas y con las Entidades Locales podrá decidir suspender la retención de fondos a la que se refiere dicho apartado, previa solicitud del Pleno de la Entidad local afectada.

Això no és seriós. Ja sabem que “feta la llei, feta la trampa” però aquesta llei ja descriu la trampa¡¡

Responsabilidad Social de las Empresas

Artículo 40. Promoción de la responsabilidad social de las empresas.

1. Con el objetivo de incentivar a las empresas, especialmente a las PYMES, a incorporar o desarrollar políticas de responsabilidad social, el Gobierno pondrá a su disposición un conjunto de características e indicadores para su autoevaluación en materia de responsabilidad social, de acuerdo con los estándares internacionales en la materia.

El conjunto de características e indicadores a que se refiere el apartado anterior deberá establecerse de manera integrada, atendiendo especialmente a los objetivos de transparencia en la gestión, buen gobierno corporativo, compromiso con lo local y el medioambiente, respeto a los derechos humanos, mejora de las relaciones laborales e igualdad efectiva entre mujeres y hombres, todo ello de acuerdo con las recomendaciones que, en este sentido, haga el Consejo Estatal de la Responsabilidad Social Empresarial.

Las empresas que cumplan un nivel mínimo en los anteriores indicadores podrán ser acreditadas como empresas socialmente responsables por el Observatorio del Consejo Estatal de la Responsabilidad Social Empresarial

La RSC és l’extensió natural del concepte de Qualitat (tipus ISO) i pretén fomentar el respecte a les persones, els usuaris, la societat i l’entorn en general per part de les empreses. L’inconvenient radica en el cost que pot significar per a les empreses i que pot acabar sent parerassa i burocracia. Per altre banda, el primer criteri de sostenibilitat és finacer ieconòmic : empreses no rendibles, no són sostenibles.

L’article 41 parla de l’agilitat i reducció de costos de constitució de societats. Bona idea.

Reducció de a morositat.

La morositat és una característica molt celtibérica. A paisos com a Portugal, un xec sense fons és un delicte, aquí és un elements decoratiu, emmarcable. L’Administració es proposa pagar ràpid.

“Artículo 4. Determinación del plazo de pago

1. El plazo de pago que debe cumplir el deudor será el que se hubiera pactado entre las partes dentro del marco legal aplicable y, en su defecto, el establecido de acuerdo con lo dispuesto en el apartado siguiente, sin perjuicio de lo previsto en el apartado 3 de este artículo.

2. El plazo de pago, a falta de pacto entre las partes, será el siguiente:

a) Treinta días después de la fecha en que el deudor haya recibido la factura o una solicitud de pago equivalente.

b) Si la fecha de recibo de la factura o la solicitud de pago equivalente se presta a duda, treinta días después de la fecha de recepción de las mercancías o prestación de los servicios.

c) Si el deudor recibe la factura o la solicitud de pago equivalente antes que los bienes o servicios, treinta días después de la entrega de los bienes o de la prestación de los servicios.

Però les PIMES i els Autònoms tenen un tractament especial…

3. El plazo de pago a proveedores que sean considerados empresas de reducida dimensión a efectos del capítulo XII del Real Decreto Legislativo 4/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Impuesto de Sociedades, y los que sean considerados trabajadores autónomos a los efectos de la Ley 20/2007, de 11 de julio, del Estatuto del Trabajo Autónomo, será como máximo el siguiente, sin perjuicio de los plazos máximos inferiores que resulten de aplicación en virtud de la existencia de normativa específica:

a) Sesenta días después de la fecha en que el deudor haya recibido la factura o una solicitud de pago equivalente.

Pel que sembla, les empreses petites i els autònoms han de cobrar més tard. Això si, “ Para la aplicación de este plazo máximo de pago, los proveedores deberán acreditar su carácter fiscal de empresa de reducida dimensión y de trabajador autónomo en el momento de la contratación.

No li consta a l’ Administració la dimensió de l’empresa o el règim laboral del treballador?. Probablement, més parerassa.

I les signatures electròniques?

“La recepción de la factura por medios electrónicos producirá los efectos de inicio del cómputo de plazo de pago, siempre que se encuentre garantizada la identidad y autenticidad del firmante, la integridad de la factura y la recepción
por el interesado.”

Bé, la signatura electrónica asegura la identitat, oi? Si no ho fa, no és signatura electrónica. Quin altre tràmit s’hauran d’inventar per asegurar que la signatura electrónica és la signatura electrónica?

Ja hem superat tots els obstacles. Cobrem?. No necessàriament:

“ Cuando el deudor incurra en mora, el acreedor tendrá derecho a reclamar al deudor una indemnización por todos los costes de cobro debidamente acreditados que haya sufrido a causa de la mora de éste. En la determinación de estos costes de cobro se aplicarán los principios de transparencia y proporcionalidad respecto a la deuda principal. La indemnización no podrá superar, en ningún caso, el 15 % de la cuantía de la deuda, excepto en los casos en que la deuda no supere los 30.000 euros en los que el límite de la indemnización estará constituido por el importe de la deuda de que se trate.

Bé, no cobrem, passen sis mesos i demanem indemnització però..

2. El deudor no estará obligado a pagar la indemnización establecida en el apartado anterior cuando no sea responsable del retraso en el pago.”

Com en aquest país ningú es fa responsable de res, no cobrem interessos. Si, per exemple, la Generalitat no rep diners de l’Estat, no es pot fer responsable, oi? . Passem la responsabilitat a un altre..

O sigui, com sempre.

A un altre post seguirem estudiant aquest text tan prometedor.

6000 MILIONS D'EUROS

2009-12-22T16:25:00.001-08:00

6000 MILIONS D’EUROS..

En un debat al Parlament, el Sr Montilla ha dit que “cal potenciar l’economia bla, bla bla,” i per això.. 6000 milions d’euros¡¡¡

Pregunta : d’ on surten aquest milions? Finançament addicional? No , per què si no no estaríem com estem, les altres autonomies haurien protestat i els partits s’haurien posat les medalles pertinents.

Ja estaven comptabilitzats? com suggereix el Sr Oriol Pujol . Llavors és un altre engany . Si ens enganyen , és que no funciona l’ operació regeneració política per decret del Sr Montilla.. ¡ja¡ja¡

Conclusió: els polítics són el tercer problema més important del país i en ascens...

vegueries si però , prioritat ara?

2009-12-22T16:17:00.000-08:00

Hi ha un gran debat sobre les vegueries. Sense treure cap importància a aquest tema la qüestió és ben simple: tenim administracions locals, ajuntaments, Diputacions, Consell Comarcals, Mancomunitats i no sé quantes coses més.

En la meva opinió , el que s’ha de fer és crear llocs de treball, empreses, ajudar als empresaris, i emprenedors. Com varen dir les Cambres de Comerç, calen 30000 empreses noves per a crear 300000 llocs de treball que només compensaran en part els 500000 perduts a Catalunya.

Abans de res s’ha de definir el model econòmic del nostre país, probablement basat en activitats relacionades amb el Medi Ambient (reciclatge, energies renovables, transport ferroviari de mercaderies i de persones de rodalies efectiu, automòbils elèctrics), el temps lliure ( oci i cultura), la Salut (prevenció, esport, lleure, Biomedecina), la Tercera Edat, etc.

Un cop recuperat o endreçat el futur del país, es pot pensar en noves formes administratives. Complicar l’administració és una forma molt “espanyola” d’evitar resoldre el problema real i és una de les raons per a fugir d’aquest model de societat tan poc competitiu i insostenible.

Evidentment, coordinar totes aquestes administracions és molt complex, especialment quan tothom vol dir la seva .

Quan s’ha preguntat a CATRADIO a l’Alcalde de Tarragona sobre la importància de les vegueries i del nom, ha respòs que sí, que el nom de vegueries era molt important però no ha dit per què. Pot ser caldria que mirés, tant ell com els seus companys de professió, l’enquesta feta a nivell de l’Estat espanyol , que considera que els polítics són el tercer problema més important.

canvi de cromos

2009-12-22T15:58:00.000-08:00

EL PETROLI D’IRAK

El Govern d’Irak (¿?) ha assignat pous de petroli a la Xina i a Rússia en un simulacre de subhasta en lloc dels USA. Algun “neocon” de l’era Bush ha tingut el cinisme de dir que això demostra que els americans no varen intervenir a l’Irak per a tenir el control del cru.

Veiem, els Estats Units tenen un Deute Públic enorme, perpetu i com hem comentat altres vegades, els Xinesos i els Japonesos són els compradors ( i per tant finançadors) d’aquest deute. El Japó depèn relativament poc del petroli ( consumeix el mateix número de barrils d’ençà 1945¡¡ de forma que estan fora d’aquest joc.

La Xina ,en el seu avanç imparable , en el seu creixement i co-lideratge de l’economia mundial, necessita energia. Tallar l’accés de la Xina al Golf va ser una jugada estratègica dels Estats Units. El seu control de la zona els hi aporta un argument més per a obtenir finançament xinès: “si em financeu ( compreu el meu Deute) us dono pous de cru a canvi”.

Rússia i els Estats Units tenen una relació complicada. Rússia no pot acceptar el domini de la Xina i vol part del pastís. Es probable que negoci del gas rus hagi facilitat un canvi de cromos...

Lògicament, si la Xina i els USA volen petroli, no disminuiran la seva contaminació mediambiental i no es podran comprometre a res ni a Copenhagen ni a cap altre escenari teatral.

Algú encara confia en l’Obama?

OBAMA, PREMI NOBEL DE QUÍMICA

2009-12-20T14:53:00.000-08:00

OBAMA, PREMI NOBEL DE QUÍMICA

La conferencia de Copenhagen sobre Medi Ambient s’ha tancat amb una declaració d’intencions de no superar els 2ºC d’increment de la temperatura mitja de la Terra i amb una taula buida en que cadascú dirà el seu compromís contaminador.

Si la Xina i els EUA, els paisos més contaminadors, no es comprometen a res, si cadascú pot posar el que vol en aquesta taula de Word , ¿com es pot asegurar que la temperatura de la Terra no pujarà per sobre del límit dels 2 graus?

El Sr Obama, el de la Guerra Justa, defensa ara la “Contaminació Necessària”. Si li van donar el Premi Nobel de la Pau per la seva contribució a la Pau amb la Guerra Justa, li podrien donar el de Química per l’augment de CO2, compartit amb Wen Jiabao, Primer Ministre de la Xina, clar.

LEY DE SOSTENIBILIDAD ECONÓMICA

2009-12-20T14:36:00.000-08:00

LA LLEI DE L’ECONOMIA SOSTENIBLE.

La lectura de l’avanprojecte de l’Economia Sostenible del Govern Espanyol, recorda el més pur estil imperialista, antic, inútil, formalista de l’Espanya dels segles XVII a XiX i als germans Marx i “la parte contratante de la primera parte”.

He destacat alguns aparts notables :

Artículo 8. Naturaleza jurídica y régimen de funcionamiento de los Organismos Reguladores

1. A los efectos de lo previsto en este Capítulo, tienen la consideración de Organismo Regulador las actuales Comisión Nacional de Energía, Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones, Comisión Nacional de la Competencia y Comisión Nacional del Sector Postal.

La Hipòtesi és perversa : per a crear una Economia sostenible, comencem creant Organismes Reguladors però de què? És l’equivalent a contruir edificis per a investigar abans de decidir quins són els temes prioritaris a desenvolupar.

Artículo 9. Relación con las entidades públicas y privadas, e independencia Funcional

1. En el ejercicio de sus funciones, los Organismos Reguladores se relacionarán con el Gobierno y la Administración General del Estado, a través del titular del Ministerio competente, y..

Això és magnífic i augmenta la competitivitat de l’Economia oi?

Artículo 10. Objeto de la actuación de los Organismos Reguladores

1. Los Organismos Reguladores tendrán como objeto prioritario de su actuación velar por el adecuado funcionamiento del sector económico regulado para garantizar la efectiva disponibilidad y prestación de unos servicios competitivos y de alta calidad en beneficio del conjunto del mercado y de los consumidores y usuarios.

Per si algú no entén l’objectiu de l’Organisme Regulador, la llei ens ho aclara: tindren serveis d’alta qualitat¡¡¡ . Assegurar tanta Qualitat requereix molts càrrecs i molta coordinació :

Artículo 11. Organización de los Organismos Reguladores

Los Organismos Reguladores ejercerán sus funciones a través de un Consejo, al que corresponde la representación legal del Organismo

La llei, això si, protegeix al President i als Consellers: durant 2 anys no podrán treballar però tindran un atur “arregladet”.

2. Durante los dos años posteriores a su cese, el Presidente y los Consejeros del Organismo Regulador no podrán ejercer actividad profesional privada alguna relacionada con el sector regulado, tanto en empresas del sector como para empresas del sector. En virtud de esta limitación, al cesar en su cargo por renuncia, expiración del término de su mandato o incapacidad permanente para el ejercicio de sus funciones, tendrán derecho a percibir, a partir del mes siguiente a aquel en que se produzca su cese y durante un plazo igual al que hubieran desempeñado el cargo, con el límite máximo de dos años, una compensación económica mensual igual a la doceava parte del ochenta por ciento del total de retribuciones asignadas al cargo respectivo en el presupuesto en vigor durante el plazo indicado.

Ara toca parlar del mercats financers que segur generen una Economia molt competitiva gràcies a l’especulació tradicional:

Artículo 25. Principios de buen gobierno corporativo y adecuada gestión del riesgo en relación con las remuneraciones de los ejecutivos

a) Las sociedades cotizadas incrementarán la transparencia en relación con la remuneración de sus consejeros y primeros ejecutivos, así como sobre sus políticas de retribuciones, en los términos previstos en la Disposición final séptima de esta Ley.

Què vol dir “augmentaran la transparencia”? No eren transparents? Es permetia per llei que no ho fossin? Com es mesura aquesta transparència?. Com saber que (no) són transparents? Em sembla tot molt opac., la veritat.

b) Adicionalmente, las entidades de crédito aumentarán la transparencia en sus políticas de remuneración y la coherencia de sus políticas de remuneración con la promoción de una gestión del riesgo sólida y efectiva,

Una altre perla. Com s’avalua una “gestió sòlida i efectiva”? Detall operatiu poc important.

Artículo 27. Responsabilidad en el crédito y protección de los usuarios de servicios financieros

Las entidades de crédito, antes de que se celebre el contrato de crédito, deberán evaluar la solvencia del potencial prestatario, sobre la base de una información suficiente, incluyendo aquella facilitada por el solicitante y la resultante de la consulta de ficheros automatizados de datos de acuerdo con la legislación vigente.

No ho feien? Quina será aquesta información suficient?

Ara parlem de l’impost de la Renda de Persones Físiques.

Artículo 28. Modificación de la Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y de modificación parcial de las leyes de los Impuestos sobre Sociedades, sobre la Renta de no Residentes y sobre el Patrimonio

Uno Se modifica el artículo apartado 2 del artículo 18, que queda redactado en los siguientes términos:

“2 . El 40 por ciento de reducción, en el caso de rendimientos íntegros distintos de los previstos en el artículo 17.2 a) de esta Ley que tengan un período de generación superior a dos años y que no se obtengan de forma periódica o recurrente, así como aquellos que se califiquen reglamentariamente como obtenidos de forma notoriamente irregular en el tiempo.

La cuantía del rendimiento íntegro a que se refiere este apartado sobre la que se aplicará la citada reducción no podrá superar el importe de 600.000 euros anuales.

Quina és la relació entre Economia Sostenible i aquesta reducció fiscal? Donat que qualsevol activitat empresarial es considera periòdica, sembla més aviat una reducció per la compra/ especulació de valors, situación no massa sostenible. La llei ens ho aclara :

En el caso de que los rendimientos deriven del ejercicio de opciones de compra sobre acciones o participaciones por los trabajadores, sólo se considerará que el rendimiento del trabajo tiene un período de generación superior a dos años que no se obtiene de forma periódica o recurrente, cuando se ejerciten transcurridos más de dos años esde su concesión, si, además, no se conceden anualmente

Està clar, els treballadors que no estiguin aturats podrán comprar opcions de les seves companyies, abans de que els acomiadin, si les mantenen més de 2 anys...

La llei parla a continuación del Mercat d’Assegurances i de Fons de Pensions. El tema es torna interessant quan parla de les Administracions Públiques:

Sostenibilidad financiera en las Administraciones Públicas

Artículo 31. Sostenibilidad presupuestaria de las Administraciones Públicas 1. Todas las Administraciones públicas deben contribuir al logro de la sostenibilidad presupuestaria de las finanzas públicas, entendida como la capacidad para financiar los compromisos de gasto presentes y futuros.

Para garantizar la sostenibilidad presupuestaria, las administraciones públicas aplicarán una política de racionalización y contención del gasto y se adecuarán a los principios de estabilidad presupuestaria, transparencia, plurianualidad y eficacia en los términos definidos en la normativa de estabilidad presupuestaria.

No ho feien? En mans de quins irresponsables estaven aquestes entitats? Es per això que molts ajuntaments están sense liquiditat? Ho arreglaran a base de la “política de racionalización y contención del gasto”?

Fins ara dins tota aquest fullaraca legal només hi ha llocs comuns, reglaments, intencions, i la confirmació implícita de la incompetencia i irresponsabilitat amb la que s’han fet les coses. No es pot negar, però, que la comunicación és un eix fonamental d’aquesta llei :

Artículo 32. Cooperación con Otras Administraciones Públicas.

En el seno del Consejo de Política Fiscal y Financiera y de la Comisión Nacional de Administración Local, la Administración General del Estado informará a las Comunidades Autónomas y a las Entidades Locales, respectivamente, de las medidas adoptadas en cumplimiento de lo previsto en este capítulo.

No es parlaven entre elles ? Ufff¡¡¡

El Govern vol donar mostres d’austeritat. Vegeu si no :

Artículo 33. Plan de austeridad y calidad del gasto de la Administración General del Estado

En el marco de la política de racionalización y contención de gasto público, el Gobierno, a propuesta del Ministerio de Economía y Hacienda, aprobará en el plazo de seis meses un Plan de austeridad y calidad del gasto de la Administración General del Estado que permita, por una parte, mantener el equilibrio presupuestario a lo largo del ciclo económico de acuerdo con los principios de la normativa de estabilidad presupuestaria, las previsiones del derecho comunitario y los compromisos del Pacto de Estabilidad y Crecimiento en el ámbito de la Unión Europea;

“Calidad del gasto de la Administración General del Estado “ Aquesta és bona. Vol dir que fins ara no hi havia “Calidad en el Gasto”? I com sabrem que “el gasto tiene Calidad”? Podem estar tranquils: els Manuals de Qualitat diuen que s’ha de constituir equips de treball.i el Govern no es queda curt :

“ A los efectos previstos en el párrafo anterior, se constituirá un Grupo de trabajo, presidido por el Secretario de Estado de Hacienda y Presupuestos”.

El Govern vol fer bé les coses, de forma racional. Si algú dubte de què vol dir racionalització, la llei ens ho aclara :

“El Gobierno, en el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de esta Ley, a iniciativa conjunta de los Ministerios de Economía y Hacienda y de Presidencia, aprobará un programa para la racionalización de las estructuras y órganos de la Administración General del Estado, en cuyo marco suprimirá, refundirá o reestructurará los órganos que considere necesario.

No cal dir quins, clar, per exemple ,cap .Bé, dins un altre article continuaré analitzant aquesta llei tan interessant que segur que ens treu de la greu crisi económica...

RECUPERACIÓ O ESTABILITZACIÓ?

2009-12-11T07:45:00.001-08:00

LENGUATGE

Sempre m’he preguntat si les afirmacions dels polítics sobre fets objectius obeeixen exclusivament a la seva ignorància o al seu poder manipulador inherent. Crec que a tots dos.

Quan la venda anual d’habitatges baixa de 600000 fins a 100000, es parla d’un descens del 83%. Si en el següent període augmentés un 80% ( que no ho ha fet), s’arribaria als 180000. Aquest valor, per cert, és un promig històric coherent amb la dimensió de l’economia espanyola, la població i la demanda d’habitatges.

En aquest cas, es podria parlar de recuperació?. Recuperació en relació a què? Al valor promig històric? Al màxim?. En qualsevol cas fora més correcte dir que “l’economia s’estabilitza”, que vol dir que no empitjora. Recuperar suggereix “assolir nivells previs “ i això no passarà en els propers .. 50 anys?

Dir que la bona notícia és que l’atur augmenta més lentament és una mostra de cinisme que provoca l’enfado i la irritació dels 4 milions d’aturats “no recuperats”.

Ja sabem que les ments més brillants ja no es dediquen a la política però parlar com ho fan ofèn a qualsevol cap normalet.

GUERRES JUSTES?, PREMIS INJUSTOS

2009-12-11T07:31:00.001-08:00

La popularitat del President Obama està baixant als USA perquè no pot fer miracles. Això no és just però així és la política. Els països àrabs tampoc estan contents veient la seva doble dialèctica amb Israel i els Palestins..

On la seva popularitat no baixa és a Europa. A la cerimònia de lliurament dels Premis Nobel ha fet història. Ha parlat de guerres “justes”. Aquesta deu ser la versió occidental de la Guerra Santa. Que jo sàpiga les guerres no són ni justes ni santes si no terribles, amb morts reals.

Es cert que Occident s’ha de defensar dels talibans però la solució no serà mai l’extermini , entre altres raons perquè és impossible, si no el canvi de model. Occident haurà de canviar el seu estil de vida, eliminar aquest creixement sense límits com a objectiu i potser tancar les fronteres a aquesta ma d’obra semi esclavitzada , humiliada, desubicada i desarrelada. Hi ha civilitzacions que viuen millor sense interferències. Les tribus d’Irak, Kuwait, Iran, Afganistan tenien uns sistemes injustos però propis abans de la intervenció dels anglesos i dels Estats Units, abans de la imposició dels sistema “democràtic” ( equivalent a comprar i corrompre al líder local). Realment no han millorat gaire amb la seva intervenció i ha crescut el ressentiment envers l’Occident. I com Espanya és el punt més feble, ja veiem que passa...

Parlar de guerres “justes” és una hipocresia impròpia d’un Premi Nobel de la Pau. Cinisme i ironia institucionalitzades. Obama, tenies l’oportunitat de demostrar que ets un líder i renunciar a aquest injust premi però el teu ego t’ha pogut.

NO MINARETS A SUÏSSA

2009-11-30T12:48:00.001-08:00

NO MINARETS A SUÏSSA.

El 60% dels suissos diuen que no volen més minarets. I algú se sorprèn. Això és democràcia agradi o no. Enlloc de deixar la decisió en mans dels habitualment incompetents polítics, els suissos tenen un sistema que els hi permet decidir el que volen. Si no estic mal fixat això és la democràcia. La resta és partitocràcia.

Democràcia tampoc és demagògia . Els suissos no volen perdre els senyals d’identitat i com és el seu país i tenen un sistema democràtic, ho poden fer i ho fan sense vergonya i sense por a les crítiques internacionals dels polítics demagogs.

Aquest és el problema de Catalunya : malgrat els discursos demagògics dels polítics catalans, que no sembla siguin efectius, Catalunya no és un país ni un Estat i no té la identitat que es mereix. I que la tingui és responsabilitat nostra, dels que ens sentim catalans.

Els catalans encara tenim el complex de l’onze de setembre. El complex històric del Real Madrid l’ha superat en Guardiola i ara som el referent en el futbol. Ens ha costat 4o anys. On és el Guardiola de la política catalana?.Si ens despistem gaire tindrem minarets , que no dinerets, incultura, tolerància a la intolerància, vulgaritat, analfabetisme funcional , atur i perdrem els pocs valors que ens queden .

perdó..perdó...

2009-11-09T11:10:00.000-08:00

PERDÓ.. PER LES ERRADES DELS ALTRES.

Els diaris ens sorprenen cada dia amb notícies socials i econòmiques habitualment desagradables. Només dins l’àmbit esportius tenim compensacions.

Existeix un altre tipus de notícies, les cíniques. L’Honorable Don José Montilla demana perdó pel “xoriceo” socialista o demana perdó als socialistes pel “xoriceo” o demana perdó a tothom pels “xoriceos” dels altres.

Sempre són els altres que fan les coses malament. El PP, que no es vol endarrerir, critica a Don José que no hagi demanat perdó abans per “xoriceo” de la classe política.

I els “catalano- mansos” no ens emprenyem i ens ho empassem tot. Si el Sr Montilla pensa que és culpa i/o responsabilitat seva tenir pocavergonyes i lladres al capdavant de la seva formació té dos opcions: dimitir per incompetent (ha permès que aquests personatges campin lliures) o treure’ls a tots.

Alguna cosa tèrbola hi ha quan resulta que molts alcaldes i ajuntaments tenen por a que l’Audiència Nacional o qui sigui entri “a sac” als ajuntaments. Si no han fet res, jo demanaria ser el primer ajuntament a ser inspeccionat i si ho han fet, que dimiteixin i que demanin perdó fent-se una foto al costa de l’Honorable. Ah’ i que tornin els imports robats que mai ho fan.

Si el President de la Comunitat Autònoma demana disculpa pels miracles del Sr Alavedra i del Sr Prenafeta, ho trobo fora de lloc. No són de la seva formació i ell s’hauria de deslligar.

A aquestes alçades es vol fer un codi ètic¡¡. O sigui, fins ara no hi havia ètica? Què hi havia doncs? Pot ser el 3% del que ens va parlar el molt (aquest si) Honorable Dr Maragall?

Els discursos vomitius de tota aquesta gent parla de “regeneració”. Les presons es varen inventar per intentar aïllar els delinqüents i probablement, intenta inserir-los de nou a la societat, després d’un temps de “reciclatge” . La “regeneració” no és automàtica, és un llarg procés que pot trigar tant com la “degeneració”.

Un altre tret important és que molts “degenerats “ no es poden “regenerar” i parlar de “regeneració” de la classe política sense parlar dels polítics, tots ,amb noms i cognoms , és com parlar dels sexe del àngels.

En aquest moment a la ment de qualsevol ciutadà els polítics són culpables i han de demostrar la seva innocència. Que facin un llistat d’ingressos i patrimoni abans i durant l’exercici de la seva feina com a polítics no serveix de res si hi ha “ Testaferros”, diners negres, maletins ,i es fa la vista grossa i s’aturen les intervencions d’Hisenda de forma misteriosa quan hi ha clares denúncies.

Tota aquesta retòrica dels polítics serà inútil. No em val allò de que “som una democràcia jove”. Crec que la frase encertada fora “som una merda de democràcia”.

En Jordi Pujol va fer dues intervencions glorioses els darrers dies, una dient que si algú parlava, ell ho faria... En lloc de denunciar als delinqüents, els ha encobert. En Jordi Pujol no demana perdó. Una altre postura tan inútil i perillosa com la de Don José, orgull i mal humor en lloc de cinisme i retòrica.

Hi ha un àmbit on el Sr Montilla hauria de manar perdó i no ho fa.. quan els 25 diputats del PSC han recolzat els pressupostos de l’Estat malgrat l’ incompliment de l’Estatut, quan ha votat que la LOFCA estigui per sobre de l’Estatut, ens ha enganyat a tots, ens ha mentit i això és un altre tipus de robatori, el de la confiança de tot un poble. L’ import del robatori i espoli és de 12-14000 milions d’euros l’any, cada any, per in secula seculorum, fins que hi hagi.. regeneració política.

Un català emprenyat

OBAMA BLUFF

2009-11-04T13:13:00.000-08:00

Per a tots aquells que pensaven que Obama canviaria alguna cosa, els hi recomano la lectura de 2 articles apareguts a La Vanguardia i un a The Independent.

Aquest tercer article ha estat escrit per en Robert Fisk, corresponsal a la Guerra d’Irak, que fustigava sense pietat els enganys de l’Administració Bush sobre les suposades armes de destrucció massiva ( que de fet ja havien aniquilat als kurds) amb l’objectiu secret de controlar el petroli i els accessos geogràfics a les fonts d’energia.

L’ article aparegut a la Vanguardia el dia 3 de Novembre escrit per en Plàcid Garcia Planas, ens comenta que el germà del nou President Karzai, elegit de forma fraudulenta amb 3 milions de vots falsos, és molt sospitós de tenir negocis de conreu i tràfec d’opi....... Aquest és l’individu que posen els USA al front de l’Afganistan.

Mentrestant, el nou Premi Nobel de la Pau, haurà de decidir si envia més tropes per lluitar contra els talibans la qual cosa segur que potenciarà el consum d’opi ...

El tercer article va aparèixer el dia 2 d’aquest mes. Escrit per en Naomi Klein en el diari The Guardian, ens explica com els USA estan augmentant les emissions de CO2 i volen crear un protocol alternatiu a Kyoto, més convenient pels seus fins, amb els aliats europeus.

A la Conferencia de les Nacions Unides sobre Racisme del passat mes d’Abril no es va fer cap esment sobre Israel i els Palestins. Els USA ho varen boicotejar dient que no aportava res nou i tot seguit ho varen fer els seus aliats europeus.

El jutge Richard Goldstone va fer un informe presentat al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides criticant l’atac d’ Israel a Gaza, concloent que varen haver crims de guerra per part d’Israel i de Hamas . L’Administració Obama va desprestigiat el document dient que era “defectuós”.

I que podem dir sobre l’Afganistan amb el corrupte Kazai?.

Realment el Sr Obama ha canviat les maneres incultes i potser “limitades” del Sr Bush II però res més. Algú pensava que hi hauria res de nou?

No ens enganyem. El problema de fons és un altre. En aquest moment el poder mundial està compartit entre la Xina i els USA, el famós G-2. La Xina té el deute “perpetu” americà i no vol que el dòlar sigui dèbil i es nega a re avaluar la seva moneda per continuar sent un pais competitiu. Els USA volen un dòlar dèbil i una moneda xina (el yuan) forta per a limitar les exportacions xineses.. Els USA volen controlar les fonts d'energia. Tots dos blocs juguen al Monopoli. Els demés som comparses i actors secundaris, mitjans per aquesta lluita ,o elements de l’escenari : el CO2, els Palestins, Europa.. Nou camp de batalla: l’Àfrica on els xinesos estan invertint.

Us deixo l’article d’en Fisk.

Robert Fisk: America is performing its familiar role of propping up a dictator

As in Vietnam, Karzai is going to rule over an equally tiny island of corruption

Could there be a more accurate description of the Obama-Brown message of congratulations to the fraudulently elected Hamid Karzai of Afghanistan? First the Palestinians held fair elections in 2006, voted for Hamas and were brutally punished for it – they still are – and then the Iranians held fraudulent elections in June which put back the weird Mahmoud Ahmadinejad whom everyone outside Iran (and a lot inside) regard as a dictator. But now we have the venal, corrupt, sectarian Karzai in power after a poll far more ambitiously rigged than the Iranian version, and – yup, we love him dearly and accept his totally fraudulent election.

And now we are still trying to persuade his opponent to join a national unity government, an administration led by the man whose vote-stuffing was the very reason that same leader of the opposition – the good pseudo-Pashtun Abdullah Abdullah – refused to run in a second round of elections. And Karzai got his fawning congrats from the Obama-Brown twins. So that's OK then. Wagons Ho. For Westmoreland, read McChrystal. Send in the brave 40,000 to join the rest of the US cavalry as it fights its way west – or rather south-west – to the Khe Sanh of Afghanistan in Year Eight of the War on Terror.

LA BOLA MÀGICA X

2009-11-02T10:27:00.000-08:00

ECONOMIA COTXES: PER QUÈ SUBVENCIONAR INDÚSTRIES DEFICITÀRIES?.

La Vanguardia portava un interessant article escrit per Mar Díaz Varela on surten dades sobre el sector de l’automoció. Les més importants eren:

A ) El cost logístic (emmagatzematge i transport dels vehicles) representa el 15% del cost del vehicle i el 10% és ma d’obra. En conseqüència els fabricants tenen tendència a produir a prop dels mercats de consum.

b) Que Espanya produeix 1,15 milions de cotxes dels quals s’exporta el 85%. Clarament els fabricants estan interessats en traslladar la producció a altres llocs propers als compradors.

Per què no ho fan? Per dues raons, la primera és l’excel·llent productivitat espanyola en aquest sector, la segona els ajuts estatals.

Té sentit subvencionar indústries deficitàries? .Hem de tenir en compte que l’automoció representa el 3,5% del PIB espanyol , el 25% de les exportacions de l’Estat, ocupa 70000 llocs de treball i que el volum de la indústria de components dona treball a 280000 treballadors i 1000 empreses.

L’efecte que tindria la desaparició d’aquest sector a curt mig termini fora devastador. S’ha d’entendre doncs que si té sentit aquest suport a mig termini i així ho entén el Ministeri d’Indústria i algunes autonomies.

Per contra, alguns economistes ultralliberals, partidaris de l’economia de mercat sense intervenció estatal palpable, podrien estar en desacord amb aquest suport però el sentit comú ha d’imperar.

Una altre qüestió és el llarg termini. S’ha d’aprofitar els propers anys per crear i potenciar sectors nous de l’activitat empresarial. Mols estudis i el mateix sentit comú assenyalen la salut , el temps lliure, el medi ambient i l’energia com els grans àmbits i la font d’oportunitats econòmiques.

Exemples poden ser, dins la l’àmbit de la salut la prevenció , l’esport (construcció i explotació d’instal·lacions municipals) i la fisioteràpia . Com a exemples de sectors d’activitat econòmica amb component empresarial amb valor afegit, tecnologia, amb creació de molts llocs de treball, podem esmentar la tercera edat ( cuidats, activitats), la cultura (les expressions habituals de l’art , la informàtica educativa, la formació personalitzada i contínua, la formació reglada), la IT ( incloent els sistemes experts), la biomedecina, la biotecnologia, els nous fàrmacs i les noves molècules,i els nous materials, la teràpia gènica , la bioquímica (reactius, teràpies), la immunologia, l’automàtica (comoditat,productivitat,) el medi ambient (el reciclatge i les noves energies), els mitjans de transport col·lectius (trens ràpids de rodalies), els automòbils elèctrics, híbrids, etc

Ens queden pocs anys per a poder reconvertir el país a un altre model. Espanya ( Catalunya de retruc) por ser una rèmora per a Europa. El BCE té por de com afectarà la futura pujada de tipus d’interès (1-2 anys?) a l’economia espanyola, de com el nostre govern no serà capaç de reduir l’endeutament i el dèficit ( gastar més del que ingressa). Ens podríem veure dins un escenari fora de l’euro, amb molt d’atur.

La única sortida en aquest escenari catastròfic però no eliminable fora l’emigració massiva de gent, dels més pobres i dels més preparats, per raons oposades...

El primer pas és eliminar la colla d’incompetents, lladres, cínics, ego maníacs, que ens manen i depurar responsabilitats ( presó i incautament dels bens) dels delinqüents del passat.

PER QUÈ S’EQUIVOQUEN TANT ELS ECONOMISTES?

2009-11-02T10:22:00.000-08:00

PER QUÈ S’EQUIVOQUEN TANT ELS ECONOMISTES?

És sorprenent observar la contradicció que presenten les diferents prediccions macroeconòmiques. Quines són les raons?

Quan la tendència està clara, per exemple, en un cicle alcista de l’ Economia, els models es limiten a fer una extrapolació del que passarà i habitualment ho encerten. Es gairebé tan simple com dir: si fa 2 anys vàrem créixer el 3% i l’any passat el 3,5%, és molt probable que aquest any ho fem a un 4%. Els models fan restriccions, hipòtesis que en temps “normals” són acurades.

El problema apareix quan hi ha molts factors variables, molts impredictibles , especialment dins una economia global en que tot és a l’hora causa i efecte. En aquests casos, el coneixement profund de la realitat social i econòmica del país , l’experiència prèvia i l’objectivitat són claus.

Quan els economistes, amb les seves grans limitacions en entorns complexes (o sigui, el mon real) estan al servei dels polítics ( d’aquells que molts casos roben, enganyen, menteixen, amaguen, corrompen) les prediccions seran demagògia pura. No ens ho mereixem. O pot ser si per no reaccionar.

QUI HA TIBAT DE LA MANTA?

2009-10-27T07:14:00.000-07:00

Anava a dinar quan m’han trucat per comunicar-me la detenció d’en Macià Alavedra, d’en Prenafeta, de l’alcalde de Santa Coloma de Gramanet i d’altres “menys honorables”. El Sr Millet, a qui ahir agraïa en aquest blog que hagués despertat (encara que involuntàriament) la consciència del país de lladres institucionals on vivim, ha perdut protagonisme. Nous lladres.

La veritat, m’he alegrat molt. Tots sabem que aquests polítics han acumulat bens, diners, han exercit tràfec d’influències... però ha estat finalment l’omnipresent i inefable jutge Garzón qui ha iniciat el procés.

Per què tants anys després dels fets? Per què s’ha trigat tant? La única explicació que se m’acut és la guerra pel poder entre els partits polítics. Gurtel, Millet, ex càrrecs Generalitat ( CiU), alcaldes socialistes. O bé, és possible que qui anomena o autoritza als polítics hagi decidit fer foc nou i per a això cal eliminar tots aquests indesitjables.

Ahir nit en Jordi Pujol va dir que si obligaven a CiU a tornar els diners de la Fundació Trias Fargas ell diria qui d’altres formacions ha cobrat què.- Magnífic ¡¡. Per cert, no fora obligació seva dir –ho si ho sap, independentment de si es tornen o no els diners de la Fundació Trias Fargas? Això és l’honorable. Si no ho ha fet fins ara és perquè tots tenen les mans brutes.

Mentrestant , el país s’ enfonsa amb més atur deute, delinqüència i sense perspectives clares. Al carrer tothom parla de la manca de credibilitat d’aquesta pseudeodemocràcia. Anem seguint un model barreja entre l ‘italià (recordeu les operacions anticorrupció dels 90) i del francès ( immigració0 no integrada i subsidiada).

Alternatives? : neteja a fons, recuperar els diners, lladres i delinqüents a la presó, llei electoral nova amb llistes obertes o tancades amb permutació , finançament transparent dels partits, penes de presó dures.

Un darrer comentari. Jo visc a l’Ametlla del Vallès, lloc conegut entre altres fets per ser la llar del Sr Millet. Els darrers dies ha augmentat la presència dels Mossos perquè estant tornant els robatoris a qualsevol hora del dia, al vespres i a les deu del matí. Què passarà quan hi hagi més atur?

GRÀCIES SR MILLET

2009-10-26T12:23:00.000-07:00

Molts fets desafortunats tenen aspectes positius. El cas Millet ha posat en evidència un secret a veus: el tràfec d’influències a banda d'un robatori "per-se".

No ens enganyem: no és possible “distreure” tants diners sense “treballar en equip”. L’Ex Honorable Pasqual Maragall ja va parlar de comissions del 3% en el seu dia., sense cap transcendència. Un anònim va denunciar al Sr Millet l’any 2002 descrivint el que passa i algú ho va aturar. Potser actualment algú del seu equip no està content o més aviat de l’equip contrari.

El cas és que descobrir el podrit que està la classe política demana, exigeix una resposta dràstica per part dels ciutadans. Com jo sóc català, visc a Catalunya i no vull que el meu país desaparegui entre els lladres d’aquí i els centralistes, he optat per la “tabula rasa”. Les formacions actuals estan caduques, amb sistemes “clientelistes, nepotistes, amiguistes”, que s’afavoreixen internament, es perpetuen i fan mal a la societat.

A quin polític l’importa que el pes industrial dins el PIB hagi baixat del 27% al 17%? O que Catalunya destrueixi més llocs de treball que l’estat espanyol? I creueu que fent voreres i rotondes ho arreglarem?. Mentrestant, el Macro economistes fan previsions econòmiques basades en models molt imperfectes i que es contradiuen entre ells quan el sentit comú veu que estem avocats a un desastre.

Jo no vull aquesta m.. de país que m’estan construint. Senzillament no m’ho mereixo I tu? Cal superar l’engany dialèctic de “política de dretes i política d’esquerres” i substituir-lo per “convenient- no convenient per la societat actual i futura”, “racional o estúpid”, “ètic o immoral”, “ben fet, mal fet”. I com pot ser som minoria, fem lobby català a Brussel·les, a la web, a Europa, al mon. Cal superar el complex espanyoliste de que els catalans som o deixem de ser. No han de ser el nostre mirall.

Amb aquestes premisses veurem que cap formació política actual pot resoldre el problema. Foc nou i catalanista si ets/et sents català o al menys vius a Catalunya. El Sr Millet pot ser la gota que fa vessar el got. Si és així, serà el primer robatori que aporta alguna cosa a la societat. En tots els altres casos no ha passat res de bo. No deixem escapar l’oportunitat.

Un català emprenyat i decebut.

2009-10-20T09:39:00.000-07:00

OBAMA PREMI NOBEL

2009-10-17T16:43:00.000-07:00

OBAMA PREMI NOBEL

És una broma de mal gust que desacredita els Premis del penedit inventor de la dinamita.

La historia de la civilització mostra que els caps d’Estat es deuen als seus ciutadans i han “d’assegurar la pau “ ( o conservar el poder) amb exercits i armament. El Sr Obama és el líder de la nació més armada del món, exportadora d’armes a països tan beligerants com Israel . El Sr Obama ha d’enviar tropes a l’Afganistàn , ha de lluitar contra Al Quaeda, tenir míssils, tancs, avions, destructors. Potser no li agrada però el càrrec ho exigeix.. Evidentment aquesta realitat és incompatible amb el Premi Nobel de la Pau.

Els discursos del Sr Obama són eloquents, inspirats , pronunciats amb una veu profunda i sincera. Però el Sr Obama ha d’aconseguir que els Estats Units controlin el món.. amb armes.
La Pau és un altre cosa. En Vicenç Ferrer en sabia molt d’aquest tema. Ara és mort i no li poden donar cap premi. Ell no va comprar, ni fabricar, ni disparar, cap missil. Va procurar cuidar els més desfavorits. Això és la pau. Per què no li varen donar amb ell aquest premi?

Suposadament els premis tenen un reconeixement a una tasca profunda, llarga, efectiva, trascendent. El Sr Obama té més bones intencions (o al menys les verbalitza) que molts polítics, vol emprar la diplomàcia però a Palestina el problema segueix. A Afganistan, hi ha una guerra sense fi amb l’excusa o explicació d’Al Quaeda i els talibans. El Sr Obama no ha millorat el mon.

Si algú volia desacreditar la credibilitat dels Premis Nobel ho ha aconseguit. Si li volen donar un Premi al Sr Obama , el més adient fora el Nobel de les Intencions i dels Propòsits. Ja sabem que l’ infern (que sembla que no existeix) està ple de bones intencions. Però la Pau és massa seriosa per a fer broma.

LA NETEJA

2009-10-14T04:30:00.000-07:00

Tothom està esparverat pels darreres escàndols financers, politics i socials. Jo, com sóc una mica catastrofista considero que cal fer net abans de començar. Tos aquests fets són símptomes de la societat malalta i encara hi ha molt més.

Per començar, el finançament dels partits és una hipocresia. El problema no és que els partits tinguin aportacions particulars. La qüestió és saber qui les fa, l’ import, què es fa amb aquests diners i evitar el tràfec d’influències, fer servir les aportacions com a inversió per obtenir favors futurs, costum molt habituals els darrers anys. La política espanyola i la catalana estan plenes d’aquesta hipocresia. Fins que no es prenguin les mides esmentades no farem net.

La qual cosa ens porta a la següent qüestió. És impossible que les actuals partits polítics amb els personatges ( no els puc anomenar líders) que els manipulen (enlloc de dirigir-los) resolguin els múltiples problemes de la societat. Ni poden si saben ni volen.

A Catalunya tenim dos esquelets del passat : CiU i ERC. Com els que ens sentim catalans som minoria necessitem una veu nova amb regles noves. Partit polític sí, però a més a més amb unes premisses:

a) Catalanisme universal i projectat en el futur abans de res. Rafael de Casanovas fa molt anys que està mort. Jordi Pujol és el passat. D’ERC millor no parlar.

b) D’ampli espectre polític (el que en nomenclatura obsoleta s ‘anomena “esquerres i dretes”).

c) Amb vocació de lobby, grup d’influència capaç d’assolir resultats que tothom sap són convenients i necessaris.

d) Que deixi els debats ideològics i tingui sentit pràctic.

e) Que treballi per projectes concrets: energètics, mediambientals, educatius, sanitaris i assistencials, empresarials, de transports, d’oci, de relació amb els altres països.

Em sembla molt bé que el Sr Laporta faci política. Al cap i a la fi “el Barça és més que un club” i en aquests moments em sento més representant per aquesta entitat que per cap altre. El Barça exporta un model de país amb el que m’identifico. A més a més, els espanyolistes també fan servir les seves entitats esportives com a portaveu polític i mitjà de difusió propagandístic.

Finalment, els catalans hem de millorar la nostra autoestima. D’això en parlarem en un altre article.

LA TARDOR QUE ENS ESPERA

2009-09-23T09:19:00.000-07:00

Hola a tothom.

Després de l’ interval estiuenc on tot es paralitza i “tota cuca viu”, tornem a l’engany diari..Uns quants per a començar.

Fèlix Millet o Brutus i Juli Cèsa.r I “tu també fill meu?” Cop a la burgesia catalana, a un col·lectiu que semblava una mica per sobre de la misèria estatal, amb superioritat moral, ètica i cultural. Doncs no… Catalunya diluïda social, cultural i moralment. Robatori educat, continu, a llarg termini. Les institucions i autoritats públiques i els auditors falsejant o ignorant la informació, sense intervenir ... Per què els paguem?

A Espanya tenen un 20% d’atur però algú veu la recuperació (¡¡¡) Deu ser de la banca. Com no hi han diners, doncs pugem els impostos¡. Del Sr Botín i altres? No clar, de la classe mitjana, o sigui de tothom perquè a l’hora de pagar “Hacienda somos todos”, “menos unos cuantos, los de siempre”, s’hauria d’afegir..També es vol pujar l’ IVA. Efecte desitjat: més recaptació. Efecte obtingut: més economia submergida.

Les coses no van millor pel President Obama. Malgrat la seva indubtable talla intel·lectual, la seva dialèctica i convicció. Tal com varem anticipar fa uns mesos en aquest blog, Obama no pot canviar res.

Veiem : la sanitat USA? Qui pagarà la festa? Els ciutadans? Clinton va fracassar en aquest tema. La gent no vol més impostos.

CO2 i Kyoto. La industria Nord-americana no es pot aturar i per evitar temptacions , 2500 lobbistes fan la seva feina . Lobbista no ve de llop però com si ho fes.

Palestina: el tema de sempre. Els jueus i el seu Estat excloent per in secula seculorum.

Afganistan? El territori pertany als talibans així que o més soldats americans o guerra perduda…

Subprime? : els ciutadans pagant en forma de Deute Públic Perpetu (ja ho varem analitzar), la banca feliç (els banquers, no els bancaris) i aquí no ha passat res.

Límit de sous al executius? Doncs societats a paradisos fiscals i mecanismes alternatius, com el cas dels 45 directius del Barclays.

Més controls comptables a les empreses ? Més cost, més burocràcia però inútil. Només cal “persuadir” al controlador i ja està. El mateix discurs de sempre.. “s’ha de controlar, s’ha de posar límits i fi a...”

Fi dels Paradisos fiscals? Ni en broma. Hi ha molts estaments empresarials, politics interessats en la seva existència.

Grip A: pànic mentre moren milions per causa de la malària, la diftèria i la fam.. sense vacunes. Roche, Ramsfield i Tamiflu molt contents. Grip A, Grip aviar.. Cal preparar la propera grip, la del gat o grip del gos..

Els polítics no canvien res que no estigui latent a la realitat i res ha canviat encara. .

Pròxims esdeveniments a Espanya :

ETA seguirà. Els sindicats no es mouran. Podeu imaginar per què, oi?. La gent sense feina cobrarà poc però cobrarà el subsidi pagat amb la pujada d’impostos. La gent li donarà l’esquena als polítics, més abstenció. El PP pujarà. No es crearan llocs de treball.

A la Catalunya diluïda, Laporta arrossegarà molta gent de Convergència i Esquerra, jo entre ells.. Ja ho comentàvem a l'Abril .

L’Estatut declarat constitucional perquè com no serveix de res (no implica més diners per a Catalunya), ¿per què crear un focus de tensió ideològic inútil i confrontació amb els catalans?. Al final ni un euro més d’ingressos per a Catalunya

I tu, et vacunaràs? Contra què? La grip A o el passotisme col·lectiu? Un consell, esbrina els efectes secundaris de la vacuna no fos cas.

LA MORALITAT S'HA ACABAT

2009-08-20T09:35:00.000-07:00

LA MORALITAT S’HA ACABAT.

Després de l’acte de contrició dels financers, bàsicament per a demanar que els ciutadans paguéssim les pèssimes inversions i préstecs a morosos amb més deute públic, de la promesa de posar més regulacions i restriccions a les entitats financeres i de no pagar sous exorbitants als executius , s’ha tornat a la normalitat . Amb l’excusa de que el talent s’ha de pagar(¿???) per atreure als grans (i)responsables , es tornen a pagar desenes de milions de $/€ a les dues bandes de l’Atlàntic...

Algú pensava que canviaria alguna cosa?. Si us plau, veieu “Yes ,Minister”, la millor sèrie d’educació política de la historia i entendreu com funciona tot.

2009-08-20T09:23:00.000-07:00

MALTHUSE ESTÀ VIU.
BON AGOST A TOTHOM.

Estic descansant (i treballant una mica, per no perdre el gust a un bé escàs). He exhaurit les temàtiques habituals en els meus posts. Tot segueix el seu curs : Europa es refà més o menys, Els Estat Units intenten agradar a tothom amb polítiques voluntaristes i positives però difícil, poc creïbles i incompatibles amb un deute públic astronòmic i perpetu i amb voler ser la primera potencia del món (amb el permís de la Xina) i a Espanya (Catalunya) tot segueix igual : atur galopant, empreses que no obriran al setembre, el PIB baixant... Les previsions de la bola màgica de setembre del 2008 es compleixen i es continuaran complint puntualment. Amb aquesta canícula estiuenca, el cap em vull malgrat els freqüents banys i em venen dues reflexions, una estatal i l’altre mundial:

a) Espanya generarà emigració en un futur. Alguns joves, els més aventurers, creadors, positius i lluitadors se'n aniran cercant noves oportunitats que un país vell portat per incompetents no els hi pot oferir.

b) La segona reflexió no té res a veure: sabeu quants habitants hi ha a la terra? A prop de 6900 milions, el doble que l'any del disc Abbey Road dels Beatles, el 1969, només fa 40 anys i més de 4 vegades la població de l'any 1900 que eren 1600 milions. Cada cop es triga menys en doblar la població a la Terra.El debat d'en Maltuse sobre la suficiència o insuficiència dels recursos alimentaris i energètics, té plena actualitat. La bona noticia és que les fonts d'energia alternativa per exemple la solar (incloent els Plans Solars del Sàhara) i l'eòlica poden donar respostes efectives a mig llarg termini. Però el problema de fons segueix: el creixement de la població ha estat exponencial com mostra el següent gràfic. A més a més, les Governs s'endeuten (bé, ells no, nosaltres) per a poder pagar la factura social insostenible.
Davant aquest problema, la resposta no és social ni política, sinó biològica. A qualsevol ecosistema, quan l'hàbitat es fa petit, els éssers vius entren en competició. I sobreviuen els més forts i competents (adaptables). La humanitat limitarà la població i per aconseguir-ho ha de limitar el creixement, ha de tenir espai físic i no ha de destruir l'entorn de forma irreversible que el faci inhabitable. Això descartaria una guerra nuclear com a solució planificada. El sistema més fàcil és mitjançant una guerra biològica que elimini als més dèbils i on només els que tinguin resistència enfront el virus- bacteri sobrevisquin.... Òbviament jo no defenso això, només ho exposo. Jo no m'he inventat la terrible realitat.L'esforç(cost) necessari per a preparar organismes mutants, letals per una part de la població i de rapida propagació és molt reduït comparat amb el desenvolupament d'altres mecanismes de "control del creixement de la població" eufemisme de eliminació massiva). Les tècniques d'enginyeria genètica per crear modificar aquests microorganismes mortífers estan prou desenvolupades i es troben a qualsevol llibre de text, universitat i a Internet.
Ja sé que pot sonar a teoria conspiratòria.. Però l' Èbola, la Sida, la grip A... són productes de la naturalesa o experiments?. Coses molt més estranyes s’han vist

LA SALUT MENTAL

2009-07-26T04:07:00.000-07:00

Un dels grans problemes de la nostra societat i que no està sent tractat de forma adient és la Salut Mental. La Generalitat ha fet un gran esforç econòmic (des del 860 euros al 2003 fins a gairebé 1200 l’any 2008, per persona).Malgrat això lLa salut de la població s’està deteriorant. Les dades de la Generalitat (SCS) ho demostren. La depressió, l’ansietat, els trastorns adaptatius, les addicions, són símptomes de que la nostra Salut està empitjorant. I no tant sols la nostra salut, sinó la nostra felicitat. Les malalties esmentades són indicadors clars de que la gent se sent cada cop més infeliç.

Quan parles amb els professionals de la Salut et diuen que un elevat percentatge de les visites ambulatòries són directament sobre salut mental. Inclús moltes malalties o afeccions (lesions musculars, circulatòries, d’esquena) amaguen alguna causa psicològica: atur, problemes de parella, problemes econòmics, insolvències, maltractaments, addiccions al tabac, l’alcohol, les drogues “dures”..

Quines són les causes de la nostra pobre salut mental? Sens dubte, el canvi d’hàbits de vida. La societat de l’opulència, el consum desenfrenat i la incapacitat per mantenir un nivell de despesa conseqüent , els grans préstecs hipotecaris, els grans automòbils de 40-50000 euros, els restaurants de lux , etc no ens han fet més feliços però han posat una càrrega insostenible.

A més a més, pagar tot això ens ha fet dedicar molt temps, massa, a la feina, abandonat l’educació dels fills : és més fàcil donar- los - hi uns euros que dedicar-los temps i afecte. El model que ens nostres fills tenen és “viu ara”, “no hi ha futur”, “satisfacció immediata”, “els pares que paguin”, “ho vull ara”, exigència, materialisme, consumisme, insatisfacció perpètua.

El mitjans de comunicació, començant per la sovint tòxica TV, mostren un model d’èxit fàcil, sense esforç, basat en el sexe, la música (pot ser no mereix aquest nom), la festa i el descontrol.
A la situació actual, sense fons de generació de riquesa sòlides especialment al nostre país , amb molts aturats, hi ha una explotació del treballador que fa moltes hores per mantenir els llocs de treball. Un indicador d’aquest fet és que ha baixat l’absentisme i les baixes mèdiques. Hi ha por. Aquesta por es transmet a la família, les relacions, amb un mateix. Es cerquen mecanismes per atenuar l’angoixa i l’stress: l’ajut mèdic( fàrmacs) o les addiccions “escapistes”.

Les drogues, des del socialment acceptat alcohol i “porro”, fins l’estesa cocaïna i les pastilles, produeixen trastorns de conducta addicionals que es manifesten com a problemes de Salut Mental, sovint crònics, és a dir, per a sempre.

Alternatives : reduir el consum al mínim, portar cotxes més petits i de poc consum( no m’atreveixo a dir fer servir el transport públic perquè ens molts casos el seu estat és semblant al de la Salut Mental), dedicar més temps a les coses simples que sempre han estat, les dels nostres avis , la lectura, la música, la conversa, la natura, la comunicació familiar.. Algú dirà que si reduïm el consum hi haurà més atur. El creixement econòmic ha de venir per la cultura, la tecnologia, un oci de qualitat (inclòs turisme) i la Salut (preventiva i curativa).
Seguir el camí que hem agafat ens portarà al model de vida yankee: psicòlegs i psiquiatre per esmorzar, separacions, homeless, marginació, obesitat (cada cop estem menjant pitjor) ,delinqüència, violència..

Qui parla de Salut Mental al nostre país?. Els polítics no ho fan pr raons òbvies : no porta vots. Fa uns anys, alguna escola de negocis va parlar de “conciliació de la vida familiar amb la laboral”.S’havia de treballar menys hores. Una mostra més de manca de visió de futur , de cinisme i de mercantilisme, intentant vendre un concepte “novedós” (novedós?parleu amb un pagès, si el trobeu, clar ). Qui té feina fa moltes hores i estar aturat no és conciliar res. La conciliació té a veure amb el model de vida i el creixement pel creixement, predicat per moltes escoles de negoci, no es sostenible, al menys amb la nostra Salut Mental.

Un darrer consell: simplifiqueu la vida i compreu temps però abans decidiu per a què el voleu fer servir.

ibex 35

2009-07-06T15:42:00.000-07:00

Com l'economia real no va bé i no ho farà en uns anys, com no hi ha alternatives d'inversió clares, la borsa s'anima. El següent gràfic demostra que l'ibex 35 ha rebotat . Què farà a partir d'ara? segons algun entés, aquest rebot és purament especulatiu i tornarà a baixar fins els 6700 (suport). Si no baixa més, tornarà a pujar, si trenca el suport, pot baixar fins el proper terra, al voltant dels 5000. Com és estiu, és probable que baixi . Fins on???. Estadísticament els estius són baixistes. Així que vosaltres mateixos : si us agraden les emocions fortes o us heu tornat ludòpates, entreu i ajudeu a que altres guanyin ..¡¡¡

Nota l'ibex va arribar als 15000 punts quants encara tot això de la crisi eren imaginacions dels pessimistes que criticaven la magnífica gestió econòmica del Govern.

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EDUCACIÓ.

2009-07-06T14:45:00.000-07:00

1.Existeix una alta correlació entre la Qualitat del sistema educatiu i el nivell de vida d’un país, especialment a l’era actual on la innovació és clau.
2. S’educa a la família, s’instrueix a l’escola.
3. A l’escola els joves han d’adquirir una sèrie d’habilitats i competències clau : raonament, càlcul mental, lògica, informàtica, capacitat d’anàlisi, construcció verbal, idiomes (anglès).
4. Els joves han d’aprendre a pensar i a “fer coses” amb el seu coneixement.
5. Ensenyar a fer coses demana una altre pedagogia i probablement, altre tipus de perfil dels docents.
6. Existeix una altra sèrie d’aprenentatges tan importants o més que els anteriors: control emocional, control de (la) conducta, autoestima, mentalitat positiva, resistència a la frustració, capacitat per a posposar recompenses, consciència social. Aquests aprenentatges tenen, en general, poca importància dins el sistema educatiu actual però són la clau de la felicitat futura i de l’estabilitat social.
7. Si la família no transmet cultura ni valors, l’escola no podrà compensar aquesta mancança. No és correcte “delegar” l’educació a l’escola.
8. Si no canvien els valors de les famílies, de la societat , dels professionals de l’ensenyament, no canviarà res.
9. Un ordinador és un mitjà. No una fi. Tenir un ordinador no garanteix més que “chats” i la substitució de la TV per les sèries on line.
10. Molts dels professionals de l’ensenyament estan desmotivats, “cremats” i potser no tenen les competències ni el perfil adient per a ensenyar. S’han de reciclar i motivar un altre cop. Si els docents no milloren, el sistema educatiu serà un altre document inútil generador de més burocràcia.
11. La burocràcia no genera riquesa.
12. Tot això requereix diners, intel·ligència I i compromís. De diners no n'hi ha , la resta…

MR TRICHET AND SALARY MODERATION

2009-06-24T14:52:00.000-07:00

Mr Trichet belongs to that group of bureaucrats who have developed the European Kingdom of High Officials appointed by pseudo democratic methods (namely voting) aimed at perpetuating their thrones by means of legalized pillage and spoilage.

Let’s face it, Europe is a terrible failure: higher taxes on the horizon, no common foreign polices, middle class is disappearing ( 50% of the German population in 2008 from a 54% in 2002), national interests above everything, Germany is (getting tired of) paying the bill, and national politicians (outstandingly the Spanish ones among them) expending and squandering money on subsidies and useless public works to “feed” the unemployed, to get reelected and presumably get some extra income sources and influence, instead of helping to create and develop overall wealth.
In Spain the situation is terrible: eight million people are in a precarious work position, with irregular and short time income sources, more than 4 million are unemployed, hundreds of thousands more are and on reduced weekly activity (part time unenployment) due to the low market demand and Mr Trichet’s advice is .. salary control and cheaper redundancies¡¡¡¡ .

So far the only “social” activity of this gentleman and the Round Table of EEC Bank Members has been increasing and lowering interest rates, always too late and too fast. In less than one year the ECC Official interest rate has gone from 5 to 2%.. I beg you pardon , I forget to mention another outstanding piece of work: the explanation of why things went wrong in the typical inefficient incompetent and useless way the Economists (with very few exceptions) deal with Economy.

Salary moderation should be applied instead to this bunch of vultures and scavengers preying on us with almost limitless expenses, assistants, meetings, dinners, travels, holidays ,leases, conventions, extravaganzas.

Now that things go bad (especially for Spain with no real economy engines once the brick building sector is over) and all the European countries close their borders and try to escape from the wreckage the best way they can, the ECC suggests salary moderation¡¡¡ Is that Mr Solbes’s suggestion when he met Mr Trichet? Or was he thanking Mr Trichet for a new position in the ECC with a “moderate” salary?

With the labor market situation described above salaries are not precisely sky rocketing. Many people cannot pay their mortgages and even getting a renting flat is becoming difficult due to guaranties and deposit payments required by owners and the denial by financial institutions to provide the necessary cash.

Good Lord, Am I going to wake from this nightmare? I am afraid not with these people on top positions. Anybody there?

¿CARTERA O CANTERA?

2009-06-13T17:02:00.000-07:00

¿CANTERA O CARTERA?
Los recientes triunfos del Barça siguen frescos en nuestra memoria y en la de los ofendidos madridistas. Con “poco” presupuesto, sin fichajes estelares pero disciplina, humildad, persistencia, trabajo de equipo, cantera, estrategia, respeto a las personas e identificación con los objetivos se ha conseguido lo improbable : 3 copas y el 2 a 6 . Laporta puede estar orgulloso : sabe elegir a su equipo de hombre fuertes y eso es un raro talento, poco valorado.

La reacción madridista ha tardado poco en producirse y no ha defraudado. Sacando el más puro y rancio estilo (post)imperialista, dominante, poco dado al esfuerzo y a la visión a largo plazo han empezado a fichar (ex) balones de oro, gastándose un dinero que no tienen, recurriendo a una política de endeudamiento similar a la del gobierno Zapatero. Sin omitir el pésimo modelo social que transmiten a millones de parados y semiparados, disfrazado como “espíritu empresarial”.

En el fondo se debaten dos modelos de dirección y hasta de país: especulación, huida hacia adelante y apuestas altas (no inversiones) frente a trabajo continuado, bien hecho, evaluando el coste de cada inversión o gasto, eso que nos critican tanto a los catalanes (por ignorancia, pereza y envidia). Claro que gastarse el dinero de otros para fichar jugadores (o construir infraestructuras o pagar gasto social ) lo hace cualquiera, hasta el Real Madrid, es sólo cuestión de dominancia, prepotencia, orgullo, ambición y dinero ajeno.

El reto del Barça del próximo año está claro : seguir demostrando que se pueden cosechar triunfos sin ejercer de “cualquiera” . Lástima que no exista un paralelismo equivalente en el ámbito político catalán. Aquí no hay triunfos ni con dinero ni sin dinero porque no hay equipo, ni jugadores, ni talento, ni dirección. El Barça 2009 nos ha mostrado un modelo de la Catalunya del futuro frente a las Españas del pasado. Y tú, ¿ cuál te apuntas?

Pd : una garantía del Real Madrid para obtener préstamos sería su estadio que puesto a la venta habría valido mucho en el mercado inmobiliario.. en otros tiempos. Pero quizás un centro comercial o un área lúdica pagada por los ciudadanos sería una alternativa porque a base de camisetas de Cristiano Ronaldo no cubren su presupuesto.

LA QUARTA COPA

2009-05-29T15:18:00.000-07:00

LA QUARTA COPA

Estem tots tant emocionats ( jo el primer) amb el nostre Barça, el darrer símbol d’ identitat de la Catalunya Mundial, que un terrible informe d’Amnistia Internacional ha passat desapercebut. Malgrat això, exposo algunes referències impactants.

Segons la Secretaria General de AI, Irene Khan “La recessió econòmica ha agreujat els abusos. Hi ha una autèntica crisi de drets humans.”

Al setembre de 2008 l’ ONU es va reunir per a parlar dels oblidats objectius de reducció de la pobresa abans del 2015.. els governs no posen Diners però ara, amb la crisi econòmica, s’han generat bilions d’euros (dotze ceros) per rescatar als bancs amb pèrdues¡¡¡

Hi ha revoltes sufocades violentament a Egipte, Tunísia i el Camerun. Fam a Corea del Nord, Birmània i Zimbawe, xenofòbia a Sud Àfrica. Assentaments precaris( favelas) que afecten a més de 1000 milions de persones.

Hi ha territoris ocupats a Palestina, conflictes a Darfur, el Congo , Somàlia i Afganistan. Els terroristes fonamentalistes intentant aconseguir Plutoni al Pakistan per a fer una bomba bruta (d’explosió mecànica que mata per radioactivitat). Israel no dona informació i empresona als soldats que no volen anar a la mili i allibera als possibles criminals de guerra¡¡¡

Els EUA no han ratificar l’Acord internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Xina no ho ha fet amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics..

El problema de la crisi actual.. és realment i solament econòmic? Té una solució econòmica?. O potser s’ha d’anar a una més global i intel·ligent que la insuficient, limitada i pre –científica aproximació econòmica?. Com diria un matemàtic, la solució econòmica és una condició necessària però no suficient. Calen diners.. i més coses. Quines?

El Barça no ens ho arreglarà tot això però els valors d’aquest Barça, l’ excel·lència, el treball en equip, el bon humor, l’ esforç, la humilitat, la integració social i multicultural, el respecte i desenvolupament del talent local (el planter) són elements que estesos a la societat global millorarien el clima mundial. La propera manifestació hauria de ser per això. Aquesta fora la Quarta Copa , a aquesta i juguem tots.

Per cert, en Pep Guardiola cobra part del seu sou com a objectius, un altre exemple pels polítics, directius d’empresa, especuladors financers i banquers insolidaris.

LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT

2009-05-23T05:46:00.000-07:00

LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT

Quan el senyor Laporta va guanyar les eleccions va treure el Barça de l’època més fosca de tota la història Barcelonista. Es va passar de 5 anys de celebrar quedar quarts a la lliga a en 3 anys de gestió virtuosa guanyar la Champions i dues lligues. Malgrat la campanya en contra seva, amb moció de censura i tot, del sector del barcelonisme més ranci, va aguantar i gràcies a això actualment tenim el millor equip de casa de la història, amb un entrenador català, crescut a Can Barça i sóm l’admiració del món sencer. Ha sabut configurar un equip de professionals de renom i dona una imatge de Catalunya, moderna, pràctica, realista i abocada a l’exterior. Ha sabut administrar amb habilitat els recursos humans, tècnics i econòmics, cosa que no es pot dir dels nostres polítics professionals.

A més a més, el senyor Laporta exhibeix un catalanisme sense els embuts de CIU ni els estirabots d’ERC. Ja que ha demostrat que pot assolir resultats crec que constitueix un gran candidat per a la Presidència de Catalunya. Amb ell serem més a prop de ser un país amb estat propi i segur, segur, que tindrem més finançament.

AIGUA POTABLE 2009

2009-05-23T05:36:00.000-07:00

La propera posada en marxa de la planta desalinitzadora / potabilitzadora que donarà aigua potable a 5,5 milions de persones a l’ àrea de la Gran Barcelona ( àrea metropolitana i primera corona) és una bona notícia. Aquest fet ens ha de fer conscients de l´ ús racional de l’aigua i no pensar que és un recurs il·limitat. L’aigua freda de la dutxa (algú és banya encara?) es pot recollir, pot servir per netejar el terra ( sense detergents) i per a regar les plantes ( qui les tingui). O la famosa ampolla de plàstic dins la cisterna del sanitari que redueix el consum 1,5 litres de consum cada cop que premem el botonet o tirem de la cadena /palanca. Suposant 15 litres al dia recollits /estalviats per 1,5 milions de llars i 360 dies l’any, representen 8,1 milions de metres cúbics o 8,1 hectòmetres cúbics l’any . La nova planta produirà 60 hectòmetres cúbics/ any de forma que les senzilles operacions descrites representen un estalvi del 13% de la capacitat de producció.

Ja sé que hi ha gent que té bons hàbits d'estalvi però, la majoria? Rotundament no. Aquest estalvi també fora una possible gran notícia futura: més consciència social. Això és ecologia activa i la resta discursos.

LA BOLA MAGICA VII

2009-05-15T05:43:00.000-07:00

LA BOLA MÁGICA VII

Ya se acepta que estamos en recesión ( 3 trimestres consecutivos con crecimiento del PIB negativo). El paro llegando al 20%, el déficit público al 10%, el crecimiento del +3% al -3% oficial (en realidad es mucho peor).

Como el sector de la construcción pesa mucho en nuestra economía y se ha agotado, sería deseable sostener nuestra economía en base a otros sectores. Esa reconversión es larga, dura e incluso haciendo las cosas bien ,se tardarán años.

¿Qué se debería hacer? He aquí algunos ejemplos.

a) Fomentar el desarrollo de energías renovables, dependiendo cada vez menos del petróleo, no contaminando y generando nuevos puestos de trabajo. Aumentar los parques eólicos ( aunque a algunos les hiera su extremada sensibilidad visual), crear más huertos fotovoltaicos ( daros una vuelta por Navarra)

b) Substituir los coches de combustibles fósiles por coches eléctricos, recargados en una especie de electrifiqueras ( en lugar de gasolineras) o en los domicilios a base de energía solar fotovoltaica. Se generarían puestos de trabajo en la fabricación de placas solares, baterías, motores eléctricos, etc.

c) Invertir en investigación en sus diferentes especialidades: bioquímica, genética vegetal y animal, nuevos fármacos, nuevos alimentos.

d) Invertir en automática , robótica, aplicada a las viviendas, tráfico, chips sanitarios, sistemas expertos en diagnóstico clínico.

e) Desarrollar nuevos programas sanitarios preventivos de las enfermedades mentales propias de nuestra sociedad.

f) Desarrollar la industria del ocio, en lugar de la del vicio, de la que somos líderes.

g) Fomentar redes de trenes de cercanías que reduciría la polución, los costes y tiempos de transporte, el stress , la factura y dependencia energética nacionales del extranjero.

¿Y que hace el gobierno?

a) No asumir que el cambio de modelo de generación de riqueza desde el sector construcción requiere un trabajo de fondo, poco popular pero necesario.
b) Estimular la demanda de automóviles tradicionales, industria contaminante, deficitaria, obsoleta y con un rendimiento (eficiencia) energético de los motores de combustión muy bajo. Ideal para el siglo XXI.
c) Dar créditos a los ayuntamientos (aumentando el déficit y la deuda a base de impuestos futuros) para crear aceras y asfaltar calles. Es una forma de quitarnos el dinero a los contribuyentes a dárselo a la estructura funcional sin que aporte valor en muchos casos.
d) Darle dinero a la banca para que tape sus desaguisados ( léase préstamos ruinosos a individuos macropromotores como FADESA).
e) No asumir ninguna responsabilidad, limitándose a descalificarse con la competencia en la oposición.
f) Fomentar la huida hacia delante, con un ego desbordado y pretensiones dar lecciones al resto de la humanidad.

Ahora 8 predicciones

Solbes asume la Presidencia de una empresa para pública…. ¿Iberia?

Alguien deberá hacer el trabajo sucio. Normalmente Selene ser bastante fachosos y reaccionarios. En la Gran Bretaña, la Sra Thatcher, en Francia Sarkozy , ¿y en España? Seguro que no será el Sr Rajoy.

El Barça gana la Champions pero no hay financiación en Cataluña (1000 millones de euros no son financiación, sino una broma de mal gusto).

Carod Rovira “Cadira” no dimite.

Otoño muy caliente, probablemente antes.

Florecimiento de la Economía paralela.

Estallido xenófobo en zonas muy castigadas por el paro.

Veo a alguna universidad dándole un doctorado Honoris Causa a Zapatero. No llego a identificar bien la universidad, aunque creo que no es europea. Dentro de 2 años. Esos doctorados honoris causa son una ofensa para los que lo hemos obtenido a base de currar . Propongo crear los doctorados Horroris Causa. Zapatero, el primero.

LA CAIXA BUIDA, UN MODEL D'ACTIVITAT EMPRESARIAL

2009-05-03T15:04:00.000-07:00

LA CAIXA BUIDA: UN MODEL D’ACTIVITAT EMPRESARIAL.

Dimarts

A les 8: 30 del matí sona el telèfon. La Maria corre amb el cafè, ensopega amb la catifa i part del cafè li cau sobre la taula mullant l’informe sobre les trucades que el seu cap li ha demanat.

“Merda, l’hauré de tornar a imprimir. Amb la cua que hi ha a les impressores¡¡¡. Mentre recull el líquid sona el telèfon.

“Tot a l’hora..agg¡¡¡”. La Maria de KK S.A., com el puc ajudar?” respon mecànicament. Uns mesos després de fer el curs d’atenció telefònica encara li sonava molt estranya aquesta fórmula tan poc natural.

La Maria recull la comanda .El client no fa servir internet , ni tant sols les envia per fax, és dels antics i cal prendre nota en suport paper. La Maria escriu un email al departament de vendes..

Divendres

Sona el telèfon. El client del dimarts. La Maria l’atén. Un cop més la fórmula “com el puc ajudar?”. Maria s’ha d’apartar l’auricular. Gairebé l’esquitxa la veu del Sr Matias .

“Els hi vaig enviar la comanda urgent i m’han portat.. ¡una caixa buida¡¡

-Una caixa buida?” Com pot ser?. La Maria ha d’amagar el somriure i pren nota de la queixa l’envia al departament de Qualitat.

Quan penja truca es posa a riure. S’imagina la cara del client en veient el contingut de la caixa : aire.

Aquest petit incident va tenir moltes conseqüències. Es va fer un enviament urgent de la mercaderia per intentar arreglar el problema . Cost 300 euros, naturalment a càrrec de KK S.A..

El client va presentar una queixa i va amenaçar amb una demanda judicial per danys i perjudicis , ja que va perdre a un client com a conseqüència de la caixa buida. El procés es va allargar durant 6 mesos i es va resoldre extrajudicialment . El client havia fallat al seu client i KK S.A. va haver d’indemnitzar –lo amb 50000 euros . El més curiós és que, encara que va deixar de comprar productes a KK S.A. durant 6 mesos i aquesta empresa va perdre 16000 euros de venda , va tornar a comprar quan un altre proveïdor li va enviar un altre caixa ..plena d’aire . Aparentment hi havia una pandèmia de caixes buides.

El Departament de Qualitat de KK S.A. va fer una auditoria amb l’ajut d’una consultoria externa . Cost 5000 euros. Varen aprofitar per auditar el sistema de Qualitat. Es van crear nous procediments interns per assegurar que no s’enviaven més caixes buides. Es va redissenyar el sistema d’etiquetatge i es va establir una inspecció addicional abans de que el producte sortís.

La reclamació va generar una incidència i una acció correctora- preventiva. Els del Departament de Qualitat estaven molt enfeinats. També es va fer una acció formativa per sensibilitzar a tot l’equip sobre el tema de les caixes buides.

Internament es varen fer 5 reunions entre fàbrica, magatzem, vendes i la Direcció General. Pel que sembla, no era el primer cop que s’enviava una caixa buida a l’empresa. El Cap de Magatzem va ser sancionat, el noi que feia els embalatges va perdre el treball ja no li varen renovar el contracte temporal. Es volia anar a viure amb la seva novia i en pendent la feina ho varen posposar. El noi va trobar feina lluny de casa i va conèixer un altre noia trencant amb la primera que va tenir una depressió .

El Cap de Magatzem i el Director de Vendes van deixar de parlar-se, especialment després de les desqualificacions i insults intercanviats, del tipus “ els logístics no sabeu ni fer paquets”, “ vosaltres, els venedors sou uns xerraires amb el cul gras de seure tot el dia. Només sabeu donar preus. Jo us fotia a tots al carrer”.

El problema no es va solucionar. L’empresa va a tornar a enviar caixes buides. Ningú entenia res. El problema és que moltes empreses varen començar a enviar caixes buides també . Moltes empreses varen plegar augmentar l’atur. Als magatzems s’apilaven milers de caixes buides ben etiquetades. El problema va tenir repercussions nacionals. El Govern va intervenir i es fa elaborar fer una modificació al nou Pla de Comptabilitat l , incloent “l’stock de caixes buides” com una partida del balanç. Hisenda va crear un exercit d’inspectors de caixes buides. Qualsevol inconsistència entre el número de caixes buides declarades i l’ observat durant les inspeccions va ser motiu de greus sancions.

Les empreses no varen poder fer front a les demandes per enviar caixes buides i no satisfer als seus clients. Moltes tancaren . Finalment es va trobar una aplicació pels milions de caixes : amb una petita adaptació es van transformar en dormitoris i el problema de l’habitatge pel jovent es va acabar. El preu de les caixes es disparà. Una caixa ben etiquetada i homologada ,amb els permisos dels ajuntaments valgué 5000 euros. Els Municipis varen trobar una nova font d’ingressos , els impostos municipals sobre les HABICAIXES. Els mitjans de comunicació feien publicitat destacant la conveniència i efectes positius de viure dins una caixa.

El Govern i l’oposició s’atribuïren la paternitat de la creació i desenvolupament del nou model de l’ Economia. Les Escoles de Negocis desenvoluparen Postgraus i Masters en Gestió de Caixes buides i Habicaixes, el nou florint negoci.

Em vaig despertar, suant. Era un malson i Dissabte. Va sonar el timbre de la porta. Missatgers. -Signi aquí, si li plau- en va dir l’astronauta en moto. Em va donar un paquet voluminós. No volia creure el que sospitava. Vaig posar la caixa damunt la taula del menjador i finalment la vaig obrir. Era una caixa ..buida.

DESPIDO BARATO, BARATO, BARATO

2009-04-28T03:57:00.000-07:00

DESPIDO BARATO, BARATO, BARATO.

¿Abaratar el despido? ¿Es esa la salida de la crisis? Muchas voces lo piden guiadas más por su egoísmo o su bolsillo que por la realidad. Realmente hay que ser cínico o estar mal informado para exigirlo. Con la alta proporción de empleo precario, el 17% de paro y subiendo, la demanda por los suelos y sin ideas empresariales, bajar el coste del despido no sirve para nada.

Sobre una base de 19,1 millones de personas ocupadas (ver el último informe del INE sobre el empleo en España en el primer trimestre del 2009), 15 millones son asalariados ( 4 son autónomos) de los cuales, 4 M poseen contratos temporales. El “precariado” está constituido, pues, por 8 millones de personas.

¿Alternativas?: bajar el IVA ( lo acaba de hacer Sarkozy en la restauración francesa ) para aumentar el consumo, reducir los impuestos y las cotizaciones a la SS de las empresas de nueva creación. Eso sí , sólo un poco de inspiración adicional (supongo que después de ver sólo ladrillos durante tantos años, costará), nos podrá sacar de la crisis. Nada más. O sea, viviremos peor los próximos años, varios, muchos, no 1 ó 2, sencillamente porque no sabremos crear riqueza a menos que cambiemos de modelo. ¿Qué fuentes de riqueza alternativa existen? . Lo analizaremos en otro post.